18 de maig de 2008

COM SENTIR PLOURE

Aquest article va ser publicat a Contrapunt setmanes abans que s'actués per a plantar cara a la sequera, de la què se'n parlava com a tema menor. Ha estat un dels articles dels que he percebut un millor feedback.


Crec que aviat es farà palpable el que aquí mateix digué: l'aigua és més important que el petroli -és imprescindible- . Això seria d'una obvietat ridícula, si no fós perquè encara no ho acabem d'interioritzar. Tenim una situació de sequera extrema que té tots els números per a fer-se crònica; ignorem l'amenaça de desertització i actuem com si sentíssim ploure, i no plou. Esperem un remei miraculós.

Plou la meitat i augmenta el consum i la població. Resulta absolutament incomprensible que a aquest problema -que no és sinó part del problema ambiental global- no se li dongui absoluta rellevància. Els primers i únics en rebre són els menys indicats: els pagesos. No poden regar els vegetals que ens alimentaran, però podem regar els cotxes i els "golfos", i no es penalitza el consum excessiu. Sense oblidar el tema del cabal ecòlogic, que està delmant la fauna.

Venint de pagès és més fàcil adonar-se més d'allò que és prioritari per a la vida, el ritme natural; que a la natura res no és virtual. A la terra i les plantes no se les pot enganyar amb estadística, promeses -d'aigua- i politiqueries; a pagès s'aprofiten fins i tot els fems; quan manca aigua a la bassa l'has d'estalviar, i vigiles a cremar massa llenya perquè després tu l'has de tallar.

Tard o d'hora -i ho englobo en el problema ecològic de fons- s'acabarà el lligar els gossos amb fuet i tocarem de peus a terra; hom veurà que el futur passa per mirar el passat, que cal tornar a l'estalvi com a valor i cultura, i a un cert ascetisme. De bon grat o aviat a la força. Això anant bé.