29 de juny del 2015

Cap a on pixar?


En aquest blog m'he declarat anglòfil, i després també filonòrdic. A temps d'ara però, dono ben poca cosa per cap país o caràcter  del món. 

No puc negar que considero interessants moltes coses angleses; la seva època victoriana, reducte de pau i progrés davant una Europa que es desagnava; època on va nèixer quasi tot lo plaent d'avui -treballar no és lo seu-: desde l'esport modern al Nadal tal com el celebrem.  El seu humor i música. El temps però ha esbravat la meva anglofília. Penseu en la jugada que ens van fer el 1714; el seu egoïsme històric on només compte l'anar bé ells -és un tret nacional-, la seva predisposició al pirateig. Tanta que era protegit per l'estat. El seu desagradable estirament, el menyspreu cap alló catòlic, la gegantina col.lecció de mentides de la Llegenda Negra, tot i això assumida  per tants ignorants a casa nostra. 

En fi, no tan sols renego de la meva estricta anglofília sino que sovint em sento temptat de seguir aquell que deia que "hauríem de pixar mirant a Anglaterra". Com els moros recen cara a la Meca.

La generalització és tan nefasta com inevitable?

Afegitó: 

Per la competència que li significava, Anglaterra va estar tot el segle XIX intentant destruir el tèxtil català, que és com dir l'economia de Catalunya.

15 de juny del 2015

Ningú no recorda els guanyadors




És injust i fins i tot de poc rigor democràtic l'oblit i el nul reconeixement que pateixen els guanyadors d'aquestes eleccions, i em sembla que de totes les altres en democràcia.

Guanyadors i no pas per poca diferència. Acostumen a sumar del 30 al 50 per cent. És cert que no són pas un conjunt homogeni - però potser més del que sembla. Es parla fins el cansament de politica i politiqueries, però ningú que vulgui o gossi parlar dels abstencionistes i l'abstenció. Cap estudi. Quin és el seu perfil? Es fruit de la ignorància, desencís, mandra o desinterès? No coneixen les candidatures de Vots en Blanc? Que han fet democràcia i polítics per a merèixer això? 

Aprofito per fer un aclariment. Hom diu: si no votes, no et queixis després. En rigor intel.lectual ha de ser el contrari: no sé de què et queixes, la culpa és teva per votar-los. I no estic fent apologia de l'abstenció. Ni del contrari. Ho diu algú immune a les ideologies -més aviat sóc de idees i ideals- i tot el desapassionat que es pugui ser en política. Només he volgut tocar, a la meva manera, una cosa que sembla tabú. En treurem mai l'aigua clara? Si la democràcia és el govern del poble, això seria mitja democràcia.