Entrades
Coses de França
Publicat a Contrapunt
Després d'uns dies al sud de França tinc algunes observacions que m'agradaria compartir pel seu interés positiu. El retall del Contrapunt viatjarà a l'alberg rural de M. Genevieve -tal com li digué- i segur comentarà amb alguns catalans, principals ocupants de la casa i tot l'Auda.
Tinc alguna dèria que a propis i estranys costa entendre. Aquest viatge m'ha procurat la satisfacció de veure que a França estan realitzades.
El posat sorprès de molts botiguers nostrats quan els tornes la bossa de plàstic és la mateixa de molts compatriotes a un super francès quan veuen que no en donen; quantes vegades no he pensat la necessitat que l'Administració habilités naus per a deixar les andròmines per a vendre a bon preu com la de Prada, gestionada per Caritas. Em molesta transigir pagar dos euros el got d'aigua als hostalers del país. Darrera la frontera és de franc.
Direm també que a França la tele és familiar i cultural; la gent viu de dia; la propaganda de prostitutes als diaris discreta, a la carretera ni pensar-ho; els pobles són polits, harmònics, sense guixades, urbanitzacions ni "torres" pretencioses; les carreteres no són talussos de ciment,pots tocar l'herba dels marges; no et sents .congestionat ; la gent és educada -màscara o no, tant és- i respectuosa. I el principal fet diferencial: en lloc d'intentar que els pagesos pleguin , com aquí -desgraciats-, allà són la carcassa que estructura el territori i preserva el paisatge.
És clar que de França ens desagrada la seva afecció a l'àtom i la bestialitat napoleònica; que la grandeur republicana hagi quasi extingit les llengues minoritàries; que et facin pagar 5 euros per veure unes ruïnes de castell -i pel tabac-, etc. Però quina llàstima que no els imitem en tantes coses importants! En una roda de corresponsals europeus parlaven que hi han coses que passen aquí i impensables a fora.
Allò òbvi és preguntar-se perquè no en prenem patrò. I allò que no entenc és perquè tants immigrants - en sóm liders europeos- trien Catalunya -honorant-nos injustament-. Un país tan atapeït, encimentat,a vegades tan barroer. En fi, això és l'esboç meu particular del sud del nord, aquell nord on el poeta volia allunyar-s'hi.
Publicat a Contrapunt
Després d'uns dies al sud de França tinc algunes observacions que m'agradaria compartir pel seu interés positiu. El retall del Contrapunt viatjarà a l'alberg rural de M. Genevieve -tal com li digué- i segur comentarà amb alguns catalans, principals ocupants de la casa i tot l'Auda.
Tinc alguna dèria que a propis i estranys costa entendre. Aquest viatge m'ha procurat la satisfacció de veure que a França estan realitzades.
El posat sorprès de molts botiguers nostrats quan els tornes la bossa de plàstic és la mateixa de molts compatriotes a un super francès quan veuen que no en donen; quantes vegades no he pensat la necessitat que l'Administració habilités naus per a deixar les andròmines per a vendre a bon preu com la de Prada, gestionada per Caritas. Em molesta transigir pagar dos euros el got d'aigua als hostalers del país. Darrera la frontera és de franc.
Direm també que a França la tele és familiar i cultural; la gent viu de dia; la propaganda de prostitutes als diaris discreta, a la carretera ni pensar-ho; els pobles són polits, harmònics, sense guixades, urbanitzacions ni "torres" pretencioses; les carreteres no són talussos de ciment,pots tocar l'herba dels marges; no et sents .congestionat ; la gent és educada -màscara o no, tant és- i respectuosa. I el principal fet diferencial: en lloc d'intentar que els pagesos pleguin , com aquí -desgraciats-, allà són la carcassa que estructura el territori i preserva el paisatge.
És clar que de França ens desagrada la seva afecció a l'àtom i la bestialitat napoleònica; que la grandeur republicana hagi quasi extingit les llengues minoritàries; que et facin pagar 5 euros per veure unes ruïnes de castell -i pel tabac-, etc. Però quina llàstima que no els imitem en tantes coses importants! En una roda de corresponsals europeus parlaven que hi han coses que passen aquí i impensables a fora.
Allò òbvi és preguntar-se perquè no en prenem patrò. I allò que no entenc és perquè tants immigrants - en sóm liders europeos- trien Catalunya -honorant-nos injustament-. Un país tan atapeït, encimentat,a vegades tan barroer. En fi, això és l'esboç meu particular del sud del nord, aquell nord on el poeta volia allunyar-s'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada