Mollet, ciutat perillosa (coses incomprensibles)

Publicat a Contrapunt

Tot i haver patit diversos atemptats a la propietat, no em referiré a aquest tipus de perill. 

Tot i lo emprenyador que és que t'entrin a casa, allò que tractaré és més greu i de general afectació: Mollet és amb Terrassa i després de Barcelona el municipi mes afectat per contaminació atmosfèrica. N'hi ha més que a molts barris del monstre capitalí. No diuen si aquest aire tòxics és perquè som nus de carreteres o pel caprici de les corrents d'aire, que -per exemple- fan d'Osona la comarca més contaminada per ozó. Poc hi deuen poder fer els nostres muníceps, a part d'avisar-nos, per si algú vol fotre el camp.

El problema ambiental ni tantsevol apareix a l'esporàdic llistat de problemes que preocupen a la gent. Escric aquesta informació amb la certitud que només preocuparà a una minoria. Percebo que molesta més el fum ocasional d'un fumador veí, que respirar els tòxics ambientals les vint-i-quatre. El fet no preocupa als governs, romanen entestats a promoure i incentivar la indústria del coche -per allò del PIB. Una actitud que no només podem calificar de forasenyada sinó criminal.







(Hom m'ha comentat, amb una certa irritació, que tocant un tema tan fonamental, aquest escrit hagi estat marginat a la maquetació, a més llahor i glòria d'uns escrits previsibles i tòpics de polítics locals)

Estem governats per psicòpates (I coses del Pàmies)

Publicat a Contrapunt

ESTEM GOVERNATS PER PSICÒPATES

Les paraules del títul foren pronunciades a Martorelles per Josep Pàmies. Servidor alguna vegada ja ho havia dit, afegint: perillosos -i també ignorants.

La Dolça Revolució del Pàmies ha substituït a la Forcades? Les seves denúncies però abasten més àmbits. Les seves conferències són multitudinàries,àdhuc a les Espanyes.Fa calfred sentir-lo, però és a les elits polítiques, els corromputs i apoltronats de la sanitat, a la ciència oficial i acòlits fonamentalistes científics a qui causa terror el balaguerí. Aquesta Laica Inquisició el censura i veta  arreu on pot. En la Marató, dedicada enguany a les especialitats que millor domina la diríem -nova medicina- se l'ha privada intervenir. Els tentacles de les indústries de la salut sòn poderosos. No volen sentir ni parlar de medicaments no sintètics.

Coses què diu? Que la indústria farmacèutica no pretén curar sinó cronificar;que no es gasten un duro en testar productes naturals a l'abast i eficaços. Els verins de la indústria alimentària.La persecució a la Nova medicina. La monstruositat de prohibir vendre plantes com la stevia (sic), vives. Que molts metges recepten sense necessitat a canvi de viatges pagats.Les fumigacions aèries a la població -chemtrails- cosa risible per a molts,però no contraargumentada.  I mil coses espantoses més. Criminals és una paraula que va repetir.

Aquest escrit no és un acte d'idolatrització. Diu coses que poden grinyolar. Però el gruix del seu discurs contundent,curull d'evidències és altament coherent i creïble. Cada vegada més. 

Ara penso que podria haver-hi un grup al que els conspiradors en diuen conspiranoic;  un altre, el dels que es creuen que els polítics porten el cotarro i que els lobbys i grups a l'ombra pinten poc, i un tercer, el dels conspiradors, que es mou a l'ombra -per a establir un Nou Ordre Mundial?

Dubto però que el més crèdul no intueixi que hi ha interessos ocults i molts gats amagats . Tinyosos.

----------------------------------------

Afegitó

Al setmanari i havia poc lloc per raonar-ho millor i ara...no en tinc massa ganes, potser de tan obvi. I si no ho trobeu obvi penseu en la bogeria militar, l'ecocidi, com ens fan empassar arreu els verins dels aditius químics -fins i tot a la sal i el pa de cada dia hi ha "millorants". M'he assabentat que a l'oli de fregir patates al menjar ràpit i posen sucre d'amagat -i els diabètics? De com ens fan cremar el petroli de les generacions futures, tot potenciant l'indústria del cotxe. De com amaguen la perillositat de l'aire enverinat que respirem, de ...la immensa degradació moral que regna. Aliat tot amb la ignorància, amb l'estupidesa humana, "immesurable com les gotes de la pluja sobre una gabardina", el còctel és fatal. 

Malgrat tot hi ha qui diu "hem de ser optimistes". 

No siguem orgullosos.

Una actuació errònia. (a les meves antípodes) Publicat a Contrapunt

Publicat a Contrapunt

Suposo que passa arreu però ho he  observat  a Mollet, Granollers i Parets. S'ha procedit a l'eliminació de vegetació silvestre,herbassars i matollars de marges, torrents, lleres de riu, etc Entre excessiva, innecesària i antiecològica. Suposo que l'error és que les zones on s'ha actuat no es consideren "espais naturals" sinó una mena de plaga verda, un paisatge que molts consideren inapropiat dins una "estètica urbana", com si una mica de natura salvatge fes lleig. S'hauria d'acabar amb el concepte "males herbes".No parlo òbviament de deixar la vegetació del parcs crèixer lliurement.

A l'estranger és costum a l'hivern ajudar a les aus proporcionant-les alimentació, donada l'escassedat de recursos alimentaris a la natura. Amb l'arrassament de l'herbam i matolls privem als ocells -i altres animalons- de la font d'alimentació necessària- llavors i microfauna- i acabem amb la interacció ecològica entre espècies. La fauna hi és més diversa del que ens pensem. Als matollars de la via del tren he comprobat personalment que hi viuen eriçons, conills i mussaranyes.

Si el que dic calgués ser matisat, agrairia alguna puntualització per part d'algun dels responsables o  especialista.

(Ara, per desgràcia colossal i irreverssible, la que ha perpetrat MANGO a Lliçà)

Encara que no siguis envàs.. al plàstic vas -de pet

Entre que no s'expliquen bé a l'anunci i que les companyies que paguen la campanya -Ecoenves i no se qué-  els importa un rave la sostenibilitat -constatat-,  jo doncs continuaré fent com sempre:  dipositaré EL VIDRE AMB EL VIDRE I EL PLÀSTIC AMB EL PLÀSTIC.

Si hi ha una cosa que posi nerviós a les empreses deixalleres esmentades és només esmentar el mot REUTILITZACIÓ -ideal per la natura i fatal per ells. El capo aquest de la Gene reponsable de la sostenibilitat -Déu ens ajudi!- que ha sortit abastament dels mitjans, s'enfotia de la reutilització, dient que això era de quan vèiem Heidi i els Pallassos de la tele. Més que incompetent el tipus. Com se deia?

Recicleu bé, no com diuen ells.

Plantejo un problema, molt marrano -per si algú el vol resoldre.

Hi ha moltes modalitats de jocs. De tant en tant en plantejo algun en aquest blog d'Utilitat Pública -BUP-, però també d'esperit lúdic. Aquest entraria a la categoria dels problemes matemàtics. Res de l'altre món però socialment útil -conèixer-ne la solució. Ja que parlem de casinos...A jugaaar!


PROBLEMA

48.000.000 de turistes anuals visitarien Eurovegas i una quantitat que ignoro de gent forana treballadora  es quedaria tot l'any a viure a casa nostra. Més els gàngsters i els executius. Podríem apuntar aproximadament QUANTES TONES  O METRES CÚBICS D'EXCREMENTS -LÍQUIDS I SÒLIDS- ENS DEIXARIEN ANUALMENT?


Del problema a les desgràcies

Ara veig que caldria  esmentar  l'infinitat d'altres residus, com les tones de brossa i els  produïts pels consums energètics.

El consum d'aigua i la destinació d'espais naturals per l'abocament de les muntanyes d'escombreries són una altra vessant de la problemàtica.

De totes maneres, si hi ha un país occidental acostumat a viure entre  fums i la natura emmerdada és Catalunya. Hi estem avesats.

Adeusiau -després d'uns quants posts que ja tinc fets- potser

Gràcies als que alguna vegada han comentat.

Recordeu i recorregueu a  El Criteri balmesià. Sé que haureu de recordar -i recordareu- lo que l'il.luminat  d'en Criteri us avisava i fins i tot us deia.

Se m'ocorre acabar deixant allò que tant repetia i  poc agradava -ara ja no m'importa:  el veritable problema,  perill planetari i social és el desgavell ecològic. I l'amenaça atòmica. El problema de l'home és la seva infinita, potser necessària estupidesa. Per tant siguem benevolents. Estimar és cabdal, o com a mínim tinguem paciència.

 No plou. Ni neva. Tot agostat al març, el temps de la verdor.


(els nous lectors poden començar pels posts enllaçats a la barra esquerra)


(publicaré encara unes quantes entrades que tinc guardades, p.e. el darrer capítol del Viatge a les Açores, centrat en el "fet portuguès" sobretot.)

Per si les mosques , passeu més endavant per aquí per si em pica la mosca i segueixo amb el blog.


 Tres Afegitons. Passat un any, han dit a la ràdio: Japó reconeix que Fukushima va ser molt més desastrós del que van dir. Els geigger marquen avui deu vegades més de lo tolerable. Van pensar seriosament evacuar els dotze milions de tokiencs, etc.


-  Resum fantàstic del què ha de ser el futur. Diumenge a LV.  A Japó hi ha un abans i després de  Fukushima. Ho sintetiza així un intel.lectual de referència japonès. "Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic, per a ser un país poderós, no és tan important. Ara només volem viure de forma segura i saludable".


- Canal 33. Peli v.o. francesa basada en Flaubert. Transcric d'un personatge: "L'amor, la musica, Déu, tot ve a anar allà mateix, l'expansió de l'ànima de les persones nobles".

Afegitó d'apunt filosòfic- "L'austeritat CONTRAURÀ l'economia". Ahir mateix això era titular a tots els mitjans. Fa mesos que ho vaig escriure i anys que alguns ja ho sabíem. I la dosi de "catastrofisme"

lo Dues cosetes.



-  "Desastroso, apocalíptico" -com aquell de tele 5

 La meitat de la collita de blat de moro a les Açores, el 30 per cent a l'Argentina, la meitat de la collita d'olives al ponent català estan perdudes. La sequera està acabant amb Àfrica central, de moment. De moment Àfrica.

Crisi ambiental i desajust econòmic van de bracet.
 Aquest és el primer any que no ha fet fred.
Com diu Pla: tan li fa dir com no dir. Les coses són com són.





- Un altra vegada desperten a les tantes -els "savis".

Repenjo lo escrit al Contrapunt fa molts mesos, i que és lo mateix que han "descobert" ara alguns savis economistes i savis a seques i que ahir va estar portada arreu !!

...Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han dues úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats.  Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la reflexió en última instància pel lector, només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Una vegada resolt aquesta primera qüestió ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.

La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries."

El trist consol de tenir raó. 


- Apunt filosòfic a posteriori per a un-s que em deia que tenia raó



Tenir la raó no és treure cap rifa. Si vas contracorrent, encara que tinguis la raó, constatablement, t'assegures dues coses: Seràs rebutjat i menystingut. La segona és que ningú et reconeixarà la raó encara que li passi pels morros i això emprenya de veritat -m'emprenyava.

Bé, això és tan obvi que no sé per què ho escric. Potser per si algú no ho sabia.

Un d'aquells posts -informatius- que agraden tant

El riu Danubi està a punt de restar incapaç de garantir la circulació fluvial per manca de profunditat. No hi plou. I al Pirineu no hi neva. Uns coneguts d'Oslo diuen que allà també encara ho esperen. A Sícilia, rius de fang han envaït ciutats.

Les platges veïnes del sud de Barcelona han desaparegut. Un expert ha dit que és pel canvi climàtic afegit a l'atemptat ecològic que representa l'ampliació del port. Ja es van carregar mig delta del Llobregat per ampliar l'aeroport per a que la gent pugui -puguem- anar de vacances al Carib, a Birmània o...ves a saber.

A Escòcia han tingut uns dies una mena de tifó mai vist.

Recordo que alguna cosa inèdita ha passat també amb les marees de Galícia, no sé que al nord de França, i no sé què més, però no paga la pena ni investigar-ho, cap i la fi tampoc no s'ho creu ningú.

Sé que amb aquests posts  faig perdre les ganes de visitar-me. No patiu, ho deixo córrer, cap i la fi alea jacta est. Però -això sí- lector  que encara estàs desinformat, verd en la cosa verda: no t'enfadis amb mi. No en tinc la culpa jo, precisament.

(si els nostàlgics dels mitjans volen seguir comentant facècies i records al passat post, endavant)

El vot d'en Criteri i un breu apunt filosòfic. Pregunta pèrfida.

Atenent l'nterès manifestat per algú entorn el vot d'en Criteri -què votaria Balmes?- en faig cinc cèntims una mica difusos.

- Primer: No diré a qui o a què he votat -oh, desilusió.  I no ho dic perquè no hi ha cap opció per la que estigui disposat a donar la cara, una per naps, altre per cols. És com anar a comprar el diari: no m'agrada que em classifiquin pel diari que compro -ni que m'el vegin-, no combrego amb cap.  Però a...migos això és el que fa quasi tothom! La gent no només no reivindica el seu vot sinó que experimenta un pudor, quasi vergonya de dir-ho, perquè no es creu lo que vota, o encara més, alguns saben que son perversos els objectius del seu vot. És clar, el silenci també pot ser covardia, o prudència, ho entenc. Tampoc em motiva explicitar ni fer proselitisme del votar en blanc, nul o abstenció.  O sia, que res no em convenç, per tant res tinc a recolzar públicament. I no serà que jo no em mulli habitualment en lles meves opinions i prèdiques. Bé, i ja és sabut que sóc econacionalista tradicionalista, però noi...ja em direu.

- Segon: he errat, en part. Me n'he adonat al veure les paperetes una vegada estava al col.legi amb la família.

Que ningú especuli sobre la meva opció o opcions, perquè és molt enrevessat.

En format Pregunta pèrfida -ja contestada-

Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?

EL MOLL DE L'OS

Repeteixo la cantarella. Tot el que dic o diem és com les puces del lloro comparat amb el drama sembla que ja irreparable, inabordat, del drama ecològic -qui n'ha parlat?- QUE NO VEIEU la calor que fa quasi al final de la tardor, quan ja hauria de glaçar, animalassos? -els qui no ho vegin.

dos dies després...QUE NO HEU VIST els tornados a la costa catalana, les pluges ciclòniques, mai vistes, demostració de la tropicalització del clima mediterrani, carallots? -els qui no ho vegin.

Apunt filosòfic

el paràgraf anterior pot servir per a meditar sobre la necessitat de la necedat, la ignorància o la negació de la realitat com a via a la felicitat.

Poti-poti estiuenc

Observacions molt personals a fets que m'han provocat indignació extrema i augment del meu escepticisme.

1- L'autoritat ha prohibit prohibir recollir ferralla.

2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.

Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.

3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que  em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit,  de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.

4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament?  Sembla però que en general no es veu així.  Que voleu si la gent no coneix res més?

Altres indignitats

3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.

4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"

5- Lo de l'enèssim intent d'anihil.lació del català es comenta sol. Lo que més m'aclapara és la desvergonya. No els mereixem cap respecte i potser és culpa nostra, i en particular la política d'abaixar cap i cova d'en Pujol.

6-   Als negacionistes que diuen que no hi ha canvi climàtic els toca explicar la fosa del'Artic que ja permet atravessar-lo fins al Canadà. La fosa ha desfermat també el canibalisme entre els óssos polars. Ah, el inèdit ciclò tropical de N.Y.?

Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.

(I AGEGITÓ)L'origen de la decadència de Catalunya -tema posposat. Nou blog al meu honor.

Afegitó

- Milions d'africans a punt de morir per una sequera excepcional.

- La llet de les dones catalanes 4 vegades més tòxica que la de les gallegues -per la contaminació. Això afecta la qualitat del semen dels mascles del país. Vindrà també d'això la "polla flàccida dels catalans" de que parla Noctas, tan antinaturalista ell?

Fa dies que no ho deia: EL PRIMER PROBLEMA DEL MÓN ÉS L'AMBIENTAL. Feu-me cas, al menys quan us ho digui, en això us ho imploro.
 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POST

Avanço aquest minipost a l'anunciat, que inclourà: Neix el sistema critèric (febres d'estiu?)

El llibre de Gaziel -autocritiquíssim amb Catalunya- que li vaig recomanar a en Sostres el va afectar més del que em pensava. Torna a insistir-hi, amb aquest tipus de reflexions: qui vulgui liderar el futur lliure d’aquest país, haurà de partir de la base d’explicar que durant tota la nostra història hem estat una colla de covards i de vençuts, els tontets de la classe.

Uns dies abans havia jo escrit: ....les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero... En això no hi entra, per tant tot mig -no tot és culpa nostra-  encertant en el plantejament del seu escrit, erra per omissió.

Reitero que -coincidint o no amb SS- coincidim en allò que considerem temes cabdals, generalment intractats, i que òbviament, ara amb la calor val més posposar.

- Han obert un nou blog al meu honor-el segon

Per modèstia no deixo l'enllaç, tot i que aquest sembla més dallonsis. Tampoc no cal un tercer:)

Els bous tampoc no s'indignen. Mostres d'estupidesa.

(Afegitó al final)

Els comentaris i post anterior ens han dut sense adonar-nos quasi a un cap de carrer.

Altres pensadors ho han dit així:

L'estupidesa humana és incontable com les gotes de pluja sobre la gabardina -de ben jove aquest pensament em frapà. De més gran...l'infinitud de l'univers només es comparable a la de l'estupidesa humana -també sempre present-. A l'Eclesiastés: Stultorum infinitus est numerus, etc. Descoratjat penses: Val la pena persistir?

Qui diu de l'estupidesa com a essencial característica humana vol dir que ell és savi? No, pero saber-ho ajuda, i fa que com a mínim no estiguis a les primeres files de l'immens ramat dels necis i qui sap si ajuda també a situar-te a les darreres del ramat dels homes pensants i lliures d'esperit. 

Que aquí s'amagui Balmes, el savi dels savis nostrats, llumenera del pensament universal, només perquè s'implicava en el govern de les Espanyes, haurem de convenir, amargament, que és un símptoma de la misèria intel.lectual de la Catalunya d'avui.

Que passa pel cap i com raona  qui presencia una destrossa ecològica o una injustícia i no reacciona? La resposta d'Apañó és senzilla però concloent: Pel seu cap no hi passa res, res de res. Dubte resolt.

Pensaments a retenir

La descendent de l'amic de Balmes, aquí comentarista del de Balmes, treu una conclusió final: "Déu la va cagar". La contesto amb una cosa que retinc de Ballarín "Déu, certament, se la jugava creant l'home" Ens va fer lliures i...Pensem però també en les forces diabòliques -amb cometes i sense. 

Ella compara l'espècie humana a un virus. La contesto també amb un pensament a retenir: Els ecologistes som els anticossos d'un món malalt. La Providència proveeix. Qui guanyarà?

Balmes deia que la intel.ligència sense moral es mou en totes direccions, es dispersa al no tenir una fita. Avui, a més de la intel.ligència i manca la moral.

Pel fet de preocupar-nos d'aquestes coses, voldria creure que no som ben bé del ramat -i pel fet que llegiu aquest Criteri :) tan abstrús a vegades.

No desmereixo ningú ni m'atribueixo gaire cosa més que no haver sucumbit gaire a factors socials alienants,a la  unifornització de pensament  i no tenir mandra de pensar.  I un mèrit  que avui es menysprea: amb la maduresa veus millor la realitat de les coses.   Gracian: "un viejo vale por cien mozos". El tema és d'infinites arestes. Els fets són els fets.

Justament també ahir al Criticon, a la primera plana que obro: Son necios todos los que lo aparentan y la mitad de los que no lo parescen.

Afegitó


-Al nord espanyol han superat les temperatures màximes d'agost a l'abril.
-Els eurodiputats tenen sous i prebendes d'escàndol. Es neguen a congelar-se el sou i viatjar en segona.
-Es veu que fa temps que l'Administració incompleix els límits de contaminació. Respirem verí. I "ells" amb aquest desfici antitabaquil.
- Aumentan el presupuesto destinado para "sus" gastos de propaganda electoral (9%)
Ja sabeu que m'agrada demostrar el que dic. 
Tot això en un dia! Fets alarmants i indignants,  Atemptatoris a la butxaca i la salut de l'home i la terra. I el poble? Vegetal, alienat, incapaç.  Si algú considera
que aquesta manca de resposta de la massa  no frega la imbecilitat, que ho digui i...PREGO -a qui ho pensi- que no se n'estigui de dir que més imbècil sóc jo. Temo que més d'un s'emprenyarà  més amb el que dic jo que amb els que se li pixen a sobre.


Trailer. Justament aquests dies he descobert un text genial, a més de divertit,  d'un clàssic, justificant en ocasions el dret a fer el mestratites pontificador.Adequat a aquest post.

(no recordo si gramaticalment és -al títol- : ..no llegirà això)

Ajut! Si algú em responguès això potser entendria alguna cosa

El Vallès és abundós en naus industrials, urbanització i infraestructures.  El llistat d'atemptats  al medi -vistos i viscuts- i de paradisos desapareguts, és tan abundantíssim com escadusseres les mostres de rebuig. Ans el contrari, només sento lloances, en tant que és font de riquesa. 

La pregunta  -que sembla pèrfida però no ho és-

No puc ni intuir què passa pel cap de qui sap o assisteix impassible -o aplaudint- a la destrossa d'un bonic -o menys- espai natural. En tant que  el gruix de la gent és insensible, algun lector hi hauria que em pugui ajudar dient-me què li passa pel cap, com raona i justifica tot plegat. Fins hi tot pagaria. Ni ho contra-raonaria ni m'abraonaria, només desitjo saber!!

El mateix desinterès amb què hom llegirà aquest post, serà prova palpable que la natura importa un rave i que l'home va perdent la seva ánima natural per a convertir-se en un ser artificiós en un món virtual. (Xavier Sardà acaba de dir, molt seriosament,  que menjar és un endarreriment i anar al water una cosa indigne (sic) -amb conyeta al S. Pare inclosa-, i demanava ajuda a la "ciència" per a resoldre aquest problema).

Seria un bon tag: Coses impossibles fins i tot d'intuir

Exemples: el tema del post, el criteri de selecció de cartes al director, la manera de ser tan refotuda i la paciència  pagana dels catalans, i...l'univers, malgrat que ens facin creure que saben moltes coses. Si s'us en acut alguna l'afegiré.

Estúpids ignorants (trec una d'estúpids i incloc ignorants) Afegitó

Això ve a ser una carta oberta als proatòmics. Diria que són molts, masses.

Erasme i milers de pensadors ho han dit. Jo ho dic així: l'estupidesa és molt democràtica, i en tant que en el post anterior reconec la meva, intento tolerar la dels altres, ara bé, sempre que no sigui perillosa.

Jo tenia el Dyanne 6 amb l'enganxina antinuclear. Una variant progre prototípica setentera. Per això al poble m'hi tenen, o tenien. Ja de ben jove, per simple intuició i algunes lectures, trobava obvi que jugar amb l'àtom era  d'una monstruositat folla. Una altra vegada els fets em donen la raó i un altra vegada -per quant temps?- em serà negada. L'àtom no és segur ni controlable. Que voleu que facin els pobres "50 herois" que lluiten  a les centrals japoneses? Esgarrifa pensar que quedaran irradiats -i ho saben- i amb grans possibilitats que exploti tot mentre són allà. I els terrenys contaminats per qui sap quant temps? I els milions de persones que podran ser afectades? I les conseqüencies psicològiques? I els nens?

Estúpids, més que estúpids...bojos perillosos. Òbviament el grau d'estupidesa i irresponsabilitat és més gran quan més amunt s'està a l'escala social.

Tinc la convicció que malgrat les explosions atòmiques al Japó i la tragèdia que s'acosta, els imbècils perillosos i els imbècils ignorants pensen que els imbècils totals són els que pensen com jo.

Com diu Balmes: "trist consol el de tenir la raó". I a sobre que no te la donguin.

Predicció pèrfida i que no voldria que s'acomplís: Aquesta immensa desgràcia afavorirà immensament l'economia mundial. El sistema consumista es basa en destruir, llençar i de nou fabricar. Voleu més destrucció? És possible pensar amb més reconstrucció?

Deixeu-me dir-ho una vegada més:  Estúpids, més que estúpids! I qui més s'empreny més estúpid és.

I qui s'emprenyi que s'empreny. Ja veieu la que heu montat. Més emprenyat hauria d'estar jo.

Indignez-vous!

Mireu, si ni davant la magnitud d'aquest tragèdia sou incapaços de sublevar-vos...callo


Afegitó.  Una vegada posats contra les cordes, els proatòmics -els mateixos i.l.lusos que no es plantegen la fi del petroli- diuen sempre, ineluctablement: I què, hem de tornar a l'edat mitjana? A aquests, tertulians, intel.lectuals etc. que ho diuen, els hi caldria la argumentació, però no em dona la gana. No són tan savis? Si  algun lector del blog li cal la resposta li donaré.

per cert "...la minería, las represas o los pozos de petróleo, capaces de afectar a las placas tectónicas"

Insult a la intel.ligència per part del poder. Anècdota significativa. I pregunta. Inèdita i necessaria. I resposta pendent.

Insult

A l'obra Hair, que va de hippys, a Barcelona, hi ha un actor fuma a l'escenari -fa veure que és un porro. L''autoritat INCOMPETENT ha dit que o deixa la CIGARRETA o li foten un PURO, i tanquen el teatre. Fa por tanta estupidesa. I són els que ens manen i gestionen!! Bé, mamen més que manen.


Atenció, pregunta

A quantes cigarretes equivalen l'emissió dels gasos verinosos d'un cotxe en un minut? Ni que sigui aproximat. Calculant diamètres, pressió i components, calculo que centenars de cigarretes. Multipliquem cotxes per minuts i cigarretes. Només a Barcelona per exemple. A cap "científic" se li ha ocorregut pregunta tan de canalla?!

RESPOSTA pendent

Un cotxe a 120 contamina 4 vegades més que a 60 per hora. Dada -comprovada- molt útil.



Nota

M'he fet el propòsit de no perdre més el temps reivindicant el respecte a la natura ni a fer-ne pedagogia, per raons que ja diré. La principal és aquesta...la de no perdre més el temps, però n'hi ha més.

Casualitats critèriques i insult a la intel.ligència

El que exposo són fets, permeteu-me el transfons una mica para-paranoic. I perdoneu-me les autoreferències.

En un escrit a 20 minutos criticava el serial Ventdelpla. Poc després va posar el nom d'Esteve al marieta de la sèrie.

Al blog se m'ha acusat a vegades de capellanet i seminarista. I van, i al serial La Riera i posen al capellà el nom d'Esteve.

El pagès casat és assidu a jugar a cartes amb un altre pagès, el qual es queixa de la seva situació econòmica migrada i enveja en Criteri (impecable metàfora), un pagès ric.  Fragment de la resenya de Les tombes buides, de Marc Masdeu,  a Timeout. Hores d'ara pel Google no he pogut esbrinar si Criteri és un sant. El fet remarcable però és la  coincidència en el temps de dos senyors Criteris.

A Can Damien ho posava abans d'ahir, com a problema: quantes vegades contamina més un cotxe que va a 120 que un que va a 60. Ahir, a Que, qui, com van contestar-me, amb es mateixes xifres meves: un cotxe a 120 contamina....vegades més. (penseu-hi, la solució aviat:) Aquesta informació és clau!

Insult a la intel.ligència

En aquest mateix programa -visió obligatòria- van parlar de la pol.lució barcelonina. Esgarrifós. Com terrorífica és la histèria antitabaquil i en canvi el passotisme enfront el fet de respirar verí tot el dia. Insult a la intel.ligència.

b.e. Cada dia més convençut: el desgavell ambiental és el primer problema. I el cotxe el paradigma.

Grup Fontvella -Danone, etc- i les seves grans camames i gran documental

 TV2, diumenge nit. Documental de visió obligatòria, no pas per l'Alosette i jo -de fet jo no el vaig poder veure tot. Sobre el futur de l'home.

Pensaments caçats al vol:

Parlo bastant de la bestiesa de les ideologies. Si ni ha una de veritable i real és aquesta: " La verdadera ideologia de hoy és el consumismo"

"Los ciudadanos estan psíquicamente entumecidos: el volumen de la música,  la publicidad, las luces por la noche...no hay tiempo para la reflexión"

"El problema no és la degradació del planeta, això és el símptoma. El problema és el comportament estúpid del ser humà"

Lo que "tant agrada" a alguns lectors: "Hemos llegado al límite crítico" "El ciudadano ignora que hemos llegado a la transición"

Esmentaven un pensador; genial i profund: "Nunca te hartas de lo que en realidad no quieres" Aplicat aquí a allò que ens fan consumir.

Hi havia coincidència: el creixement no és un fi, el fi és l'equilibri, el desemvolupament i felicitat de l'home, recalcaven tots. I del planeta, és clar.

Estalvio més sermons, quedeu-vos amb les cites...o continueu tancant els ulls. I consumiu fins que reventeu...i reventem.

m. c. Ni atur, ni terrorisme, ni "crisi", ni mandangues. No us deixeu ensarronar. Sapigueu quin és el problema.

Insult a la intel.ligència. Les camames del Grup Fontvella

Tinc especial mania al Grup Fontvella. Primer, recordem-ho, perquè fan veure que l'aigua és de la Font vella, quan és d'altres manantials. I és diu Sacalm. Primer van fer còrrer l'espècie que coïa millor els llegums. Després deien que "aligera peso". La mateixa companyia té Danone, contribuidors a l'anorèxia, fent-nos creure que menjar Danone aprima -cuerpos Danone.

No oblidem els Danacols, anticolesterol diuen; els Activia ,que "deshinchan", els Actimel que diu que ho curen tot -però fan venir cagarrines-, un altre que protegeix els òssos, etc

L'última: Un spot. Una mestratites pregunta als alumnes. Què feu per a ser ecòlogics? (sic) Banalitats al canto: tancar l'aixeta quan es renta les dents, etc Després va fer callar els altres per a dona rveu a saberut de la classe: I tu Pepito?  Pepito: Jo bec Fontvella! Diu ella: Molt bé Pepito! (ens volen fer creure que l'embotellen amb un plastic miraculosament ecològic i que beure  aigua amb plàstic és bo per la natura.

Per estafons, antiecològics i insultar-nos la intel.ligència: Boicot!

No sé si són paranoies meves (sembla que sóc l'únic que hagi arribat a aquestes conclusions)

Demostrar que la lluna és rodona

Aquest és l'article publicat abans de vacances al Contrapunt. Acabo amb ell acabo una petita tongada sobre aques  tema feixuc -i fonamental. Crec que la pregunta és paradigmàtica.


Publicat al Contrapunt


Al darrer número Toni Piñero parlava d’austeritat i ERC de Mollet en presentava una proposta de pla, per cert rebutjada: pel govern ja hi han canals on fer les propostes i per ICV-EUiA mancava al pla una vessant social (?) –perquè no ambiental? Bé, sospito que cal aclarir que quan molts prediquem austeritat ens referim a ella com a manera d’actuar i viure, no només dels governs, sinó també i sobretot del ciutadà. (el terme austeritat està molt de moda a Mollet, ja m'agradaria que en part fos culpa meva:)

 La següent qüestió –una paradoxa inaprensible per a la societat– és paradígmàtica per discernir i saber on som i hem d’anar. Resposta i entesa aquesta, hom comença a entendre-ho tot, i no és fácil quan les propostes de reflexió i acció van en sentit contrari. La qüestió a resoldre i a seguir és:  

Pregunta

Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han dues úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats.  Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la solució al lector , només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Resolt això  ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.

La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries.

(afegeixo: defensar, de nou!, el creixement -i perdoneu- és indigència intel.lectual.)


A veure si algun liberal o productivista pro-comunista -o conservador, o socialdemòcrata,...en fi,  s'anima i ens dona la seva visió.


Trailer

Al pròxim post m'estrenaré amb uns breus apunts d'allò que hom en diu ciència. Jo en dic investigació, a no ser que parli d'una branca concreta. Amb Casualitats -majúscules- incloses.

El problema més urgent i un parell de cosetes breus

Avui un prebost de la política ha dit: "Allò prioritari és crear ocupació". A priori respectable i plausible. Però pensem. Cal ocupació per a fabricar què, si tenim i sobra de tot? No seria millor parlar de repartir ocupació, de ben administrar, de reduir diferències entre els que guanyen aquestes quantitats immorals?

Serveixi aquest post de preámbul de l'article que posaré del Contrapunt, tot afegint una reflexió que pensava mentre cremaven contenidors i es trencaven vidres a Barcelona: els qui pensen que el PIB és allò prioritari estaran contents, ja que aquestes destrosses -i qualsevol desgràcia amb danys materials-fa pujar el PIB. Voleu més summum de l'absurd? Apuntaré també el que jo considero quasi paradigma de la necetat consumista: les botelles d'aigua embotellada. Per beure un got d'aigua cal fabricar una ampollota! Estem bojos.

Catalunya

Suposo que amb els esdeveniments violents del dia de la vaga, els que m'hagin llegit, aniran comprenent ara quan deia que les meves ànsies; el meu orgull de país estigui una mica aigualit, així com que a voltes anar per europa dient que ets català faci quasi vergonya. Afegim-hi la fornicació al carrer i etc. Ve de lluny. Europa ja ens tenia clissats el 36, amb la bogeria incendiària i assassina dels primers mesos de la guerra. I a la Setmana tràgica. Quina mena de gent som -i tenim- com deia Gaziel? 

En fi, discurs repetit, però que quasi ningú atén ni entén.

Meditacions a l'autopista i altres, cap a Cap Roig

Animalades animalesques

Vam adelantar un camió de porcs i un estava llepant el tub metal.lic de la barana, suposo per aliviar la sed, amb aquella cara com rient que fan a vegades. Vaig pensar: serà poca estona i després ja podran veure i caminar. Però després m'en vaig adonar que aquell era el seu últim viatge. Li digué a la dona. Pobrets, va dir ella. Jo li vaig dir que bé que es fotia el pernil, tot treient ferro. Però la realitat és que per uns moments em van fer pena. Pensem'hi quan mengem massa carn. Tot recordant els temps de la granja familiar i la ruïna del camp vaig pensar en aquell pastor del documental d'un canal vallesà que li deia amb la veu trabada a un pastor jove: Noi, si has de deixar els bens, no et sàpiga greu. Si fem nosa, pleguem. Jo sento que estic en un temps que no és el meu". El comprengué perfectament.

Al bosc del far de S. Sebastià teníem un esquirol a cinc metres, a nivell dels ulls, que varem observar una bona estona arreplegant branquetes amb la boca per fer niu. Una cosa més trista va ser veure una esplèndida guineu atropellada per una merda de cotxe. Per cert, no sé si amb tantes vies ràpides a l'Empordà es guanya massa temps -fa trenta anys  hi havia caravanes i n'hi ha ara- però és una destrossa de l'espai i l'esperit de l'Empordanet. Han reduït des de Madrid els pressupostos per algunes carreteres i jo ho celebro.

Seguim amb els animals per a dir que a Palafrugell vaig menjar granotes. El gust respon exactament a l'expressió "ni car ni peix", és una fina barreja dels dos.

George Benson a Cap Roig i altres

Tinc una dona una mica funkarra i en va treure entrades. Amb una tramontana una mica emprenyadora el Benson va fer a l'auditori del castell una demostració d'habilitats guitarreres i comunicació, res de nou. La part novedosa per mi era assistir a un esdeveniment a priori tan glamourós. No n'hi havia per a tant. La burgesia de Girona -si n'hi ha- no és tan sofisticada. Fins i tot hi havia públic de "batalla", que no sabia qui era el músic, eren treballadors d'empreses sponsors amb entrada gratis. Ara, d'ambient burgés; d'aquesta burgesia que difícilment podem tenir a l'abast n'hi havia. Ah, val la penar esmentar que Benson va felicitar a la selecció de futbol campiona. L'entusiasme del públic va ser tan descriptible que es va pensar que no se l'havia sentit, i hi va tornar...amb el mateix magre resultat.

Els hotels de Llafranc i rodalies són molt senzills -no massa barats-. Es paga l'entorn. Tot i que els cotxes, tampoc no masses, malmeten i empudeguen allà on anem.

Meditacions terrestres, ja ho sé, per sota la línea balmesiana, però d'una "utilitat" superior o al menys més reals que totes aquelles coses del sein i l'ontologia.

Per cert, com a recompensa per a llegir-me:)  us descobreixo per a veure si la podeu aconseguir, la biografia de Balmes de Sebastià Vila. Aquest obra qualifica al seu autor no tan sols com a biògraf, sino com a pensador de primeríssima línea. I demostra inapel.lablement  la valúa del mestre vigatà.

He escrit bastant a raig, no sé com haurà quedat.