El Caganer de l,any

Clubdels100ipico.blogspot.com em recorda que no estic massa treballador.

Atacar a Toledo no es va considerar adient per a ser publicat a ...

El CAGANER DE L'ANY

El majoritari pensameent progressista -llegeixis progre- s'ha alçat com un sol home -o dona- en la defensa del més gran merdós "que vieron los siglos". Un tipus a qui después d'evacuar en allò secularment sagrat, encara li "sobra mierda para cagarse en la santísima virgen". Tot aclarint que al caganer Toledo no el van detenir per això sinó per no acudir a la citació judicial, he de dir que comparteixo l'opinió que ningú ha de ser penat per qüestions de pensament. Jo també penso que el pensament no delinqueix,ni tampoc l'opinió, per més abjectes que siguin -calumniar és una altra cosa.Qui diu segons què ja es pena ell mateix; queda retratat en el seu grau de inmundícia corresponent i jutjat pels seus conciutadans. En el cas del diarreic personatge, qualsevol persona decent ja veu que no es pot cagar així per la vida. Per sort, de gent com el pestilent artista n'hi ha poca. Si tots empréssim de manera tan miserable la llibertat d'expressió, si tots ens anéssim cagant amb tothom que no ens agrada, el món seria un lloc encara més pestilent del que ja és ara. Hi ha una altra cosa ben curiosa: el receptor de tota la merda, és el món catòlic. Els jueus han creat la LLiga Antidifamació i Déu guardi a qui digui segons què d'ells en un mitjà gran. I els musulmans, a part de la por que inspira la facció fanàtica, també tenen com altres defensors, sovint els mateixos que ataquen allò catòlic. L'Església molesta i no només als poders; l'Església mai no es defensa. Resultat: els poders i els seus "valents" acòlits, tontos útils, i les diferents organitzacions catolicofòbiques no tenen aturador a l'hora d'escometre-la amb mofes i calumies. Vet aquí. Ara, això sí, els defensors del dret a la blasfèmia i ofensa als sentiments religiosos han de demanar que canvïi la llei, si és que volen -com sembla- que tothom es pugui cagar amb el déu que més li plagui i conovertir així tot el món en un gran femer. Ep, no seria perdonable comparar el nostrat i humil caganer del pessebre, que comparteix espai amb el Nen Jesús, amb l'aital Toledo. A aquest escau més dir-li cagador i situar-lo al costat de Satanàs, de qui se'n va proclamar adorador (sic).

El savi de la Plana. Publicat a El 9Nou

Enceto una col.laboració com articulista a El 9Nou. Publicat l'agost del 2018.

EL SAVI DE LA PLANA

 Interessant conferència la que va fer J.M. Reniu a la Balmesiana 2018 en la que ens oferia un acostament a Balmes en termes ben ponderats,tot i no ser el conferenciant -sembla obvi- de la seva corda. Ben diferent a Josep M. Terricabras que el va presentar com a caducat, a l'any del bicentenari! Hi ha algun punt però de la conferència que m'agradaria comentar, com quan va parlar de la seva "pobresa argumental". Personalment penso que aplicant la lògica elemental i el sentit comú, les seves argumentacions lluny de ser pobres, són gairabé  sempre irrebatibles. Parlava  el ponent també,encomiàsticament, del fet d'acabar amb els "privilegis" de l'Església. No va quedar clar si es referia a quan Mendizàbal va quedar-se amb les seves propietats -per malvendre-les a les classes altes-, o a l'expulsió de les ordes,o què. El que més em va sorprendre però,és quan li va negar la condició d'eclèctic -paraula a la que afegia de manera confusa el qualificatiu "doctrinari" (?). Considero, al contrari, i trobo obvi, que era i és el paradigma de l'eclecticisme.

Pel que fa al tema recorrent de la vigència  de Balmes, n'hi hauria prou amb dir que els clàssics sempre són actuals. Hi ha un munt de gent entossudida però en enmudir-lo, com si fes nosa. Bé, de fet ja ho han mig aconseguit. El vigatà, a qui Pla qualificà com el "nostre" filòsof,ja no és quasi ni testimonial als plans educatius, mitjans, etc. Una de les excuses per desacreditar-lo és ridículament titllar-lo d'espanyolista. Balmes fou el primer catalanista modern, potser l'únic al seu temps i com diu Josep M. Fradera "els seus escrits polítics constitueixen la primera reflexió de gran abast sobre la gènesi de la Catalunya contemporània".

Aconsello llegir, -és a la xarxa-, Balmes y Larra, los dos cerebros con más raza de España, de Mostaza. Coetanis, ambdós avorrits del seu país,  traspassats joves, ambdós predicadors al desert. Extrec: "Pero en el menester de avivar la atención diaria de los lectores y formar en ellos una opinión, el éxito de Balmes y de Larra no tuvo rivales antes ni después...siempre en vena polémica, siempre con argumentos a punto. Pensaban con las plumas mojadas en tinta: la idea –y hasta el estilo– les fluían manadíamente al conjuro de la descarga nerviosa que en ellos desencadenaba el simple hecho de tomar el palillero. Por eso piensan a torrentadas" És curiós que Pla hi contrapossi als de torrentada els escriptors "de rajolí". La marginació de Balmes la trobo molt significativa; la veig com un fet directament proporcional, consubstancial a la decadència -siguent benèvols- intel.lectual i moral del país.

La presó

Publicat a Som Mollet

Veure la dona de Bàrcenas plorant a l'entrar el seu marit a la presó, condemnat a 49 anys -ella uns quants menys- em va ser com una epifania. Una família polveritzada -el seu fill vivia amb ells -té vint-i-nou anys però en podria tenir nou. Vaig veure i sentir de manera diàfana el terrible drama que representa la presó. Pels tancats i els seus propers a fora. Vides i famílies arruinades. 

Un cas del que no se'n parla és el de Sandro Rosell. Tancat,sense judici fa més d'un any.. Diuen que està enfonsat i lluny de casa, com els presos -hostatges- pel procés. Trobo gent molt sensible al patiment d'aquests presos, incapaços d'empatitzar però amb els altres i reclamant que es podreixin a la presó.fins i tot per delictes  econòmics.Ells -i tots- ens hem de preguntar: segur que som tots millors que ells? 

Estem al segle XXI. No hi ha alternatives més humanes, com treballs socials, reintegrament dels diners estafats, o pèrdua del patrimoni del delinqüent? Si tinguéssim l'oportunitat de fotre la mà a l'erari públic, amb poc o cap risc, cobrar comissions de constructores, etc, quants tindríem la força moral i valors ètics suficients per a deixar escapar l'oportunitat d'ingressar una bona picossada? -que cadascú es respongui. Pel que sembla, en aquest país -i al veï- no masses. Tinc la impressió que vivim en un país on la corrupció i l'engany és el que preval. Des del governant al lampista o mecànic -tot i que en aquests últims a vegades és per pura supervivència i necessitat davant la voracitat recaptatòria de les administracions. La pregunta, lògicament és: cal reorientar el tema penitenciari? La resposta admet mil matisos, la necessitat del debat crec que no. 

He vist els ajuntaments no independentistes de Centelles, Granollers i Barcelona amb un llaç groc a la façana. Ni que fos només com a acte de solidaritat amb el patiment dels presos catalans i les seves famílies l'Ajuntament de Mollet també ho hauria de fer.

Inseguretats ciutadanes (Publicat a Som Mollet)

Inseguretats ciutadanes

Tots aquells que han patit un atracament saben que tant o més dolorós que la pèrdua econòmica és l'afectació personal, la impotència, etc. Sóc persona a qui rebel.len les injustícies.Imagineu doncs si m'afecten personalment. En aquest cas la malvestat has estat obra de qui ha de vetllar per la justícia i l'equitat social: l'estat (1). L'executor material fou un senyor que va estar una estona mirant i retratant parets i sostres. Després ens va enviar un bonic i inútil petrecol i una factura, de 600 euros, els quals no sé com es van repartir. Amb l'excusa de la nostra seguretat "ells" van creant noves taxes, amb un import per sobre el cost: ITV,pels cartrons de les botigues, cèdul.les d'habitabilitat, impost a l'astre rei, etc. Voracitat recaptatoria. Indefensió. En disculpa dels de dalt he de dir que com que a ells els diners els hi vénen fàcil i depressa, no els hi donen  el mateix valor que el ciutadà treballador o pensionista. Qui trobi exagerat el meu enuig segurament també. Gent que no fa escarafalls per a llençar -o que li prenguin-  sis-cents euros. O també per poca sensibilitat a les injustícies. 

Retornant al tema de la inseguretat. Han sortit les estadístiques sobre seguretat ciutadana i la tònica general és sentir que ens diguin que Mollet és una ciutat segura i que anem bé. La realitat és que a l'àrea que pertany a la comisaria de Mollet han crescut els delictes. Com a les enquestes d'audiències als mitjans, policia i polítics només destaquen les dades parcials que afavoreixen una visió positiva del problema. Hi ha uns sis delictes diaris. En algun temps passat aquests sis devien ser els qui hi havien en un més. I retrocedint més potser els que es perpetraven en un any, quan un robatori a qualsevol poble era una cosa excepcional,motiu de conversa i fins i tot d'alarma una temporada. Ara ni ens n'assaventem.

1.-(Referit a l'impost a "edificis antics" creat per a la "nostra seguretat")