30 d’octubre del 2013

A L'ANTICLERICALLA. Escrit no massa manso

Malgrat que l'acte beatífical hagi passat fa dies, escric això , perquè  el que no ha passat ni s'albira que ho faci és la febrada teocatòlicaclerofòbica, tan trendy i fashion ella.

Com que segurament desbarraria -com el Rubianes amb el campanar i la puta España-  no escric el que m'inspira la postura desacomplexada, fins i tot desvergonyida i en el millor dels casos ignorant de l'anticlericalla, que ara se sent ofesa perquè -des de Tarragona- algú els recordi que a l'estiu del 1936 van intentar exterminar tots els homes de fe. Només en van matar però algunes desenes de mils, -i a Montserrat només una vintena de monjos, i van cremar les esglésies i els arxius parroquials, que guardaven la memòria dels pobles. Us asseguro que em domina més la tristesa que la ira. Així doncs, només relataré un fet.

Una tragèdia monstruosa. Una de mils.


Entràrem a veure l'església dels Dolors de Vic, separada per dins per un enreixat forjat.  Conversàrem amb la senyora d'edat avançada que estava assaguda a l'atri interior, i no sé com ens va dir : Al temps de la guerra aquí mateix van matar dos escolanets. No foren els únics.

Si, d'acord, cal perdonar. I encara que ningú hagi demanat, com a cristians perdonem. Però la veritat ha de lluir i no volem garses per perdius.
Vikipèdia "Al 1931...aquest atac violent contra l'Església Catòlica a Espanya, en el qual ja no només s'atempta contra edificis sinó que s'atempta contra la vida de religiosos, es va convertir en el principi d'una nova onada de violència anticlerical, que alguns consideraren la pitjor des de la persecució per l'Imperi Romà contra cristians.  Durant la Segona República van continuar els atacs a edificis i els assassinats i agressions a religiosos...). Si a l'any 1931 ja va començar la cacera a l'home -i la febre incendiària.

Els historiadors "progressistes"  de lo de l'estiu del 36 en diuen  repressió de reraguarda. A qui volen enganyar?
Jo que sóc independentista des d'abans de tenir pelo' en lo'guevo,  n'estic fins els idem i en veritat us dic que si la Catalunya sobirana ha d'estar dominada per aquesta anticlericalla obtusa i rancia, es poden fotre la independència pel darrera.

Suposo que molts catòlics, com a catòlic em consideraran de regular tirant a baix, tot i que m'he moderat.

-Estigueu atents al meu manifest heterodox sobre la independència i un complement a aquest post, amb un argument inèdit i crec que concluent.


24 d’octubre del 2013

Una puta no és honesta, en tot cas pot ser honrada

Sembla que tothom ignori lo que ha volgut dir sempre la paraula honest-a. Si els modernets ho sabessin amagarien el cap pel ridícul d'haver-la emprat. És una mala traducció de l'anglès: Honest es tradueix per honrat.  Honest-a en català i castellà defineix una persona decent, recatada, pudorosa o casta. O sigui que quan parleu d'un home honest vol dir que no és putero. I una noia honesta és la que no s'abaixa les calces davant el primer galifardeu que li fa gràcia.

Són temps que veig què em veig obligat a dir coses que em poden fer semblar carca. Cosa que, de totes maneres,com quan en dic que em poden fer semblar un flautagós, em preocupen tant com haver d'anar a la Meca. 

S'entén que he escrit això perquè no paro arreu de sentir això d'honest i honesto mal emprat.

18 d’octubre del 2013

Polònia TV3. De què va?

Al darrer programa van fotre una estarrossada a l'Església, aprofitant que el Francolí passa per Tarragona, sense gota de gràcia, com és natural. D'altra banda ja van alguns programes on surten representats tots els partits, fins els intragables Ciudad'anos. Tots menys les CUP. Em sorpren moltíssim, no que no surtin és clar, sinó que ningú en digui res.

Quasi afirmaria que Polonia té moltes de les coses que jo considero dolentes dels conservadors i  moltes dolentes dels progressistes. I no sé si lo pitjor de cadascú.

(post impasse, amb algun altre, mentre preparo dues "peces" que considero si no destacables, necesaries)

11 d’octubre del 2013

Viatge en creuer -III-. Santori Santorini i els meus amics els ases


Santorí, el pobre poble ric. La mitja illa

Altrament coneguda com Santorino o Santorini, pensava  que seria una cosa massificada i artificial, com suposo  ara Eivissa. M'equivocava -potser ho deu ser més Mykonos  -afirmo rotundament que dels llocs que he estat no n'hi ha cap que tingui la massificació  insuportable de Barcelona.

Oia és el poble de la foto de la cúpula blava entre cases blanques penjades que il.lustra tots els fullets turístics de les Illes Gregues. Cada deu passes és una foto.

Cases arrapades a barrancs impossibles, des d'on vèiem el creuer com una joguina. Platges  de lava negra bullent. Illa inhòspita que no té ni aigua. Totes les cases tenen dipòsit pluvial o la porten amb barco. Com passa a tans llocs, les zones en altres temps més pobres, ferèstegues etc, són les que ara són més cares, caríssimes. Les petites cases penjades al cingle, plenes de pendents i racons, són ara una cosa de luxe per a molt pocs. El producte estrella és el festuc. Com a guiris en compràrem -barats, això sí- i garrapinyats. Tenen un vi particular.
En dic la mitja illa perquè l'altra mitja va volar per una explosó gegantina i tsunàmica. Diuen si era l'Atlàntida.

Al meu ambient entre els ases
 

Pujàrem amb autocar per una paret quasi vertical per una carretera semblant als llamps de tebeo, però a l'hora de baixar, per l'altre poble, havia de baixar amb telefèric -car i cues-; a cavall o a peu pel llarg camí relliscós, molt pendent, entre  cavalleries, tan típiques de les postals de l'illa. La majoria va baixar a peu, però ai las, entre la moda de les xancletes  i el calçat femení vaig veure caure rodó a més d'un. Una mica més afortunats considero als que baixàrem a cavall. Quin goig que feia aquella munió, immensa, d'animals.  La gent repetia: Que burros más grandes, no??   - No, vaig aclarir, son mulas. S'ha perdut totalment el coneixement de la cosa rural. Els cuidadors, a força de tractar amb bestiar, ho són una mica bastant. Pagues al principi, sense rebut ni res. Atravesses com pots pel reducte que queda entre bestiar de quatre potes i dues i el muret de ciment, amb el pendent de lloses relliscoses i arribes a mitja rècua i trobes un carreter, li pregunto què, i comença a comunicar-se a crits a considerable distància amb el cobrador de dalt. Arribo als equins,  i més crits del d'abaix amb el de dalt. Suposo que debien confirmar els pagadors. Quasi sense mirar-me em dona una mula grossa, una senyora mula -o macho. Ja t'espabilaràs, com si diguéssim.   Aguantar la vertical en el pendent no era fàcil. A davant hi havia una nena espantada a una mula amb el seu pare. L'home va haver de tornar pujar a  pagar al cobrador perquè es pensava que es pagava per mula i es pagava per persona!  Baixem una recua de quatre mules lligades i el guia a peu conduint. Crec poder dir que malgrat sentir una mica de canguelis al sentir de tant en tant les ferradures lliscant a les lloses, és la millor manera de vèncer el gran desnivell fins al port. Arribem a baix i ningú ajudava a descavalcar. Per cert, en canvi,de manera ridícula, cada vegada que pujaves i baixaves de qualsevol barca, per vença l'alçada d'un esglaó, trobes arreu dos homes per agafar de bracet a la gent. Acabat el viatge, mulos i ases tornen sols cap a munt. Feia gràcia aquell burret jove,  amb energia de pujar trotant, avançant els altres .Quedaven uns cent metres per fer a peu i em vaig trobar uns ases lligats  a un revolt. Durant uns minuts no baixava ningú. Tot esperant la Neus, que baixava a peu, estàvem sols ases i jo, cosa que em va permetre platicar-hi, acaronar-los i repartir-los  un crostó. Moments agradabilíssims. Algun dia parlaré dels ases i jo, del que tinc jo d'ase, d'allò que m'inspiren, dels ases en general. 
A part del seu record impregnant la memòria, em va quedar la seva olor impregnant profundament la meva roba.

5 d’octubre del 2013

Avís als escoltants de la meva entrevista i una perla a descobrir

Aviso a qui vagi sentir l'entrevista que em va fer el Pau a Ràdio Mollet, als lectors del blog i a tots el éssers humans en general que al proper post en parlaré i matisaré. Per exemple no vaig poder co.locar aquesta cançó aquesta . Per a què la descobriu -o redescobriu.