13 de setembre de 2019

El dret a l'objectivitat

El dret a l'objectivitat
Publicat a El 9NOU

Joan Foguet em "dona peu" per tractar un tema al que sovnt dono voltes. Al seu article parla del robatori de idees per part d'altres autors que ho justifiquen dient "Et citaré" , article,que conté idees meditables. El cito però no li robaré cap idea, ans el contrari. Repeteix allò tan habitual que l'objectivitat és una cosa que no existeix -ni tampoc la veritat.

 Lo contrari de l'objectivitat és la subjectivitat. En som conscients? Hem d'assumir que l'objectivitat no és possible? La subjectivitat és el primer enemic, acarnissat,del periodisme...i del pensament rigorós, però amic del pensament únic. Ningú nega la dificultat de parlar de la realitat sense ser influït pels filtres i condicionants propis de cadascú -Balmes ho qualificà de "matèria de titans". Dificultat més fàcil de vèncer pels que professem l'eclecticisme, ho reconec. 

Com el lector pot confiar en  llegir opinions equànims si  a totes les facultats de periodisme  s'ensenya - i tothom predica- que la objectivitat es impossible, fins i tot a l'hora d'informar?! D'altra banda, paradoxalment, la publicitat d'un mitjà sempre va acompanyada del slogan "objectiu i veraç". Antonio Franco a la presentació de El Periódico en català a Mollet, amb hàbil retòrica també em va negar la possibilitat de ser objectiu. Retòrica a voltes tramposa, ja que ens va voler confondre identificant objectivitat amb neutralitat.Tot plegat un curull de despropòsits i incoherències que al lector rigorós li costa de païr. Em trobo amb la Dra. M J Ruiz que en un prolix treball, arriba a dir que " L'objectivitat és -també- indesitjable (!)" "La verdad no es nada, no és algo, és un alguien". Advoca fins i tot pel personalisme en la informació, la dramatització del missatge informatiu, etc. De fet és el que ja preval als grans mitjans. Molts ho qualifiquen de propaganda. D,aquí a les fake news i la postveritat hi ha un pas. Per cert, em sembla que  som molts que no sabem veure la diferència entre postveritat i mentida.

Si cal un model d'objectivitat no hem d'anar gaire lluny. Que els nous periodistes llegeixin els escrits polítics de Balmes -també fou periodista-articulista,anomenats aleshores "publicistes"- i El Criteri, i Larra, és clar. En paraules del filòsof Ramon Alcoberro,  l'objectivitat és per a Balmes,  "una llei fonamental de l'esperit humà sense la qual el pensament humà s'enfonsaria". Si hi afegim que la revista Muy interesante diu fins i tot que la "Ciència" nega l'objectivitat, i tenint en compte tanta unanimitat, ja tindríem al menys, l'explicació al per a molts evident "enfonsament del pensament humà", i del món mateix. Suposo que no serem masses en pensar que l'objectivitat és possible i que ha de ser un dret del lector, que paga per a ser informat rigorosament, però si més no i reconeixent-ne la dificultat, fixem-nos-ho al menys com a fita.

Cap comentari: