Per menys d'això que escric -i transcric- a molts els van pelar

Sempre he tingut el neguit de conèixer el retrat-robot, prototip del miliciá del 36,mitja bèstia,cremaconvents,etc. A un foro vaig trobar casualment:

D'un fòrum 

 "L'any 1936 es van assassinar 10.000 catalans pels murcianos armats per Companys. Tu devies ser un d'ells. Els intel·lectuals catalans com Carles Riba van haver de fugir cames ajudeu-me perquè no els pelessin també. A Pompeu Frabra li va anar d'un pèl.

Els que venien a buscar la gent a la nit parlaven castellà i obligaven a parlar en castellà.

Companys era el capo de la banda. I el llibre d'Enric Vila ho deicxa ben claret.

A Sant Sadurní van venir una nit. Van agafar tots els amos de totes les caves i el seu fill primogènit. Els van fer pujar a un camió. Els van dur al pont del Lladoner i allí els van matar a tots, menys a un, que li van dir després el coix perquè va poder saltar, no sense abans donar uns calerons als milicians."

En una breu recerca trobo el llibre de Miquel Izard,bastant contradictori, per cert

 Del llibre d'Izard

Cita Ealham- "Tanto coetáneos  como estudiosos actuales sostienen que losactores y/o culpables eran inmigrantes del resto de España llegados más o menos recientemente. El arquitecto de la Lliga Puig i Cadafalch era rotundo:

«Poc havia pensat mai en una Catalunya incendiada i en una Catalunya vençuda per la barbàrie del sud. Els bàrbars eren entre nosaltres com en el segle v i com llavors han cremat i destruït els nostres tresors artístics [...]. La pau regnaria [a Argentona] sense la invasió de camions armats que apareixen de tant en tant [...]. Venen per segona vegada a cercar-me: els vàndals necessiten sentir-me i veure’m [...] penso que al capdavall fora dolç morir d’una bala al servei de Déu a qui tot ho dec. [...] Passo davant els camions omplerts dels incendiaris. Tots parlen castellà [...]. A poc a poc coneixem el desastre de Barcelona [...]. Feblesa, covardia, manca d’idea. Tot, a poc a poc, s’escorre de mica en mica i cau en mans de colles d’immigrants que robaran i assassinaran» (359-369).

Más explícito fue Gerhard,comissari de la Generalitat en Montserrat en julio del 36: «El “murcià” no estima Catalunya, on no té cap arrel, ni pot estimar-la. Sembla com si descarregués sobre Catalunya, terra rica i graciosa, l’odi que sent pel patró català que l’explota. D’altra banda, la visió d’aquell benestar i d’aquella riquesa en la qual ell no participa, li provoca, per contrast violent amb la seva misèria i la de la seva terra, una mena de furor destructiu que aprofita la més petita oportunitat per a manifestar-se./ Al seu costat [...] l’obrer català resulta aburgesat i conservador [...] amb [...] aquell seny racial... característiques dels catalans [...] és, en definitiva, per temperament i per formació, un liberal i un demòcrata [...] Els murcians [...] són naturalment exaltats, fogosos, demagogs... i, posats a fer de   D’altra banda, no tenen el més petit escrúpol a imposar-se, si cal, per la coacció i el terror, ni defugen, si s’escau, l’atemptat personal..."
--------------------------------------
És aquesta visió la que teniéu, pel que he vist bastants extesa? Plausible,real o no, òbviament no pretenc estigmatitzar ningú, ni afirmo res. Només aporto elements sobre quelcom que m'inquietava, un dels episodis més bàrbars -amb molt d'idiota- de la nostra història.

Un insult a la intel.ligència i la cultura

Del darrer llibre de Benet XVI sobre Jesús, de manera únanime, tots els mitjans i formats van triar -descontextualitzant-ho- allò  que al pessebre no hi havia bou ni mula.

No va haver ràdio o tele que no s'esplaiessin en qüestió tan absurda, amanint-ho amb estúpides gracietes.

No només la selecció del paràgraf insulta la intel.ligència -amb les coses interessants que debia dir- i la cultura, sinó l'ostentació de supina ignorància. Que si "en havien tingut enganyats", que "si el papa havia descobert que  no havia bou ni mula", un llarguíssim etc

No sè en quin context va escriure això en Benet XVI i la per què la necessitat de dir-ho, però això dels animals és sabut des dels evangelis, quasi dos mil anys.  Tampoc hi havia el caganer ni la rentadora.

Bé, va ser una altra oportunitat de fer mofa de la catòlica, que molts no van deixar escapar.

En fi, una altra mostra de la misèria intel.lectual que patim.

Poti-poti de facècies descoratjadores. Conversa amb Rafel Nadal.

En la línea indignada-descoratjada de l'antepenúltim post he anotat quatre coses que m'han vingut al cap.

Tothom sap -ho suposo!-que la ITV és una màquina de recaptar - i moltíssim!!. A sobre hi va haver corrupció amb les adjudicacions. He perdut 50 euros i el temps, i a sobre em feren tornar perquè una roda no tenia el mateix dibuixet.

Vaig comprar un llibre antic a Ebay, per 50 euros més els ports. Arriba a Espanya i em fan pagar aranzels, sic, 16 Euros més!

A partit de les 7 del matí Mollet hi ha el soroll d'una fira de festa major. El camió regador, el fregador, la bufadora, que passen dues i quatre vegades amunt i avall; el dels mals endreços; la grua camió que treu els contenidors subterranis- d'un soroll monstruós.

S'ha descobert que la compra de partits de futbol és una pràctica habitual. Un conegut diu que va sentir que unes mestres de vint i pocs anys  deien "yo me voy a Nueva York- Como mola tia, yo a Thailandia- (feia una setmana que s'havien mobilitzat contra les retallades... i les vacances passades  al Japó). Unes quantes vegades l'any, uns veïns mig flautagossos monten un merder de "música" i crits, amb fum de la graellada, de migdia a vesprenit. Entrant a Mollet hi ha uns turonets a la calçada -antivelocitat- d'una elevació i traidoria que insulta a la intel.ligència,  destrossa els cotxes -un ciclomotorista s'hi va deixar les dents.

I mil coses més.

Conversa amb Rafel Nadal -l'ex director de El Periódico

Potser no cal que transcrigui la conversa d'avui a Mollet, però ve a tomb que esmenti la coincidència amb ell quan digué que no s'explica la manca de seny davant tantes coses òbvies. Ell es referia als polítics.

No hi intel.ligència però tampoc honestedat,  ni el sentit de convivència és el desitjable. Ja explicaré el meu perquè. (Napolvictorisis-criptorecord.)

He escrit a raig, que m'espera una pizza de llauna molletana.

No soporto la gent. Tres o quatre cosetes.

Cap de setmana indignat

No soporto a la gente, digué F F Gómez per justificar la seva retirada dels escenaris. Vaig pensar: quin tio més avinagrat.No vull dir ara que signi i rubriqui l'ex-abrupte, però puc dir que no em frapa tant i amb els anys lo de FFG s'entén més. I ho dic jo que em considero un ànima filantròpica que fa el possible per fer la vida agradable al proïsme. Però la immensa vulgaritat regnant sovint m'enerva.

Estava a punt d'agafar el son, en aquell moment dolç del duerme-vela, quan va passar un ésser humà tocant el claxon. Sobresalt i gran dificultat per tornar a agafar el procés del son. Altres vegades són grups de pobre gent la que passa parlant a crits per la nit.

A un munícep del poble li han buscat cadira a la Diputació. Dos sous d'escàndol. No pensava que es cobrés tant a la Diputació. Una companyia de ballet ha fet un  ERE perquè la Dip. els deu calers. Sembla que a la gent li importa un rave.

CIU de Mollet vol que l'Església pagui l'IBI. Ja és un insult a la intel.ligència que els partits progres ho demanin, però que ho facin els de CIU supera lo insuperable. Ara, que els partits paguin IBI res. Ells són com ONG's diuen, que no tenen ànim de lucre, ni generen beneficis. És clar que no, lo que generen són despeses i pèrdues!! Els beneficis que s'ingressen els polítics és obvi que no vénen dels beneficis que generen.

En un agradable sopar popular cinèfil vaig seure davant un home -ja granat- d'aquests que diuen que lo pitjor de la societat és l'església -literalment. Com que és raríssima l'ocasió que tinc de debatre-ho vaig entrar al drap. Li vaig dir que la culpa de com anem no és dels capellans -que cobren mil euros- sinó dels partits; que Carites hauria de desaparèixer i que els pobres haurien d'anar fer cua a les seus dels partits i que la misèria l'havia de solucionar l'estat; i quatre coses per l'estil. L'home, segurament acostumat a que la gent li seguia el discurs va restar desconcertat amb la meva vehemència. Però em vaig equivocar. Tenia davant un menjacapellans dels de veritat i vaig deixar escapar la oportunitat d'esbrinar, escrutar, intuir la raó profunda de la teo o catolicofòbia.  Jo no tinc tan clar aquest enigma..

Boicot a la cervesa S. Miguel fins que no prengui mesures!

(manquen dues cròniques açoriano-portugueses: el futur és portugués, catalans i portuguesos -curios., etc)

Peregrinades i perfídies inèdites. A. Guerra, Tíntin, Olot, Sostres, etc. I un insult a la intel.ligència.

Peregrinades -mecanografia, A. Guerra, Tintin, etc.

- Veig que a les respostes m'extenc massa -i en general. Escriure molt, en bona part potser depèn de lo ràpid que siguis mecanografiant. Potser Monzó escriu contes curts perquè la seva velocitat al teclat és de dues lletres per segon, com vam veure a El convidat.

- Si hi ha un grapat de persones que no puc suportar és Alfonso Guerra. Ara ha tornat, amb encara més cinisme i provocació. Per un moment m'ha passat pel cap votar el PP, després de sentir-lo. És lo que es mereixerien. Una altra: per què als mitjans catalans no es parla del merder del Pepiño Blanco i el gasolinero?

- Sostres deia -si non é vero...- que l'església catòlica ha durat dos mil anys perquè no hi havia dones manegant les cireres. No podria ser que la màgia intemporal i excepcional de Tintin tingui a veure en que només apareix un personatge femení a tots els àlbums?

Perfídies

Després de comentar la importància de la forma,  l'esteticisme a l'hora d'escriure -coments darrer post-, m'ha vingut al cap l'apassionant autobiografia d'un quinqui murcià. Com comparariem l'interés  d'aquestes lectures "vives" amb les virgueries estiloses d'un llorejat literat?

- Dos anys després que jo proposés l'Autosuficiència com un dels eixos necessaris econòmics -al costat de l'austeritat i solidaritat- la Generalitat ha endegat una campanya demanant consumir productes de la terra.  En quant la resta, l'austeritat és hipòcrita i la solidaritat menys de la necessària.

- Les dues últimes  d'aquelles coses que escric que són com una "puntada de peu als ...", en feliç observació d'Evocacions.  Qui van ser els primers a parlar de tolerància zero, de decadència moral, de regeneració moral, de recuperació de valors, etc?

No fa massa es consideraven proclames carques i ara els més vermells i progressistes les fan seves. És més, fan com si fossin ells els autors.

- Que en fem o en farem dels milions d'immigrants extracomunitaris si no hi ha feina ni pels d'aquí. I aviat ni recursos estatals. Aquesta -i altres- no és una pregunta retòrica. De fet ho és tan poc que crec que poca gent sabria contestar-la.

Insult a la intel.ligència

A Olot els semàfors tornaran a cremar tota la nit perquè una persona ha mort atropellada. Després grates i veus que quan es va produir l'accident era de dia!! i per on va creuar la carretera no hi havia cap semàfor!!   

Els semàfors són per a regular el trànsit, no pas per seguretat!

4 preguntes pèrfides i trailer important sine die però no massa lluny.

Se m'acumulen les coses. A qui esperi les cròniques del viatge vacacional haurà d'esperar una mica més.

Trailer important

I és que  estic vivint una experiència kafkiana, que o no entenc o se m'insulta la intel.ligència i que ja sabeu que és una cosa que no suporto. N'hauré de parlar quí, És de caire, econòmic, legal i d'ordre públic.

Preguntes pèrfides

1 Parlant de masses juvenils: es pot creure que si les turbes dels barris de  Londres haguessin estat educades en la fe i les pràctiques religioses actuarien així?

2 Parlant del Madrid.  -el dit del Mou- Igual com dic a dic b. És correcte que a Catalunya no s'expliqui la versió merengue dels fets, ni la provocació o befes que diuen van patir els blancs?

3 Si hi ha una cosa que em provoquen basques intel.lectuals i físiques són aquests bracós, colls, cames, etc supertatuats. M'agradaria conèixer les motivacions reals profundes. Se m'acut ara que podria ser una manifestació d'autoodi, tal com les perforacions, etc.

4 L'altre dia ho pensava a l'envelat: El veurem algun dia concorregut pels molletans negres, moros, xinesos, etc, en alegre companyonia? Quan hom parla d'integració suposo que també és això, que és això. El fet és que no n'hi havia ni un. Agradaria als autòctons?
 
Insults a la intel.ligència. Per a una antologia de l'estupidesa

- Mentre feien la final de la Supercopa, Barça TV emetia un partit del Barça de l'any de la picor, sic. No comments.
                                           -----------..............------------

Gaudeixo trobant les preguntes, espero que també gaudiu  o us enrabieu -només són preguntes, nois-  al  llegir-les i reflexionar tots si en contesteu algunes. Com es va contestar la de l'erotisme inter-antropo-faúnic :)

Per què tanco el blog Maig de l'11 (15-M)

ndÉs una tragèdia l'evolució-involució i fantasies dels 15-M, així com la manca de pes o presència de persones madures, realistes i assenyades. El summun ha estat la seva posició davant la visita de Benet XVI, que suposo és la cara real dels assembleïstes, per la qual cosa, tot i compartint indignacions polítiques tanco el blog Maig de l'11 ja que no vull que ningú m'identifiqui amb aquella patuleia; xusma -il.lustrada o no- i joves manipulats. Tanco perquè la gent no sap distingir entre estar indignat i estar amb els "indignats" i no vull que s'em confongui.

I no és l'anticatolicitat estúpida o malèvola -previssible- d'aquella massa el que m'ha indignat sinó que s'ens hagi insultat la intel.ligència criticant les despeses del viatge papal, quan -al contrari- el milió i mig de joves de la JMJ ha representat una borratxera de milions per allà on han passat, sense comptar la promoció del país. Dels beneficis morals i espirituals  ja no en parlo, ja que la degradació actual de l'esperit de les masses fa que aquesta sigui impermeable a la saviesa de les paraules papals.

Només pel canguelis dels de la menjadora, és apreciable aquesta mena de rebel·lió. Però passo a ser-ne observador. No mouré un dit fins veure-hi algú en qui pugui confiar, o sigui, em sembla que mai. Les masses no estan per excel·lències.

Ja ho veieu, en Criteri sempre a la seva bola: indignat amb els governants i indignat amb els indignats.

Visca en Benet XVI! Visca l'ordre just!

País esgarrifós

A raig escric després de llegir-ho. Paradigmes. Tot i el sensacionalisme cal llegir ENoticíes. Qui no hagi vist anirà veient. Jo ja havia vist però comprendre...cada vegada menys, per  no dir gens. Espaordit, el que volgueu.  La gent ni s'indigna ni reacciona. I amb aquella bona fe els veus anar a votar...a discutir si la dreta i l'esquerra...a fer reverències quan passa un polític... Sovint em ve a cap la canço...toda la pobre inocencia de la gente

          Esgarrifosa Catalunya de dretes     

         

Gratificacions a Ferrocarrils de la Generalitat

Bonus per valor de 680.000 euros als directius i comandaments intermedis de l'empresa pública

(amb la foto del Recoder de fons)

          Esgarrifosa Barcelona progressista

La propietària del restaurant Casa Leopoldo, Rosa Gil, ha denunciat la degradació del barri del Raval Barceloní i ha acusat l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, "d'haver matat el centre històric de la ciutat" i ha reclamat un "barri digne".

En una entrevista concedida el passat 4 de maig a Els matins de TV3, Gil ha denunciat que "els paquistanesos han comprat el barri", i ha assegurat que "està controlat per la corrupció".

Gil ha explicat que el col·lectiu paquistanès "domina totalment" el barri i ha afegit que "la gent que ven roses al restaurants són la policia de barri. Són els controladors. Jo els deixo entrar, perquè aquest senyor és el meu protector".

 

#16 paula, matadepera. 10/05/2011 · 10:40

Valorar

TENIM UN PAIS QUE FA PANIC I FASTIC , AMB EL ROTLLO DE LA INTEGRACIO ELS QUE QUEDEM FORA SOM NOSALTRES.
ENCARA PODRIA ESSER QUE TINGUESIN AJUDES .
ES PATETIC. 

(Després surt la patuleia amenaçant del perill de l'Anglada, quan ells en són els artífexs)

Esgarrifós trànsit. Líders en embussos                                                                                 

 

Ah, Catalunya encapçala el ranking. I a l'Enric Vila ara que està posat a reivindicar el paper i excel.lències de Barcelona, que s'apunti això.  A la capital i corones, el problema, puntualment, és insostenible...  i inaguantable, física i psíquicament.                                                                                                                                                                                                                        
I els sous públics, immorals,  insultants. I tantes altres coses més...Això petarà  als carrers tard o d'hora i temo que  sigui com a Grècia.

    

                                                                                                            

(hmmm, voleu dir que anirem enlloc?)

       

 

Programa especial per Setmana Santa: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! -Larra. (Impasse)

• Demano avui en especial la lectura -atenta- d'aquests textos. Hi confio.

He llegit últimament Gracián, Erasme, Balmes i Larra -la veritat ens acorrala.  Incòmodes per a molts, bàlsam per a mi. En tots m'hi reconec, em reforcen i em fan veure què és i què no és.

Larra i la crítica dibuixen a Larra amb els mateixos termes amb que els meus amics i enemics em dibuixen a mi:

"Yo vengo a ser lo que se llama en el mundo un buen hombre, un infeliz, un pobrecillo, como ya se echará de ver en mis escritos; no tengo más defecto, o llámese sobra si se quiere, que hablar mucho, las más veces sin que nadie me pregunte mi opinión; váyase porque otros tienen el defecto de no hablar nada, aunque se les pregunte la suya. Entremétome en todas partes como un pobrecito, y formo mi opinión y la digo, venga o no al caso, como un pobrecito...mi carácter pueril e inocentón -aha!-... empeñado en escribir para el público, y sin saber quién es el público...con quién nos las habemos."I va sortir a passejar per aquell Madrid a buscar qui era el seu públic. Decebut, no el va trobar.  

Un crític el dibuixa

"La primera impresión sobre Larra... es la de un rotundo fracaso temporal. Esto lleva a pensar también, si personalmente fue un fracasado, víctima de su no querer aceptar que los afectos, las pasiones, las ideas pueden no ser compartidas". Penso que aquest defecte, que no nego en mi, ve d'observar la manca de bon judici imperant en la majoria de coses i pensar que és en totes.

"Luchó contra ese falso patriotismo del halago, la vulgaridad...Se convirtió, así, en un cierto aguafiestas, asumiendo la tarea de ser testimonio de su tiempo... su mundo...con una prosa punzante, agresiva, nacen la estatura de su clasicismo y la actualidad permanente de su obra. Pocos escritores como él hay hoy tan vivos,..." I no acaba, el crític.

La veritat és balsàmica o urticant?

Els dos protagonistes de el Criticón, de Gracián, en un punt del viatge.

"No pudiéndo sufrir tanta mentira y necedad, estaba que reventaba...:

¿Hasta cuándo se ha de abusar de nuestra paciencia, y hasta cuándo tú has de callar?¿Qué desvergonzada vulgaridad es ésta?...

Hízose con esto mala fama en cuatro días; y con cuatro verdades, tan aborrecible que no le podían ver. Comenzaron a darle de mano y aun del pie. Buenos porrazos asentó él de verdades, pero también se llevó malos empellones de enfados: éste le arrojaba a aquél, y aquél al otro de más allá,...

Arriben per fi a la Corte de la Verdad. Vèien entrar-hi la gent amb taps a les orelles.

"Aquí hallaron los hombres sin artificio, las mujeres sin enredo, gente sin tramoya.

—¿Qué hombres son estos y de dónde han salido, tan opuestos con los que por allá corren? No me harto de verlos, tratarlos y conocerlos; esto sí que es vivir. Este, cielo es, que no mundo. Ya me creo agora todo cuanto me dicen, sin temor de engaño, ...¿Hay mayor felicidad que vivir entre hombres de bien, de verdad, de conciencia y entereza? ¡Dios me libre de volver...!" Però l'alegria es va estroncar; aquells homes també van començar a fugir. Venia el fill de la Veritat:......el Desengany!

En un passatge va desaparèixer el personatge " descifrador de la verdad "Lo que yo más siento fue el perderle cuando más le deseaba, cuando había de descifrarnos a quien estaba leyendo cátedra de embustes en medio la gran plaza de las apariencias.

Ells i nosaltres

Larra fou una illa en aquell temps i aquell Madrid polsegós  rasclòs i pretenciós. Esparverat i dolgut del país, menystingut. També Gracián. Balmes poca cosa més: illa en petit arxipèlag. A vegades m'hi sento i penso si no serà la història o si més no els futurs Larras, Balmes, Gracians i desconeguts Criteris qui més m'entenguin..

Jo tinc un avantatge: els he llegit a ells. Això també m'allunya de l'optimisme de Balmes i el desesper de Larra. I una cosa que no en calia aprendre a evitar: diuen que van malgastar massa temps en politiqueries.                                                                                                                                                     

  

Larra, al tancar El Pobrecito hablador :

¿Quién nos dirá de aquí en adelante que no hay mas que sinrazón en la tierra?- 

¿Quién nos dirá que el que no es tonto en el mundo es picaro, y que los mas son tontos-pícaros?

¿Quién nos dirá que no hay orgullo nacional, que no hay quien conozca sus deberes y cumpla con ellos, que no hay literatura, que no hay teatros,...que no hay educación, que no hay instrucción? 

¿Quién, en fin , nos dirá tanto como se ha dejado y deja por decir? 

I si...

Penso, si fos el Criteri qui tanqués, quin "descifrador de la verdad", quin Pobrecito Hablador desbarraria amb tant de seny en tantes qüestions intocades?  Qui dieu? 

La veritat és difícil de trobar , no neguem però almenys la realitat dels fets. 

Reflexió molt personal: Penso, preocupat, si és normal que tingui una visió tan crítica de tot i potser tant "acetisme", ni que fos justificat. D'altra banda, ens hem d'estranyar que "els escriptors sincers estiguem mal vistos quan lo que fem és furgar les entranyes del món i posar-les a la vista de tothom?"  com hom digué. Sigui benevolent el lector amb la meves pontificacions, em mou l'idealisme i com diu la Vejència de El Criticón: a todos los seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos:  ... que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . .  

No sé si són sempre verdades allò que escric, tot i que el temps m'acostuma a donar la raó. Si  el que transcric no és escaient per a aquest Criteri, ho crec que valorables i ben trovato.

Ah, el protagonista de tan bon criteri del Criticón es diu Critil -Criteri en llengua gracianiana.

 

Als lectors no assidus potser els sobti el que dic, a l'assidu espero que no tant.

Setmana Santa, temps d'introspecció i humilitat. Que la passeu en pau i profit.

Un hoste que es porta el pa, i trailer important

 Per acabar el cicle papal penjo l'article del Contrapunt.

Comprenc que hi hagi persones a qui la visita de Benet XVI els desperti el mateix entusiasme que despertaria a d’altri la visita d’un aiatolà. Ara bé, centrar la crítica a la visita en el dispendi econòmic que representa és d’una barra i cinisme inaudit, i pretendre que la gent s’ho cregui és un insult a la intel·ligència –de fet molts s’ho creuen, però. Em nego a creure que els crítics no s’adonen del ressò planetari que tindrà el país i com de cara resultaria una campanya publicitària tan gegantina. Sense l’aportació de l’Església la despesa seria l’equivalent a dues cigarretes per català. En un moment trobaríem infinitat de despeses públiques inútils pel cost equivalent de la visita.

Resulta tragicòmic veure tanta gent d’ínfima talla intel·lectual, però sobretot moral, donant lliçons i criticant –i insultant– el Papa; dramàtic trobo que els sindicats i partits que al franquisme foren aixoplugats als despatxos de les parròquies ara ho agraeixin així. També protesten pels talls als carrers. Amb el famós sambòdrom ambulant de l’Hereu també? Esperem el rigor dels mitjans i que se centrin en allò essencial, que seran les paraules del Sant Pare.

Resumint, amics menjacapellans, val més guardar pietós silenci si no voleu quedar en evidència i estar agraïts pels beneficis –relatius, ja ho sé– com poden ser una encara major afluència turística. Sia benvingut, doncs, el Papa i sobretot escoltem-lo.

Al costat de l'article hi havia, amb fotos incloses, sis persones del carrer, opinant -més aviat repetint com lloros- negativament de la visita. Van quedar molt progreguais. S'avergonyiran? Bona senyal si sí. L'únic a favor era un mahometà, com era previsible.

Trailer

Carretero a Mollet. Hi converso. Crònica.

Ah, ja sabia perquè demanava jo rigor als mitjans i que se centressin en les paraules del Papa: el centre i focus han estat per ells....................les monges que tenien cura de l'altar. 

Serà Barcelona de nou vergonya de Catalunya? Quan el mal i l'idiotesa van plegats

 Continuo "mullant-me", nedant contra el corrent.

Tremolo amb la visita del Papa, Quina en faran alguns? Els mitjans públics catalans ja començan a deixar intuir com serà el tractament de la visita: conyeta enfoteta de pati de col.legi i conyeta amb mala llet. Especialitat de TV3 i algun graciós de RAC 1. D'altra banda cal agrair les altes instàncies del país que hagin fet una crida -des de postures "roges"- al respecte al pontífex. De la premsa no sabria que dir: volen i dolen.

El rídicul i la vergonya ja fa massa temps que l'arrosseguem: guanya el Barça i el centre destrossat; o les fornicacions a la via pública -sense comptar amb la fama, que he constatat, de ciutat de xoriços. De fet podríem recular a la Setmana tràgica o quan el 36 el món s'esgarrifava amb aquella Barcelona de sang i foc -i és clar, només ens van recolzar les Brigades Internacionals-.

El súmmum ha estat -proclames i idioteses diverses a banda- la vaga de transport públic convocada pels sindicats anarquistes i em sembla que CCOO per fotre als catòlics, il·lusionats per la visita. Que miserable pot ser el ser humà! Que immensament cretí! Em confesso emprenyat. Un amic apanyò em va aconsellar que no em fes mala sang. Bon consell però vull mantenir el punt crec que just de capacitat d'indignació per a no ser una orxatera -recipient-. Però tot i això, els boicotejadors no podran pas amargar-nos la vida, perquè l'alegria de creure...(continuarà)

Hi ha una part de la plebs que com brau furiós i amenaçant ens brama, una altra bela com ramat de xais sense nord o perquè els braus bramen, i jo, com més bramen i belen, més sé on i amb qui he i no he d'estar, i més qui sóc em sento. Potser també bramo jo, però no belo.

Entre la CNT, intel.lectuals bords, calumniadors,  ànimes de canti en general i Benet XVI,  VISCA EL PAPA!

A contravent 

perquè els teus dies siguin meus

a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...

(Ocults) 

Vindran dos posts més, un l'article propapal  al Contrapunt. 

Haureu notat l'energia que dona l'indignació:)

Als dos pastposts trobarà el nou lector claus crec que interessants.


Puntilla i descabello, tres informacions més


M'acabo d'assabentar que el nou diari ARA rep una subvenció que dobla els calers de la visita.
Que el pobre noi de l'Herrera dient que algú chuparà amb la visita del Papa.
I que l'associació aquesta laïcista rep 400.000 Euros del tripartit, que suposo que els gasten també fent les samarretotes, apart  de tiberis.

Reflexioni el lector. I sobretot, que no s'escandalitzi de coses que jo digui sinó d'allò que passa.

Reivindico el dret a emprenyar-me...i bramar. N'hi ha que s'encenen amb el futbol.


 

Enteniment begut? i pregunta pèrfida. I Trailer!

Arran l'assassinat de la jove empleada bancària de Cambril, Mar Serna va dir "que era un accident"(?). Allò que va destacar més però va ser que havien reduït els accidents laborals (sic). Bonic consol per a la família. Per a reblar el clau va venir a dir que els responsables també ho eren els caps del banc, que no vetllaven prou per la seguretat. Cap paraula de condemna als assassins.  Tal com us ho dic i em sembla que vaig sentir bé. O ella o jo anem molt perduts. Sincerament, arribo a tèmer que la rara avis sóc jo. No demano l'estaca per l'estaca. És molt demanar una mica d'ordre i seguretat a qui pertoca garantirla?

Més tard, una pregunta pèrfida a afegir, que aquesta vegada ens va ser formulada a nosaltres. Comentant la jugada, un va dir: "Imagineu-vos que sou el pare o la mare de la noia, o l família del joier. En aquestes circumstàncies no votarieu l'Anglada?" (tal com raja).

Després d'escriure això he vist -alleujat- que hi ha enrenou i sorna amb lo de Serna.

Trailer: He parlat una estoneta amb el -podríem dir- "cervell" de l'independentisme català. Pròximament.

Tocar els badalls. Insult a la intel.ligència

Que el rellotge del campanar toqui 28 cops de campana cada dia a les dotze de la nit, i intentar justificar-ho, és un insult a la intel.ligència i un atemptat.

L'article va aparèixer una mica escurçat, aquesta és l'extended version. Tot i que de les campanes en podria escriure fins l'alçada d'un campanar.

Publicat a Contrapunt el 2008

La Montserrat Tura amb la seva apologia als tocs de campana a dojo ha tocat un tema molt sensible per a molts. Ho fa amb una bonica prosa i des de la poesia -des de la racionalitat seria impossible-. Tot i que -cordialment- hi discrepo, fins hi estaria d'acord si la freqüencia campanil fos assenyada. Ella mateixa reconeix que han perdut tota funcionalitat -això que sempre són puntuals...- . És possible que qui baixi al centre li agradi sentir-les uns moments, o qui hi visqui lluny aprecïi el seu bronzit ja difuminat, però és diferent per a qui ha de sentir els excesos decibel.lics tot el dia.- Quan hom comença a agafar el son; per a gent de son lleuger, migranyosa, no hipoacúsica, sensible al soroll; quan hom torna a agafar el son després de ser despertada i el perd definitivament amb el "toc de repetició", les campanes constitueixen una refinada tortura. Jo abans les sentia de prop, i tocaven tota la nit: 528 "campanassos" diaris!

Dues paradoxes chestertonianes: Els veïns que les defensen es posen en evidència dient: Jo? ni les sento. En canvi, les persones a qui no agraden les senten totes. Llavors? El disgust de no sentir quarts ni repeticions és incomparablement menys greu que la minva de la qualitat de vida i son dels afectats. Hi han diversos graus de sensibilitat al soroll, és clar, però com en l'urbanisme sempre ha de prevaldre els interessos dels més perjudicats o febles: un capellà de Mollet digué en una ocasió que a ell no li molestava dormir amb les campanes a sobre. Temps després sabèrem que durant una Encesa del campanar -traques i trons- estava dormint com un angelet a sota mateix. Crec assenyat acabar amb les repeticions horàries i que s'adecuïn els tocs a la normativa municipal horària de sorolls . A qui no l'hagi convençut que es pregunti si li agradaria veure una pel.licula, escoltar un concert, etc. amb campanes cada 15 minuts, o si a l'anar d'hotel o camping ho preferiria amb campanar al costat, etc. Ah, que el campanar hi fos abans no és la qüestió.

La predicció

El que aquí podríem incloure a les meves profecies es al fet que quan vivia a la vora del campanar havia demanat al senyor rector que li semblava treure les campanes per la nit. L'Ajuntament li va dir que no. Es veu que hi hagué més gent que ho demanà i es va comprobar que a quasi tots els pobles les havien tret. Al final es va fer, i es farà arreu.

També és quelcom misteriós que dies després de sortir publicat l'escrit, les campanes s'han tornat boges -ja li contradeia a la Montserrat Tura la puntualitat que els hi atorgava-. Cada dos quarts toquen 10 o 12 camapandes! És talment com si l'escrit hagués concentrat les energies de molta gent i haguessin destarotat el rellotge.