Canvi de rumb al blog
Com a català, sóc home de paraula, pero he deixat de fer dues coses que vaig dir, pero són coses que no perjudiquen ningú, ans el contrari. La primera és que no parlaria més de medi ambient. A partir d'ara sera així.. Si amb les evidències, si amb tot lo obvi que resulta el desgavell ecològic la gent no reacciona, ja m'aturo. Fins i tot potser és que la humanitat s'ho mereix. Així mateix tampoc parlaré més de la necessitat i la inel.luctibilitat del decreixemnet, de tan obvi -i poc agraït- com és.
El segon incompliment és que plegaria. No podria dir per què volia plegar però sé per què torno. Tinc tantes coses que explicar, de dir, d'ensenyar... -les de caire més seriós, de fons, no sé com dir-ho- les deixo per potser publicar en llibre. Tinc tantes coses per aprendre...
Sembla que tots naixem ensenyats; m'he adonat que el comú de la gent encara menys volem sentir-nos adoctrinats, ni que sigui per gent informada i sàvia. Així va el món. Ens agrada que ens distreguin, sorprenguin, ens facin riure, emocionin, etc. Intentaré que hi hagi el punt just de cada cosa. Tot menys comentar la buida o falsa xerrameca dels polítics.
18 de març de 2012
16 de març de 2012
Així no anirem enlloc
Hi ha un lector que considera obvi molt del que escric. Ho considero un compliment, tenint en compte que poca gent veu allò obvi. En un mòn sense rumb, il.lògic, defensar allò obvi és defensar allò que pocs defensen, anar a contracorrent, compte! No ha d'estranyar que jo sigui obvi, essent com sóc seguidor del que s'ha titllat de rei dels obvis: Jaume Balmes,la nostra llumenera. A més hi ha coses que es veuen òbvies només quan algú les diu.
Article certament previsible pel lector critèric, i també obvi, però penseu que anava adreçat als lectors del setmanari.
Article publicat a Contrapunt
Així no anirem enlloc
Si hi ha una raó per la desesperança és perquè quasi unànimement hom s'entesta en anomenar crisi a allò que és la fi d'un model econòmic: el consumisme. És la fi d'una concepció del món que basa la felicitat humana en comprar, posseir i llençar. Hom continua encegat, predicant com a solució, el retorn al "creixement" -llegeixi's desarrollismo-, allò que ha esta l'origen del problema. És obvi que encara no s'ha entès què és la sostenibilitat. Qui pot definir això com a crisi si es llença el menjar a tones; amb el volum de molts sous públics i de la banca, etc?
Si s'assumís que s'han acabat per sempre aquelles disbauxes econòmiques i l'austeritat ha arribat per a no marxar, posar les solucions seria facílissim, vindrien rodades, sense traumes. Però el sistema s'entesta en pretendre que dos i dos facin cinc.Viure en la irrealitat, no genera més que malestar social. La Generalitat empren -a la força- l'únic camí possible. Ha endegat una dràstica austeritat en la despesa -austeritat; la campanya cridant a consumir productes del camp català -autosuficiència- i reducció salarial del funcionariat per evitar acomiadaments -solidaritat. Exactament els tres elements cabdals que vaig proposar aquí mateix ja fa temps.
Vull afegir que, no sé com, un article meu del Contrapunt va arribar a Intereconomia, a Madrid.
No menysvaloréssim pas la capacitat d'influència de cadascú. Ara que Mollet té un home de pes a Madrid, l'emplaço a encetar als centres centrals del poder polític el que ha de ser l'eix del debat socio-econòmic: créixer o decréixer. Difícil ho veig però, ja que aquest debat no el plantegen ni els antagonistes dels liberals. Ningú no en vol ni sentir parlar. I ho pagarem car.
Article certament previsible pel lector critèric, i també obvi, però penseu que anava adreçat als lectors del setmanari.
Article publicat a Contrapunt
Així no anirem enlloc
Si hi ha una raó per la desesperança és perquè quasi unànimement hom s'entesta en anomenar crisi a allò que és la fi d'un model econòmic: el consumisme. És la fi d'una concepció del món que basa la felicitat humana en comprar, posseir i llençar. Hom continua encegat, predicant com a solució, el retorn al "creixement" -llegeixi's desarrollismo-, allò que ha esta l'origen del problema. És obvi que encara no s'ha entès què és la sostenibilitat. Qui pot definir això com a crisi si es llença el menjar a tones; amb el volum de molts sous públics i de la banca, etc?
Si s'assumís que s'han acabat per sempre aquelles disbauxes econòmiques i l'austeritat ha arribat per a no marxar, posar les solucions seria facílissim, vindrien rodades, sense traumes. Però el sistema s'entesta en pretendre que dos i dos facin cinc.Viure en la irrealitat, no genera més que malestar social. La Generalitat empren -a la força- l'únic camí possible. Ha endegat una dràstica austeritat en la despesa -austeritat; la campanya cridant a consumir productes del camp català -autosuficiència- i reducció salarial del funcionariat per evitar acomiadaments -solidaritat. Exactament els tres elements cabdals que vaig proposar aquí mateix ja fa temps.
Vull afegir que, no sé com, un article meu del Contrapunt va arribar a Intereconomia, a Madrid.
No menysvaloréssim pas la capacitat d'influència de cadascú. Ara que Mollet té un home de pes a Madrid, l'emplaço a encetar als centres centrals del poder polític el que ha de ser l'eix del debat socio-econòmic: créixer o decréixer. Difícil ho veig però, ja que aquest debat no el plantegen ni els antagonistes dels liberals. Ningú no en vol ni sentir parlar. I ho pagarem car.
7 de març de 2012
Adeusiau -després d'uns quants posts que ja tinc fets- potser
Gràcies als que alguna vegada han comentat.
Recordeu i recorregueu a El Criteri balmesià. Sé que haureu de recordar -i recordareu- lo que l'il.luminat d'en Criteri us avisava i fins i tot us deia.
Se m'ocorre acabar deixant allò que tant repetia i poc agradava -ara ja no m'importa: el veritable problema, perill planetari i social és el desgavell ecològic. I l'amenaça atòmica. El problema de l'home és la seva infinita, potser necessària estupidesa. Per tant siguem benevolents. Estimar és cabdal, o com a mínim tinguem paciència.
No plou. Ni neva. Tot agostat al març, el temps de la verdor.
(els nous lectors poden començar pels posts enllaçats a la barra esquerra)
(publicaré encara unes quantes entrades que tinc guardades, p.e. el darrer capítol del Viatge a les Açores, centrat en el "fet portuguès" sobretot.)
Per si les mosques , passeu més endavant per aquí per si em pica la mosca i segueixo amb el blog.
Tres Afegitons. Passat un any, han dit a la ràdio: Japó reconeix que Fukushima va ser molt més desastrós del que van dir. Els geigger marquen avui deu vegades més de lo tolerable. Van pensar seriosament evacuar els dotze milions de tokiencs, etc.
- Resum fantàstic del què ha de ser el futur. Diumenge a LV. A Japó hi ha un abans i després de Fukushima. Ho sintetiza així un intel.lectual de referència japonès. "Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic, per a ser un país poderós, no és tan important. Ara només volem viure de forma segura i saludable".
- Canal 33. Peli v.o. francesa basada en Flaubert. Transcric d'un personatge: "L'amor, la musica, Déu, tot ve a anar allà mateix, l'expansió de l'ànima de les persones nobles".
Recordeu i recorregueu a El Criteri balmesià. Sé que haureu de recordar -i recordareu- lo que l'il.luminat d'en Criteri us avisava i fins i tot us deia.
Se m'ocorre acabar deixant allò que tant repetia i poc agradava -ara ja no m'importa: el veritable problema, perill planetari i social és el desgavell ecològic. I l'amenaça atòmica. El problema de l'home és la seva infinita, potser necessària estupidesa. Per tant siguem benevolents. Estimar és cabdal, o com a mínim tinguem paciència.
No plou. Ni neva. Tot agostat al març, el temps de la verdor.
(els nous lectors poden començar pels posts enllaçats a la barra esquerra)
(publicaré encara unes quantes entrades que tinc guardades, p.e. el darrer capítol del Viatge a les Açores, centrat en el "fet portuguès" sobretot.)
Per si les mosques , passeu més endavant per aquí per si em pica la mosca i segueixo amb el blog.
Tres Afegitons. Passat un any, han dit a la ràdio: Japó reconeix que Fukushima va ser molt més desastrós del que van dir. Els geigger marquen avui deu vegades més de lo tolerable. Van pensar seriosament evacuar els dotze milions de tokiencs, etc.
- Resum fantàstic del què ha de ser el futur. Diumenge a LV. A Japó hi ha un abans i després de Fukushima. Ho sintetiza així un intel.lectual de referència japonès. "Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic, per a ser un país poderós, no és tan important. Ara només volem viure de forma segura i saludable".
- Canal 33. Peli v.o. francesa basada en Flaubert. Transcric d'un personatge: "L'amor, la musica, Déu, tot ve a anar allà mateix, l'expansió de l'ànima de les persones nobles".
5 de març de 2012
Confessió íntima. -i afegitó.
L'aventura va començar una vigília d'un Onze de setembre. Vint-i-set anys després jo i la Neus l'hem closa. S'obre un nou camí a la vida del meu fill gran i acaba una etapa a la nostra vida, si hem de fer cas a allò que tothom diu, l'etapa, l'aspecte més important de la vida d'un home: tenir fills i educar-los. L'Arnau marxa de casa. L'Arnau i la Lídia enceten una vida en comú.
El primer moment d'impasse com a pare fou el darrer any que comprarem els reis als nens: " l'any que ve ja ho sabran, s'ha acabat l'edat de la innocència". Quan ell era petit jo pensava que el dia que marxés de casa seria dur; últimament però érem conscients que el que li tocava era volar sol i fins i tot ho celebràvem per ell . La llibertat que desitja un noi de vint-i-set anys és difícil de gestionar pels grans que viuen amb ell. Però abans d'ahir al matí després de passar la darrera nit a casa, quan per última vegada va sortir amb el cotxe amb l'última mudança cap a la seva nova casa, va ser un moment que ens deixà més tous del que ens pensàvem.
A tots els pares que hem viscut o viuran aquest moment, els ajudaria pensar que, òbviament, és llei de vida, però com que no estem avisats ens afectarà . Val la pena anar-se fent el càrrec que arriba un dia que els fills se'ns en van i ens trobarem una casa més sola; que tindrem el neguit de no haver-ho fet tan bé com voldrien, que ens queda tant per ensenyar-los...Fem-ho mentre puguem, mentre estiguin amb nosaltres i -és clar- ajudem-los sempre. I pensem sobretot quant tant pitjor seria -com diu ma sogra- veure'l tornar a casa pel fracàs de la seva relació.
Altres persones amb més motius que jo podrien explicar, escriure sobre l'experiència i sensacions de la marxa dels fills, la solitud i l'absència -cap i la fi el meu va a Vilassar i encara som quatre a casa. No sé per què ningú s'esplaia en això. Ni tampoc jo ho he fet massa.
Afegitó del TRAILER.- Continuant amb els sentiments íntims, personals, esperonat pel Noctas, aviso que estic confegint, a seguir: UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA. LA DOLÇA ANNIE.
Afegitó del TRAILER.- Continuant amb els sentiments íntims, personals, esperonat pel Noctas, aviso que estic confegint, a seguir: UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA. LA DOLÇA ANNIE.
29 de febrer de 2012
El savi, l'excepció a la regla
Com més conec el món, com més va, més m'enlluernen els savis, els quatre, o quaranta quatre que hi ha hagut. Balmes, Gracián, Montaigne...No m'en feu dir gaires més que no n'estic segur.
El savi veritable és l'excepció a la regla.
Afegitó. Ha escrit Luri: probablemente tenía más razón que un santo el gran Mariana cuando advertía de que “el que aborrece el pecado, aborrece a los hombres”
El savi veritable és l'excepció a la regla.
Afegitó. Ha escrit Luri: probablemente tenía más razón que un santo el gran Mariana cuando advertía de que “el que aborrece el pecado, aborrece a los hombres”
27 de febrer de 2012
Crònica del concert de Manel. Meditacions i teoria peregrina.
El concert
Manel al Coliseum. Dissabte 28 de gener. Repeteixen l'ensarronada. Les companyies de teatre diuen: Última setmana! i hi estan un mes. Aquests diuen: Final de presentació del darrer disc. Ara he vist que començara la gira fora de Barcelona. Ple absolut. Gent participativa, tot i que amb un so adequat seria millor. Comunió.
Estava a l'última fila de la dreta de la platea a la primera cadira de l'esquerra. Davant teniem uns bollycaos que parlaven castellà i se sabien totes les lletres. A Manuel Fuentes li buscaren seient. Al Follonero i noia els tenia tres metres darrera meu, amb dues cadires que els hi habilitaren, al final del corredor, al costat de la porta! Com que cantava massa els van desplaçar.
Lo pitjor del concert: comprobo aterrit ja a la primera canço l'excessiu volum de so. En aquell punt que et vibra la caixa toràcica. Seria per a que arribés bé el so al galliner? La corda sovint no s'escoltava. Ignora Manel que el seu públic no és aimant de soroll i que la seva música no s'hi adiu? Estic segur que cap espectador ha posat el disc tan alt de volum a casa seva.
Una de les coses més desagradables fou un individu dos files davant a l'esquerra que es va passar més de mig concert amb un Ipod o Ipad d'aquests, amb la seva llumineta, mirant missatges. Quasi vegetal davant la música.
Manel i .... Teoria peregrina
Manel agrada o no. A mi m'agrada. Manel fa el tipus de música que més s'adiu, que més entenem i arriba als catalans, diríem que la prototípica, la que sabem fer millor, vaja. No és ben bé lo nostre el ritme dels negres, ni els baladistes mediterranis, ni el potent pop rock. Amb Antonia Font, Amics de les Arts, Roger Más, etc, recuperen la línea nostrada d'aquella cosa que feien els Dos+1, Sisa, Riba, Esquirols, en general els de la nova canço, etc. Música que no preten cap virtuosisme ni profunditat excelsa -generalment superficial-, sinó arribar a la finalitat -utilitària- de elevar l'esperit amb el gaudi de la creació artística. Una música aparentment ingènua, senzilla, però excelsa, vàlida i entenedora. No és la mateixa definició que la filosofia de Balmes, el nostre pensador per antonomasia? Segons Pla i un servidor.
Cataluña y yo somos así, señora
Cataluña y yo somos así, señora
24 de febrer de 2012
La Bíblia esdevindrà fashion?
Amb motiu de la presentació de la Bíblia Catalana Interconfessional, creients i agnòstics cults avalen sense complexes la lectura de la Bíblia. Deixo magnífic text de Rafel Argullol, catedràtic agnòstic i més sensat que la majoria.
"Después de siglos de intolerancia religiosa contra el pensamiento ilustrado, ahora se reivindica una pobre y falsa ilustración para ser intolerantes en todo lo que implique elementos religiosos. Este desastroso sectarismo, supuestamente progresista, ha arrinconado la cultura religiosa de las escuelas y de las universidades con un especial rencor contra el cristianismo. Y es este fanatismo antirreligioso el que ha alejado las últimas generaciones de estudiantes de un tesoro como la Biblia, condenándoles a ser más pobres moral y espiritualmente".
"Junto con el inmenso placer literario que para los no creyentes significa la lectura de la Biblia, es del todo obvio que sin conocimientos bíblicos toda la cultura occidental es un imposible (...). Defenderé siempre que la Biblia es también una lectura obligatoria desde el punto de vista de la ética ciudadana. Su complejidad, belleza y altura de miras, a menudo trágica, la conforman como uno de los documentos más penetrantes para acceder a la condición humana y a su contradictoria complejidad. És el libro que salvaria en caso de naufragio universal...con las tragedias griegas. Con estos dos libros la humanidad podria volver a comenzar".
Esdevindrà fashion? si no per aquests motius tan alts de mires, diuen però -per mor dels temps que corren- que s'ha desvetllat un gran interes en el darrer escrit de Joan: El llibre de l'Apocalipsi.
"Después de siglos de intolerancia religiosa contra el pensamiento ilustrado, ahora se reivindica una pobre y falsa ilustración para ser intolerantes en todo lo que implique elementos religiosos. Este desastroso sectarismo, supuestamente progresista, ha arrinconado la cultura religiosa de las escuelas y de las universidades con un especial rencor contra el cristianismo. Y es este fanatismo antirreligioso el que ha alejado las últimas generaciones de estudiantes de un tesoro como la Biblia, condenándoles a ser más pobres moral y espiritualmente".
"Junto con el inmenso placer literario que para los no creyentes significa la lectura de la Biblia, es del todo obvio que sin conocimientos bíblicos toda la cultura occidental es un imposible (...). Defenderé siempre que la Biblia es también una lectura obligatoria desde el punto de vista de la ética ciudadana. Su complejidad, belleza y altura de miras, a menudo trágica, la conforman como uno de los documentos más penetrantes para acceder a la condición humana y a su contradictoria complejidad. És el libro que salvaria en caso de naufragio universal...con las tragedias griegas. Con estos dos libros la humanidad podria volver a comenzar".
Esdevindrà fashion? si no per aquests motius tan alts de mires, diuen però -per mor dels temps que corren- que s'ha desvetllat un gran interes en el darrer escrit de Joan: El llibre de l'Apocalipsi.
21 de febrer de 2012
La tercera "Espanya" -o la quarta- enfront la Memòria històrica.
Quan sento Memòria històrica surto espiritat, però com que hi sortia gent de Mollet i a casa ho volien veure vaig resistir una part del Banda Ampla. En aquest tema es donen totes les coses que jo detesto intel.lectualment: manipulació, calúmnies, sectarisme, crispació, cinisme, etc
L'advocat que va parlar tant, el Pau Gil, és amic meu.
Al programa m'hagués explicat com el cul. Arà però faig les preguntes que penso que calia fer.
- Lo primer que calia era saber: què es vol reivindicar amb això de la MH? Pam! ja errem! No es tracta de reivindicar sinó d'estudiar! Però, que no s'estudia? No se n'ha escrit un femer de tot? I doncs? Segon tema, fosses. En la meva ignorància, suposo que compartida, caldria saber de bon principi: S'oposa algú a obrir fosses o a estudiar fets? Qui hi ha enterrat a les fosses, rojos o blaus? És qüestió de pressupost? Si a algú interessés explicaria com s'en van emportar a matar al meu avi. Uns "lluitadors per la llibertat". Per cert, la família de Lorca s'oposa a que el desenterrin.
- Sabia que es parlaria més de la guerra, franquisme i de política que de MH, com pertocava.
- Sembla que hi hagi interès en parlar de la MH només relativa al franquisme. Mal fet. La ignorància hi és també en els "fets de la reraguarda".
- Al programa hi havia gent tan sectària i idiota -entre els convidats especials sobretot- que encara plantejava el tema en termes de bons i dolents. I el supertocho inevitable que es va fotre amb l'Església.
- Després que una dona narrés la tortura i assassinat del pare, una altra, la mestretites de torn, es va autoinsultar la pròpia intel.ligència dient: Són casos personals (sic)
- Això que heu llegit ho ha escrit un que suposo que hagués estat de la "tercera Espanya", com la majoria era. Tot i que ara seria de la cuarta. L'eclecticisme és el futur i allò correcte. Cregueu-me.
En definitiva, no seré jo que faci escarafalls perquè s'estudïi la història i es divulgui -tota- ni tampoc -si hi ha aquest clam popular- que s'obrin fosses. Ara bé, no puc deixar de sentir un tuf polític, per tant sectari, per definició.
- Sembla que hi hagi interès en parlar de la MH només relativa al franquisme. Mal fet. La ignorància hi és també en els "fets de la reraguarda".
- Al programa hi havia gent tan sectària i idiota -entre els convidats especials sobretot- que encara plantejava el tema en termes de bons i dolents. I el supertocho inevitable que es va fotre amb l'Església.
- Després que una dona narrés la tortura i assassinat del pare, una altra, la mestretites de torn, es va autoinsultar la pròpia intel.ligència dient: Són casos personals (sic)
- Això que heu llegit ho ha escrit un que suposo que hagués estat de la "tercera Espanya", com la majoria era. Tot i que ara seria de la cuarta. L'eclecticisme és el futur i allò correcte. Cregueu-me.
En definitiva, no seré jo que faci escarafalls perquè s'estudïi la història i es divulgui -tota- ni tampoc -si hi ha aquest clam popular- que s'obrin fosses. Ara bé, no puc deixar de sentir un tuf polític, per tant sectari, per definició.
15 de febrer de 2012
Una anècdota pròpia corrobora un descobriment revolucionari
Luca Bonatti, neurolingüista de la Pompeu Fabra diu a LV en tituars: Un nen d'un any raona millor que un adult. Diu que tenen el raonament pur, que defineix com el no esbiaixat per l'experiència. Critica la filosofia tradicional que confon racionalitat amb verbalització, etc. Interessantíssim.
En una reunió d'unes 15 persones -de cultura mitjana- es demanaven signatures per a protestar sobre no importa què. Tothom, reivindicatiu, va signar a la primera. Jo vaig dir: m'ho he de pensar. Això em va portar a una recriminació general. Poc després va assistir a la reunió una senyora de la neteja, de poc o cap estudi, que tampoc va voler firmar. Això em va alleujar una mica, cosa anguniosa perquè diuen que hi ha llibertat de discrepar, diuen. Però bé, per desgràcia, tota la vida, fins no fa massa, he viscut acostumat a confiar i recolzar la majoria, allò que altres suposadament més informats deien. Encara em costa discrepar en segons què. Però ara vaig amb peus de plom. En definitiva, diria que la senyora illetrada i jo, l'infantiloide Criteri, estàvem en lo cert. I ara, després d'haver llegit l'esmentat llumenera de neuròleg hi pujaria de peus.
Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot sembla que concordi.
Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.
Afegitó
Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.
Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot sembla que concordi.
Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.
Afegitó
Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.
13 de febrer de 2012
Un món apassionant. Allò que ens dona caràcter.
Seguim amb l'apassionant -per a quatre, però molt- món de la terminologia local i dialectalismes, alguns del Vallès Oriental en general,suposo.
D' Osona en diem la plana i del Maresme la marina. Els de l'altra banda són els de St. Fost i Martorelles.
A Osona en diuen aixada i aqui magalla.
Parpelina és una barra de ferro llarga per fer alçaprem -no és ben bé localisme, però així la divulgo.
Xargais són corriols de la pluja -correctament xaragalls.
Estiracabells són libélules, papasastres tijeretas, rènec és una paparra i les llagostes saltamartins -fins a la normalització no havia sentit saltamartí.
(Crec que s'entén sense posar cursives)
Aquestes han estat doncs les meves aportacions al patrimoni.
10 de febrer de 2012
Divendres TV3 a Mollet -2-.Noves paraules. I DESCOBRIMENT etimològic. "El hombre que lo hace todo en España"
Continuo amb altres verbositats molletanes que vaig proposar a en Màrius Serra. Divendres TV3 -vegeu capítol 1.
Extracte del primer mail a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:
"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.
Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.
Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.
El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.
ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)
No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:
Mal andandu, granuha...per pillastre
Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons
I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot
Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.
Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades, Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"
segon mail afegitó:
"Més que he recordat:
Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-
també joc: Cuitamagar
De torna:
Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"
Nota a peu de set:
Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia? El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.
He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.
DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, i uns particularismes critèrics
Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.
Particularismes
No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?
Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast.
A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).
Justament ara també he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.
Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.
Extracte del primer mail a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:
"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.
Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.
Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.
El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.
ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)
No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:
Mal andandu, granuha...per pillastre
Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons
I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot
Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.
Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades, Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"
segon mail afegitó:
"Més que he recordat:
Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-
també joc: Cuitamagar
De torna:
Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"
Nota a peu de set:
Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia? El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.
He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.
DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, i uns particularismes critèrics
Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.
Particularismes
No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?
Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast.
A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).
Justament ara també he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.
Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.
7 de febrer de 2012
Paraules en ruta. El Divendres de TV3 a Mollet. Resolent curiositats. -1-
Aquesta setmana l'Espartac Teran, el Divendres de TV3 estan a Mollet. Dilluns amb l'espai Paraules en ruta amb Màrius Serra, sobre expressions genuïnes de les contrades que visiten. M'agradaria saber qui va proposar les d'eixorcar, carreratge, titllo, Síndic personer, Caganell, Merdans, i lo de perquè Mollet i Granollers no es poden veure.
Si algú, molletà o no, té curiositat per saber quines eren les altres i ,de passada, qui les va proposar, ara ho explicarem tot.
Les altres que digué en Serra eren: Gallecs es pronuncia Gallécs. Aquí diem galipau i sagrantana. El joc dels nens al carrer era el flendit. Noms de casa curiosos: Can Maifumem i Can Mitja figa, l'expressió: Mollet merda al gec.
Al meu perfil poso: diletant. Una de les meves diletàncies és la lingüistica, el verborisme. Per tant ja tenia al cap aquestes -i altres- expressions, particularismes de la meva zona. Només com a dada per els amics critèrics esmentaré que allò que comentà el Serra -la tongada a partir de Gallecs- van ser propostes d'aquest servidor. El Servei d'atenció a l'espectador em va remetre un reconeixement com a salvaguardador de paraules.
(si algú vol algun aclariment sobre alguna de les meves aportacions només ha de dir-ho, i si algú sap els autors de les altres aportacions -algunes de regust municipalista- també.)
Continuarà. Amb la conversa amb els meteoròlegs i altres aportacions semàntiques, etc.
Si algú, molletà o no, té curiositat per saber quines eren les altres i ,de passada, qui les va proposar, ara ho explicarem tot.
Les altres que digué en Serra eren: Gallecs es pronuncia Gallécs. Aquí diem galipau i sagrantana. El joc dels nens al carrer era el flendit. Noms de casa curiosos: Can Maifumem i Can Mitja figa, l'expressió: Mollet merda al gec.
Al meu perfil poso: diletant. Una de les meves diletàncies és la lingüistica, el verborisme. Per tant ja tenia al cap aquestes -i altres- expressions, particularismes de la meva zona. Només com a dada per els amics critèrics esmentaré que allò que comentà el Serra -la tongada a partir de Gallecs- van ser propostes d'aquest servidor. El Servei d'atenció a l'espectador em va remetre un reconeixement com a salvaguardador de paraules.
(si algú vol algun aclariment sobre alguna de les meves aportacions només ha de dir-ho, i si algú sap els autors de les altres aportacions -algunes de regust municipalista- també.)
Continuarà. Amb la conversa amb els meteoròlegs i altres aportacions semàntiques, etc.
3 de febrer de 2012
Quan la publicitat és prostitució i els publicitadors prostituts
Una vegada li vaig llegir a una madame que " hi ha diverses formes de prostitució, hi ha qui ven la vagina i hi ha qui ven el cervell". Cert que no és el mateix però situa la qüestió de la que parlaré.
A casa havíem comentat lo molt que grinyola veure persones de "prestigi", oferint-se, rebaixant-se a anunciar qualsevol cosa -òbviament tots ja amb una situació econòmica folgadíssima.
Escric després de veure l'anunci d'una model -de les aparentment serioses, tertuliana, etc- em sembla que una tal Martina Klein dient en un anunci: El meu pare està sa i valent perquè pren Eko!
Ens vol, ens volen vendre que una culleradeta diària de blat torrat fa miracles! Quan li deuen haver pagat per dir aital animalada, tan infantil mentida? Recordem també el "savi" Punset defensant el pa industrial o el molt esquerranós Imanol Arias uns productes bancaris. O el Guardiola, i centenars més que venen el seu careto, prestigi i dignitat per a benefici d'un altre... i propi, naturalment. Diria que s'ha perdut el seny i fins i tot el sentit de la dignitat. La majoria de ciutadans ho accepta com una cosa normal.
A casa havíem comentat lo molt que grinyola veure persones de "prestigi", oferint-se, rebaixant-se a anunciar qualsevol cosa -òbviament tots ja amb una situació econòmica folgadíssima.
Escric després de veure l'anunci d'una model -de les aparentment serioses, tertuliana, etc- em sembla que una tal Martina Klein dient en un anunci: El meu pare està sa i valent perquè pren Eko!
Ens vol, ens volen vendre que una culleradeta diària de blat torrat fa miracles! Quan li deuen haver pagat per dir aital animalada, tan infantil mentida? Recordem també el "savi" Punset defensant el pa industrial o el molt esquerranós Imanol Arias uns productes bancaris. O el Guardiola, i centenars més que venen el seu careto, prestigi i dignitat per a benefici d'un altre... i propi, naturalment. Diria que s'ha perdut el seny i fins i tot el sentit de la dignitat. La majoria de ciutadans ho accepta com una cosa normal.
30 de gener de 2012
Una teoria peregrina sobre les drogues i una pregunta pèrfida sobre el Barça i Catalunya
Teoria Peregrina sobre la permissivitat de drogues
Una teoria peregrina de les meves atribuia l'obssessió antitabaquil del establishment a les propietats de la nicotina -veure tag de les teories. Toca ara explicar -explicar-me- perquè no es fa res, res, res, contra el tràfec de marihuana -i poquet contra les altres drogues,essent xacra que afecta la salut de la població -joves en particular-, li causa d'inseguretat -bandes de traficants. Resposta: Els de dalt saben que un jove, que un jovent atontat pels narcòtics es preferible a individus amb les facultats plenes i crítiques. I els porreros es creuen transgressors. Pobrets.
Si aquesta no és la resposta correcta, la correcta seria molt més absurda.
Pregunta pèrfida sobre el Barça
Ramon Barnils deia que "Catalunya serà independent quan el Barça baixi a segona", en canvi el pensament pujolià afirma que les victòries del Barça aixequen l'ànim dels catalans per a la lluita, ens reafirma, etc. Quina és l'afirmació encertada? Què és millor per l'emancipació del país? No vull ser dirigista i callo la meva opinió, tot i que es podria suposar.
Temes meditables però sobre els que no trobo ningú que hi mediti. De fet no sé sobre que mediten les ments preclares i els dirigents, a part de politiqueries, cotilleries de partits i d'economia, desbarrant sempre i ara desconcertats i perduts.
26 de gener de 2012
Afegitó d'apunt filosòfic- "L'austeritat CONTRAURÀ l'economia". Ahir mateix això era titular a tots els mitjans. Fa mesos que ho vaig escriure i anys que alguns ja ho sabíem. I la dosi de "catastrofisme"
lo Dues cosetes.
- "Desastroso, apocalíptico" -com aquell de tele 5
La meitat de la collita de blat de moro a les Açores, el 30 per cent a l'Argentina, la meitat de la collita d'olives al ponent català estan perdudes. La sequera està acabant amb Àfrica central, de moment. De moment Àfrica.
- "Desastroso, apocalíptico" -com aquell de tele 5
La meitat de la collita de blat de moro a les Açores, el 30 per cent a l'Argentina, la meitat de la collita d'olives al ponent català estan perdudes. La sequera està acabant amb Àfrica central, de moment. De moment Àfrica.
Crisi ambiental i desajust econòmic van de bracet.
Aquest és el primer any que no ha fet fred.
Com diu Pla: tan li fa dir com no dir. Les coses són com són.
- Un altra vegada desperten a les tantes -els "savis".
Repenjo lo escrit al Contrapunt fa molts mesos, i que és lo mateix que han "descobert" ara alguns savis economistes i savis a seques i que ahir va estar portada arreu !!
Aquest és el primer any que no ha fet fred.
Com diu Pla: tan li fa dir com no dir. Les coses són com són.
- Un altra vegada desperten a les tantes -els "savis".
Repenjo lo escrit al Contrapunt fa molts mesos, i que és lo mateix que han "descobert" ara alguns savis economistes i savis a seques i que ahir va estar portada arreu !!
...Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han dues úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats. Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la reflexió en última instància pel lector, només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Una vegada resolt aquesta primera qüestió ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.
La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries."
El trist consol de tenir raó.
- Apunt filosòfic a posteriori per a un-s que em deia que tenia raó
Tenir la raó no és treure cap rifa. Si vas contracorrent, encara que tinguis la raó, constatablement, t'assegures dues coses: Seràs rebutjat i menystingut. La segona és que ningú et reconeixarà la raó encara que li passi pels morros i això emprenya de veritat -m'emprenyava.
Bé, això és tan obvi que no sé per què ho escric. Potser per si algú no ho sabia.
- Apunt filosòfic a posteriori per a un-s que em deia que tenia raó
Tenir la raó no és treure cap rifa. Si vas contracorrent, encara que tinguis la raó, constatablement, t'assegures dues coses: Seràs rebutjat i menystingut. La segona és que ningú et reconeixarà la raó encara que li passi pels morros i això emprenya de veritat -m'emprenyava.
Bé, això és tan obvi que no sé per què ho escric. Potser per si algú no ho sabia.
19 de gener de 2012
L'Espanya del sud ha de ser el nostre model
Als catalans ens hauria de caure la cara de vergonya de lo malament que administrem.els diners públics -o ens els administren els nostres dirigents . Els andalusos i extremenys haurien de ser el nostre mirall pel què fa la gestió pública. Allà baix els nens tenen llibres i dentistes gratis, els grans les autopistes, la correcció de la miopia i no sé quantes coses més ; tot això pagant molts menys impostos! Ara diuen que donen 12.000 euros a qui compri una casa. A més la seva economia és capaç de mantenir, de pagar un sou -modest suposo, això sí- a qui hagi treballat algunes setmanes -en diuen peonàs.
Com ho han assolit? Fàcil: a part de la potència del seu teixit econòmic ells han sabut aplicar la primera llei del bon govern:, la llei de les tres emes: ministració, ministració i ministració -vegeu post del mateix títol. Aprenguem-ne!
Miri com es miri...quina vergonya... quanta indignitat.
Com ho han assolit? Fàcil: a part de la potència del seu teixit econòmic ells han sabut aplicar la primera llei del bon govern:, la llei de les tres emes: ministració, ministració i ministració -vegeu post del mateix títol. Aprenguem-ne!
Miri com es miri...quina vergonya... quanta indignitat.
16 de gener de 2012
Consells pràctics i un d'extraordinari -per a alguns
Atenent la petició d'un lector que em demana que torni a les informacions útils i amenes.
1- Cada vegada està més demostrat que confiar en els avantatges salutíferes de beure llet és un error. Substituiu-la pel iogur. A més a més no hi foten porqueries. No cal Danone, que és el més car i és igual.o pitjor.
2- Què hi ha més important que l'alimentació? Estic convençut que el millor aliment són els fruits secs, a més és impossible posar-los aditius, excepte el blanquejador de les nous. Compreu-les "brutes", de closca ennegrida, i del país. Així mateix, la "mala" presència -relativa- de tota verdura i hortalissa demostra que són poc o gens tractades químicament.
3- Tres consells practiquíssims per a evitar un dels primeríssims problemes familiars.
Hi ha gent que té més lletra menuda , psicòlegs, educadors, sociòlegs, que han parlat -seriosament, si- sobre la resolució de conflictes, però no han entrat en el terreny que compte, que és el de les solucions concretes, cosa que diria jo que un pas més enllà encara de la filosofia utilitarista balmesiana. Més que resolució de conflictes avui proposaré la manera d'evitar-los, concretament per lo que fa a les terribles discusions familiars, en especial amb la jovenalla. Primeríssim problema de les llars, al costat de les garrotades dels lampistes i paletes.
3- A vegades l'estat de crispació previ a la discussió ve de tenir una tele engegada de fons -sic-, amb volum alt, que ningú mira, vomitant anuncis o crits. Per tant: tele tancada i posar música suau -Ràdio Estel p.e.
3- I un consell personal, que algú m'agrairà algun dia, infalible: quan sospitem que una cosa pot esdevenir bronca o que la bronca pot pujar de to: CONECTEU UN CASSETTE GRAVADOR! Podreu comprovar després del terrabastall, com ha esdevingut la cosa : el fons i la forma. A ningú ens agrada escoltar-nos perdent els estreps, per tant, davant una gravadora vigilarem molt allò que i com! ho diem. Comprobat, garantia segura. Hi haurà famílies flegmàtiques, que suposo seran basses d'oli i no sabran de la magnitud del problema, però sospito que seran les mínimes:)
En fi, coses que potser sabíeu o us eren sobreres.
Bé, no només de divagacions viu l'home, ui, vull dir les persones:)
1- Cada vegada està més demostrat que confiar en els avantatges salutíferes de beure llet és un error. Substituiu-la pel iogur. A més a més no hi foten porqueries. No cal Danone, que és el més car i és igual.o pitjor.
2- Què hi ha més important que l'alimentació? Estic convençut que el millor aliment són els fruits secs, a més és impossible posar-los aditius, excepte el blanquejador de les nous. Compreu-les "brutes", de closca ennegrida, i del país. Així mateix, la "mala" presència -relativa- de tota verdura i hortalissa demostra que són poc o gens tractades químicament.
3- Tres consells practiquíssims per a evitar un dels primeríssims problemes familiars.
Hi ha gent que té més lletra menuda , psicòlegs, educadors, sociòlegs, que han parlat -seriosament, si- sobre la resolució de conflictes, però no han entrat en el terreny que compte, que és el de les solucions concretes, cosa que diria jo que un pas més enllà encara de la filosofia utilitarista balmesiana. Més que resolució de conflictes avui proposaré la manera d'evitar-los, concretament per lo que fa a les terribles discusions familiars, en especial amb la jovenalla. Primeríssim problema de les llars, al costat de les garrotades dels lampistes i paletes.
3- A vegades l'estat de crispació previ a la discussió ve de tenir una tele engegada de fons -sic-, amb volum alt, que ningú mira, vomitant anuncis o crits. Per tant: tele tancada i posar música suau -Ràdio Estel p.e.
3- I un consell personal, que algú m'agrairà algun dia, infalible: quan sospitem que una cosa pot esdevenir bronca o que la bronca pot pujar de to: CONECTEU UN CASSETTE GRAVADOR! Podreu comprovar després del terrabastall, com ha esdevingut la cosa : el fons i la forma. A ningú ens agrada escoltar-nos perdent els estreps, per tant, davant una gravadora vigilarem molt allò que i com! ho diem. Comprobat, garantia segura. Hi haurà famílies flegmàtiques, que suposo seran basses d'oli i no sabran de la magnitud del problema, però sospito que seran les mínimes:)
En fi, coses que potser sabíeu o us eren sobreres.
Bé, no només de divagacions viu l'home, ui, vull dir les persones:)
7 de gener de 2012
Comencem a no anar per tan mal camí. La Generalitat i jo.
Ja farà uns anys, quan tot just s'ensumava la "crisi" plantejava aquí i a la premsa local els tres eixos bàsics, ineludibles a desemvolupar: solidaritat, autosuficiència i austeritat. Ha trigat, però la Generalitat així també se n'ha adonat.
1- Solidaritat: amb les retallades als funcionaris es pretén evitar acomiadaments massius.
2- Autosuficiència: fa poc han endegat una gran campanya per a promoure el consum dels productes del camp català.
3- Austeritat: no cal que ho desemvolupi, n'hi ha prou i de sobres amb esmentar que han animat a controlar el consum de paper higiènic.
No està de més esmentar la coincidència entre el que deia jo el 2008 -de franc- i Más ara:
"res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans. Com més aviat ens adonem que això no serà així, millor". "Res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans, això de vegades molesta una mica", ha afegit Artur Más.
Deia en Criteri amb sa proverbial i patètica aparent ingenuïtat el 2008:
- El més difícil per els governants: mentalitzar la gent cap a l'austeritat, que la "festa" que es creia perpètua s'està acabant per sempre. Dur com obvi: no hi ha caviar per a tots i anar a les Bahames no és un dret, com tampoc canviar de cotxe en lloc de canviar-li peces, i etc
Si algú creu que hi ha un debat -a part l'ecològic- i unes solucions més adients ho hauria de fer públic.
Espero que no hi haurà ningú que m'hagi llegit una mica, que cregui que la cosa va de posar-se medalles.
30 de desembre de 2011
PREDICCIONS PER L'ANY -garantides
Fou el dia dels inocents quan avisava que publicaria les prediccions de l'any. Em referia a les prediccions que escrigué aquí el 2008 pel 2009. Disculpeu.
PREDICCIONS PEL 2009 -o máás
Un comentarista confiat em va convidar a pronosticar el 2009.
Sobre la "Crisi"
El 2008 em quedava sol dient que no, que això no era una crisi. Ara tothom rectifica dient que la crisi de veritat serà -i acabarà!- aquest any 2009. Erren de nou. El que tothom entén per crisi vindrà per a no marxar. Adéu per sempre al malbaratament i el consumisme. Sembla terrible però tranquils, no passa res per estalviar en collonades o perquè els polítics o futbolistes cobrin el salari mínim, p.e. Temo, constato però, que l'opció general de solució és fugir endavant i la recepta "imaginativa" és: més consum! Potser aplicaran mesures que seran miratge de millora -i farien trontollar momentàniament el què pronostico- (els "milions" de Zapatero). De fet no en tenen ni idea, enlloc, i per tant TOTES les possibilitats -de desastre- són obertes.
- El primer que faran: augment forassenyat d'impostos i sancions. La reducció -misèrrima- dels sous dels de dalt serà l'última mesura, essent optimistes.
- La divisió rics i pobres serà ara entre ocupats i aturats.
- S'anirà veient com la gent s'anirà adaptant a la situació: auge de les botigues de segona mà, tallers de reparació, cosidores, sabaters, recollida de deixalles per a revendre, etc
El 2008 em quedava sol dient que no, que això no era una crisi. Ara tothom rectifica dient que la crisi de veritat serà -i acabarà!- aquest any 2009. Erren de nou. El que tothom entén per crisi vindrà per a no marxar. Adéu per sempre al malbaratament i el consumisme. Sembla terrible però tranquils, no passa res per estalviar en collonades o perquè els polítics o futbolistes cobrin el salari mínim, p.e. Temo, constato però, que l'opció general de solució és fugir endavant i la recepta "imaginativa" és: més consum! Potser aplicaran mesures que seran miratge de millora -i farien trontollar momentàniament el què pronostico- (els "milions" de Zapatero). De fet no en tenen ni idea, enlloc, i per tant TOTES les possibilitats -de desastre- són obertes.
- El primer que faran: augment forassenyat d'impostos i sancions. La reducció -misèrrima- dels sous dels de dalt serà l'última mesura, essent optimistes.
- La divisió rics i pobres serà ara entre ocupats i aturats.
- S'anirà veient com la gent s'anirà adaptant a la situació: auge de les botigues de segona mà, tallers de reparació, cosidores, sabaters, recollida de deixalles per a revendre, etc
- Es parlarà de la fi del cafè para todos autonòmic i la tornada a la pesseta.
Política
- S'iniciarà l'escalada de partits petits. Potser s'obrirà el meló del debat sobre la immigració.
- Els comunistes -i ex- aprofitaran de la crisi per a treure pit . (Tot i que fa temps que passen de demanar la nacionalització de la banca, o l'energia.
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Internacional
No hi entenc, però em fa mala espina, tinc por que s'emboliqui massa la cosa a l'Orient Mitjà, a mig o llarg plaç, així com la dependència total europea al gas dels Putins, i de la dependència energètica en general. Obama farà -més o menys- el què li diguin els lobbys.
El clima seguirà desorientant i donant ensurts.
Notes
Tant de bo erri. En parlarem -D.V.-d'aquí un any. I recordeu aquests prioritaris conceptes:
Política
- S'iniciarà l'escalada de partits petits. Potser s'obrirà el meló del debat sobre la immigració.
- Els comunistes -i ex- aprofitaran de la crisi per a treure pit . (Tot i que fa temps que passen de demanar la nacionalització de la banca, o l'energia.
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Internacional
No hi entenc, però em fa mala espina, tinc por que s'emboliqui massa la cosa a l'Orient Mitjà, a mig o llarg plaç, així com la dependència total europea al gas dels Putins, i de la dependència energètica en general. Obama farà -més o menys- el què li diguin els lobbys.
El clima seguirà desorientant i donant ensurts.
Notes
Tant de bo erri. En parlarem -D.V.-d'aquí un any. I recordeu aquests prioritaris conceptes:
Sobrietat, autosuficiència i sol.lidaritat.
Apostes? De fet no és més que un petit joc el què he fet, de no massa mèrit, ja que la majoria del què dic semblaria obvi.
Nota actual del 2011
El lector serà prou intel.ligent i m'estalviarà que puntualitzi res, p.e. -Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà.- Hom ho relacionarà amb el 15-M.
Malgrat haver-me avançat en alguna predicció i algún detall discutible -"el meló del debat immigració-, crec que l'afinació predictòria fou prou correcta.
Predicció pel 2012
Més negra de la que tothom ens pensem -no m'hi entretindré, total per a què. Bé en tot cas diré que això encara no és una crisi: es continuen llençant tonelades de menjar -i de tot- i els càrrecs públics cobren molt. De fet es posen el sou ells -imagineu-vos. I un inacabable etcètera.
No hi ha res, res de presunció en les prediccions, tan sols intento advertir i que s'em faci cas, com tothom d'altra banda.
No hi ha res, res de presunció en les prediccions, tan sols intento advertir i que s'em faci cas, com tothom d'altra banda.
24 de desembre de 2011
el temps que eres infant - ....I AVANÇAMENT
Però tens el record d'altres dies,
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents.
Si el despit que se't menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l'àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans.
Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang.
Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.
Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.
J M de Sagarra
De cor us desitjo un Bon Nadal i any vinent als amics, enemics i passavolants. Nadal, aquest any, que és un petit avanç de la primavera, amb tanta bonança i les imatges de la gent amb màniga curta pel migdia al Moll. Em sap greu, però des que els Nadals ja no són blancs jo ho veig tot més negre cada dia -i per tantes coses-, i em sento negatiu, disculpeu.
Trailer
Al pròxim post faré les PREDICCIONS PER L'ANY!
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents.
Si el despit que se't menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l'àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans.
Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang.
Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.
Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.
J M de Sagarra
De cor us desitjo un Bon Nadal i any vinent als amics, enemics i passavolants. Nadal, aquest any, que és un petit avanç de la primavera, amb tanta bonança i les imatges de la gent amb màniga curta pel migdia al Moll. Em sap greu, però des que els Nadals ja no són blancs jo ho veig tot més negre cada dia -i per tantes coses-, i em sento negatiu, disculpeu.
Trailer
Al pròxim post faré les PREDICCIONS PER L'ANY!
19 de desembre de 2011
Tres interessants -per a mí- preguntes pèrfides sobre política.
- La Codorniz és a la dictadura com el Jueves a la democràcia? Si fos així vaja negoci! Per cert, no m'imagino al de la Iglesia, a l'Acevedo, etc prenent partit per unes sigles, em decebrien. No ho crec, eren d'una altra raça.
- Hom pot qualificar el règim nord-coreà de dictadura, com fan ara els mass media? Fins on sé jo dictadors eren Mussolini, el Franco -amb matisos-, la dels coronels grecs, fins i tot els capitostos de les repúbliques bananeres. Però un comunista dictador? No és un oximoron, dictadura comunista? Suposo que seran tics heredats dels informadors dels mitjans.
Afegitó:
Veig que s'ha malinterpretat. És lo que comporta l'heterodòxia.
Si a un règim comunista li diem dictadura com hem de dir a una dictadura? També hem d'anomenar dictadors als reis antics, pel fet de concentrar tot el poder? No crec que cap fatxa accepti que el comparin amb qualsevol sàtrapa comunista.
És una qüestió semàntica. Veig però que no s'ha entès on volia aribar: referit a Corea -o Birmània-, etc, els mitjans parlen de dictadura en lloc de règim comunista, per a amagar -al passerell- que -aital règim assassí- és un règim comunista.
Afegitó:
Veig que s'ha malinterpretat. És lo que comporta l'heterodòxia.
Si a un règim comunista li diem dictadura com hem de dir a una dictadura? També hem d'anomenar dictadors als reis antics, pel fet de concentrar tot el poder? No crec que cap fatxa accepti que el comparin amb qualsevol sàtrapa comunista.
És una qüestió semàntica. Veig però que no s'ha entès on volia aribar: referit a Corea -o Birmània-, etc, els mitjans parlen de dictadura en lloc de règim comunista, per a amagar -al passerell- que -aital règim assassí- és un règim comunista.
- Hi ha una cosa que em solivianta més que el debat "dreta-esquerra" i és el de progressista versus carca. Algú té una -ni que sigui lleugeríssima- idea d'on i qui dona el certificat o el carnet de progressista? Què és ser progressista?
La cantilena
Un tifó ha arrasat parts de Filipines amb centenars de morts. Diuen que no havien vist mai cosa igual. Si ells han patit la gota freda, corregida i augmentada pel canvi climàtic, els lectors del blog hauran d'aguantar l'esporàdica gota malaia, critèrica, esperant que Déu il.lumini a l'ignorant més que jo, i pugui veure quin és l'autèntic drama de la humanitat i el planeta.
15 de desembre de 2011
Dos teories peregrines i l'anècdota personal amb el Cuní
Teories peregrines
- Majoritàriament, els artistes de la faràndula tenen un concepte laxíssim de la moralitat i el pudor. No els importa mostrar-se despullats o petonejar-se amb qui sigui. Consideren normalíssim mostrar escenes -pujades de to- en horari familiar, i que resulten desagradables a una persona normal. Penso en la sèrie Sagrada Família, certament divertida, però on hom pot apreciar que la gent de la faràndula no es regeix pels mateixos barems morals. Penso que pot ser que l'interpretar molts personatges incideixi en aquest relativisme.
- Els mitjans no saben informar. A Lieja hi ha hagut una matança, de la que sabem el lloc, l'edat de les víctimes, l'hora, etc, però no diuen qui ho ha fet, d'on era -el cognom sembla àrab- i les raons. I així arreu. És habitual també que quan una notícia la consideren "gastada", deixen absolutament de fer-ne cap seguiment.
L'únic català que ha deixat el Cuní sense paraules -una mica exagerat, però en part és així.
L'anècdota que vaig anunciar.
Es parlava en aquell programa de debat amb públic, sobre l'ensenyament de la religió a les escoles. Hi vaig enviar un e-mail on deia -no ho recordo exactament- que de fet "Jesús estava proscrit a les escoles". I Cuní, desconcertat, dient "què diu que Jesús està proscrit? ...escolti...no és això...bé, deixem-ho". El vaig enxampar en una contradicció; no va saber sortir-se'n.
- Majoritàriament, els artistes de la faràndula tenen un concepte laxíssim de la moralitat i el pudor. No els importa mostrar-se despullats o petonejar-se amb qui sigui. Consideren normalíssim mostrar escenes -pujades de to- en horari familiar, i que resulten desagradables a una persona normal. Penso en la sèrie Sagrada Família, certament divertida, però on hom pot apreciar que la gent de la faràndula no es regeix pels mateixos barems morals. Penso que pot ser que l'interpretar molts personatges incideixi en aquest relativisme.
- Els mitjans no saben informar. A Lieja hi ha hagut una matança, de la que sabem el lloc, l'edat de les víctimes, l'hora, etc, però no diuen qui ho ha fet, d'on era -el cognom sembla àrab- i les raons. I així arreu. És habitual també que quan una notícia la consideren "gastada", deixen absolutament de fer-ne cap seguiment.
L'únic català que ha deixat el Cuní sense paraules -una mica exagerat, però en part és així.
L'anècdota que vaig anunciar.
Es parlava en aquell programa de debat amb públic, sobre l'ensenyament de la religió a les escoles. Hi vaig enviar un e-mail on deia -no ho recordo exactament- que de fet "Jesús estava proscrit a les escoles". I Cuní, desconcertat, dient "què diu que Jesús està proscrit? ...escolti...no és això...bé, deixem-ho". El vaig enxampar en una contradicció; no va saber sortir-se'n.
13 de desembre de 2011
Un d'aquells posts -informatius- que agraden tant
El riu Danubi està a punt de restar incapaç de garantir la circulació fluvial per manca de profunditat. No hi plou. I al Pirineu no hi neva. Uns coneguts d'Oslo diuen que allà també encara ho esperen. A Sícilia, rius de fang han envaït ciutats.
Les platges veïnes del sud de Barcelona han desaparegut. Un expert ha dit que és pel canvi climàtic afegit a l'atemptat ecològic que representa l'ampliació del port. Ja es van carregar mig delta del Llobregat per ampliar l'aeroport per a que la gent pugui -puguem- anar de vacances al Carib, a Birmània o...ves a saber.
A Escòcia han tingut uns dies una mena de tifó mai vist.
Recordo que alguna cosa inèdita ha passat també amb les marees de Galícia, no sé que al nord de França, i no sé què més, però no paga la pena ni investigar-ho, cap i la fi tampoc no s'ho creu ningú.
Sé que amb aquests posts faig perdre les ganes de visitar-me. No patiu, ho deixo córrer, cap i la fi alea jacta est. Però -això sí- lector que encara estàs desinformat, verd en la cosa verda: no t'enfadis amb mi. No en tinc la culpa jo, precisament.
(si els nostàlgics dels mitjans volen seguir comentant facècies i records al passat post, endavant)
9 de desembre de 2011
"Per a el lector més intel.ligent"
Aquesta publicació suposo que serà desconeguda per a molts lectors. Crec fer doncs una aportació cultural amb la invitació a submergiu-vos al món "codornicesc". A mi em va agafar massa jove i la vaig recuperar més endavant.
Notes d'en Criteri sobre la Codorniz
Notes d'en Criteri sobre la Codorniz
Caldria reflexionar sobre per què amb la democràcia va acabar La Codorniz.
Revista molt madrilenya, però mai li havia llegit cap sortida de to contra Catalunya.
Va ser molt interessant la polèmica entre Alvaro de la Iglesia i el fundador Mihura. Aquest li va traspassar la revista a de La Iglesia. Mihura se sentí traït per la línea que agafà, més crítica -o menys blanca.
Precisament Acevedo mantenia la tesi que l'humor ha de ser "regeneracionista" i crític -mai partidista! compte. Fa molt temps em vaig emocionar -sic- quan vaig poder completar els tres toms de el seu El Despiste nacional, antologia de disbarats a la premsa.
Comparar El Jueves amb La Codorniz és un sacrilegi. Tot i que l'havia llegit, el Jueves és des de fa dècades la bíblia laica dels flautagossos.
(aquestes eren unes notes sobre un enviament d'un lector codornicesc)
(aquestes eren unes notes sobre un enviament d'un lector codornicesc)
27 de novembre de 2011
Les llistes negres d'en Criteri. I pregunta molt "intel.lectual".
Llista negra sutge -taca-
els de matrícula:
Alfonso Guerra. En la seva mirada veiem la representació humana de Mefistòfil. Cínic, provocador, mentider, crispador, hipòcrita...crec que és mereixedor de totes les desqualificacions morals del diccionari.
Xavier Sardá. Pitjor que la droga dura, va dir Sánchez Dragó d'ell. J. Sabina el va qualificar com l'enemic número 1 d'Espanya i no sé qui el va anomenar culpable de la cretinització de tota una generació de joves. Jo el detestava ja abans.
Benet i Jornet. Amoral com en Sardà.Tot i que ja no es prodiga, trio aquest home, escandalitzador de tietes i iaies, amb ínfules literàries -en realitat no arribava a l'amenitat de Lafuente Estefania o Corin Tellado- pel seu pensament moralment infecte, tant com la seva obra, també menyspreable literàriament. Cap gràcia en les situacions, en la trama, res.
Jorge Javier Vázquez. El que s'ha de respondre quan us pregunten per personatges així és: Connais pas. Però el cas és que és massa conegut i influent. Res aporta sinó misèria moral. Potser però representa la dosi diaria d'escombraries necessàries al públic d'avui, que ha assolit el més alt grau d'indigència intel.lectual i moral.
Jordi Gonzàlez. Un dia va dir exaltat: mai portaria l'Anglada a un programa meu!! Això és el que em molesta especialment d'ell -i tants. Més degradants que ningú i donant lliçons.
Llistat de mindundis actius teofòbics
Aquest llistat no és baladí. Que algú es manifesti creient té una importància relativa però qui manifesta beligerància contra allò sagrat, religiós, esteu-ne segurs que no és persona a qui li pugueu comprar un cotxe usat o esperar-ne rigor intel.lectual. O sia, serà justet o indesitjable. Guia garantida.
Toni Albà. L'he pescat ja massa vegades desbarrant. I és un pallasso dolent. La imitació de Benet XVI és tan estúpida com el que diu.
Rubianes. Lo que tenia de graciós li mancava de moralitat i educació. S'el veia noblot però.
Hotel Cochambre. Cochambre moral. "Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!"
El calb del Tricicle. "la gent "li tenim ganes als capellans". Serà desgraciat? sí.
Quintana de Sopa de Cabra. Acostuma a predicar l'apostasia.
Llistat de petards i petardes
Julia Otero. Dissolvent i amoral.
Josep Borrell, la seva cínica suficiència "afable" m'obnubila.
Pilar Rahola. Les peixateres i verdulaires tenen més educació i respecte. Indiscutiblement insuportable a les tertúlies. Si la seves maneres -no deixar parlar- no tenen un tic autoritari tirant a feixista, que algú m'ho expliqui.
Carme Freixas, tant o més irritant que la Rahola. A sobre amb aquesta, mai no hi estic d'acord.
Lydia Falcón, fanàtica, tot i que li atenua la seva manca de cinisme i ses conviccions sinceres.
Zaplana, el valencià antivalencià. És la visualització del polític conservador corrupte i repel·lent. Els esquerrans roben amb més dissimul i a sobre no s'ha creat el clixé "d'esquerrà" corrupte, però n'hi han igualment -Juan Guerra, muníceps de la corona metropolitana, els del GAL, Salas i Filesas, etc-. Una plaga a totes bandes.
Jiménez Losantos i César Vidal, anticatalans i mentiders. Atenuants: l'humor i la cultura que tenen.
Ciudad'anos de Cataluña. Tan repel·lents ells com les seves idees. Repelent Rivera i repel·lent un tal Cañas. Alguns lelos de televisions catalanes els conviden a vomitar en pantalla. Lerroux renascuts. Tenen el pitjor dels conservadors i dels progres. Anticatalanisme en estat pur. Al mateix sac la Rosa Díaz?
Gran Wyoming, un pallasso sectari, lo pitjor que pot ser un pallaso o un comediant.
Toni Soler, l'acuso de donar-nos conyeta per humor.
Pere Portabella, especialment perillós. La intel.ligència al servei de la dissolució dels valors de sempre.
Jaume Roures, el gos que llepa la má de qui mossega -és un mil.lionari que diu defensar les classes populars, les que ell mateix explota -s'ha declarat anticapitalista.
Rodriguez Ibarra, el gos que mossega la má que l'alimenta. Un bon argument pels antidemòcrates -veure que qualsevol pot ser president.
Mourinho: jo t'assenyalo amb el meu dit justicier.
Maria Antonia Iglesias -rata sectària segons Luis del Olmo- i Enric Sopena. La parella tòxica. Em provocaven vòmits -quan els seguia. Uneixen al seu fals esquerranisme el feixisme de les seves formes.
Tots els programadors i directors de canals televisius, per convertir una eina meravellosa per a civilitzar en un abocador.
Per les mateixes raons, tot i que Risto és un bord i els de l'APM fan una feina molt professional. És menyspreable enriure's de la gent, de la bona gent. Ara jo els hi dic el nom del porc, sense recança.
Podem conèixer algun dels vostres petardos...i el perquè?
Pere Portabella, especialment perillós. La intel.ligència al servei de la dissolució dels valors de sempre.
Jaume Roures, el gos que llepa la má de qui mossega -és un mil.lionari que diu defensar les classes populars, les que ell mateix explota -s'ha declarat anticapitalista.
Rodriguez Ibarra, el gos que mossega la má que l'alimenta. Un bon argument pels antidemòcrates -veure que qualsevol pot ser president.
Mourinho: jo t'assenyalo amb el meu dit justicier.
Maria Antonia Iglesias -rata sectària segons Luis del Olmo- i Enric Sopena. La parella tòxica. Em provocaven vòmits -quan els seguia. Uneixen al seu fals esquerranisme el feixisme de les seves formes.
Tots els programadors i directors de canals televisius, per convertir una eina meravellosa per a civilitzar en un abocador.
Per les mateixes raons, tot i que Risto és un bord i els de l'APM fan una feina molt professional. És menyspreable enriure's de la gent, de la bona gent. Ara jo els hi dic el nom del porc, sense recança.
Podem conèixer algun dels vostres petardos...i el perquè?
Veig que NO ACABARIA...Fernando Savater, Antonio Gala, una tal Agnés no sé que, tertuliana flautagossa que defensa l'ocupació de pisos amb amo -i li donen veu arreu-, Joan Barril com el Ramon Colom, manipuladors ensopits... Uns més negatius, altres menys...Quina llàstima, quina poca gent a la que pugui admirar totalment.
SÓC CONSCIENT que amb aquest post faré molts amics:) Segur que tu que em llegeixes tens a dalt de tot alguns dels que critico i deus pensar: que diu l'animal? Bé, almenys doncs admireu la meva gossadia.
Estic llegint la història de La Codorniz, paradigma de l'humor per l'humor, amable, i m'adono més de l'agror de la meva sàtira, però el tema s'ho porta, lectors. He d'avançar en la línia blanca i amable de l'humor "codornicesc".
Posats a ser sincer del tot -si no perquè escriure?- i pensant en quines persones admiro més i de les que més puc aprendre, he conclòs que serien precisament aquests éssers ingenus i enginyosos del món de l'humorisme blanc i les persones que dediquen la vida a les coses de Déu i l'esperit i de retruc al bé del món, els darrers savis autèntics.
(no sé si algú entén res del què escric, ni si realment servim per a res els heterodoxes)
Pregunta pèrfida
Acabo d'escriure en un blog molt circumspecte. Si algun dels seus lectors es conecta aquí suposo que ho considerarà tot plegat de poca intel.lectualitat. Però...que collons vol dir ser intel.lectual? Visca el TBO i visca la Codorniz!
22 de novembre de 2011
El vot d'en Criteri i un breu apunt filosòfic. Pregunta pèrfida.
Atenent l'nterès manifestat per algú entorn el vot d'en Criteri -què votaria Balmes?- en faig cinc cèntims una mica difusos.
- Primer: No diré a qui o a què he votat -oh, desilusió. I no ho dic perquè no hi ha cap opció per la que estigui disposat a donar la cara, una per naps, altre per cols. És com anar a comprar el diari: no m'agrada que em classifiquin pel diari que compro -ni que m'el vegin-, no combrego amb cap. Però a...migos això és el que fa quasi tothom! La gent no només no reivindica el seu vot sinó que experimenta un pudor, quasi vergonya de dir-ho, perquè no es creu lo que vota, o encara més, alguns saben que son perversos els objectius del seu vot. És clar, el silenci també pot ser covardia, o prudència, ho entenc. Tampoc em motiva explicitar ni fer proselitisme del votar en blanc, nul o abstenció. O sia, que res no em convenç, per tant res tinc a recolzar públicament. I no serà que jo no em mulli habitualment en lles meves opinions i prèdiques. Bé, i ja és sabut que sóc econacionalista tradicionalista, però noi...ja em direu.
- Segon: he errat, en part. Me n'he adonat al veure les paperetes una vegada estava al col.legi amb la família.
Que ningú especuli sobre la meva opció o opcions, perquè és molt enrevessat.
En format Pregunta pèrfida -ja contestada-
Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?
EL MOLL DE L'OS
En format Pregunta pèrfida -ja contestada-
Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?
EL MOLL DE L'OS
Repeteixo la cantarella. Tot el que dic o diem és com les puces del lloro comparat amb el drama sembla que ja irreparable, inabordat, del drama ecològic -qui n'ha parlat?- QUE NO VEIEU la calor que fa quasi al final de la tardor, quan ja hauria de glaçar, animalassos? -els qui no ho vegin.
dos dies després...QUE NO HEU VIST els tornados a la costa catalana, les pluges ciclòniques, mai vistes, demostració de la tropicalització del clima mediterrani, carallots? -els qui no ho vegin.
Apunt filosòfic
el paràgraf anterior pot servir per a meditar sobre la necessitat de la necedat, la ignorància o la negació de la realitat com a via a la felicitat.
16 de novembre de 2011
I afegitó- Entronització i caiguda de San Punset -he arriscat massa. I missatge privat
Tot i que al Facebook hi ha grups de farts de Punset i escrits posant-lo al seu lloc -també a RAC 1 parlaven d'un procés d'entronització de Punset- el gruix del país enter sembla que l'ha designat com a el Profeta, l'esperat Elefant blanc de la nova religió, que és la Ciència -amb majúscula l'escriuen. Per tant jo vaig fer una cosa molt perillosa, que és anar a contracorrent -com sempre!- quan vaig dir que el trobava pontificador i diria que monotemàtic, que no és un científic i que els llibres els hi escrivia un negre. Segur que sóc mereixedor d'inquina, no sé si molt justa, ...després dels dos programes amb Buenafuente diria que jo no errava massa en quant la consistència del personatge. I sincerament, comprenc que no és agradable veure caure un mite. Personalment en contra no l'hi tinc res. Contra el mite pontificant i el gregarisme que arrossega, sí. A favor seu cal dir que en el repugnant panorama televisiu, al menys va intentar aportar una mica de coneixement -esbiaixat o no.
Aquest segon apartat del post és d'interès restringit només per un comentarista, vull dir troll insultador. Passeu-ne.
Aquest segon apartat del post és d'interès restringit només per un comentarista, vull dir troll insultador. Passeu-ne.
A la mare dels trolls, de professió insultador :
No sóc dels que penso que és important que parlin d'un encara que sigui malament, però no nego té el seu què que algú s'ocupi d'un encara que sigui per escometre'l. És lo que fa el troll, insultant, desqualificant i intentant ferir, amb una insistència inefable -ara s'hi refrega perquè m'han baixat els comentaris, tot i que les lectures pujen. Però és clar, després de rebre cada dia tres comentaris-vòmit d'ell ja no hi trobes el què i ni els llegeixes.
Així doncs per a no perdre el temps, un escrivint i jo eliminant, li faig saber que ni el llegeixo ni publico ni molt menys el contesto. No és el temps per perdre'l. I com que ara no li agrada el blog, lo millor que podria fer l'insultador és passar d'escriure aquí. Ara bé, si va passant...ell mateix, em fara pujar les visites.I si vol continuar comentant, com abans, encara que sigui crític, benvingut. I si no adeusiau.
Afegitó. Inici del retrat de Sostres sobre el Punset
Per si trobàveu exagerat lo que penso del Punset, llegiu en Sostres:
Afegitó. Inici del retrat de Sostres sobre el Punset
Per si trobàveu exagerat lo que penso del Punset, llegiu en Sostres:
| "Una de les principals estafes intel·lectuals de Catalunya i Espanya és aquest sonat farsant que fa dir-se Eduard Punset. Només fa que dir obvietats i tonteries, parla escoltant-se ell mateix i cita noms de científics estrangers que jo crec que se'ls inventa per tal d'impressionar-nos però que en qualsevol cas cal dir que el fet que tinguin noms difícils de pronunciar no vol fir que el que diguin sigui vàlid. Passa per savi, l'Eduard Punset, com a màxim exponent dels disbarats en què un pot acabar creient quan no creu en Déu. Som fills d'uns temps tan desfets, i d'una moral tan corrompuda, que aquest autèntic pallasso, que aquest poca-pena, relativista atroç, ens ha arribat a semblar una referència del coneixement,..." |
10 de novembre de 2011
Peregrinades i perfídies inèdites. A. Guerra, Tíntin, Olot, Sostres, etc. I un insult a la intel.ligència.
Peregrinades -mecanografia, A. Guerra, Tintin, etc.
- Veig que a les respostes m'extenc massa -i en general. Escriure molt, en bona part potser depèn de lo ràpid que siguis mecanografiant. Potser Monzó escriu contes curts perquè la seva velocitat al teclat és de dues lletres per segon, com vam veure a El convidat.
- Si hi ha un grapat de persones que no puc suportar és Alfonso Guerra. Ara ha tornat, amb encara més cinisme i provocació. Per un moment m'ha passat pel cap votar el PP, després de sentir-lo. És lo que es mereixerien. Una altra: per què als mitjans catalans no es parla del merder del Pepiño Blanco i el gasolinero?
- Sostres deia -si non é vero...- que l'església catòlica ha durat dos mil anys perquè no hi havia dones manegant les cireres. No podria ser que la màgia intemporal i excepcional de Tintin tingui a veure en que només apareix un personatge femení a tots els àlbums?
Perfídies
Perfídies
Després de comentar la importància de la forma, l'esteticisme a l'hora d'escriure -coments darrer post-, m'ha vingut al cap l'apassionant autobiografia d'un quinqui murcià. Com comparariem l'interés d'aquestes lectures "vives" amb les virgueries estiloses d'un llorejat literat?
- Dos anys després que jo proposés l'Autosuficiència com un dels eixos necessaris econòmics -al costat de l'austeritat i solidaritat- la Generalitat ha endegat una campanya demanant consumir productes de la terra. En quant la resta, l'austeritat és hipòcrita i la solidaritat menys de la necessària.
- Les dues últimes d'aquelles coses que escric que són com una "puntada de peu als ...", en feliç observació d'Evocacions. Qui van ser els primers a parlar de tolerància zero, de decadència moral, de regeneració moral, de recuperació de valors, etc?
No fa massa es consideraven proclames carques i ara els més vermells i progressistes les fan seves. És més, fan com si fossin ells els autors.
- Que en fem o en farem dels milions d'immigrants extracomunitaris si no hi ha feina ni pels d'aquí. I aviat ni recursos estatals. Aquesta -i altres- no és una pregunta retòrica. De fet ho és tan poc que crec que poca gent sabria contestar-la.
Insult a la intel.ligència
A Olot els semàfors tornaran a cremar tota la nit perquè una persona ha mort atropellada. Després grates i veus que quan es va produir l'accident era de dia!! i per on va creuar la carretera no hi havia cap semàfor!!
Els semàfors són per a regular el trànsit, no pas per seguretat!
3 de novembre de 2011
Algú sap la resposta? (Pregunta que temo que sigui pèrfida)
Publicat a Contrapunt - Periódic de Mollet
La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més. Situació perversa per a treballadors i aturats.
La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més. Situació perversa per a treballadors i aturats.
Ai las, sembla però que les dificultats o conseqüencies deurien ser tant monstruoses, que fa por només plantejar aquest repartiment del treball. Avui, permeteu-me que només pregunti, ignorant curiós: perquè d'aquesta reticència o impossibilitat de reduir la jornada laboral? Quines són les misterioses conseqüencies nefastes que sembla que s'ens escapen? Perquè no les expliquen? Tot i que els economistes fent previsions són de poc refiar, suposo que això si ho deuen haver calculat. Potser estan també al cap del carrer els sindicats i els partits i som només quatre els que estem a la lluna. Dins una elemental lògica aritmètica, recalco, la cosa sembla òbvia: si una persona treballa zero hores i tres en treballen vint-i quatre, lla feina sortiria igual treballant cadascú 6 hores.
Apunt del dia: un conseller acaba de dir "el govern ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat" i no pas per raons vocacionals o de cultura! Sembla que hom oblida que sense cultura una societat no podria prosperar, en cap sentit. En fi, tot pel nou déu mercat -encara més intangible.
Afegitó
Hores d'ara, apart del Borjas, a Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable: s'els hi en refot la qüestió.
Afegitó
Hores d'ara, apart del Borjas, a Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable: s'els hi en refot la qüestió.
Afegitó -filosòfic?
Aquest escrit vindria a exemplaritzar el tret principal de la filosofia balmesiana, el sentit comú, el raonament elemental, que en tant que elemental és fonamental. Molts filòsofs es perden en cavernositats i els economistes en teories. En tot cas que algú ens expliqui on manca el sentit comú en la proposta de repartir la feina.
28 d’octubre de 2011
(i afegitó esgarrifós )Viatge a les Açores i coses del país. Cap. 5- Coses de l'Illa de Faial i crònica de l'escapada a l'illa de Pico
Afegitó: Si busqueu esgarrifós a Google algú ja imaginarà quina és la plana de referència primera :))
Per facilitar la lectura he fet dues parts de l'entrada
Per facilitar la lectura he fet dues parts de l'entrada
PART I
Illa de Faial. La dels dibuixos al port i del Peter's Cafe
Capital Horta. El mateix desassossec pel trànsit excessiu i caòtic al entrar-hi, augmentat pel neguit de la desubicació i la cerca de l'hotel. Definitivament els hi ve gros això de la regulació del trànsit. Estem a l'illa blava -uns diuen pel blau del mar, altres per les hortènsies o per la tonalitat de les cases, però no importa ja que és només un slogan. A l'hotel, amb una recepcionista d'uns 80 anys, aconseguim per primera vegada a la vida que ens don in vistes a mar! I muntanya. I quina muntanya! Tenim en front el port i separat per mitja hora de barco l'illa do Pico amb el seu cim que s'aixeca quasi tres mil metres des del nivell del mar. Màxima altura de Portugal. Si alguna cosa hom sap de les Açors una és que hi ha un port on els navegants transatlàntics hi pinten un petit mural al.legòric. És distret passejar-s'hi tot mirant-los. N'hi ha de molt creatius. Com que amb els anys es despinten hi ha qui busca nous materials, com les resines -com unes calces resinades!- o fins i tot mosaic i ciment! N'han fet llibres i nosaltres en vàrem retratar alguns de vaixells catalans o curiosos.
Cap a la caldera
Com sempre la copilot m'enganya amb les distàncies. Volíem aprofitar la tarda per veure la Caldeira - gran depressió,no crater, originat per diferents fenòmens tectònics. Els pocs km de distància -poc menys de trenta-, per mor dels revolts semblaven molt més. Viatge agradable per entre mig de boscos -sobre tot de tuia gegant- prats i vaques arreu entre tanques de pedra volcànica -o engegades- miradouros i les hortènsies blaves i blanques guarnint banda i banda la carretera com núvia cap a l'altar. Trobem la sempiterna boira de les altures açorianes que omple la caldera però que en fuig depressa, fins que es donen els moments suficients per admirar-la.
Al mirador que s'hi accedeix per un petit túnel hi ha un panell informatiu, d'on tradueixo alguna cosa del portuguès per la copilot ,en veu baixa però no tant ja que una parella -gran- que hi havia -no hi havia ningú més- va parar l'orella i l'home va identificar el català. Era de Curaçao! fosc de pell, educat, amb una senyora anglosaxona. Formaven una estranya parella, suposo que força culta, ja que pocs curaçaoencs deuen ni saber què és el català. Tenia ganes d'expansionar-se i mostrar-se amable. Fotos aquí, fotos allà. Parlem mig en anglès mig en espanyol. A l'hora d'acomiadar-nos em diu: "que usted lo gosa bien" El corregeixo: "lo gose bien" -em pregunta si sóc profe. El menteixo...però a mitges. No perquè aquí hi ha qui m'anomeni professor, ni perquè en un temps feia a estones de profe d'anglès, si no perquè ensenyar potser entraria en el meu capítol de vocacions. La cosa és que l'endemà estàvem a la terrassa d'un bar -a sota una mena de casalot colonial, molt cèntric- i sentim una veu de l'altra vorera: "que usted lo gose bien!".
PART II
Escapada a l'illa do Pico. Pintoresquisme per activa i passiva.
El dia abans encarreguem excursió guiada i barco. Al moll ens trobem els firenzans que compartiran trip -4 persones era el mínim. Tota la resta de passatgers del vaixell van pel seu compte. Més despistat que jo l'italià es va deixar el carnet de conduir, si no tampoc hagués agafat el tour. Cada illa és diferent, però Pico te una forta personalitat, que en termes anglesos no sé per què trobo més exactes: dramatic, impressive...- amb la omnipresència dels quasi tres mil metres del volcà de Pico .Presència mig real ja que mitja montanya sempre està oculta coronada de núvol. Té 6 hores de pujada.
Al port ens espera Nelson Neves, el guia pagerol, amb un portuguès d'Osona, amb ulleres negres. Només hi faltava un grec per a constituir un grup de PIGS. La flor i nata de l'Europa moderna. Ens demanà en quin idioma volíem que parlés: Res d'anglès, el castís portuguèss, acordarem per unanimitat. Ningú sabia massa dels idiomes dels altres però la comunicació i comprensió fou extraordinària, en un poti-poti idiomàtic suposo digne per a grabar.
Arribem aviat a una zona declarada patrimoni cultural. Seca, rural, vegetació escarransida. La carretera de terra de tons calents passa per nuclis d'arquitectura tradicional piquiana. Cases baixes i petites. Tot recordava aquell Mèxic del Far-West. Li demano si hi ha mamífers salvatges i em diu que conills i fures!Quin plaer i luxe tenir algú -el guia- que et pugui satisfer les curiositats. Arribem a Cachorro, llogarret solitari, tocant el mar, bastit quasi sobre les roques de lava de la costa i que formen uns entrants i cavitats curioses i un punt fantàstiques. A un lloc central del poble hi ha la roca de lava en forma exacta de gos que dona nom al poble. És tan perfecta que vaig demanar a Nelson si no era fruit de la mà humana. Ho negà amb vehemència. Arribem a una casa habilitada com a botiga. Comprem reposteria i licor de Nevde -poniol-, pronunciat nèfada. Ja sabré com demanar una infusió de menta-poniol. Marxem del poble sense haver vist més d'un parell de persones. Sol i solitud.
Trailer- El cagarro, PIGS en acció, vulcanisme, etc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)