9 de novembre de 2015

Estem governats per psicòpates (I coses del Pàmies)

Publicat a Contrapunt

ESTEM GOVERNATS PER PSICÒPATES

Les paraules del títul foren pronunciades a Martorelles per Josep Pàmies. Servidor alguna vegada ja ho havia dit, afegint: perillosos -i també ignorants.

La Dolça Revolució del Pàmies ha substituït a la Forcades? Les seves denúncies però abasten més àmbits. Les seves conferències són multitudinàries,àdhuc a les Espanyes.Fa calfred sentir-lo, però és a les elits polítiques, els corromputs i apoltronats de la sanitat, a la ciència oficial i acòlits fonamentalistes científics a qui causa terror el balaguerí. Aquesta Laica Inquisició el censura i veta  arreu on pot. En la Marató, dedicada enguany a les especialitats que millor domina la diríem -nova medicina- se l'ha privada intervenir. Els tentacles de les indústries de la salut sòn poderosos. No volen sentir ni parlar de medicaments no sintètics.

Coses què diu? Que la indústria farmacèutica no pretén curar sinó cronificar;que no es gasten un duro en testar productes naturals a l'abast i eficaços. Els verins de la indústria alimentària.La persecució a la Nova medicina. La monstruositat de prohibir vendre plantes com la stevia (sic), vives. Que molts metges recepten sense necessitat a canvi de viatges pagats.Les fumigacions aèries a la població -chemtrails- cosa risible per a molts,però no contraargumentada.  I mil coses espantoses més. Criminals és una paraula que va repetir.


Aquest escrit no és un acte d'idolatrització. Diu coses que poden grinyolar. Però el gruix del seu discurs contundent,curull d'evidències és altament coherent i creïble. Cada vegada més. 

Ara penso que podria haver-hi un grup al que els conspiradors en diuen conspiranoic;  un altre, el dels que es creuen que els polítics porten el cotarro i que els lobbys i grups a l'ombra pinten poc, i un tercer, el dels conspiradors, que es mou a l'ombra -per a establir un Nou Ordre Mundial?
Dubto però que el més crèdul no intueixi que hi ha interessos ocults i molts gats amagats . Tinyosos.

----------------------------------------

Afegitó

Al setmanari i havia poc lloc per raonar-ho millor i ara...no en tinc massa ganes, potser de tan obvi. I si no ho trobeu obvi penseu en la bogeria militar, l'ecocidi, com ens fan empassar arreu els verins dels aditius químics -fins i tot a la sal i el pa de cada dia hi ha "millorants". M'he assabentat que a l'oli de fregir patates al menjar ràpit i posen sucre d'amagat -i els diabètics? De com ens fan cremar el petroli de les generacions futures, tot potenciant l'indústria del cotxe. De com amaguen la perillositat de l'aire enverinat que respirem, de ...la immensa degradació moral que regna. Aliat tot amb la ignorància, amb l'estupidesa humana, "immesurable com les gotes de la pluja sobre una gabardina", el còctel és fatal. 

Malgrat tot hi ha qui diu "hem de ser optimistes". 

No siguem orgullosos.

9 d’octubre de 2015

"Cuán grandes son los deberes que tengo para el mundo y para Dios" Balmes. "Quién ha de guiarnos" -preguntà l'altre




A una parada de vell de Vic vaig trobar per fi el petit tresor: vuit opuscles de vuit anys de les ponéncies anuals que se celebren a Vic cada any recordant Balmes. Intel.ligència, saviesa, seny i profunditat en estat puríssim, insuperable. Utilitari. I gens pesat de llegir. La intel.ligència veritable no pot ser avorrida.

Només obrir a l'atzar i una sensació...familiar! "Cuán grandes son los deberes que tengo para el mundo y para Dios" Balmes era consciente de sus preclaras dotes.Decía Lacordaire que los grandes corazones son capaces de sentir hondamente las necesidades de su tiempo" El Papa en deia "homes profundament penetrats del sentiment de la seva responsabilitat...solidaritat." Un gran home sí, però de qui en el seu temps mediocre no es van seguir els consells. I avui marginat per l'estupidesa il.lustrada contemporània. Ben mirat, puc anar jo doncs a predicar i reivindicar!  

L'endemà obro un altre volum -Salvador Cuesta- i em trobo només obrir-lo: "Cuando se saborea su Criterio, se meditan sus filosofias, sus Cartas a un escèptico, se analizan sus escritos políticos, y al mismo tiempo con intención recta, espíritu ecuánime y anhelos de bien común, se considera la situación social, intelectual y moral de la sociedad, una pregunta nostálgica se formula en nuestra mente: Quién ha de guiarnos? "Pregunta fonamental i que em faig sovint. On trobar un cap superior, assenyat i honrat, tocat per mà divina, per a la sagrada missió de dirigir els nostres destins?  El demagog o benintencionat dirà: El poble marcarà el camí. El camí del poble, senyors, és el que marca la televisió i les modes. Pel que fa regir els destins del món, la resposta és més senzilla: si no volem seguir ni ser esclaus dels amos dels diners, només queda Roma com a guiatge.

A vegades tinc la impressió que Balmes va quasi buidar la bota del seny.  Ara és un bé escassíssim, i tot i així més depreciat que la palica innane del #tertulieruscomunis .


Corol.lari: "TOMAD Y LEED" Escritos políticos, 1847. Citat per José Larraz

Un altre estudiós deia "Cualquier persona que no sea analfabeta debería leer el Criterio". Això es optimisme. Si els primers ignorants són els que haurien de promoure la seva lectura!

-Per a mí això aniria al tag Casualitats.



8 de setembre de 2015

De Catalunya i els catalans -visions tan necessaries com marginades

Publicat a Contrapunt

"He nacido para decir lo que nadie quiere escuchar. Es terrible”. Avui faré de Larra.

-He estat a dos països de centre Europa. Al respondre d’on érem, sí dèiem de Barcelona, inevitablement responien: Aaah, Espanya! Si dèiem catalans es quedaven igual. El fet català els rellisca –en el millor dels casos. Cal dir: Som d’un país que no és al mapa. No el coneixeu.

-El principal argument contra el procés és la seva il·legalitat. Costa tant entendre que si seguissim els pasos legals –fins on es pugués– els contraris es quedarien sense l’argument i seria millor per la nostra imatge exterior?

-Imposar una Catalunya república margina els monàrquics i els reticents a la cosa dels gorros frigis i laicité maçònica. Deixem-ho en estat català?

-Barcelona és una de les capitals més denses i contaminades del planeta. Som un país que menysprea els seus millors talents: Balmes, Dalí, Pla, etc. Som mals autocrítics. És moment de dir-ho. Cal esmenar-nos si volem caminar sols i fer un país que excel·leixi. Deixo això com aportacions constructives, deixant de banda el meu escepticisme universal, tot apostant pel seny i per recuperar el millor de la nostra ànima i geni català.

No podem matar tot el que és gras –ni potser allò magre. Caminem a la independència però mantenint tot el que hem compartit amb Espanya que sigui bo o no faci nosa. Com deia algú, jo també considero que el Quixot em pertany. I no perquè Quixot vingui de cuixot. 

Afegitó a l'antepenúltim post: 


Per la competència que li significava, Anglaterra va estar tot el segle XIX intentant destruir el tèxtil català, que és com dir l'economia de Catalunya.

20 de juliol de 2015

La Rahola, el Miller, el Criteri i les serendípies



Sincronia, serendípia. Jo ho etiqueto Casualitats.  Pilar Rahola. Article  LV dissabte 27 Juny 2015. Interessant pel contingut, per la sincronia i perquè és un escrit sorprenent, tan com la Casualitat.

Diu Pilar Rahola

"La gente católica acostumbra a ser muy interesante. No me refiero al catolicismo ambiental...sino a la gente que, fruto de las lecturas y la reflexión, cree en unos valores y en un legado espiritual. Es decir, su creencia en Dios ha pasado por un proceso de construcción personal que los ha obligado a enfrentarse a las dudas y a miedos. Aunque personalmente no he hecho ese mismo camino -sino que, al contrario, el mío es diverso, dado que me ha alejado de Dios-, me siento a gusto porque se trata de personas muy ricas intelectual y espiritualmente. Y, en consecuencia, luminosas. Sólo hay que leer algunos de los textos del papa Francisco para comprender la profundidad.

Además, la gente de fe -de fe solvente, construida- es depositaria de un legado de valores que está más vigente que nunca, hasta el punto de que si el Nuevo Testamento se convirtiera en un programa político, el mundo sería mucho mejor. No hay que inventar mucho más...

Además, también es la gente de iglesia la que inventó, hace muchos años, la solidaridad internacional y la que cuidó de los sectores más frágiles, cuando todavía no existían las oenegés y el activismo social. Y todo porque su creencia en Dios los llevaba -y los lleva- a entregarse al prójimo. Personalmente me parece admirable y no puedo entender el menosprecio que sufren los católicos por las corrientes de opinión mayoritarias que los consideran una especie de momias pacatas, alejadas de toda modernidad. Al contrario, su código de valores me parece de rabiosa actualidad, especialmente necesario ahora... 

Tienen un legado trascendente que nuestra sociedad necesita tanto o más que el libro rojo de cualquier líder alternativo. Y, a diferencia de las recetas todo a cien de estos tiempos, el suyo es un legado que perdura."


La sincronia amb Henry Miller, i servidor com a catalitzador

Unes hores després de llegir Rahola, estava amb la bio de Henry Miller. Dues planes i diu l'americà: 

"Hay otras cosas invisibles, inescrutables intangibles cosas que el concepto "mundo" no incluye ni abarca.Cuando repetimos que no solo de pan vive el hombre,de hecho decimos que lo que le sustenta y ayuda a mantenerse en pie no es su éxito en la lucha por la vida -pan,seguridad,familia-Es algo que no puedes tocar con el dedo, es algo espiritual. No le puedes dar nombre ni definirlo. Es algo más grande que todo, algo que lo incluye todo. 

Me parece que cuando entro en contacto con ese algo lo percibo. Lo vemos cuando hablamos con la gente. Los hay que son pobres de espíritu, y otros que son grandes de espíritu. Nadie carece de el, pero en algunos casos la llama quema muy baja. En la mayoría parece que no sea más que una llama vacilante. Nos damos cuenta de ello cuando estamos con el individuo que parece que todo el es fuego. Aquellos en que la llama del espíritu quema muy alta son ejemplos extraordinarios de la criatura humana...

A veces pienso, como los santos deben, que hay que estimular a la gente,darles un codazo, incitarles...conn la intención de que sean conscientes de que viven por debajo de sus facultades espirituales...

"Estad siempre embriagados" dijo Baudelaire. Que quería decir con ésto? Estad siempre extàticos, siempre llenos de una intoxicación divina".

Comentaris

Ambdues coses les llegí amb unes hores de diferència.

Observeu sobretot la coincidència de tots dos en parlar de llum, de flama. 

Miller es definia religiós, no tant "religionista". Era un home espiritual. Em fa un efecte evident, que a la Pilar Rahola hi ha alguna cosa que li impedeixi manifestar-se catòlica. Ella ho sabrà i potser alguns ho sospitem..

Per valorar això de les sincronies us remeto a d'altres Casualitats que he viscut, etiquetades,-clicar- per si algun dia voleu  .

M'oblidava! Espero Pilar, que encara q m'hagis fet unfollow, m'incloguis en els catòlics que esmentaves.

Afegitó

La Pilar Rahola em va enviar un missatge dient-me que no hi havia tal unfollow. Típiques coses de Twitter.

29 de juny de 2015

Cap a on pixar?


En aquest blog m'he declarat anglòfil, i després també filonòrdic. A temps d'ara però, dono ben poca cosa per cap país o caràcter  del món. 

No puc negar que considero interessants moltes coses angleses; la seva època victoriana, reducte de pau i progrés davant una Europa que es desagnava; època on va nèixer quasi tot lo plaent d'avui -treballar no és lo seu-: desde l'esport modern al Nadal tal com el celebrem.  El seu humor i música. El temps però ha esbravat la meva anglofília. Penseu en la jugada que ens van fer el 1714; el seu egoïsme històric on només compte l'anar bé ells -és un tret nacional-, la seva predisposició al pirateig. Tanta que era protegit per l'estat. El seu desagradable estirament, el menyspreu cap alló catòlic, la gegantina col.lecció de mentides de la Llegenda Negra, tot i això assumida  per tants ignorants a casa nostra. 

En fi, no tan sols renego de la meva estricta anglofília sino que sovint em sento temptat de seguir aquell que deia que "hauríem de pixar mirant a Anglaterra". Com els moros recen cara a la Meca.

La generalització és tan nefasta com inevitable?

Afegitó: 

Per la competència que li significava, Anglaterra va estar tot el segle XIX intentant destruir el tèxtil català, que és com dir l'economia de Catalunya.

15 de juny de 2015

Ningú no recorda els guanyadors




És injust i fins i tot de poc rigor democràtic l'oblit i el nul reconeixement que pateixen els guanyadors d'aquestes eleccions, i em sembla que de totes les altres en democràcia.

Guanyadors i no pas per poca diferència. Acostumen a sumar del 30 al 50 per cent. És cert que no són pas un conjunt homogeni - però potser més del que sembla. Es parla fins el cansament de politica i politiqueries, però ningú que vulgui o gossi parlar dels abstencionistes i l'abstenció. Cap estudi. Quin és el seu perfil? Es fruit de la ignorància, desencís, mandra o desinterès? No coneixen les candidatures de Vots en Blanc? Que han fet democràcia i polítics per a merèixer això? 

Aprofito per fer un aclariment. Hom diu: si no votes, no et queixis després. En rigor intel.lectual ha de ser el contrari: no sé de què et queixes, la culpa és teva per votar-los. I no estic fent apologia de l'abstenció. Ni del contrari. Ho diu algú immune a les ideologies -més aviat sóc de idees i ideals- i tot el desapassionat que es pugui ser en política. Només he volgut tocar, a la meva manera, una cosa que sembla tabú. En treurem mai l'aigua clara? Si la democràcia és el govern del poble, això seria mitja democràcia.

15 de maig de 2015

Sobre Twitter i el desencís

Des que estic a Twitter tinc el bloc una mica deixat, potser per la immediatesa del feed back a Twitter, quan n'hi ha, i per l'agilitat en la diversitat de temes. Això supossava jo, però la veritat és que els tuitaires del país tenen quasi com a monotema la política. Com -alguns- comprendreu, una persona inquieta, amb l'afany d'aprendre i millorar, no ha de perdre més de deu  minuts diaris a parlar de politiqueries, ni de polítics, aquests sers encara ménys assenyats i amb menys sentit comú que el comú dels humans. Això els que no surten corruptes o borratxos de poder. Salvant excepcions. Criticats, però després hi ha legions que es barallen defensant un o altre..

Compte amb twitter. Sense adonar-t'en,et passa el temps tontament. Molts se n'han adonat i ho van deixant. Dos elements són els que m'han fet veure clarament la seva inanitat:

- Haver-me adonat que la gent només comenta la superficialitat de la política i l'actualitat. Creuen que la veritat està a les "notícies" dels TNs i als diaris. I encara més, el valor sacrosant que donen a qualsevol parida que engegui un polític. Hores i dies parlant de tal o qual manifestació. Ignoren, en la seva pobre inocència, que la informació cabdal és la que no surt els diaris. Víctimes de conspirants, adoctrinats i que gossen aplicar a l'escèptic la paraula conspiranoic,  paraula creada precisament pels conspiradors.

- Vaig esmentar els chemtrails, els morgellons, el Nou ordre mundial, illuminatis i la seva simbologia present arreu -googlegeu-ho si no sabeu de què us parlo. La reacció fou com si els haguessin caigut 5 cèntims al water. Res, erre que erre amb les politiqueries, i altres ni fu ni fa.

Òbviament, si davant de temes -com a minim inquietants- com els que apuntava, no hi ha el mínim interès o preocupació, penso que poc pinto i tinc a veure, i poc puc incidir, aprendre i evolucionar, dins el món tuiteril.

Trobes bona gent, i a vegades és divertit, però no compensa la seva vacüitat..

Ah, com a mètode de prospectiva social general, oblidem Twitter.

Malgrat tot continuaré sent proactiu, tot i la meva posició ultraminoritària, testimonial.

El temps dirà. En Balmes diria més o menys el que jo.

Aquest escrit -click-  us farà entendre'm millor. Una mica.

24 de febrer de 2015

Un poble xaró


El xaronisme ha adquirit carta de naturalesa. Ja ni se l'anomena. No tinc l'espai ni la pocavergonya de transcriure coses de la ràdio i tele catalanes sentides darrerament, però segur que suposarien arreu del món la destitució d'algun responsable. I els mitjans privats? Enlloc del món s'ha emès pornografia en obert. Pel que fa a la premsa, enlloc està permesa la promoció a tot color de prostitutes. 


I a la nostra tradició tenim el Caganer, el tió que caga, les caques de massapà, Els Pets, l'Oda al paper de water, allò de "caga el rei i caga el papa". A les sèries històriques el sexe no hi ha de faltar mai. Tenim el Joel Joan amb la seva imperiosa necessitat d'ensenyar el cul i el Quim Masferrer a la tele, tan orientat a les "coses picants" i xerrant amb els pantalons abaixats, amb el beneplàcit general. Imagineu-vos així al vostre comic forani preferit. Una explicació a tot plegat seria que som un país petit. Pensem: "això queda a casa, entre nosaltres."

I em preocupa que jo mateix presencio aquestes coses sense immutar-me massa, tot i que després aparegui el meu jo objectiu i cerebral que em fa veure que tanta barroeria no és pròpia d'un país com cal. Fou un català, en Sardà, qui va exportar aquest estil a les Espanyes, on per cert ha cuallat bastant. 


Aquesta brutor també es palesa en àmbits purament materials: en les nostres aigues i territori devastats. Pla qualificava d'abrupte, a la gent del país. Això fa que ens manqui la finezza tan necessària en els afers politico-diplomàtics. 



Si volem anar sols i fer un país nou doncs, cal anar deixant tot això enrera. Es comença per ser autocrítics, és clar.

- Un comentarista d'Enotícies: I malparlats com un carreter!!! 
Cert!


5 de febrer de 2015

Una actuació errònia. (a les meves antípodes) Publicat a Contrapunt


Publicat a Contrapunt

Suposo que passa arreu però ho he  observat  a Mollet, Granollers i Parets. S'ha procedit a l'eliminació de vegetació silvestre,herbassars i matollars de marges, torrents, lleres de riu, etc Entre excessiva, innecesària i antiecològica. Suposo que l'error és que les zones on s'ha actuat no es consideren "espais naturals" sinó una mena de plaga verda, un paisatge que molts consideren inapropiat dins una "estètica urbana", com si una mica de natura salvatge fes lleig. S'hauria d'acabar amb el concepte "males herbes".No parlo òbviament de deixar la vegetació del parcs crèixer lliurement.

A l'estranger és costum a l'hivern ajudar a les aus proporcionant-les alimentació, donada l'escassedat de recursos alimentaris a la natura. Amb l'arrassament de l'herbam i matolls privem als ocells -i altres animalons- de la font d'alimentació necessària- llavors i microfauna- i acabem amb la interacció ecològica entre espècies. La fauna hi és més diversa del que ens pensem. Als matollars de la via del tren he comprobat personalment que hi viuen eriçons, conills i mussaranyes.

Si el que dic calgués ser matisat, agrairia alguna puntualització per part d'algun dels responsables o  especialista.

(Ara, per desgràcia colossal i irreverssible, la que ha perpetrat MANGO a Lliçà)