29 de febrer del 2012

El savi, l'excepció a la regla

Com més conec el món, com més va,  més m'enlluernen els savis, els quatre, o quaranta quatre que hi ha hagut. Balmes, Gracián, Montaigne...No m'en feu dir gaires més que no n'estic segur.


El savi veritable és l'excepció a la regla.

 Afegitó. Ha escrit Luri:  probablemente tenía más razón que un santo el gran Mariana cuando advertía de que “el que aborrece el pecado, aborrece a los hombres”

 

27 de febrer del 2012

Crònica del concert de Manel. Meditacions i teoria peregrina.


El concert

Manel al Coliseum. Dissabte 28 de gener. Repeteixen l'ensarronada. Les companyies de teatre diuen: Última setmana! i hi estan un mes. Aquests diuen: Final de presentació del darrer disc. Ara he vist que començara la gira fora de Barcelona. Ple absolut. Gent participativa, tot i que amb un so adequat seria millor. Comunió.

Estava a l'última fila de la dreta de la platea a la primera cadira de l'esquerra. Davant teniem uns bollycaos que parlaven castellà i se sabien totes les lletres.  A Manuel Fuentes li buscaren seient. Al Follonero i noia els tenia tres metres darrera meu, amb dues cadires que els hi habilitaren, al final del corredor, al costat de la porta! Com que cantava massa els van desplaçar.

Lo pitjor del concert: comprobo aterrit ja a la primera canço l'excessiu volum de so. En aquell punt que et vibra la caixa toràcica. Seria per a que arribés bé el so al galliner? La corda sovint no s'escoltava. Ignora Manel que el seu públic no és aimant de soroll i que la seva música no s'hi adiu? Estic segur que cap espectador ha posat el disc tan alt de volum a casa seva.

Una de les coses més desagradables fou un individu dos files davant a l'esquerra que es va passar més de mig concert amb un Ipod o Ipad d'aquests, amb la seva llumineta, mirant missatges. Quasi vegetal davant la música.

Manel i .... Teoria peregrina

Manel agrada o no. A mi m'agrada. Manel fa el tipus de música que més s'adiu, que més entenem i arriba als catalans, diríem que la prototípica, la que sabem fer millor, vaja. No és ben bé lo nostre el ritme dels negres, ni els baladistes mediterranis, ni el potent pop rock. Amb Antonia Font, Amics de les Arts, Roger Más, etc, recuperen la línea nostrada d'aquella cosa que feien els Dos+1, Sisa, Riba, Esquirols, en general els de la nova canço, etc.  Música que no preten cap virtuosisme ni profunditat excelsa -generalment superficial-, sinó arribar a la finalitat -utilitària- de elevar l'esperit amb el gaudi de la creació artística. Una música aparentment ingènua, senzilla, però excelsa, vàlida i entenedora. No és la mateixa definició que la filosofia de Balmes, el nostre pensador per antonomasia? Segons Pla i un servidor.

Cataluña y yo somos así, señora

24 de febrer del 2012

La Bíblia esdevindrà fashion?

Amb motiu de la presentació de la Bíblia Catalana Interconfessional, creients i agnòstics cults avalen sense complexes la lectura de la Bíblia. Deixo magnífic text de Rafel Argullol, catedràtic agnòstic i més sensat que la majoria.

"Después de siglos de intolerancia religiosa contra el pensamiento ilustrado, ahora se reivindica una pobre y falsa ilustración para ser intolerantes en todo lo que implique elementos religiosos. Este desastroso sectarismo, supuestamente progresista, ha arrinconado la cultura religiosa de las escuelas y de las universidades con un especial rencor contra el cristianismo. Y es este fanatismo antirreligioso el que ha alejado las últimas generaciones de estudiantes de un tesoro como la Biblia, condenándoles a ser más pobres moral y espiritualmente".

"Junto con el inmenso placer literario que para los no creyentes significa la lectura de la Biblia, es del todo obvio que sin conocimientos bíblicos toda la cultura occidental es un imposible (...). Defenderé siempre que la Biblia es también una lectura obligatoria desde el punto de vista de la ética ciudadana. Su complejidad, belleza y altura de miras, a menudo trágica, la conforman como uno de los documentos más penetrantes para acceder a la condición humana y a su contradictoria complejidad. És el libro que salvaria en caso de naufragio universal...con las tragedias griegas. Con estos dos libros la humanidad podria volver a comenzar".

Esdevindrà fashion? si no per aquests motius tan alts de mires, diuen però -per mor dels temps que corren- que s'ha desvetllat  un gran interes en el darrer escrit de Joan: El llibre de l'Apocalipsi.

21 de febrer del 2012

La tercera "Espanya" -o la quarta- enfront la Memòria històrica.


Quan sento Memòria històrica surto espiritat, però com que hi sortia gent de Mollet i a casa ho volien veure vaig resistir una part del Banda Ampla. En aquest tema es donen totes les coses que jo detesto intel.lectualment: manipulació, calúmnies, sectarisme, crispació, cinisme, etc
L'advocat que va parlar tant, el Pau Gil, és amic meu.
Al programa m'hagués explicat com el cul. Arà però faig les preguntes que penso que calia fer.

- Lo primer que calia era saber: què es vol reivindicar amb això de la MH? Pam! ja errem! No es tracta de reivindicar sinó d'estudiar! Però, que no s'estudia? No se n'ha escrit un femer de tot? I doncs? Segon tema, fosses. En la meva ignorància, suposo que compartida, caldria saber de bon principi: S'oposa algú a obrir fosses o a estudiar fets?    Qui hi ha enterrat a les fosses, rojos o blaus? És qüestió de pressupost? Si a algú interessés explicaria com s'en van emportar a matar al meu avi. Uns "lluitadors  per la llibertat". Per cert, la família de Lorca s'oposa a que el desenterrin.
 
- Sabia que es parlaria més de la guerra, franquisme i de política que de MH, com pertocava.

- Sembla que hi hagi interès en parlar de la MH només relativa al franquisme. Mal fet. La ignorància hi és també en els "fets de la reraguarda".

- Al programa hi havia gent tan sectària i idiota -entre els convidats especials sobretot- que encara plantejava el tema en termes de bons i dolents. I el supertocho inevitable que es va fotre amb l'Església.

- Després que una dona narrés la tortura i assassinat del pare, una altra, la mestretites de torn, es va autoinsultar la  pròpia intel.ligència dient: Són casos personals (sic)

- Això que heu llegit ho ha escrit un que suposo que hagués estat de la "tercera Espanya", com la majoria era. Tot i que ara seria de la cuarta. L'eclecticisme és el futur i allò correcte. Cregueu-me.

En definitiva,  no seré jo que faci escarafalls perquè s'estudïi la història i es divulgui  -tota-  ni tampoc -si hi ha aquest clam popular- que s'obrin fosses. Ara bé, no puc deixar de sentir un tuf polític, per tant sectari, per definició.


15 de febrer del 2012

Una anècdota pròpia corrobora un descobriment revolucionari

Luca Bonatti, neurolingüista de la Pompeu Fabra diu a LV en tituars: Un nen d'un any raona millor que un adult. Diu que tenen el raonament pur, que defineix com el no esbiaixat per l'experiència. Critica la filosofia tradicional que confon racionalitat amb verbalització, etc. Interessantíssim.

En una reunió d'unes 15 persones -de cultura mitjana- es demanaven signatures per a protestar sobre no importa què. Tothom, reivindicatiu, va signar a la primera. Jo vaig dir: m'ho he de pensar. Això em va portar a una recriminació general. Poc després va assistir a la reunió una senyora de la neteja, de poc o cap estudi, que tampoc va voler firmar. Això em va alleujar una mica, cosa anguniosa perquè diuen que hi ha llibertat de discrepar, diuen. Però bé, per desgràcia, tota la vida, fins no fa massa, he viscut acostumat a confiar i recolzar la majoria, allò que altres suposadament més informats deien. Encara em costa discrepar en segons què. Però ara vaig amb peus de plom. En definitiva, diria que la senyora illetrada i jo, l'infantiloide Criteri, estàvem en lo cert. I ara, després d'haver llegit l'esmentat llumenera de neuròleg hi pujaria de peus.

Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que  només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot  sembla que concordi.

Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.


Afegitó
 
 Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.

13 de febrer del 2012

Un món apassionant. Allò que ens dona caràcter.

Seguim amb l'apassionant -per a quatre, però molt- món de la terminologia local i dialectalismes, alguns del Vallès Oriental en general,suposo.

D' Osona en diem la plana i del Maresme la marina. Els de l'altra banda són els de St. Fost i Martorelles.
 A Osona en diuen aixada i aqui magalla.

Parpelina és una barra de ferro llarga per fer alçaprem -no és ben bé localisme, però així la divulgo.

Xargais són corriols de la pluja -correctament xaragalls.
Estiracabells són libélules, papasastres tijeretas, rènec és una paparra i  les llagostes saltamartins -fins a la  normalització no  havia sentit saltamartí.

(Crec que s'entén sense posar cursives)

Aquestes han estat doncs les meves aportacions al patrimoni.

10 de febrer del 2012

Noves paraules en ruta a Mollet. -II- DESCOBRIMENT etimològic. "El hombre que lo hace todo en España"

Continuo amb altres verbositats molletanes que vaig proposar a en Màrius Serra. Divendres TV3  -vegeu capítol 1.
 

Extracte del primer mail -a raig-a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:

"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.

Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.

Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.

El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.

ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)

No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:

Mal andandu, granuha...per pillastre

Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons


I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot

Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.

Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades,  Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"

segon mail afegitó:

"Més que he recordat:

Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-

també joc: Cuitamagar

De torna:

Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"

Nota a peu de set:


Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia?  El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.

He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.

DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, 
i uns particularismes critèrics

Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.


Particularismes


No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?

Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast. 

A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).

Justament ara també  he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré  el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.


Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.

7 de febrer del 2012

Paraules en ruta. El Divendres de TV3 a Mollet. Resolent curiositats. -1-

Paraules en ruta amb Màrius Serra, a Mollet. Jo us diré el cercador d'uns quantes, però m'agradaria saber qui  va proposar les d'eixorcar, carreratge, titllo, Síndic personer, Caganell, Merdans, i lo de perquè Mollet i Granollers no es poden veure.

Les altres que digué en Serra eren: Gallecs es pronuncia Gallécs. Aquí diem galipau i sagrantana. El joc dels nens al carrer era el flendit. Noms de casa curiosos: Can Maifumem i Can Mitja figa, l'expressió: Mollet merda al gec.

Al meu perfil poso: diletant. Una de les meves diletàncies és la lingüistica, el verborisme. Per tant ja tenia  feta la recopilació, i la vaig oferir al Serra. Efectivament va ser  aquest servidor qui va subministrar els mots -a partir de Gallecs. El Servei d'atenció a l'espectador em va remetre un reconeixement com a salvaguardador de paraules.

(si algú vol algun aclariment sobre alguna de les meves aportacions només   ha de dir-ho, i si algú sap els autors de les altres aportacions -algunes de regust municipalista- també.)


Continuarà. Amb la conversa amb els meteoròlegs i altres aportacions semàntiques, etc.
 

3 de febrer del 2012

Quan la publicitat és prostitució i els publicitadors prostituts

Una vegada li vaig  llegir a una madame que " hi ha diverses formes de prostitució, hi ha qui ven la vagina i hi ha qui ven el cervell". Cert que no és el mateix però situa la qüestió de la que parlaré.

A casa havíem comentat lo molt que grinyola veure persones de "prestigi", oferint-se, rebaixant-se a anunciar qualsevol cosa -òbviament tots ja amb una situació econòmica folgadíssima.


Escric després de veure l'anunci d'una model -de les aparentment serioses, tertuliana, etc- em sembla que una tal Martina Klein dient en un anunci: El meu pare està sa i valent perquè pren Eko!
Ens vol, ens volen vendre que una culleradeta diària de blat torrat fa miracles!  Quan li deuen haver pagat per dir aital animalada, tan infantil mentida?  Recordem també el "savi" Punset  defensant el pa industrial o el molt esquerranós Imanol Arias  uns  productes bancaris. O el Guardiola, i centenars més que venen el seu careto, prestigi i dignitat per a benefici d'un altre... i propi, naturalment. Diria que s'ha perdut el seny i fins i tot el sentit de la dignitat. La majoria de ciutadans ho accepta com una cosa normal.