29 de novembre del 2010

30 ANYS MÉS DE PARAR EL COVE? (i 10 titulars més, no condicionats) I EL MEU TITULAR DEL 0-5

Titular del 0-5 a baix


30 ANYS MÉS DE PARAR EL COVE?
30 anys més d'aguantar que ens venguin com una victòria 4 sardinotes que puguin portar de Madrid. (si no fos una grolleria diria que també 30 anys més de parar el cul). No vull aigualir la festa
dels nacionalistes de CIU, però per a mi el nacionalisme és quelcom més ambiciós.

Algú no m'entendrà. Per tant explico: parar el cove és "poner el cesto". En tot cas algú haurà de demostrar si el que hem fet durant trenta anys no ha estat poner el cesto per a què l'omplissin fins on els sembli a ells.

CIU DISFRESSADA DE SOBIRANISTA I PP D'ANTIIMMIGRACIÓ SÓN ELS VENCEDORS
Amb aquesta tàctica s'ha impedit més presència de l'independentisme i assolir l'objectiu compartit per tots. Complert: l'esgarria cries Anglada no entra. Hi ha hagut un acord implicit de tots en presentar un PP xenòfob i ell que ho assumís ambiguament i li ha anat de conya. Però que no ho heu vist tot això? M'han dit que durant mig hora a la tele hi havia: PXC:3 escons. Cap tertuliá hi va dir res!

MADRID SATISFETA PELS RESULTATS

Ho deia Carretero a Mollet "A Madrid estarien contentíssims amb un parlament ple d'autonomistes. I diran: "no escarmenten, fotem-los una mica més que no reaccionen."

EL MILIÓ DE PERSONES AL CARRER ES TRADUEIX EN 4 INDEPENDENTISTES ELECTES

I deixem-nos de presumpcions sobre si a un o altre partit també n'hi han.

EL 2014 NO SERÀ POSSIBLE
  
Ho serà algun dia? Ho voldrà el poble català algun dia?

Sí, és cert, els titulars estan fets en clau catalanista. És com m'ha sortit i suposo que deu ser l'eix central. Més que el "debat" dreta esquerra.

Intueixo que el meu descaro, el descaro dels independentistes no s'entén i fins i tot pot encara escandalitzar. No sé si és més sorprenent però la capacitat de la gran majoria de catalanistes d'aguantar els cops, el seu optimisme, en fi...

Seguiré amb algunes coses, com d'habitual amb alguna heterodòxia.


EL CAMP NOU CANTA, EL MADRID LA BALLA

Crec que lo més rellevant del partit fou la manera que el Barça feia ballar el Madrid. En bona part del partit això es va produir de manera tan  excelsa futbolísticament parlant, com no havia vist en un partit d'aquest nivell. Aquells tocs a la primera, aquelles esperons, aquelles pilotas al buit,...Casillas fins i tot em va fer pena. La cara de Mourinho ho va compensar. Aquest tio enfonsarà encara més el Madrid.

26 de novembre del 2010

Davant les eleccions. Missatge institucional de El Criteri

Algunes coses -en pocs dies- que encenen la sang d'un català i que faran decantar el vot de molts. (text refós, no tan institucional com calia)

Fets 
Lo del Restaurant engegant i insultant Àngel Colom i acompanyants per qüestions de l'idioma.

Que per allà baix treballant vint-i-tres dies cobren -els ho paguem- tot l'any.

Els petards quan perd el Barça.

La sentència declarant la pèrdua de condició d'idioma preferent del Català -difícil de redactar, vatúa l'olla!-

Els Riberas, Cajas i cajons que ens toquen els dallons. Enemics a casa que vomiten odi cap a tot allò nostre i la bilis que guarden.

L'última, a la tele, un llampant empresari "d'aquí" diu: "A mí Cataluña no me ha regalao na!" Demagògia molt extesa del més baix estil i talla. Qui diu que regalem res aquí, a part el dret a viure millor? Vull dir a fer més calers.

Altres inclourien l'anticatalanisme dels mitjans audiovisuals de Madrid, cosa que se m'en fot a mi. Que bordin, en no sintonitzant-los, arregla

No acabariem, si afegissim l'expoli, el menyspreu,...

El desinflament

Però, quina il.lusió ens ha de fer i hem de tenir en  un país de tan baix to moral general? A Barcelona es fornica al carrer i ara tenim el bordell amb més putes  d'Europa. Líders també en delinqüencia i SIDA.

Barcelona: capital europea de l'anarquisme incendiari i desordre. Hi ha tan autoodi (o què?) que cremen fins i tot quan guanya el Barça.
Aquesta campanya vergonyosa i manipulada -llarg d'explicar-, i la frivolitat de tants, ridícul planetari.

I la nostra condició de societat estúpidament antipapista i més malaltissament teofòbica del món? Bé, potser ens supera la gran Albània.

I la nostra inèdita ecofòbia, capaç de desgraciar la meitat del país per l'economia? I l'acarnissament contra la pagesia?

I aquest relativisme i baix to moral que supura arreu? I aquesta ignorància, tan sovint ilustrada; el materialisme, la frivolitat? Tot això és més extès que enlloc.

MALGRAT TOT,  de la mateixa manera que uns -residents aquí- no saben o volen, per raons de sang o llengua. deixar de voler ser espanyols, jo no puc deixar de ser catala.; malgrat  tot, m'aferro a un bri d'esperança. Vull creure possible una altra renaixença -ni que sigui mínima- dels valors i  dels catalans de tremp d'altra hora; de tot allò que ens fa ser diferents al món, allò que ens fa ser. Per això, perquè crec en els drets dels pobles a conformar-se votaré i us demano que ho feu, per la llibertat de Catalunya. El status quo amb Espanya sembla ja quimèric.
Comprenc com ningú -ho palesava aquí- el dilema del català d'ascendència forana, ple de dubtes. El comprenc més que als cagadubtes de socarrel catalana.
Cadascú estigui amb pau amb la seva consciència...(igual la consciencia també es una cosa relativa).
Els comptes els més clars possibles, això sí. Clar com el que he expresat aquí.

Estic un pèl absort en aquestes qüestions i aviso als companys que temo que estaré una temporadeta que bàsicament només escriure i comentaré sobre la cosa política o com s'en digui això, tot sabent que és una pèrdua de temps. O no.

24 de novembre del 2010

La más curiosísima -o mayor- muestra de nacionalismo que vieron los siglos

És cosa digno de estudio.

És aceptable, desde la lògica, cuidado, que un funcionario relativamente bien situado, empresario o persona de condición econòmica boyante de ciudadanía catalana sea refractario a la independencia y sea favorable a esa gravosa dependència del Estado Español. A esos profesionales privilegiados no les "viene de un palmo" hacer un sobreesfuerzo fiscal para atender a comunidades subdesarrolladas -obviando a los sectores necesitados de Cataluña-. Bien -bien mal-. Pero que un trabajador en Cataluña, o parado, o con problemas econòmicos,  o asistido por Caritas, esté dispuesto a dar -o a que le quiten- lo que casi no tiene para él,"solidariamente", obstinadamente y "ad aeternum", movido por el patriotismo y en aras a una España más que unida pegada, és una cosa incomprensible y quizás la mayor muestra de nacionalismo que vieron los siglos. "Contribuyamos, paguemos! para que por muchos años podamos  unidos contribuir y pagar para poder contribuir..." 

De fet això seria curiós si no tinguessim en compte la desinformació i manipulació a que està sotmesa la població. La pobre "inocencia de la gente". I les poques ganes de pensar.

Odioses,absurdes, pèrfides reflexions? Doncs que algú ho expliqui perquè segur que ens perdem alguna cosa.

El post va en castellà per si algú vol pastejar-lo, tot i que també va pels catalanoparlants botiflers  o porucs catalanoparlants.

  
Trailer: Darrer post electoral. Per què toca votar sobiranisme i per què ho faig absolutament desinflat.

21 de novembre del 2010

Preguntes pèrfides d'utilitat nacional

No sé si algú les ha fet però la resposta no l'he sentida mai.

Preguntes

Fa un segle (?) que estem abocant un bona part de la riquesa dels catalans en forma d'impostos cap el sud -i el mig?- peninsular. Fins quan hem de ajudar, mantenir, ser "solidaris"? Per les traces que porta diria que "in aeternum".

Quina mena de catàstrofe, quin desastre natural han patit per a què necessitin tanta ajuda, per a què no es puguin valdre per ells mateixos, viure de la caritat? No és caritat? Per quins sets sous tenen dret a tenir la mateixa renda per càpita quan lo que produeixen no ho fa possible? Com es pot explicar que les inversions públiques per habitant superin les catalanes? I els dentistes gratis.

Tot i que tingui la meva opinió, no són preguntes retòriques, -incòmodes segur-, per tant m'agradaria que aquells qui es declaren solidaris, segur que tots ells sants varons, em facin veure lo egoïsta que sóc. I si no, que serveixin aquestes reflexions com argument per aturar la injustícia que personalment m'aclapara.

Trailer No tenia a l'abast el text del post següent: Sobiranisme desinflat. Catàleg d'anims i desànims. I l'acte de nacionalisme més gran que "vieron los siglos".

17 de novembre del 2010

A qui heu de votar o qui votarà què. I contra el vot en blanc.

Ho plantejo a grans trets i centrat en l'aspecte identitari -que desenganyis el lector- és el que pesa més, a tots cantons! Certament no tant en aquestes eleccions, on juguen variants noves. Agrairé a qui  hi digui la seva o qualsevol matisació.

El nacionalista que considera que no és temps o no té ganes d'esmolar les eïnes... CiU
El sobiranista que considera que és temps d'esmolar les eines i té paciència per esperar que trobin ja la pedra d'esmolar...ERC
El nou sobiranista que no es trenca massa el cap i creu en carismes, etc Solidaritat Catalana I.
El nou sobiranista de vot més seriós i exigent...Reagrupament
El respectuós amb el fet català però amb tics castellanitzadors...Nebrera
El que vol una Catalunya mig espanyola...PP
El que no li preocupa massa ser una Catalunya mig espanyola...PSC
El que no li preocupa massa ser una Catalunya mig espanyola però tampoc cap altre possibilitat...ICV
El que està per una Catalunya mig espanyola i europea -vull dir blanca-...Plataforma per Catalunya
El que vol una Catalunya castellana...Ciudad'anos

I esmento també

el partit de qui que creu que la vida és un carnaval -ultrarelativista- diari...la CORI

el partit més necessari i urgent: arreu està dispers, silenciat i diuen que potser son rojos en el fons, per la qual cosa no els votarem...els PARTITS VERDS. D'això el món en pagarà una factura immensa, si és que tenim efectius per a pagar-la. De fet, algú ja ho està pagant, com són el bestiar de zones àrtiques i molts agroramaders afectats de noves plagues o sequera.
No pretenia el toc ecològic, a més a més a la majoria del lectors s'els enfot i altres no s'ho creuen i es refien dels que diuen que això és alarmista en lloc d'alarmant.
,
El vot més absurd

Allò que la lògica fa evident que no s'ha de fer mai és votar en blanc, ja que:

Arguments contra el vot en blanc, des de la lògica

S'ocuparan igualment tots als escons. Ni que votés el 90 per cent en blanc.
Els partits n'estan encantats
Afavoreix als partits que n'estan més encantats
A l'hora del recompte el blanc és ignorat, compte com a participació i refrendament a "ells" !!
I ara no hi ha excusa, ja que ara hi ha la possibilitat de votar la candidatura dels Escons en Blanc, que amb aquests si que veuriem els escons blancs, buits..
I ara no hi ha excusa. Hi ha, amb possibilitats de fer soroll al menys, freakis, populistes,Nebreras, animalistas...
Si estàs emprenyat amb "ells" i els vols fer emprenyar...no vagis a votar.
Perquè et creus que fan tantes crides a la "participació"? Santa inocència.

Un anàlisi no sé si exacte però políticament eclèctic.

Trailer: ara no el tinc a mà però em sembla recordar que és bastant bo

12 de novembre del 2010

Converso amb Carretero. Informacions molt informatives. I trailer.

Mollet. Vila més catatònica que catalònica. Ve al Carretero i arreplega unes 50 persones i moltes de fora. Alguns ex-ERC.

Destacats de la presentació


Ruth Carandell comença. Un discurs molt correcte. Carretero, tot i que no és un fenòmen de l'oratòria -ni això vol dir res- fa una xerrada amena, amb anècdotes i reflexions interessants: el retrocés de la llengua; què més cal que ens facin per a decidir-nos a optar per la sobirania? o bé: Imagineu-vos que torna a sortir un parlament ple d'autonomistes. A Madrid pensaran: estupendo, no reaccionen. En lloc de fotre'ls-hi un 10 ara els fotarem un 20. O també: ...aquelles persones grans, porugues,  que diuen: oh, la independència, ja m'agradaria, si només calgués pitjar un botó. Jo els dic: és molt fàcil, tant com agafar una papereta i votar, no cal que ningú ho sàpiga. A les preguntes li dic -resumeixo- que al fullet que han repartit hi ha una cosa que manca i una que sobra. Li manifesto l'estranyesa que aquestes alçades prediquin "més consum" i també que no hi ha en cap dels molts apartats un que parli de medi ambient. Aquest és un punt flac de Reag. i de tots, és clar. Fins i tot va frivolitzar, dient que no es posarien fulles d'olivera al cap per semblar verds.  Li vaig dir que el debat era molt feixuc (asterisc) i que: cal consumir allò que cal i prou, i que en el fons, allò és lo que vol sentir la gent: consum, creixement, desemvolupament, etc. Al sortir na Carandell em va remetre a l'apartat ambiental a la seva plana. Jo li vaig dir bromejant que no cal que s'hi capfiquessin massa, que això els hi donaria quatre vots.

Conversa

Al sortir, al vestíbul,  vaig adonar-me que tenia Carretero -cigarreta en mà, apagada-  al costat, xerrant amb un jove, -sense buscar-ho doncs- parlo amb ell, bé parlava bàsicament ell, com a protagonista que era, però sincerament dic que s'el veu molt interessat en captar lo que diu la gent. L'ego que molts li suposen no li vaig veure -massa-, en la conversa el vaig trobar una persona prou propera.

Va dir que potser no hi ha tants indep. com sembla i que cal treballar els sectors humils aliens al fet català. Vaig dir: No sé qui ha dit que la independència la faran possible els Manolos. I digué: vaig ser jo.Li vaig dir també: A Macià (?) un dels seus li digué: "Desenganyeu-vos president, de nacionalistes en som quatre gats", per a després esmentar el prosobiranisme per raons pecuniàries -així li vaig dir al Colom als anys 90 -i em sembla que em va fer cas a la campanya. C. va parlar de la necessitat també d'el sentiment cosa que jo vaig manifestà òbvia i necessària en qualsevol "gesta".

Llavors lo típic, Laporta, Tena, etc -accident històric, li dic- Resumint: Reag. foren els primers i Laporta això no ho tingué en compte. Li oferien el primer lloc però Solid. volia la dissolució de Reag. Altres militants em qualificaren -tradueixo-  L. Tena de marrullero. I aquí he de dir, pragmàticament però, que contra la bèstia centralista això ens aniria bé :) Explicà la seva marxa d'ERC, i que si hi hagués romàs ara dirigiria un Institut X vivint com un rei. Ja en acabar el vaig felicitar per qualificar d'idiota la postura dels dirigents crítics amb la postura del Papa.

Em sento incòmodo parlant dels físics masculins, però -si altra cosa hom li nega- trobo que en Carretero és potser el de físic més agraciat i elegància.

El consell de comiat que vaig donar al candidat amb qui vaig xerrar després -de S.P. Vilamajor- és que  potser tant com convèncer de les bondats de la independència, cal fer-fo de les bondats de votar-los a ells.

Corol.lari

No sé si Reag. és la opció sobiranista més efectiva, pràctica, carismàtica etc. però és la que trobo més seriosa.
 
(asterisc) Qüestio urgent

Crec que és inaplaçable que algú faci palès i demostri amb un parell de frases prou entenedores, assimilables, a la força descolocants, que predicar més consum és una barbaritat -i tothom ho repeteix-. Jo no puc estar per a tot, però ja m'hi posaré algun dia.


Ara m'adono, vet aquí parlant de política, jo? Però no, això no és política, encara que ho sembli. 

Trailer: Per qui s'ha de votar


Per a la gent que vingui de Reagrupament: aquest blog és profundament seriós, per això de vegades hi ha humor. Els comentaris al.liens a la qüestió no són d'humor surrealiste sinó d'un parell que els ha donat per a tenir-se-les aquí, potser per fer boicot al post.

10 de novembre del 2010

Un hoste que es porta el pa, i trailer important

 Per acabar el cicle papal penjo l'article del Contrapunt.

Comprenc que hi hagi persones a qui la visita de Benet XVI els desperti el mateix entusiasme que despertaria a d’altri la visita d’un aiatolà. Ara bé, centrar la crítica a la visita en el dispendi econòmic que representa és d’una barra i cinisme inaudit, i pretendre que la gent s’ho cregui és un insult a la intel·ligència –de fet molts s’ho creuen, però. Em nego a creure que els crítics no s’adonen del ressò planetari que tindrà el país i com de cara resultaria una campanya publicitària tan gegantina. Sense l’aportació de l’Església la despesa seria l’equivalent a dues cigarretes per català. En un moment trobaríem infinitat de despeses públiques inútils pel cost equivalent de la visita.

Resulta tragicòmic veure tanta gent d’ínfima talla intel·lectual, però sobretot moral, donant lliçons i criticant –i insultant– el Papa; dramàtic trobo que els sindicats i partits que al franquisme foren aixoplugats als despatxos de les parròquies ara ho agraeixin així. També protesten pels talls als carrers. Amb el famós sambòdrom ambulant de l’Hereu també? Esperem el rigor dels mitjans i que se centrin en allò essencial, que seran les paraules del Sant Pare.

Resumint, amics menjacapellans, val més guardar pietós silenci si no voleu quedar en evidència i estar agraïts pels beneficis –relatius, ja ho sé– com poden ser una encara major afluència turística. Sia benvingut, doncs, el Papa i sobretot escoltem-lo.

Al costat de l'article hi havia, amb fotos incloses, sis persones del carrer, opinant -més aviat repetint com lloros- negativament de la visita. Van quedar molt progreguais. S'avergonyiran? Bona senyal si sí. L'únic a favor era un mahometà, com era previsible.

Trailer

Carretero a Mollet. Hi converso. Crònica.

Ah, ja sabia perquè demanava jo rigor als mitjans i que se centressin en les paraules del Papa: el centre i focus han estat per ells....................les monges que tenien cura de l'altar. 

8 de novembre del 2010

El Papa és un provocador i tres cosetes potser originals. I la clau de volta de tot.

Sembla que com si pluja fina hagués passat i netejat una mica aquesta ciutat desquiciada i que l'esdeveniment hagi donat llum i enteniment a la desorientada i manipulada plebs i als opinadors . Passarem ja del fanatisme anticlerical  al diàleg ? Jo també he apaivagat la  meva  -santa- ira. Barcelona no m'ha decebut. No ha passat res d'allò que molts temíem  i pels gais disfressats de la catedral, amb tota sinceritat us ho dic, sento una llàstima immensa, com no sentia fa temps.

Apunts de la visita 

Els veïns han sobreviscut a les penoses, gairebe insuportables condicions imposades.  Estic segur que la mateixa massa massificada de gent indignada haurà gaudit i vibrat amb l'esdeveniment, que així és el vulgo. I segur que els qui coneguin la vergonya s'avergonyiran de les animalades que van dir i creure.  Excepte aquesta cosa del Bolaño tothom estava molt manso a les tertúlies, em poques ganes de tornar a fer el ridícul.

Quan veia el magnificient monument -com vaig gaudir amb la cerimònia- pensava: quins spots, un darrera l'altre! de les decenes de milions que ho veuen una majoria dirà: hi he de ser-hi algun dia! (ja hi cabreu a Barcelona :)? No salto d'alegria, no us cregueu.

Com es debia sentir aquella colla de menjacapellans a primera fila, escoltant la paraula d'Aquell i d'allò que rebutgen? -alguns ho rebutgen abans que res. Quina papereta, renoi! La cara de Benach en un moment que l'enfocaren era d'autèntic fàstic -o ho semblava i perdoni: mueca i mirada a terra de trascantó.

Un moment emotiu: Una senyora madura que explicava, amb llàgrimes els ulls, l'emoció d'estar prop del Papa a S. Joan del Nen Déu. La seva filla amb síndrome de Down l'abraçava consolant-la. Aquestes coses són les que la bèstia sacrílega -encarnació del mal?-  vol fer desaparèixer.

En fi, que el catolicisme és ben viu, per a sorpresa de molts, i s'ha palès la necessitat del diàleg. Algú el rebutja? Ara que ha fet la crida a la reevangelització,  només em resta doncs que convidar-vos a retrobar-vos, a retrobar-nos en allò que us van ensenyar els vostres pares de petits. I a qui la seva mare no li hagués ensenyat el Parenostre, que l'aprengui. Borges: si mi madre me enseñó a rezar el Padrenuestro, seguro que és bueno.

Apunt Gonzalez Norio i la clau de tot.

Parlant d'avortament, UQF. És un tema que em ve gros, ho reconec. Només relato l'anècdota. A la Noria van parlar si una paridora de 10 anys ha d'avortar. Surt una que havia estat mare als 14 anys i li pregunten:

Period.Tu hubieses abortado? 
Mare. Sí.
Altra period.Però ahora, pensándolo ahora.
Mare. Ahora n..
Jordi Gonzalez, amb vehemència. Publicidad, publicidad, publicidad! (amb tot el morro)

El tema clau en sociologia és la manipulació de masses. Jo la detecto però  en sóc ignorant. Que algú en faci cinc cèntims!!

La cita no és exacta. El secretari del Papa: en aquesta societat hedonista, consumista...les paraules de Sa Santedat són una autèntica provocació. 

Ce ça voilà.

6 de novembre del 2010

Serà Barcelona de nou vergonya de Catalunya? Quan el mal i l'idiotesa van plegats

 Continuo "mullant-me", nedant contra el corrent.

Tremolo amb la visita del Papa, Quina en faran alguns? Els mitjans públics catalans ja començan a deixar intuir com serà el tractament de la visita: conyeta enfoteta de pati de col.legi i conyeta amb mala llet. Especialitat de TV3 i algun graciós de RAC 1. D'altra banda cal agrair les altes instàncies del país que hagin fet una crida -des de postures "roges"- al respecte al pontífex. De la premsa no sabria que dir: volen i dolen.

El rídicul i la vergonya ja fa massa temps que l'arrosseguem: guanya el Barça i el centre destrossat; o les fornicacions a la via pública -sense comptar amb la fama, que he constatat, de ciutat de xoriços. De fet podríem recular a la Setmana tràgica o quan el 36 el món s'esgarrifava amb aquella Barcelona de sang i foc -i és clar, només ens van recolzar les Brigades Internacionals-.

El súmmum ha estat -proclames i idioteses diverses a banda- la vaga de transport públic convocada pels sindicats anarquistes i em sembla que CCOO per fotre als catòlics, il·lusionats per la visita. Que miserable pot ser el ser humà! Que immensament cretí! Em confesso emprenyat. Un amic apanyò em va aconsellar que no em fes mala sang. Bon consell però vull mantenir el punt crec que just de capacitat d'indignació per a no ser una orxatera -recipient-. Però tot i això, els boicotejadors no podran pas amargar-nos la vida, perquè l'alegria de creure...(continuarà)

Hi ha una part de la plebs que com brau furiós i amenaçant ens brama, una altra bela com ramat de xais sense nord o perquè els braus bramen, i jo, com més bramen i belen, més sé on i amb qui he i no he d'estar, i més qui sóc em sento. Potser també bramo jo, però no belo.

Entre la CNT, intel.lectuals bords, calumniadors,  ànimes de canti en general i Benet XVI,  VISCA EL PAPA!

A contravent 

perquè els teus dies siguin meus
a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...


(Ocults) 

Vindran dos posts més, un l'article propapal  al Contrapunt. 
Haureu notat l'energia que dona l'indignació:)
Als dos pastposts trobarà el nou lector claus crec que interessants.


Puntilla i descabello, tres informacions més


M'acabo d'assabentar que el nou diari ARA rep una subvenció que dobla els calers de la visita.
Que el pobre noi de l'Herrera dient que algú chuparà amb la visita del Papa.
I que l'associació aquesta laïcista rep 400.000 Euros del tripartit, que suposo que els gasten també fent les samarretotes, apart  de tiberis.

Reflexioni el lector. I sobretot, que no s'escandalitzi de coses que jo digui sinó d'allò que passa.

Reivindico el dret a emprenyar-me...i bramar. N'hi ha que s'encenen amb el futbol.


 

3 de novembre del 2010

Converso amb el cap pensant i estratega del sobiranisme català

Mercat Vell, la setmana passada, a Mollet, entrada escasa, cosa que demostra l'apatia del meu poble o potser d'arreu. Pensem que és el partit del Laporta.

Primer va parlar en Valdero que ens demostrà la ruina econòmica de la supeditació a Madrid. Inapel.lable. Després en Lopéz Tena reblant el clau i explicant els passos per assolir la sobirania.
Varen informar que el concert econòmic -CiU- és anticonstitucional; que ja cap polític català veu que la cosa amb Espanya pugui anar mai bé -en privat-; que de Madrid no tindríem cap recolzament, en un procés sobiranista, ni dels progres; que la casta política establerta està a la cacera de Laporta; i ens aclarí una qüestió important: els polítics de la Generalitat cobren més que cap perquè així els tenen callats...i contents. "Poca responsabilitat i un grapat de calers".

Al col.loqui, tot girà entorn el mateix: calers i processos,  i allò no es va tocar.. Conec Mollet i estava segur que ningú li preguntaria per allò: la manca d'unitat electoral amb Carretero. Aquest dia no tenia ganes de significar-me, com sempre -o potser era covardia-  i preguntar-ho jo. Massa que vaig parlar potser. Va ser després en petit comité, fumant una cigarreta a la porta  amb L.Tena quan va sortir el tema. Confesso que no era plat del seu gust, fins a tot es va mig indignar quan li vaig retreu-re que els dos líders parlen d'antepossar els interessos del país -fins i tot retirar-se- i ningú ha cedit, pel bé de Catalunya. Va defensar la posició de Solidaritat, també la seva democràcia interna, dient que Laporta no n'havia imposat ni un de les llistes. amb accent valencià: Et creus que el Laporta fa les llistes? digué LT. Contesto: No perquè hi ets tu pel mig -rialles-. I aixó lliga amb una dada important  i que segur que no la sentireu enlloc: L. Tena és valencià, molt: tralla i traca pura. I notari i ex membre del CGPJudicial!! Ell hi posaria allò que als principatins ens manca. I ara penso que no només pebrots, sinó coneixements de lleis. Quedi clar que no sé que faré i que el que es mereixerien és que ni Laporta ni Carretero tinguessin cap vot. Però la situació amb Espanya i l'indignitat de Catalunya ja ha arribat massa lluny i potser caldra triar-ne un. També ERC vale, pels tradicionals, i sempre que deixi de fer el ximple. El gran dilema és fins quan la via gradual de CiU serà tolerable, o si ho és encara. Cal ja deixar fora els complexos.

La nostra contradicció

De perquè em moc entre la incomoditat d'una Espanya política -no em refereixo al poble, ignorant però fins i tot no li nego certa noblesa- que ens expolia i anorrea, i la d'una una Catalunya que avui em resulta detestable en moltes coses. En parlaré aviat  amb quatre exemples i reflexions.