2 de novembre de 2017

Cadena catalana de ERRORS i OMISSIONS i alguna reflexió heterodoxa.


Publicat al 9 NOU

La incompetència dels catalans per a la política s'ha descrit abastament  a través dels nombrosos errors comesos i ensarronades patides durant la nostra història. Fa temps que hi insisteixo. 

Al postfranquisme, en el camí a la independència, errors i omissions s'han encadenat un darrera l'altre. El primer fou votar una constitució que autoritza l'enviament de l'exèrcit en cas de secessió. Després Pujol renunciant a la moma dels bascos -ni que fos com a mal menor. Ell mateix va seccionar qualsevol neguit independentista, Malaguanyà dècades que haguessin servit per a conscienciar  Espanya dels anhels d'emancipació  i madurar la solució. Això mantingué oculta una fractura que al final havia de fer-se palesa. Error garrafal fou no esgotar -ni encetar!- la via legal prevista ,que la mateixa Catalunya va votar!  . El conflicte és tan irresoluble com el palestí si no hi ha grans concessions mútues! 

I la cirereta: vaig sentint polítics dient que no era previsible unes reaccions tan dures de l'estat.Sic!! Difícil superar aquesta falta de visió política. Ai Senyor.Si això és el vermut! Sembla obvi que hom no veu que  una autoindependització ho pot ser tot menys fàcil. Tot. 

És important concloure però que passi el que passi, res ja no serà igual i el ramonetisme finirà. Quedarà   la visibilització del què vol ser Catalunya. Sobre el com és quasi segur que neixerà un altre conflicte,aquest intern.I "una larga cambiada": recordeu-ho, el problema que més ens angoixarà és el climàtic.

Afegitó. Omissions i altres errors

-No es va dir RES  sobre com quedarien les CENT MIl coses de l'estructura d'un país, tals com els esports, llengües,transports.. Proclamen la independència -o potser la república- i no tenien  estructura. 

- Dues preguntes a la papereta del referèndum amb una sola resposta possible és un insult a la intel.ligència.

- Han buscat l'enfrontament i un possible recolzament exterior i han fracassat. I a Brusel.les busquen una  implicació, presa de postura o què sap qui.

- Els polítics han oblidat que hi ha dues Catalunyes i que això requereix doloroses concessions mútues.

- No s'ha volgut ni sentir parlar de la via escocesa. Sic! Independència però amb permanència a la corona hispana. Cosa que vol dir que prima el republicanisme davant l'independentisme.

- I Una cosa gravíssima. No s'ha dit cap paraula d'afecte; ni sobre la permanència dels lligams -inevitables- amb Espanya -llengua, patrimoni sociocultural; no s'ha dit que en una indepèndencia cap d'aquests llaços no s'hauria de trencar.

L'únic consol és que  la imbecilitat de la classe política -encara que sigui en altres sentits- és universal. La Cimera Mundial del Clima va fixar uns objectius per a reduir el cataclisme climàtic, però no han aplicat cap mesura! i es continua  lloant el creixement. Psicòpates o cretins?

I la meva eterna pregunta. La pregunta: QUE DIRIA el savi Salomón;el nostre savi Balmes;un jutge imparcial??? Ningú no vol contestar. Volguent-los interpretar he proposat:  (click)
Independència i Unió. (versio castellana)



26 de setembre de 2017

INDEPENDENCIA Y UNIÓN -Manifiesto propuesta heterodoxo y pragmático

(pendiente corrección total del traductor) (en català a sota)

(Después de unos meses de divulgada, asumo que esta propuesta se ha desechado y predigo incontable tribulación.)  
                                              --------------------------------
¿Qué diria un marciano? qué sentencia dictaria Salomón? Este escrito intenta expresarlo. A Balmes, el sabio,no sé le escuchó. Las conseqüencias: tres guerras civiles. Tràgico es que estos asuntos se ventilan no entre sabios, sino entre políticos,con pasiones desatadas de la plebe.

LA PRUEBA INCONTROVERTIBLE QUE ESTE ES EL INICIO DEL CAMINO CORRECTO ES QUE CATALUNYA VE DEMASIADAS CONCESIONES Y ESPAÑA OPINA QUE CATALUÑA PIDE LA LUNA. Cada vez estoy más convencido que el conflicto es irresoluble sin concesiones,no deseadas o dolorosas para mucha gente. 


En Cataluña hay un 50 por ciento de gente de origen no catalán y otro porcentaje de catalanes de raíz, no independentistas. No valorar esta realidad no es de miopes sino de cretinos. Tan cierto como que una buena parte de no independentistas, con sabio juicio, opta por abstenerse, como debería hacer el que escribe si viviera en el País Vasco.

No se puede avanzar sin tener en cuenta la mitad de los habitantes de Cataluña y que nos enfrentamos a Goliat y a todos los Goliats del mundo. No es que el mundo -los estados- neglija el caso catalán sino que está junto a España. Y aunque estuviera con Cataluña.

Propuestas resumidas

1- Permanecer en la corona -como el independentismo escocés o como hasta el 1714. 
"Son mayoría los come-reyes que babean cuando los tienen delante.."

2- El español en la escuela, como herramienta de cultura, de relación entre todos y como lingua franca para ir por el mundo. Saquémonos de la cabeza ya el inglés, que lo hablan bien una docena y lo entienden dos

3- Mantener los relaciones con entidades, asociaciones, organismos, etc y las actividades de tipo asociativo, cultural, audiovisual, deportivo, etc.  Y a cambio de esto? Independencia económica y política. Entidad propia ante el mundo. 

Demasiadas concesiones para las dos parte. Error, no inocente, es anteponer republicanismo a catalanismo. 
Dudo que nadie pueda calificar las propuestas de irreales o que no sean herramientas de inicio de diálogo. No pretendo pasar a la historia, sino que la historia no pase arrolladora  encima nuestro.Sin concesiones mutuas no hay salida... sin terrribles conseqüencies, ni quizás  salida.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------


MANIFIESTO INDEPENDENCIA Y UNIÓ -borrador- La Cuarta Vía - 


Ninguna solución no puede ni tiene que contentar los dos partes! Es el primero que cal entender.Autonomismo, independentismo y la tercera vía federalista. Hay una cuarta. Podríamos decir: Independencia y unió: plena emancipación, pero con el cultivo y estimación del patrimonio cultural del estado y de la lengua española -internacional. En este mundo sin barreras, pocas me podríamos poner. Por ejemplo los mass media: quién lo quisiera continuaría leyendo l´Hola y sintiendo suya Tele5. RTVE continuaría teniendo delegaciones para informar del que pasa en Cataluña,etc. Y la misma relación y cooperación entre los entidades no públicas. Buscar fórmulas para mantener los competiciones deportivas. Por el que toca al factor humano: hay que hacer muy patente que ningun  afecto y relación no es rompería; unos seguirían sintiendo suyo  Jaime I y nosotros don Quijote.


- Propuesta escalofriante para muchos cómo probablemente clave de vuelta: indepèndenciadentro de la corona española. Si este fuera el precio para ser un estado no parece exagerado. Sí lamentablemente por quién lleva buena parte de las  riendas del proceso: los  que anteponen el republicanismo  al catalanismo -recordemos que el rey lo tenemos igual. 

Cuántos se darán cuenta que tenemos que prescindir del querer o no querer y del "me gusta" o "no me gusta" ? Se trata de encontrar aquello más razonable o posible. Posible sin hacernos daño. Se puede rechazar esta opción, ahora bien, por coherencia, el que lo haga, tendrá que evitar ponerse nunca más en la boca el recurrente ejemplo escocés y dejar de reivindicar las libertades de antes del 1714. En los dos casos hay corona por medio Son mayoría los come-reyes que babean cuando los tienen delante.Veo escaso pragmatismo y poco realismo. 

Temo que no se ha interiorizado que la mitad de habitantes del país tienen raíces no catalanes obviando factores sentimentales,primarios. Hay demasiado arrebato, demasiado proclama, bote-bote, y un espíritu de fractura, propio del adolesccentes.  Recordemos también que la incompetencia de los catalanes en política es secular y muy descrita. No agotar -ni iniciar- el protocolo de la vía legal es un ejemplo. Alguien niega que esto no mejoraría nuestra imagen en el mundo? Pensar en una secesión sin grandes concesiones,otro ejemplo.. 

Claudicación? Síndrome de Estocolmo?- Se hace imposible pensar que siglos de contacto profundo con la cultura y sociedad hispánicas hayan pasado en en balde, sin afectar-nos. Des de los Payasos de la tele hasta el Quijote. Querer hacer tabla rassa es descabellado Querer ser cómo es Dinamarca hacia España no es que sea descabellado , es imposible. Y para lograr aquello tan repetido de querer ser cómo Dinamarca falten los daneses. Y estirando algo más el hilo: Cataluña es un país de extraordinarias virtudes pero nefastos vicios: un materialismo a menudo mezquino, a menudo ecocida; el xaronisme, la autocomplacencia; un esteticismo exagerado -decía Unamuno-; etc. No hago aspavientos a proclamar como cosa positiva continuar manteniendo lo contacte de la mística, idealista y sobria Castilla; el sur despreocupado y alegre, etc. Nos enriquece y matiza nuestros defectos. Dice Suso del Toro: "Sólo podemos y hemos esforzar-ente a imaginar la manera que Cataluña decida su futuro y esto no suponga que pase a ser gente extraña a nosotros". Y nosotros también.

- Ahora  es la hora...de la cordura y quien encuentre que a mi me falta que recuerde que obviar posiciones heterodoxas e incluso visionarías en situaciones complicadas SIEMPRE ha sido nefasto hasta derivar en el conflicto sangriento. La sensata solución succesòria de Balmes que hubiera evitado los guerras civiles posteriores fue rechazada; Zweig se quedó solo durante la PGM, como sus decenas de millones de muertos en los campos de batalla.. Han tenido que pasar treinta años para que se haya empezado a respetar -tampoco demasiado- a los cuatro que hablábamos de reciclaje, cambio climático, reducción del consumo,etc. Los cuatro catalanistas que íbamos un paso adelante hemos pasado de ser unos bufanúvols a unos avanzados. Es curioso que ahora me vea pidiendo, implorando prudencia -realismo. De nuevo fuera del pensar general -o del sentir. El pensar da pereza.- 

El salvamento de los muebles? la última bala? esto o el Diluvio? Como mínimo herramienta de reflexión. Tiene que llegar a quién pueda hacer más que nosotros. Yo lo creo ineludible. Quién lo califique de prescindible que explique el porqué y que pasaría optando por la vía unilateral sin concesiones. Dios quiera que no tenga que esgrimir i recordar este papel tarde o temprano! No dudo que será así si persiste la catalana miopía política.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------P.S. Reflexionad-*. Y cuando dique reflexionad-* digo reflexionad-*. Y después comparáis opciones. Labor de titánes es el ir contracorriente, contra el maximalisme desbocado reinante y la secular miopía política catalana. Si, ya sé que se ha buscado la controntación,sin ninguna concesión. Es consciente la gente? La aprueba?

Notas 

-Pocos se dan cuenta que no solo es un conflicto Cataluña-España, también es un conflicto entre una mitad de ciudadanos de Cataluña contra la otra mitad.
-Creo que nadie me harà costado, por miedo a la heterodòxia... hasta que ya no lo sea. O por fanatismos.
- Creo una buena idea hacer copias en papel y dar una cuando pregunten por el tema. Más cómodo. 
- Donde dice que ganaría el sí?
- Es mi visión. Si es muy descabellada me avisáis, para no hacer más el ridículo. Si puede ser con los debidos porqués, está claro. El más habitual es la proclama "Los catalanes no tenemos rey". Tiene  tan poco rigor intelectual que no merece réplica
- A unos cuántos esto se nos aparece diáfano . El resto lo descalifica y demasiado a menudo descalifica. Los contraargumentacions son escasas y casi siempre inconsistensísimas
- La absoluta animadversión generada por muchas de estas reflexiones son consustanciales al hecho de exponer la verdad desnuda. Nada nuevo a la historia. Tampoco es nueva la insensatez de los que osan proclamarla. Pero cómo dice Larra " He nacido para decir el que nadie quiere oir. Es terrible".
- Quién cree que un, cualquier estado se resigna a perder una parte sin emplear todos los medios y hacer el MÁXIMO MAL posible; quien cree ello no ha sido siempre Casus belli; si, en definitiva, alguien cree que cualquier mitad no debe hacer concessiones, ha perdido a la cordura. 
Tengo la impresión de que muchos recordaréis algunas cosas de las que acabáis de leer. Esperemos que no sea por desgracia. 

Qué me contestó La Vanguardia :
Cuatro días después de enviar ésto, -con cambios posteriores- a La Vanguardia el 4 de Junio 2017, implorando al menos su análisis, solo conseguí el famoso editorial. No proponemos lo mismo pero se basaron en mi escrito y repetían conceptos. El "tener prisa"...puede traer Cataluña a callejón sin salida...; pueden enviar el autogobierno catalán contra los rocas..., esta vía exige inteligencia y generosidad...para ver que no hay lugar para el aventurismo..., a quince minutos de un callejón sin salida." Pero ninguna propuesta.

---------------------------------------------------------

Duda- No sé qué de estos adjetivos califica mejor esta vía: la más justa, pragmática, possibilista, equilibrada, sensata, irremediable, inevitable, ...? todos?No cuesta mucho  predecir que los tribulaciones que vendrán son impredecibles. Cada vez más predeciblemente más trágicas.
L.D.

6 de juny de 2017

INDEPENDÈNCIA I UNIÓ -Manifest proposta heterodox i pragmàtic- (originà l'editorial de La Vanguardia)

(traducción español en post de arriba)
Assumeixo que, després de mesos de publicada,s'ha descartat aquesta via i predic incomptable tribulació.



¿Qué diria un marcià? quina sentència dictaria Salomón? Aquest escrit  intenta expresar-ho. A Balmes, el savi ,no se'l va escoltar. Les conseqüencies: tres guerres civils. Tràgic que aquests afers no es ventilen entre savis, sinó entre polítics, amb la passió desfermada de la pleb de fons.

LA PROVA INCONTROVERTIBLE QUE AQUEST ÉS EL CAMÍ CORRECTE ÉS QUE UNS HI VEUEN MASSA CONCESSIONS I ELS ALTRES TROBEN QUE CATALUNYA DEMANA LA LLUNA. Cada vegada estic més convençut que el conflicte és irresoluble sense concessions, no desitjades o doloroses per a molta gent.


RESUM  -per els que no em coneixeu-

A Catalunya hi ha un 50 per cent de gent d'origen no català i un altre percentatge de catalans d'arrel, no independentistes. No valorar aquesta realitat no és de miops sinó de cretins.  Tan cert como que una bona part de nouvinguts, amb bon judici, opta por abstenir-se, com hauria de fer el que escriu si visqués al País Basc.  Ens enfrontem a Goliat i a tots els Goliats del món. No és que el món -els estats- negligeixi el cas català sinó que està al costat d'Espanya. I encara que estiguessin al de Catalunya.

Propostes

1- Romandre a la corona -com l'independentisme escocès  o com fins el 1714. 
"Són majoria els menja-reis que babegen quan els tenen davant.."

2- Mantenir l'espanyol a l'escola, com a eina de cultura, de relació entre peninsulars i  lingua franca per anar  pel món. Treguem-nos del cap ja l'anglès, que el parlen bé una dotzena i l'entenen dos

3- Mantenir les relacions amb entitats, associacions, organismes, etc  i les activitats de tipus associatiu, cultural, audiovisual, esportiu, etc

I a canvi d'això? Independència econòmica, entitat propia davant el món. Les majories hi trobaran massa concessions. Vet aquí el drama. Drama és també que hom possi per davant el republicanisme al catalanisme

Dubto que ningú pugui qualificar el que he escrit d'irreal o que no sigui un eina d'inici de debat. No pretenc passar a la història, sinó que la història no passi arrasadora damunt nostre.Sense concessions mutues no hi ha sortida...sense terrribles conseqüencies, ni potser tampoc sortida.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------


MANIFEST INDEPENDÈNCIA I UNIÓ  -esborrany- La Quarta Via 

- Cap solució no pot ni ha d'acontentar les dues parts! És el primer que cal entendre.
Autonomisme, independentisme i la tercera via federalista. N'hi ha una quarta.  En podríem dir Independència i unió: plena emancipació, però amb el conreu i estimació del patrimoni cultural  de l'estat i de la llengua espanyola -internacional.  En aquest món sense barreres, poques em podríem posar. Per exemple els mass media: qui ho volgués continuaria llegint l´Hola i sentint seva Tele5. RTVE continuaria tenint delegacions per a informar del que passa a Catalunya,etc.  I la mateixa relació i cooperació entre les entitats no públiques. Buscar fórmules per a mantenir les competicions esportives. Pel que toca al factor humà: cal fer ben palès que cap afecte i relació no es trencaria; uns seguirien sentint seu en Jaume I i nosaltres el  Quixot.

- Proposta esgarrifosa per a molts com probablement clau de volta: indepèndencia dins la corona española. Si aquest fos el preu per a ser un estat no sembla exagerat. Algúns republicanistes no en voldran ni sentir parlar, avantposant repúblicanisme a catalanisme -cal recordar que el rei el tenim igual.  Quants s'adonaran que hem de prescindir del voler o no voler i del "m'agrada" o "no m'agrada" ? Es tracta de trobar allò més raonable o possible. Possible sense prendre mal.  Hom pot rebutjar aquesta opció, ara bé, per coherència, haurà d'evitar posar-se mai més a la boca el recurrent exemple escocès i deixar de reivindicar les llibertats d' abans del 1714. Als dos casos hi ha una corona al darrera. Són majoria els menjareis que babegen quan els tenen davant.

Veig escàs pragmatisme i poc realisme. Temo que hi ha qui no ha interioritzat que la meitat d'habitants del país tenen  arrels no catalanes obviant factors sentimentals,primaris. Hi ha massa rauxa, massa proclama, boti-boti, i un esperit de trencadissa, propi de l'adolescènts. Cal anar recordant també que la incompetència dels catalans en política és secular i ben descrita. No esgotar, ni començar el protocol de la via legal fins a esgotar-la n'és un exemple.  Algú nega que això milloraria la  nostra imatge al món? Pensar en una secessió sense concessions és un altre exemple.

- Claudicació? Síndrome d'Estocolm?- És fa impossible pensar que segles de contacte profund amb la cultura i societat hispàniques  hagin passat en debades, sense afectar-nos. Des dels Payasos de la tele fins al Quixot. Voler fer cau i net és forasenyat. Voler ser com és Dinamarca envers Espanya no és que sigui forasenyat, és impossible. I per assolir allò tan repetit de voler ser com Dinamarca falten els danesos. I estirant una mica més el fil: Catalunya és un país d'extraordinaries virtuts però nefastos vicis: un materialisme sovint mesquí, sovint ecocida; el xaronisme, l'autocomplaença; un esteticisme exagerat -deia Unamuno-;  etc. Tot i la importància de la qüestió identitària no faig escarafalls en proclamar com a cosa positiva continuar mantenint el contacte  de la mística, idealista i sòbria Castella; el sud despreocupat i alegre, etc. Ens enriqueix i matisa els nostres defectes.  Diu Suso del Toro: "Només podem i hem esforçar-nos a imaginar la manera que Catalunya decideixi el seu futur i això no suposi que passi a ser gent estranya a nosaltres". I  nosaltres també.

- Ara és l'hora...del seny i qui trobi que a mi me'n falta que recordi que obviar posicions heterodoxes i fins i tot visionaries  en situacions complicades  SEMPRE ha estat nefast fins a derivar cap el conflicte sagnant. L'assenyada solució succesòria de Balmes que hagués evitat les guerres civils posteriors fou rebutjada; Zweig es quedà sol durant la PGM, com les desenes de milions de morts estesos als camps de batalla. Han hagut de passar trenta anys per a què s'hagi començat a respectar -tampoc massa- als quatre que parlàvem de reciclatge, canvi climàtic, reducció del consum,etc. Els quatre catalanistes que anàvem una passa endavant hem passat d'esser uns bufanúvols a uns avançats. És curiós que ara em vegi demanant, implorant prudència -realisme. De nou fora del pensar general -o del sentir. El pensar fa mandra.

- El salvament dels mobles? la última bala?  això o el Diluvi?  Com a mínim  eina de reflexió. Ha d'arribar a qui pugui fer més que nosaltres. Jo ho crec ineludible. Qui ho qualifiqui de prescindible que expliqui el perquè i què passaria optant per la via unilateral sense concessions.  Déu vulgui que no hagi de brandar aquest paper tard o d'hora! No dubto que serà així si persisteix la catalana miopia política.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

P.S.  Reflexioneu-hi. I quan dic reflexioneu-hi dic reflexioneu-hi. I després compareu opcions. Tasca de titans és l'anar contracorrent, contra el maximalisme arrauxat regnant i la secular miopía política catalana. Si,  ja  sé que s'ha buscat  la controntació,sense cap concessió. N'és conscient la gent? Ho aprova?


Notes

- Pocs s'adonen que no és un conflicte Catalunya-Espanya, també és un conflicte entre una meitat de ciutadans de Catalunya contra l'altra meitat.

-Crec que una majoria rebutjara públicament la proposta per por a l'heterodòxia, fins que ja no ho sigui. O per fanatismes.

- Crec una bona idea fer còpies en paper i donar-ne una quan  preguntin pel tema. Més còmode.  


- On diu que guanyarà el sí?

- És la meva visió. Si és molt forasenyada m'aviseu, per a no fer més el ridícul. Si pot ser amb els deguts perquès, és clar. El més habitual és la proclama "Els catalans no tenim rei". Té tan poc rigor intellectual que no cal ni replicar-ho.

- A uns quants això se'ns apar diàfan . La resta ho desqualifica i massa sovint desqualifica. Les contraargumentacions son escadusseres i quasi sempre feblíssimes.  

-  L'absoluta animadversió generada per  moltes d'aquestes reflexions són consubstancials al fet d'exposar la veritat despullada. Res de nou a la història. Tampoc és nova la insensatesa dels que gosen proclamar-la. Però com diu Larra " He nacido para decir lo que nadie quiere oir. Es terrible".

- Qui creu que qualsevol estat i els contraris a la independència es resignen a perdre'n una part sense emprar tots els mitjans i fer el MÀXIM MAL possible, qui creu no és Casus belli; qui creu que s'ha d'obviar una meitat de ciutadans en contra -alguns contra el republicanisme; qui creu que la solució no ha de comportar concessions doloroses per ambdues parts, ha perdut al seny.  

- L'única cosa negativa d'aquest manifest-eina de reflexió és que HA SORTIT MASSA TARD I NO HI HA SAVIESA PER A RECTIFICAR.

TINC LA IMPRESSIÓ QUE US ENRECORDAREU DE MI 

Allò que em contestà La Vanguardia

Quatre dies després d'enviar això -no exacte- a La Vanguardia  el 4 de Juny 2017 , implorant elseu anàlisis, només vaig aconseguir que fessin el  famós editorial. No proposem el mateix però es basen en el meu escrit, i en repeteixen conceptes: el "tenir presa"...pot portar Catalunya a carreró sense sortida...; poden enviar l'autogovern català contra les roques..., aquesta via exigeix intel.ligència i generositat...per a veure que no hi ha lloc per a l'aventurisme..., a quinze minuts d'un carreró sense sortida." Cap proposta feren però
---------------------------------------------------------


Dubte- No sé quin d'aquests adjectius qualifica millor aquesta via: la més justa, pragmàtica, possibilista, equilibrada, sensata, irremeiable, inevitable, ...? tots?

No costa molt predir que les tribulacions que vindran són impredibles. Cada vegada més previsiblement més trágiques.


3 de gener de 2017

Mollet, ciutat perillosa (coses incomprensibles)

Publicat a Contrapunt

Tot i haver patit diversos atemptats a la propietat, no em referiré a aquest tipus de perill. 

Tot i lo emprenyador que és que t'entrin a casa, allò que tractaré és més greu i de general afectació: Mollet és amb Terrassa i després de Barcelona el municipi mes afectat per contaminació atmosfèrica. N'hi ha més que a molts barris del monstre capitalí. No diuen si aquest aire tòxics és perquè som nus de carreteres o pel caprici de les corrents d'aire, que -per exemple- fan d'Osona la comarca més contaminada per ozó. Poc hi deuen poder fer els nostres muníceps, a part d'avisar-nos, per si algú vol fotre el camp.

El problema ambiental ni tantsevol apareix a l'esporàdic llistat de problemes que preocupen a la gent. Escric aquesta informació amb la certitud que només preocuparà a una minoria. Percebo que molesta més el fum ocasional d'un fumador veí, que respirar els tòxics ambientals les vint-i-quatre. El fet no preocupa als governs, romanen entestats a promoure i incentivar la indústria del coche -per allò del PIB. Una actitud que no només podem calificar de forasenyada sinó criminal.







(Hom m'ha comentat, amb una certa irritació, que tocant un tema tan fonamental, aquest escrit hagi estat marginat a la maquetació, a més llahor i glòria d'uns escrits previsibles i tòpics de polítics locals)