24 de maig del 2008

El perquè d'eclèctic, ètic, prohermètic, ascètic, una mica acètic, escèptic, i ideològicament asèptic.


- Cal valorar l'estètica en tant que camí a la recerca o plasmació de la bellesa, espiritual o material.

- El meu escepticisme potser és particular. No és que no em cregui res sinó que no m'ho crec a la primera; a la primera no nego ni afirmo res. Dubto fins i tot del grau del meu escepticisme. Ser escèptic no és no creure's res. Jo tinc un petit grapat de coses en les que crec, al contrari d'allò que és corrent avui: hom rebutja els grans principis i tota veritat absoluta però en fa seves milers de petites. Hom creu que pel fet de ser petites són més a l'abast i facils d'asseverar, quan és ben al contrari. Que oportú Chesterton: El que no creu en Déu és capaç de creure en qualsevol cosa. Ser escèptic davant els mass media i el poder és indefugible, això sí.

- L'eclecticisme és sovint conseqüència de l'escepticisme: quan hom no es decanta per res concret agafa una mica de cada cosa. En definitiva: sóc una persona sense ideologia -i massa idees-.

- No hi ha relativisme que hi valgui, qualsevol persona sana sap, la veu interior li diu el que està bé o no. Fer el que està bé -matisos apart- és l'ètica.

- Sóc d'una asèpsia total als virus ideològics. Tanmateix no sóc brou de cultiu adequat en el què puguin florir massa modes modernes ni "discursos dominants".

- El pas del temps porta serenor, però també una mica de l'acidesa acètica del vinagre; diem-ho clar: hom va perdent paciència d'escoltar i patir bajanades arreu. En l'escriptura, tanmateix, l'acidesa hi dóna un punt de gust. Diem-n'hi també humor, el que està entre l'enginy i el sarcasme.

- Cal un mínim ascetisme, que és camí a la virtud, i aquesta camí de la pau. Vénen temps d'ascetisme forçat.

- Diuen que una de les coses més grans de l'home són les ganes de conèixer, i aixì hem descobert totes les coses que sabem. El que no podem conèixer és allò que ens atreu més: allò hermètic. Sempre restarà el Misteri.


Penso en un partit amb aquestes premises, i sense promeses. El votarien quatre gats, és clar.