23 de febrer del 2010

SOS Besòs, SOS Vallès

Publicat al Contrapunt de Mollet


Trenta anys claveguera i de nou la vida al Besòs. Quan hi passava treia gas i nas per veure els ocells aquàtics. De nou però el desori. Les obres del TGV l'han encaixonat, encimentat, ridiculitzat i malmès ara per sempre -en castellà seria el AVE contra las aves-. Ens han deixat mig Besòs. Brutalitat només comparable a l'arrasament insensible dels bellíssims turons i planes per la GEC Alstrom. Bé, i a la Rania i el què volgueu.


Les vies del TGV són una cicatriu purulenta que travessa el país. Tot per arribar unes hores abans a París. El TGV serà aplaudit pels que tenen Eurodisney com a fita cultural i pels apressats senyors de maletí. El TGV és incompatible amb l'esperit dels que viatgen a París buscant art i coneixement. Potser el TGV i tanta obra pública salvatge i prescindible és necessària per alimentar el monstre del negoci de les infraestructures -i comissions-, tot trinxant el país.

Fa basarda voltar pel Vallès. Acabo de saber que han edificat el turó de Llerona i a la frontera St. Cugat-Cerdanyola he vist coses de malson. I tothom glosant la Toscana. Si el Vallès era més bonic, home!

Fa temps que considero sobrers per inútils els alegats ecològics -i mireu que hi ha evidències d'on estava la raó- Si ara hi torno és per rebequeria i "potser inèrcia", tot comptant que el vostre model no és el meu-. Allà la consciència de cadascú.

19 de febrer del 2010

Partits polítics: Bon vent i barca nova!

L'excepcionalitat i virulència de l'article de Juli Capella fa que avui enganxi. En Brian parlava de desafecció i vaig esmentar-li. Poc després ho penjava e-notícies.

Encabat de llegir-lo penses: En general sí que hi ha cansament i desafecció, però quina sortida tenim? Entorn la "crisi" tinc clar el diagnòstic i encara més les solucions, però en això no sabria que dir-hi, si no és entrant en utopíes, a sobre estranyes -potser per això raonablement bones per imaginatives-.

¡Adéu, partits polítics!

JULI Capella

" Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.

Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.

Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.

Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.
Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia."


Nota critèrica: I feia cara de no haver trencat un plat!

15 de febrer del 2010

MÉS DECONSTRUCCIONS. ANAGRAMES -diverses i sorprenents-

Segona entrega, amb alguna troballa antològica.

Fauna

Jordi Pujol. Jo! Pujol dir -molt ell. Laporta, la tropa -la portarà a la victòria? José Montilla. El majo listón. Jo sol alimento. Majote sillón! Zapatero. Petarazo. Para, zote! Apretaoz. Rata o pez? Atrape Oz -mag-. Otea paz -de moment la otea. Tapa Zero -fou portada de la revista gai. ZETAPARO. Tanta unanimitat em recorda una tonadeta: "i ninguna era buena".Em sap greu pels seus fans, però a veure si ells en troben cap de positiu.

Flora bloguera

El café de Ocata. Cala de afecto, però també: Cae él afectado? -per les referències ultraerudites. Desde mi celda. Desdice de mal. Dé el CD de misa -és capellà i tecnològic. Filosòficament.Filo sòfica ment. Entrellum. Lluert-men -canvia de pell? Temen llur...ploma?Benvinguts. Vens tub gin. Vingen tubs. Vins beguts. O amb anglès de la Barceloneta: Vins be guts! -sovint parla de les seves xerinoles graduades. Pels pels, però cap altre em fou possible.

Escriptors sovint esmentats per aquí

Ballarin. Branilla -llarg i sec. L'albiran -però no l'abasten-. Plató -tindrà a veure amb el Pla Ot?. Balmes. Val més. Gracià. Gràcia. Lluis Vives si vull vies. Ortega Gasset. Rosega gatets. E!, grito a gestas!. Josep Pla. Pag(j)esol. Jo pelas. Jepo Pals. Volia "jorobar" Pals amb la nuclear. Tot i que també pels pels, tampoc aquí cap més fou possible. (Alguna petita llicència (?) és permesa a l'hora d'anagramitzar)

Dos de destacats

Unamuno. Un humano. -qui conegui Unamuno ja ho interpretarà. Montaigne.   A món i gent!

Un antològic

Pensi el lector informat, abans de continuar llegint, els dos atributs essèncials de Garcia Lorca..... Ja tenia Grràcia loca, però després aparegué inapel.lable: GRÀCIA, CALOR.

Una acròstics de propina

UQV Un que vacil.la
RDC Rebutja Déu Crist. Renega de Crist
SS Som, serem

No esteu de dir si algun-s us han fet especial gràcia. De la mateixa manera que parlo d'antològics reconec que serà molt difícil que pugués mantenir el nivell de troballes. Qui sap però res dels misteris dels mots?

8 de febrer del 2010

DECONSTRUINT BLOGAIRES. ANAGRAMES

Afegitó: Atenent alguna petició CONTINUARÀ, amb alguns certament extrordinaris .
De Noctas ve no cast. Doncs bé, ara he recordat que aquí mateix va dir que no li importaria tenir sexe amb una noia maca amb sida -amb un parell, i amb goma, aixó sí-. Menys castedat impossible.

Si n'hi ha un que fa fitxes de blogaires un altre els desfà i refà.

Ana-Marga: ANAGRAMA

Arcadi Espada: escapa ardida -de Factual-
Brian: Rabin -Became it?
Noctas: No cast, sóc tan...
Miquel Colomer: Qui? colom meler. Qui? cor, mel, meló
Damien: Amiden -blogaires-
Ote: Teo?
Albert Boadella: D'abella brètola. Badallo al berte -perdó-
Margarito: grito mara -terrorífic-
LLambregades: Brega de malls -cor de roca-
Enric Vila: Vilarienc -és molt d'ell- Neci rival -alguns pensaran-
Ramon Alcoberro: Corona? Borra-m'el -és republicanista-
Gregorio Luri: Or griego: Luri -és proclàssics, i bilingue-
Salvador Sostres: Desastrós! Valors! A vosaltres, sords! Sort, salves a d'Ors. As valors destros. SOS valors destra!

Blogs

Un(o) que vigila: igual que ovni
Bonnie and Clyde: Clan de bon Yndie
Una de lladres: Des de la lunar -hi ha qui diu que són Lunarara-. Anell d'userda
Lunarara: Ara lunar -oficiant elevat-
La vaca sorda: A dos va calar -són dos-. Ava, das calor -Cinefília?
Evocacions: Cocinas veo. Cóves nació -és poc barretinaire encara-
Sin prisas pero con pausas: Supino Sir, peras con pasas -aristocràcia diletant-
La España que hace daño: La espada que hace ñaño -parla molt d'espases alliberadores. Pequeña coña salada, he:) Amb Apañó surt a més un palíndrom: Apañò o ñapa? Sorry, ha sortit.
El Criterio: El cierto, ir
El Criteri: Cert, tri'el -no comments-

TOP 2. A l'escala Criteri aquests serien els més valorats.

La España que hace daño: Señal de achaque apañó
I un de perfecte. Renacimiento: Irónicamente!! -entre tantes inefables característiques de l'ítem, aquesta n'és molt destacada.

El lector pensará que m'he fet venir bé alguna deconstrucció. No descartem el factor subconscient, però han sortit així, i encara més, en la majoria de casos, els ítems a desconstruir no acceptaven cap altre significat i reconstrucció que la que retrata el subjecte. I fixeu-vos, de la bèstia grossa és d'on en surten més, i clavats. Per tant, directa al tag Casualitats -majúscules-.
Exemplificaré: Reprenent l'anagrama de Dalí, no he trobat cap altre expressió que no girés en torn les virolles:

Salvador Dalí: A Dalí vas d'or. Valora didals. Dadà: virolla. As d'or val Dalí. La vida? dòlars.

Vull acabar dient que amb aquesta entrada recordo el que em deia la parenta quan jo començava a col.leccionar "paperots antics", quan amb patètic entusiasme ensenyava les meves "joies" a profans: "Has de pensar que no a tothom li agraden aquestes coses". Potser jo hagi estat l'únic que s'ho haurà passat bé amb això, però només que a un li hagi descobert aquest món quasi mágic ja estic ben pagat. Amb tot, si Breton es va fer famós només per: Avida Dollars-Salvador Dalí, suposo que alguna gràcia deu fer.

I fait vos jeux, segur que no està tot dit i podreu canviar el vostre si no us agrada. I m'excuso i també pels que no he pogut fer encara . Em despediré amb l'anagrama del meu nom.
En sé més...Va, stop.

Dieu el que volgueu, i si algú s'identifica -cocinas, Ava, etc- però sense marxar massa del tema, sisplau.

5 de febrer del 2010

Continua el joc -de fet ja està fet-

Uns més:

Cóves nació, vilarienc
Brega de malls,
Cert, tri'el
Corona? Borra-m'el

Supino Sir, peras con pasas!

Més fàcil? Al menys saber quin joc és sí.

Sembla dadaísta, però aquest joc és així. Algú ho millorarà.

Bé, el joc ve de: Ana i Marga.

Repeteixo que alguns que em quedan són quasi màgics.

(encabat donaré les explicacions)

3 de febrer del 2010

Algú vol desxifrar això?

(A los que vengáis de Ca la Nebrera, gracias. Este post, excepcionalmente y en la primera parte, no es para el público en general)

No sabia si plantejar-ho com a enigma -per fàcil- però mentre ho acabo del tot ho avanço. N'afegiré els que falten. Curiosos, antològics i altres que entren directament al regne del Misteri. Sobretot DOS. Cada frase n'és un. Què? Quin joc és?

A resoldre:

Pequeña coña salada, he :) Igual que ovni, des de la lunar -anell d'userda- a dos va calar: "Ava, das calor". Sóc tan...

Potser no és tan fàcil? Si el Sr Ot ho veu i sap que esperi una mica, sisplau.

Apunts televisius

Documental al 33: Reportatge sobre la realitat del canvi climátic als Alps, que afecta i afectará més encara a pagesos, bestiar, turisme, glaceres, etc.

A Catalunya opina. Al costat d'aixó, molt menys preocupant el Niño Becerra, en la seva línea realista-futurista per a molts catastrofista. Fins el pepero de la taula se l'ha cregut. He escrit a la Nebrera lo que no ha dit Niño: les solucions.

El futur va per aquí.