25 de juliol del 2011

Per vacances, va de sexe

 Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

19 de juliol del 2011

Tres preguntes pèrfides sobre política, sexe i salud

Com que ja són vacances deixaré això uns dies. Òbviament us ocuparà més temps a resoldre que a llegir. Suposo.

1 Quina ideologia és pitjor, el nacionalsocialisme o el comunisme? Quina ha estat més nefasta i assassina?
Bé,són dues preguntes. Ben mirat són d'una lògica infantiloide. Per això són tan punyeteres.

2 M'han parlat d'una convilatana que canvia d'home com de pentinat. Això  ha portat a preguntar-me qui és més puta, la que jeu cobrant o la que ho fa gratis, senza amore?

3 Que perjudica més l'organisme, els minuts que un fumador -no compulsiu-  aspira el fum del tabac o les vint-i-quatre hores de fum dels transports que s'empassa un nen -o un adult.

12 de juliol del 2011

Sobre l'escriure. Sensacional i proper

Vic. Llibreria Costa. La Providència sincrònica, de nou. Em va posar davant un llibre que contenia reflexions adients al darrer post. A l'hora són reflexions molt generalment concretes. Avui no m'he hagut d'esforçar, només calia copiar...després de destriar, és clar.  

Los que escriben suelen hacerse muchas ilusiones respecto de los lectores  (perquè tohom es creu millor del què és. De lectors -ja ho havia dit- jo tinc els millors:) Arenal

Cuanto mejor es un libro más tarda en venderse, porqué su venta està en razón inversa del tiempo preciso para comprender y aquilatar su mèrito (qui no es conforma és perquè no vol)Balzac

Los que se tienen por escritores trascendentes desprecian al humorista, acusándole de hacer un genero fácil. Aunque solo sea facil para el humorista. Serà porqué el humorismo es el autèntico ingeniero de la literatura. (de  Cervantes a Pla) El gran Pgarcia de la Codorniz.

Tu, escritor; qué tormento no te hace pasar tu amor propio, ajado diariamente por la indiferencia de unos, la envidia de otros, por el rencor de muchos? (jo afegiria la incomprensió) Larra, l'optimista.

8 de juliol del 2011

NEIX EL SISTEMA CRITÈRIC. Nota critèrica

Catalunya, més que filòsofs, és procliu a donar sistemes filosòfics originalíssims: l'hiparxiològic d'en Pujols; el crític-paranoic d'en Dalí, el polièdric de Balmes; els de Vilanova o Lull, i d'altres.

M'he adonat que jo també en podria tenir un -útil o no. De difícil definició, podríem però presentar així: el Mètode Critèric es caracteritza per analitzar les coses des de l'angle més impossible, impensable, sorprenent. És  trobar l'element o detall concretíssim, camuflat, clau per a resoldre una qüestió. O serà al revés: veure el bosc en lloc dels arbres?  O sia, que potser em situaria en un status molt baix del pensament: el de la lògica aplastant del nen o el neci, o això que sembla tan fàcil del sentit comú, que tampoc deu ser tan fàcil, ja que és el menys comú -en algunos, no en ustedes, com deia el Sr. Zabala de Mates. També és el fer servir el seny i la racionalitat sense menysprear el que la raó no pot entendre. Potser és l'únic mètode que té tant de creatiu-intuitiu com de normatiu. No ho sé, ja aniré afinant.

Exemples de criterisme podrien ser les meves teories peregrines o les preguntes pèrfides, fins i tot col.leccionades. Potser també els meus màgics anagrames. Vegeu tags.
 

- Nota que fregaria allò critèric

Bé, això del  sistema critèric em va venir al cap per això que segueix:

Deia jo: "Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan...sembla que hi hagi entre ell -Sostres- i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia -terme modern-...és el que jo en dic Casualitats -o Providència".
Des de la física quàntica, tot just ara, hom comença a prendre's seriosament el fenòmen. I mira que en fa d'anys que les religions en parlen, amb el nom de Providència.

L'endemà trobem el SS que diu:

"He après més amb la intuïció màgica que amb la percepció lògica o... el que he après de la dimensió màgica de les coses m'ha interessat molt més que la literalitat d'aquestes coses."
"sé que hi ha màgia i Providència, una mà sàvia i capritxosa que mou de lloc les coses, i un destí que està a favor dels que tenen ganes de creure i de riure".

Con su pan se lo coman, em ve al cap dir. Que passeu bon cap de setmana.

7 de juliol del 2011

(I AGEGITÓ)L'origen de la decadència de Catalunya -tema posposat. Nou blog al meu honor.

Afegitó

- Milions d'africans a punt de morir per una sequera excepcional.

- La llet de les dones catalanes 4 vegades més tòxica que la de les gallegues -per la contaminació. Això afecta la qualitat del semen dels mascles del país. Vindrà també d'això la "polla flàccida dels catalans" de que parla Noctas, tan antinaturalista ell?

Fa dies que no ho deia: EL PRIMER PROBLEMA DEL MÓN ÉS L'AMBIENTAL. Feu-me cas, al menys quan us ho digui, en això us ho imploro.
 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POST

Avanço aquest minipost a l'anunciat, que inclourà: Neix el sistema critèric (febres d'estiu?)

El llibre de Gaziel -autocritiquíssim amb Catalunya- que li vaig recomanar a en Sostres el va afectar més del que em pensava. Torna a insistir-hi, amb aquest tipus de reflexions: qui vulgui liderar el futur lliure d’aquest país, haurà de partir de la base d’explicar que durant tota la nostra història hem estat una colla de covards i de vençuts, els tontets de la classe.

Uns dies abans havia jo escrit: ....les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero... En això no hi entra, per tant tot mig -no tot és culpa nostra-  encertant en el plantejament del seu escrit, erra per omissió.

Reitero que -coincidint o no amb SS- coincidim en allò que considerem temes cabdals, generalment intractats, i que òbviament, ara amb la calor val més posposar.

- Han obert un nou blog al meu honor-el segon

Per modèstia no deixo l'enllaç, tot i que aquest sembla més dallonsis. Tampoc no cal un tercer:)