Pregunta inèdita entorn la sobirania

Si jo anés a viure al País Basc p.e. tinc clar que no m'immiscuiria en la polèmica nacionalista, encara que viure en un entorn euscarparlant em resultés més incòmode.O potser diria: no m'en surto amb la llengua doncs foto el camp. O sia, no em sentiria autoritzat moralment a intervenir en un lloc i assumpte que no és el meu. Però, ai las, la cosa es complicaria  si -com els fills de l'immigració castellanoparlant a Catalunya- jo, fill de no vascos, hagués nascut i criat allà, o sia fill de la terra basca però de pares no bascos. Em pregunto si potser també faria jo com el gruix de fills d'immigrats castellanoparlants a Catalunya que s'oposen i entorpeixen la sobirania de Catalunya -al costat dels botiflers i cagadubtes? Estic convençut que tots els apanyols, tot i que la sang dels pares pesi, també són i actuen! en certa manera com a catalans i fins i tot estimeu el país, tot i voler-lo castellà. Observeu que en aquest escrit intento fer-me càrrec, comprendre la postura de vosaltres, espanyolistes  de "dretes i esquerres"- * Espero que l'esforç sigui recíproc -tinc escrites les raons per les que jo no podia ser altra cosa que catalanista. No podeu ser tampoc  altra cosa que espanyolistes?

O sia,  la pregunta  -i allunyem-la geogràficament, sisplau: Té dret moral un Ahmalid-Mahled,emigrant o  fill d'emigrants  de primera generació, a decidir, o a oposar-se a la sobirania del Quebec?

La pregunta no és pèrfida però com que alguns li trobaran i és bona la poso al tag. I si hom  troba que és retòrica, al menys que la reflexioni.

* De moment continuo escrivint i mantenint també entre cometes "crisi", cometes cada vegada més 

esclarissades.

El diumenge 25 a votar! -Visca Catalunya!

Tenia previst fer aquesta meva petita col.laboració a l'èxit del referèndum -l'èxit en sí ja és poder fer-lo- organitzada per Mollet decideix.  Una mestra a una enquesta del Contrapunt diu "ni serveix de res, ni l'interessa" sic. Ara escric això amb moltes més ganes. I de moment les consultes ja han servit perquè en parlin als principals països.

Sé que -curiosament- els lectors i llegits d'aquest blog no són majoritàriament sobiranistes i menys nacionalistes, i -majoritariament- ens respectem. A tots els que puguin votar els demano que es deixin de prevencions sobre nacionalismes, de IVs internacionals, tebiors i mandres i vagin a votar...sinó per a ells pensant en els seus fills. Visca Catalunya, la justícia i les llibertats dels pobles!

Informacions profitoses

Vic. A cal llibreter de vell Costa, prop d'on nasqué Balmes  -on el seu padrí va fer pujar un burro per l'escala a treure el cap  pel balcó, pel gaudi de la canalla que festejava el bateig amb nyoca que els llençava- trobo una joia, 10 euros 327 p.: Balmes, de Lluis Riba.

És d'aquells llibres que obris per on sigui quasi sempre hi trobes quelcom a subratllar:

"Balmes sentia en su corazón el germen de las pasiones más violentas...las conocía...las dominaba. Sin religión hubiera sido un hombre terrible" Curiós: representant del seny però arrauxat: l'ànima catalana? Compte! "elogia razonadamente las pasiones, en cuanto colaboran a los fines encontrados justos por la razón"

Quant  sentiu això, és de Balmes: 
Calumniad que algo queda
De lo sublime a lo ridículo solo hay un paso.

Lleó XIII, S. Pare: "...primer talent polític del segle XIX i dels més grans de tots els temps." Pugué esser-ho en tant que era eclèctic i apartidista. A vegades penso que al menys una temporada hauria d'escriure només de Balmes, d'allò que deia...ni que tingués només quatre lectors -els capellans no venen i així ens va- Hom prefereix Wittgenstein, queda més cool.

Viatge a Estocolm -i II- (Aquest post té regal)

Luterans i religió
Pel nord celebren bàsicament la Pasqua, amb la parafernàlia d'aquells ous tan bonicament decorats. Això pensava, però vaig veure que commemoren també el Good Friday -totally red in calendar, ens van dir. La religió té més importància de la que pensava. De fet l'skyline d'Stockholm són les punxes de les esglèsies -i l'ajuntament. Però és més, arreu trobes llocs de culte. Al costat de l'ascensor de l'hotel una porta comunicava a la ImmanuelKirken! Hi entrarem diumenge per la porta del carrer i ens trobarem amb uns espais impressionants i moderns: recepció, escenari, lloc de culte, "sunday school", amplíssima cafeteria, etc. Era l'hora de cel.lebració, tot ple, la gent polida i mudada, coral "tunificada", etc. Sana enveja i plany pel què els cristians d'aquí no sabem fer. I sobretot el convenciment de la bondat de formar comunitat amb un lligam espiritual.

El retorn del caçador
La dona nòrdica -pels llatins- podria per se ser motiu per a viatjar al nord. A les amigues que sé que em llegeixen, els he de dir que no és menyspreu a la fèmina llatina, que estimo, però el contrast a la força ens ha de frapar -compte que la dona diu lo mateix dels suecs. A diferència de Noruega a Estocolm hi ha molta multi-culti i avui has de tenir àgil vista felina per destriar l'objectiu visual...o espècie cinegètica desitjada. Estem parlant d'especímens de díficil cacera, però mentre no hi ha veda hi ha esperança.

Inevitablement em venia al cap els meus antics tours per Lloret i rodalies, i en alguns moments semblava que es despertés en mí el vell instint caçador depredador dels meus twenties -en companyia del germà de la honorable candidata ;)- i que de fet no acabaven en res més que quatre tontades. (continuo el tema més avall) (Ai si llegeix la dona!)


Un xil.lè atípic desfà tòpics

Mentre miràvem unes peces de vidre nòrdic als encants d'allà, el paradista -xil.lè- ens va clissà i va encetar llarga conversa. A El Vendrell tenia una immobiliària que va vendre abans de les vaques grasses. Perquè van triar aquest viatge a Suècia tants xil.lens? vaig preguntar. Ens va malparlar dels exil.lats de Pinotxet : "tiraos y envidiosos". Van apuntar-se a les ajudes grandioses que donava de bona fe Suècia; alguns jubilats amb quaranta anys (sic). Ara la moma ja s'acabat.

Digué dels suecs "ni socialdemocràcia ni nà, esta gente quiere ser americana y les encanta que les hables en inglés". No sé si fiable del tot però en part així em va semblar també. No cal dir que el xil.le -també ex-perseguit- estava mal vist pels seus.

Seria llarg parlar de les ajudes que reben -suecs o residents. És una societat sense massa diferèncias i això no ve de cap revolució ni miracle: La bona administració és revolucionària. Eh, Evo?

Corolari i el regal   

Acabo demanant perdó per la gossadia de parlar d'un lloc que he vist en uns dies, és però fruit d'impressions reals aplegades a informacions concloents. Així mateix és obvi que tampoc -tot intentar-ho- m'atorgo el caràcter de ciutadà exemplar "a la nòrdica". Som d'on som. I sé que la meva vena surrealista i passional i punt anàrquica no és pas nòrdica.

En definitiva, lloc ideal per a qui no li molesta el "mal temps" ni estar molt temps recollit -les cases són acollidores i calentes-. Si no us agraden les gentades ni els carrers plens de cotxes; si us desquicia el soroll,si aprecieu el sentit de l'ordre, la seguretat a tota hora, oferta cultural assequible i extensa, el tracte educat, la solitud, el gaudi de la natura propera, en fi, tot el que és contrari d'aquí!: Benvinguts al nord. Amanit amb rosses esculturals i una cuina gustosa i sana, i sobretot predisposats a descobrir una altra realitat. Política: vinc inútilment refermat en l'aserció de Pich i Pon: Les tres coses més importants per un bon govern són ministració, ministració i ministració -i això fa bons ciutadans. Jo encapçalaria una subscripció  per a una immersió nòrdica als nostres governants. Post de les tres emes.

Sense pensar massa a vegades m'he anomenat anglòfil. Segurament ara sóc filonòrdic. I si ens haguéssim de guiar per això...   Existeixen, no desta guisa però jo l'has he vist, Evarist!  Jo em quedo pero amb les noruegues.

Desitjaria amb aquestes parrafades haver complert en alguna mesura l'aspiració del blog: formar, informar i entretenir. Tak sa mykette! I a veure si el consulat em convida a alguna cosa.

Viatge a la capital de les sueques . Part I

Sense saber-ho ni voler-hi anar ara, em vaig trobar embarcat -avionat- viatge a Estocolm per decissió de dona i bambins. Em vaig anar atemperant quan em vaig assabentar que era més barat que anar a Londres. Però arribar-te a Helsinki o Tallin, a quatre passes, o veure més del país, impossible.

L'Estocolm essencial, per a viatgers. Anècdotes i algun consell. 

- El Museu del Vasa -un em digué: el museu de Barça?- El Titanic de Suècia. Per defectes de fabricació el que havia de ser la joia dels mars s'enfonsa només disparar les salves els seus canons. Tres-cents anys després el reflotaren i recuperaren el què dúia i sembla que els hi ha resultat rendible. Grandiós però millor el Framm d'Oslo, on hi pots vaguerejar lliurement per dins.

- Els palaus reials. A la tornada agafarem un vaixell, era el primer dia i passàvem trinxant les plaques de gel.

- Skansen. Conjunt d'autèntics habitatges, tallers i botigues antigues, etc, en un entorn natural i amb fauna nòrdica. Assistirem a un pique violent entre ossos.

- L'ajuntament i la seva torre. El guia, que tenia un anglès de persona normal i se l'entenia bastant, anava fent preguntes i jo en vaig contestar una -el sostre de la sala de plens s'assemblava a la carcassa d'un vaixell-. Encabat va preguntar: Any question? NO vaig perdre la oportunitat de dir davant d'un seguici d'italians, japonesos, americans, que fins fa poc alla s'hi asseia "a catalan of -o from- Lèrida,Lleida". Es va estranyar i fent broma digué: "Representava la minoria catalana, suposo". El de LLeida l'han ascendit. Informació de Españoles en el mundo.

I això és tot. Podem sumar-hi el museu pictòric i la catedral que la trobarem tancada..

Altres: Òbviament hi ha l'espectacle de la ciutat: el carrer comercial, el de la marxa, l'antic, etc. És un ciutat en que es camina molt -són illes i ponts- i més amb la meva dona. Des de les 10 fins a les 21 només seiem per menjar -generalment als bancs- i al water. Si algú és mitòman, a lloc cèntric hi ha l'apartament de la Salander, quina millor gràcia és estar a prop d'un restaurant vegetarià -buffet- inexcusable i tenir les millors vistes. Després de menjar-hi i de dies sense butifarrota i altres carnasses vàrem mig aborrir la carn. Arreu, un cafè són 200 centilitres, l'aigua com a tot Europa no es paga, cosa que representaria un estalvi de 4000 pessetes diàries -si fèssim 4 persones dos àpats-. Treiu-vos el passi de transports. Hi ha unes galeries -tres vegades el Boulevard Rosa- que no es veuen de fora, al centre, no recordo si Store o Gallery...on hi ha a més un disco pub. Interessats: també hi ha encants -flea market- a 20 minuts.

Particularment aconsello aprendre quatre paraules en suec, aprendren la complicada fonètica m'és engrescador i és assequible.

Preus: tot el que no són alguns capricis cap exageració.
Temps: de fred en feia a estones -semblava diferent- però no en vàrem patir massa, amb vent als molls potser una mica més, d'hivern molt passable, en definitiva (primers d'abril). Darrera el radiador hi havia un forat que expel.lia ventilació -aire no calent-, cosa que suposo va evitar que engeguéssim el radiador. 

Gent 

A l'hotel la parella recepcionista era hollywoodiana: noi i noia guapos, alts, rossos, simpàtics, servicials. El noi amb una sana curiositat manifestada p.e. amb l'interés amb que escoltava com ens va anar als Encants d'allà o l'expressió quan li vaig donar notícia d'aquest blog i post. La noia, de bellesa i expressió serena, dolça qual mandarina, d'una simpatia profunda i innata, enlluernava. Salutacions si em llegiu, amics.

I en bona mesura així era arreu. Penses: Quin collons de defectes tindran aquesta gent? És tal com ho veiem? Suposo que fregant trobaríem coses displaents. Tot i això quan es deleixen pel "paradís" sureny crec que no saben ben bé què diuen.

Feminisme femení
Ens va sorprendre veure una poli molt prenyada i algún lavabo amb el cartell d'unisex. Allà el feminisme no s'ha d'imposar amb quotes ni sermons. És més, diria que aquesta paraula ni es fa servir. La igualtat arriba fins on arriba el sentit comú. Em va cridar l'atenció l'actitud de les sueques al metro. A casa nostra les dones hi van més aviat amb al cap cot, allà ben dretes, dominant l'escena, molt mirones, cosa que òbviament em dificultava les anàlisis antropomòrfiques.

Fi de la primera part, que he vist que potser s-ha allargat massa amb les informacions turistiques.

Una Catalunya noruega

Publicat a Contrapunt

Puigcercós ha dit : "Catalunya ha de ser com Noruega". Cosa del tot plausible, jo mateix l'he escrita i he manifestat a vegades, potser és l'enyor del nord d'on venim, que just m'ha descobert ara el necessari Gaziel. Ara bé, no sé si som conscients que per això caldria que els catalans fossim com els noruegs -i les catalanes com les noruegues? més d'un afegiria-. Bé, tot i que potser és utòpic és bo tenir un bon model a imitar, com el norueg.

Visitant el país és fàcil percebre la igualdat, ordre i cohesió d'aquella societat. Ara bé, el dilema és: serem capaços mai, en aquest nord del sud que som, de ben administrar-nos, de respectar la natura, de viure sense massa exhibicionisme material, sense l'esclavitud del disseny, la façana i l'estètica, amb sentit pràctic de les coses, d'interessar-nos per la cultura, de ser cívics, dialogants, etc? Perquè en realitat, pel que toca la doctrina política, el secret no és tan difícil, i no se sap massa: només es tracta d'impedir que ningú no sigui massa ric: els escalats desmesurats dels impostos fan que no compensi guanyar massa diners. D'això, del civisme i una administració assenyada vé el famós benestar nòrdic. Vet aquí.

Acabo d'escriure això i ve la neu ocasionant el caos -trobo que la paraula que millor el defineix és inexpl icable, i per ara inexplicat-. Proclamar la voluntat de ser com els noruegs després del desgavell nival pot semblar un sarcasme.

Altre vegada el nord. M'havia manifestat anglòfil, però començo a posar-ho en qüestió, per raons que hauria d'ampliar. Després de tornar d'Estocolm crec poder afirmar que el Nord és l'excel.ència, amb poques genialitats, però l'excelència. Obro tag.

Veient la tosuderia del país -menys Puigcercós, però que ho demostri- en tanta reivindicació de mediterraneïtat  com a paradigma de civilització, penso que serà inútil tornar a insistir  que mirem el nord, però com que per tosuderia la meva, alguna cosa escriuré de la meva estada allà.

Pregunta pèrfida -per als racionalistes-

Tenia fa poc això a la recambra i resulta adient ara, després dels anteriors comentaris aquí i a Can Brian.

A vegades rebem alguna sotragada intel.lectual -la veritat ja ho té això-. Disculpes per si la pregunta és bajanada o per si "incomoda" la pau de les idees d'algú. Tot i que no ensorrarà cap fonament potser servirà per adonar-se que res no és tan sòlid com sembla. 

No sé a partir de quina cosa em va sortir, una pregunta tan "tonta" com aquesta: Com expliquem la xenoglòssia? (facultat de parlar llengües sense conèixer-les). Tan compromès és negar el fet com tractar-ho d'explicar amb veu racionalista. Potser després de la incomoditat de llegir-la n'excusi el trago de comentar-la -aquí m'agradaria veure el Punset :)) i tants, tot i que ara sembla més light-.

Ara afegeixo que en cas que algun racionalista, cientifista o fins ateïsta, us comenci a tocar els nassos i mirar-vos amb aquella condescendència-suficiència -abans deien paparruchas- li podeu engegar: Per cert, que en penses de la xenoglòssia? I no és l'única pregunta, n'hi han moltes més.

Afegitó.- L'escrit el vaig recordant el que jo sabia del fenòmen. Una vegada penjat vaig anar a Google i realment la constatació científica o la complexitat del fenòmen ha superat les meves expectatives. No creia necessari aportar "documentació" però ara veig que si:  Entrada a Wikipedia , o Victor Zammit o xenoglòssia a Google


Del segon enllaç:  

"Aunque se demuestre que la telepatía es cierta,' dijo un eminente biólogo a William James, 'los eruditos se unirían para suprimirla y ocultarla, porque perturbaría la uniformidad sin la cual los científicos no pueden llevar a cabo sus ocupaciones"

"El Dr. Ian Stevenson, uno de los más respetados científicos de los Estados Unidos, ha realizado investigaciones especializadas sobre xenoglosia; su libro Xenoglossy (Stevenson 1974) es uno de los principales estudios científicos en esta área. En él se documenta un estudio que le hizo a una mujer americana de 37 años. Bajo hipnosis ella experimentó un total cambio de voz y personalidad como la de un hombre. Ella habló con fluidez en sueco, un idioma que ella no hablaba ni comprendía en estado de conciencia normal.
Este caso estuvo bajo la atención directa del Dr. Stevenson por más de ocho años. Los estudios incluyeron lingüistas y otros expertos y científicos quienes meticulosamente investigaron cada posible explicación alternativa"

Un debat verge, una informació d'or i una apostilla

Espero que aquest em surti curt, escric però a raig.

-Brian ens digué que Ramon Folch -ambientalista de referència- defensava la MAT -sempre que fos respectuosa- i jo li deia que si li fessin cas amb tot lo altre que diu...com per exemple lo que diu avui: "Sense les energies renovables no hi ha futur". I n'ha dit de molt més incordiants a l'establishment..
 
 -Imprescindible el Singulars d'ahí, amb Marcel Coderch, de visió obligada a escoles i ministeris. Un amic molletà -Barberà- al capdavant dels programes amb cara i ulls. Olé!

- Em sembla que ningú no és conscient de la immensa, descomunal, fastigosa  ignorància que ens envolta: "la meitat dels ciutadans catalans enquestats no saben quins partits ens governen" Dades de l'enquesta de LV esmentades a Catalunya Opina. Si d'això no s'en parla no pot ser perquè a algú ja li va bé? -ja sabeu qui són els alguns-. No és això un descrèdit de la democràcia? En fi, per a fer-ne un assaig.

La blanca neu d'un país que té la negra

M'ha sortit llarg però com que hi ha heterodòxia ho penjo.

El comentari més o menys tòpic

Qui hagi seguit -i segueix!- el caos de la nevada per la ràdio s'acostarà -una mica- a la seva magnitud i fins i tot dels drames personals: absència d'informació, de policies - molts també atrapats i desconcertats-, policies a qui havien d'ajudar a posar les cadenes, milions d'hores perdudes en estacions o dormint al cotxe a sota zero, etc. Ara la manca de corrent, que ocasiona el deteriorament de menjar, medicaments, hotels en situació crítica, en fi, res que no sapigueu més o menys.

El comentari heterodox

No us equivoquéssiu, no faré sang, la incompetència dels nostres dirigents ja no sorprèn ningú, més aviat els alleujaré. La seva ineficiència es veu compensada per una cosa que ja vaig dir i argumentar amb dades: Catalunya té la negra -apart de la Moreneta- . Tal cúmul i magnitud d'adversitats no es dona a cap país civilitzat. Va faltar poc -quinze dies- per a que es produís una situació sensen parangó al món quan fa tres anys: milions de persones sense aigua. Massa fregar el perill. Que mig pam de neu col.lapsi milions de persones és explicable? Que caiguin les torres de la corrent...això passa enlloc? -predic que això no s'arreglarà massa aviat. Per això penso en un malastruc.

De fet l'explicació podria ser racional: la nevada del 62 no va fer tants problemes perquè érem menys, ara la gran quantitat de gent a "gestionar" o bé és massa per la capacitat dels polítics o bé és impossible. Podria ser el karma de la nostra dèria pel "creixement", indústria, bellugeig de gent, etc

Anàlisi política

Si una cosa que ha afectat tant directament a tants, i difícilment excusable, no esquerda o fins i tot ensorra el tripartit ja no l'ensorra res. Jo no conec cap cas al món que un pam de neu bloquegi milions d'habitants i una mica més col.lapsi les carreteres o sigui el pais. Bowles, que viu a Llança, s'en fa creus que la gent aguanti tant -ho dic jo, un que tampoc posa pels núvols CiU ni el seu model economicista.

Pels que s'omplen la boca defensant les ideologies: suposo que heu vist que les ideologies no serveixen per esbandir carreteres, ni tot allò principal! Com deia Pla -aleshores-, tan pràctic ell: bona dieta al país i bon clavegueram!

Això és també el canvi climàtic, Borjas

El Borjas comentava que aquesta neu invalida l'evidència del canvi climàtic. Crec al contrari -i un especialista ho ha dit també- que el fet que nevi així al març -i les inundacions a l'hivern arreu- és una mostra més que el desgavell climàtic és evident. Otrosí: la desaparició periòdica de les platges del Maresme també estava cantada amb els ports esportius. I negada pels mateixos negacionistes del c.c. En fi, erre que erre. Penso que si els ecologistes tinguessin un infern propi seria Catalunya. Jo també erre que erre, encara que sé que en això em foten cas quatre, però aquí queda, almenys em servirà per a demostrar on estava la raó. Què menys?!

Per aclarir lo de la negra: vull dir que aquí s'ajunta la gana i les ganes de manjar -la mala sort i  la incompetència i l'afany de lucre-

Àtoms i consumisme

Publicat a Contrapunt


"Tothom" sabia que els residus atòmics son un problema irresoluble. Els dipósits temporals són plens i cal córrer a fer-ne un altre, per a 60 anys -i després? Però la coherència és primordial, i si majoritàriament Catalunya és proatòmica no hi ha lloc a escarafalls. Però sí, hi ha perill -transport, fuites,terratrèmols, terrorisme- si no els farien a la vora Barcelona i no sobornarien poblets amb penúries.

Un conegut locutor: sense nuclears no podríem veure una Coca-cola fresqueta. Exagerat però centra la qüestió: l'amenaça certa de ser irradiats no és el preu per una Coca fresca a l'estiu, sinó per anar amb màniga curta a l'hivern o estar glaçats a l'estiu amb la refrigeracio; per a aquestes bombetes i radiadors que tenim ara innecessàriament encesos; per a que rodi el consumisme . De bojos. Bonica herència la que deixem a les generacions futures: tifes tòxiques durant milers d'anys i un planeta destrossat. És el fruit de la ignorància, a voltes estupidesa o misèria moral. No ens enganyem, les alternatives són incertes, però el primer que cal entendre és que no n'hi ha cap que no passi per l'estalvi i seny -un bon jersei a l'hivern-. Acabo de llegir que el 30 % del pa va a les escombreries. Recordem també el menjar que llencen els hipers. Una crisi ben rara.

"El catalán aquí ni se habla ni se entiende". I una descoberta.

Relato l'anècdota viscuda fa quatre dies per Jordi Pujol escoltada a RAC1 -sense cap mínima intenció d'obrir un debat sobre la lllengua-.

Jordi Pujol va demanar un pastís a un establiment barceloní, en català, i la dependenta extracomunitària li va dir: Aquí el catalán ni se habla ni se entiende! En Pujol va deixar el pastís; l'amo va sortir i va demanar-li perdó amb mil excuses que en Pujol no acceptà, dient-li que tenia obligació d'explicar a la noia com atendre el públic. Al final no s'endugué el pastís. A l'explicar-li a la meva dona em digué: "Imaginat que això hagués passat a Alemània amb l'alemany". Ben cert, encara que consideressim el català una llengua de segona, aquests fets -no és l'únic- són impensables enlloc i no fan augurar res de bo.

Si diuen que el català és també riquesa de les Espanyes" crec que ni l'espanyol més acèrrim ni l'Apañó nostrat hauria de deixar d'indignar-se, en tant que és menysteniment i manca de respecte al patrimoni cultural comú.

Una gran descoberta

En el tema de la llengua és on Pujol hi toca més, en tot lo altre és un típic exemple d'integrant i dirigent de poble remolcat, en contraposició a remolcador, dit en paraules de la meva última descoberta, en la que m'hi reconec profundament -explicaré el perquè més endavant-, en mig llibre n'he tingut prou per creure adonar-me de la seva vàlua; també m'ha fet "entendre" per fi Catalunya: és GAZIEL. Aquest menystingut, Balmes, Vives i Pla amagats. Què podem esperar d'un país així? De limitacions, i errors com l'esmentat i alguna grandesa escrites sentint el país, va el llibre: Quina mena de gent som?

SOS Besòs, SOS Vallès

Publicat al Contrapunt de Mollet


Trenta anys claveguera i de nou la vida al Besòs. Quan hi passava treia gas i nas per veure els ocells aquàtics. De nou però el desori. Les obres del TGV l'han encaixonat, encimentat, ridiculitzat i malmès ara per sempre -en castellà seria el AVE contra las aves-. Ens han deixat mig Besòs. Brutalitat només comparable a l'arrasament insensible dels bellíssims turons i planes per la GEC Alstrom. Bé, i a la Rania i el què volgueu.


Les vies del TGV són una cicatriu purulenta que travessa el país. Tot per arribar unes hores abans a París. El TGV serà aplaudit pels que tenen Eurodisney com a fita cultural i pels apressats senyors de maletí. El TGV és incompatible amb l'esperit dels que viatgen a París buscant art i coneixement. Potser el TGV i tanta obra pública salvatge i prescindible és necessària per alimentar el monstre del negoci de les infraestructures -i comissions-, tot trinxant el país.

Fa basarda voltar pel Vallès. Acabo de saber que han edificat el turó de Llerona i a la frontera St. Cugat-Cerdanyola he vist coses de malson. I tothom glosant la Toscana. Si el Vallès era més bonic, home!

Fa temps que considero sobrers per inútils els alegats ecològics -i mireu que hi ha evidències d'on estava la raó- Si ara hi torno és per rebequeria i "potser inèrcia", tot comptant que el vostre model no és el meu-. Allà la consciència de cadascú.

Partits polítics: Bon vent i barca nova!

L'excepcionalitat i virulència de l'article de Juli Capella fa que avui enganxi. En Brian parlava de desafecció i vaig esmentar-li. Poc després ho penjava e-notícies.

Encabat de llegir-lo penses: En general sí que hi ha cansament i desafecció, però quina sortida tenim? Entorn la "crisi" tinc clar el diagnòstic i encara més les solucions, però en això no sabria que dir-hi, si no és entrant en utopíes, a sobre estranyes -potser per això raonablement bones per imaginatives-.

¡Adéu, partits polítics!

JULI Capella

" Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.

Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.

Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.

Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.
Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia."

Nota critèrica: I feia cara de no haver trencat un plat!

MÉS DECONSTRUCCIONS. ANAGRAMES -diverses i sorprenents-

Segona entrega, amb alguna troballa antològica.

Fauna

Jordi Pujol. Jo! Pujol dir -molt ell. Laporta, la tropa -la portarà a la victòria? José Montilla. El majo listón. Jo sol alimento. Majote sillón! Zapatero. Petarazo. Para, zote! Apretaoz. Rata o pez? Atrape Oz -mag-. Otea paz -de moment la otea. Tapa Zero -fou portada de la revista gai. ZETAPARO. Tanta unanimitat em recorda una tonadeta: "i ninguna era buena".Em sap greu pels seus fans, però a veure si ells en troben cap de positiu.

Flora bloguera

El café de Ocata. Cala de afecto, però també: Cae él afectado? -per les referències ultraerudites. Desde mi celda. Desdice de mal. Dé el CD de misa -és capellà i tecnològic. Filosòficament.Filo sòfica ment. Entrellum. Lluert-men -canvia de pell? Temen llur...ploma?Benvinguts. Vens tub gin. Vingen tubs. Vins beguts. O amb anglès de la Barceloneta: Vins be guts! -sovint parla de les seves xerinoles graduades. Pels pels, però cap altre em fou possible.

Escriptors sovint esmentats per aquí

Ballarin. Branilla -llarg i sec. L'albiran -però no l'abasten-. Plató -tindrà a veure amb el Pla Ot?. Balmes. Val més. Gracià. Gràcia. Lluis Vives si vull vies. Ortega Gasset. Rosega gatets. E!, grito a gestas!. Josep Pla. Pag(j)esol. Jo pelas. Jepo Pals. Volia "jorobar" Pals amb la nuclear. Tot i que també pels pels, tampoc aquí cap més fou possible. (Alguna petita llicència (?) és permesa a l'hora d'anagramitzar)

Dos de destacats

Unamuno. Un humano. -qui conegui Unamuno ja ho interpretarà. Montaigne.   A món i gent!

Un antològic

Pensi el lector informat, abans de continuar llegint, els dos atributs essèncials de Garcia Lorca..... Ja tenia Grràcia loca, però després aparegué inapel.lable: GRÀCIA, CALOR.

Una acròstics de propina

UQV Un que vacil.la
RDC Rebutja Déu Crist. Renega de Crist
SS Som, serem

No esteu de dir si algun-s us han fet especial gràcia. De la mateixa manera que parlo d'antològics reconec que serà molt difícil que pugués mantenir el nivell de troballes. Qui sap però res dels misteris dels mots?

DECONSTRUINT BLOGAIRES. ANAGRAMES

Afegitó: Atenent alguna petició CONTINUARÀ, amb alguns certament extrordinaris .
De Noctas ve no cast. Doncs bé, ara he recordat que aquí mateix va dir que no li importaria tenir sexe amb una noia maca amb sida -amb un parell, i amb goma, aixó sí-. Menys castedat impossible.

Si n'hi ha un que fa fitxes de blogaires un altre els desfà i refà.

Ana-Marga: ANAGRAMA

Arcadi Espada: escapa ardida -de Factual-
Brian: Rabin -Became it?
Noctas: No cast, sóc tan...
Miquel Colomer: Qui? colom meler. Qui? cor, mel, meló
Damien: Amiden -blogaires-
Ote: Teo?
Albert Boadella: D'abella brètola. Badallo al berte -perdó-
Margarito: grito mara -terrorífic-
LLambregades: Brega de malls -cor de roca-
Enric Vila: Vilarienc -és molt d'ell- Neci rival -alguns pensaran-
Ramon Alcoberro: Corona? Borra-m'el -és republicanista-
Gregorio Luri: Or griego: Luri -és proclàssics, i bilingue-
Salvador Sostres: Desastrós! Valors! A vosaltres, sords! Sort, salves a d'Ors. As valors destros. SOS valors destra!

Blogs

Un(o) que vigila: igual que ovni
Bonnie and Clyde: Clan de bon Yndie
Una de lladres: Des de la lunar -hi ha qui diu que són Lunarara-. Anell d'userda
Lunarara: Ara lunar -oficiant elevat-
La vaca sorda: A dos va calar -són dos-. Ava, das calor -Cinefília?
Evocacions: Cocinas veo. Cóves nació -és poc barretinaire encara-
Sin prisas pero con pausas: Supino Sir, peras con pasas -aristocràcia diletant-
La España que hace daño: La espada que hace ñaño -parla molt d'espases alliberadores. Pequeña coña salada, he:) Amb Apañó surt a més un palíndrom: Apañò o ñapa? Sorry, ha sortit.
El Criterio: El cierto, ir
El Criteri: Cert, tri'el -no comments-

TOP 2. A l'escala Criteri aquests serien els més valorats.

La España que hace daño: Señal de achaque apañó
I un de perfecte. Renacimiento: Irónicamente!! -entre tantes inefables característiques de l'ítem, aquesta n'és molt destacada.

El lector pensará que m'he fet venir bé alguna deconstrucció. No descartem el factor subconscient, però han sortit així, i encara més, en la majoria de casos, els ítems a desconstruir no acceptaven cap altre significat i reconstrucció que la que retrata el subjecte. I fixeu-vos, de la bèstia grossa és d'on en surten més, i clavats. Per tant, directa al tag Casualitats -majúscules-.
Exemplificaré: Reprenent l'anagrama de Dalí, no he trobat cap altre expressió que no girés en torn les virolles:

Salvador Dalí: A Dalí vas d'or. Valora didals. Dadà: virolla. As d'or val Dalí. La vida? dòlars.

Vull acabar dient que amb aquesta entrada recordo el que em deia la parenta quan jo començava a col.leccionar "paperots antics", quan amb patètic entusiasme ensenyava les meves "joies" a profans: "Has de pensar que no a tothom li agraden aquestes coses". Potser jo hagi estat l'únic que s'ho haurà passat bé amb això, però només que a un li hagi descobert aquest món quasi mágic ja estic ben pagat. Amb tot, si Breton es va fer famós només per: Avida Dollars-Salvador Dalí, suposo que alguna gràcia deu fer.

I fait vos jeux, segur que no està tot dit i podreu canviar el vostre si no us agrada. I m'excuso i també pels que no he pogut fer encara . Em despediré amb l'anagrama del meu nom.
En sé més...Va, stop.

Dieu el que volgueu, i si algú s'identifica -cocinas, Ava, etc- però sense marxar massa del tema, sisplau.

Continua el joc -de fet ja està fet-

Uns més:

Cóves nació, vilarienc
Brega de malls,
Cert, tri'el
Corona? Borra-m'el

Supino Sir, peras con pasas!

Més fàcil? Al menys saber quin joc és sí.

Sembla dadaísta, però aquest joc és així. Algú ho millorarà.

Bé, el joc ve de: Ana i Marga.

Repeteixo que alguns que em quedan són quasi màgics.

(encabat donaré les explicacions)

Algú vol desxifrar això?

(A los que vengáis de Ca la Nebrera, gracias. Este post, excepcionalmente y en la primera parte, no es para el público en general)

No sabia si plantejar-ho com a enigma -per fàcil- però mentre ho acabo del tot ho avanço. N'afegiré els que falten. Curiosos, antològics i altres que entren directament al regne del Misteri. Sobretot DOS. Cada frase n'és un. Què? Quin joc és?

A resoldre:

Pequeña coña salada, he :) Igual que ovni, des de la lunar -anell d'userda- a dos va calar: "Ava, das calor". Sóc tan...

Potser no és tan fàcil? Si el Sr Ot ho veu i sap que esperi una mica, sisplau.

Apunts televisius

Documental al 33: Reportatge sobre la realitat del canvi climátic als Alps, que afecta i afectará més encara a pagesos, bestiar, turisme, glaceres, etc.

A Catalunya opina. Al costat d'aixó, molt menys preocupant el Niño Becerra, en la seva línea realista-futurista per a molts catastrofista. Fins el pepero de la taula se l'ha cregut. He escrit a la Nebrera lo que no ha dit Niño: les solucions.

El futur va per aquí.

Breus comentaris a tres coses de La Vanguardia

- Carretero abandona Reagrupament. Una notícia transcendental pel futur del país. La veu de l'independentisme arrauxat? desacomplexat? serà encara més arrauxada: Laporta. Tremolor general possible, a diverses bandes i fronts.

- Notícia menor, però entranyables les paraules emocionades i sentides de Jordi Carbonell, home clau en el catalanisme intel.lectual i polític, manifestant que a les seves velleses ha tornat a la fe dels pares.

- Tant se val "dretes, esquerres, centre," clero o intel.lectualitat, assenyats com Marina o fanàtics com Losantos: amb Catalunya Espanya mai encerta. Tant se val la tendència del conservadurisme català - i d'on sigui- amb temes de medi ambient sempre naufraga: Josep Pla volia una central atòmica a la Costa Brava. De totes maneres tant de bo, haguéssim evitat les hordes turístiques i convertir-nos en el pixador d'Europa.

El meu enigma a la ràdió i beat Samsó.

A la Segona hora -emissora RAC 1- van avançar que parlarien del nou beat Josep Samsó - assassinat per tots sabem qui, en aquest cas res de "incontrolats"- i vaig pensar: que estrany. Efectivament, parlar del beat significava per a ells fer-ne aquella "conyeta" tan pijoprogre barcelonina, tot trucant a tres mataronins per a saber si havien observat cap miracle des de la beatificació (sic). Moltes rises tontes i gràcies més tontes encara. Però a l'última trucada van quedar -em va semblar- mig glaçats, tot parlant de fet màgic, quan la persona a qui van trucar -sempre a l'atzar- era la descendent directa de la senyora que el cuidava als seus últims moments i li portava el menjar a la presó mentre esperava que el matessin. Diu que Mn. Samsó li deia a vegades: porta'm aquell menjar que m'agrada tant. I la bona dona li portava disimulada dins l'entrepà la sagrada forma, que és al que es referia el beat.

Aquest és el post que volia penjar i enviar-los, però...

...unes hores més tard a RAC 1

Candela ... la locutora de la Segona hora diu: Esteve Maspons ha escrit a La Vanguàrdia una carta... Es referia a la del lingot, que seleccionà per a les tres cartes de la setmana. El mateix dia que -per primera vegada- escrivia al programa, el programa parla de mi.

Espero que la trucada i això comptin per a una possible santificació de Mn. Samsó, venerat sigui.

(enviaré mail al programa)

Ara sortim a la ràdio!

Després de sortir a La Vanguardia l'enigma del lingot ha passat a la ràdio en un programa d'audiència.

Volia penjar el post però no tinc el disket a mà, espero que demà, al costat de dues Casualitats meravelloses.

Si algú vol afegir alguna cosa al post de sota és actiu.