27 de maig del 2011

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que  afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre  caràcter d'illes intel.lectuals.
Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.
(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables. 

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui  augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a  Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's  més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu  ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses  no és retòrica.


POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.

21 de maig del 2011

MAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries

De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc


ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)

1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS

2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)

3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS

Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.

Resolució d'un problema:

Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats  que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?

 Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant  JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva  prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.

Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.

ESPERO QUE AIXÒ CORRI!!  -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí. 

CONTINUARÀ 

AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.  

18 de maig del 2011

Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest  dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic  -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou-     Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho


No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

16 de maig del 2011

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim?
Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora


Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics
, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit


El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós. 
Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

10 de maig del 2011

País esgarrifós

A raig escric després de llegir-ho. Paradigmes. Tot i el sensacionalisme cal llegir ENoticíes. Qui no hagi vist anirà veient. Jo ja havia vist però comprendre...cada vegada menys, per  no dir gens. Espaordit, el que volgueu.  La gent ni s'indigna ni reacciona. I amb aquella bona fe els veus anar a votar...a discutir si la dreta i l'esquerra...a fer reverències quan passa un polític... Sovint em ve a cap la canço...toda la pobre inocencia de la gente

          Esgarrifosa Catalunya de dretes     
         
Gratificacions a Ferrocarrils de la Generalitat

Bonus per valor de 680.000 euros als directius i comandaments intermedis de l'empresa pública
(amb la foto del Recoder de fons)

          Esgarrifosa Barcelona progressista

La propietària del restaurant Casa Leopoldo, Rosa Gil, ha denunciat la degradació del barri del Raval Barceloní i ha acusat l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, "d'haver matat el centre històric de la ciutat" i ha reclamat un "barri digne".

En una entrevista concedida el passat 4 de maig a Els matins de TV3, Gil ha denunciat que "els paquistanesos han comprat el barri", i ha assegurat que "està controlat per la corrupció".

Gil ha explicat que el col·lectiu paquistanès "domina totalment" el barri i ha afegit que "la gent que ven roses al restaurants són la policia de barri. Són els controladors. Jo els deixo entrar, perquè aquest senyor és el meu protector".

 

#16 paula, matadepera. 10/05/2011 · 10:40

Valorar
Positiu Negatiu
TENIM UN PAIS QUE FA PANIC I FASTIC , AMB EL ROTLLO DE LA INTEGRACIO ELS QUE QUEDEM FORA SOM NOSALTRES.
ENCARA PODRIA ESSER QUE TINGUESIN AJUDES .
ES PATETIC. 
(Després surt la patuleia amenaçant del perill de l'Anglada, quan ells en són els artífexs)

Esgarrifós trànsit. Líders en embussos                                                                                 
 
Ah, Catalunya encapçala el ranking. I a l'Enric Vila ara que està posat a reivindicar el paper i excel.lències de Barcelona, que s'apunti això.  A la capital i corones, el problema, puntualment, és insostenible...  i inaguantable, física i psíquicament.                                                                                                                                                                                                                        
I els sous públics, immorals,  insultants. I tantes altres coses més...Això petarà  als carrers tard o d'hora i temo que  sigui com a Grècia.
    
                                                                                                            
(hmmm, voleu dir que anirem enlloc?)
       
 


5 de maig del 2011

Què és una pregunta pèrfida?. La mare de totes i una paradigmàtica.

Què és una pregunta pèrfida? aquella en la que contestis lo que contestis -paradoxalment- quedes amb el cul a l'aire -mesurat amb la vara de lo políticament correcte, és clar. Hom les tem. Jo les considero un exercici intel.lectual fantàstic.O sia, que seria dificil que jo trobés pèrfida una pregunta.

La mare de totes i una d'exemple

Ràdio Mollet. Parlàvem de la prohibició del Mein Kampf. Jo vaig preguntar a l'interlocutor i també "locutor" Oriol Escura si també s'havien de prohibir les apologies a Stalin. "Tu i les teves pèrfides preguntes" digué.
Posaré com exemple una de punyetera. Contestits lo que contestis quedes "malament": Tindries sexe amb la dona més bella del món si tingués anticossos de la sida? Amb protecció, és clar. L'únic que contestà, el Noctas: sí. Aquesta és punyetera, però de fet, raríssimament ningú es veu en cor de contestar-m'en cap amb concreció.

De fet però no s'haurien d'anomenar pèrfides. La realitat és com és i la veritat no ens ha de fer por. Cal dir lo que pensem, al menys si s'ens demana. Crec poder afirmar que així ho intento, i afirmo que és una insensatesa. I que fer-ho de franc és estupidesa.

La veritat ens farà lliures. Ens faria, més ben dit.

No tingueu por. J. Pau II

(si algun valent vol contestar alguna de les dues preguntes...)

2 de maig del 2011

POST PEL LECTOR CRITÈRIC ANÒNIM - POST FOR THE ANONIMOUS READER - PARTICIPA! Desactivo filtres

I would like to hear from you with a rhyme. Example:

I read from Estambul and I think you're just like a fool :)
En lissant ça, depuis Angouleme, je vois tout le monde est le meme

Deja la rima. Deixa el verset:


Desde la Coruña saludos a Cataluña
Sóc del Collsacabra i estàs com una cabra
Des de Cabrils, a vegades perdo els fil
Desde Madrid un balmesiano le estrecha fuerte la mano


Gracias, danke, tak, merci

Em sembla que el comptador s'ha tornat boig. Massa visites, també de l'extranger. Tot i que moltes són de Next blog (?)  el temps al blog és alt. Animo el lector anònim  a deixar l'origen i rastre físic de la seva presència espiritual. És un petit esforç, ajuntat al de llegir-me:) Potser és massa demanar. M'agradaria molt saber què dieu tota aquesta gent que us heu aturat uns minuts aquí..

Res, una petita extravagància de les meves -també tafaneria amb sentit-
però que crec estimulant i proneuronal.  Bé, no tan rar, de fet és lo que abans era el llibre de visites, guest book.

Proposo el joc, tot i saber que l'exit de l'empresa serà ben minso -la gent no està de joquets.

Els habituals també hi sou convidats.