13 de setembre de 2019

El dret a l'objectivitat

El dret a l'objectivitat
Publicat a El 9NOU

Joan Foguet em "dona peu" per tractar un tema al que sovnt dono voltes. Al seu article parla del robatori de idees per part d'altres autors que ho justifiquen dient "Et citaré" , article,que conté idees meditables. El cito però no li robaré cap idea, ans el contrari. Repeteix allò tan habitual que l'objectivitat és una cosa que no existeix -ni tampoc la veritat.

 Lo contrari de l'objectivitat és la subjectivitat. En som conscients? Hem d'assumir que l'objectivitat no és possible? La subjectivitat és el primer enemic, acarnissat,del periodisme...i del pensament rigorós, però amic del pensament únic. Ningú nega la dificultat de parlar de la realitat sense ser influït pels filtres i condicionants propis de cadascú -Balmes ho qualificà de "matèria de titans". Dificultat més fàcil de vèncer pels que professem l'eclecticisme, ho reconec. 

Com el lector pot confiar en  llegir opinions equànims si  a totes les facultats de periodisme  s'ensenya - i tothom predica- que la objectivitat es impossible, fins i tot a l'hora d'informar?! D'altra banda, paradoxalment, la publicitat d'un mitjà sempre va acompanyada del slogan "objectiu i veraç". Antonio Franco a la presentació de El Periódico en català a Mollet, amb hàbil retòrica també em va negar la possibilitat de ser objectiu. Retòrica a voltes tramposa, ja que ens va voler confondre identificant objectivitat amb neutralitat.Tot plegat un curull de despropòsits i incoherències que al lector rigorós li costa de païr. Em trobo amb la Dra. M J Ruiz que en un prolix treball, arriba a dir que " L'objectivitat és -també- indesitjable (!)" "La verdad no es nada, no és algo, és un alguien". Advoca fins i tot pel personalisme en la informació, la dramatització del missatge informatiu, etc. De fet és el que ja preval als grans mitjans. Molts ho qualifiquen de propaganda. D,aquí a les fake news i la postveritat hi ha un pas. Per cert, em sembla que  som molts que no sabem veure la diferència entre postveritat i mentida.

Si cal un model d'objectivitat no hem d'anar gaire lluny. Que els nous periodistes llegeixin els escrits polítics de Balmes -també fou periodista-articulista,anomenats aleshores "publicistes"- i El Criteri, i Larra, és clar. En paraules del filòsof Ramon Alcoberro,  l'objectivitat és per a Balmes,  "una llei fonamental de l'esperit humà sense la qual el pensament humà s'enfonsaria". Si hi afegim que la revista Muy interesante diu fins i tot que la "Ciència" nega l'objectivitat, i tenint en compte tanta unanimitat, ja tindríem al menys, l'explicació al per a molts evident "enfonsament del pensament humà", i del món mateix. Suposo que no serem masses en pensar que l'objectivitat és possible i que ha de ser un dret del lector, que paga per a ser informat rigorosament, però si més no i reconeixent-ne la dificultat, fixem-nos-ho al menys com a fita.

6 de maig de 2019

EL MESTRE MÀRTIR

Publicat a Som Mollet

El mestre màrtir

Al Notes del 2019 hi ha un curull de documentats treballs entorn l,ensenyament a Mollet. Penso però que calia quelcom més que dir que el mestre Marrugat fou assassinat a la guerra civil.En tant que ha estat l,únic que ha pagat amb la vida l'exercici de mestre hauria d'haver tingut un tractament especial i ser una mena de referent pels seus companys de professió d,avui. A Parets es recorda amb una escola al mestre Piquer, assassinat al costat dels seus dos fills. El mestre Viñas hagués corregut la mateixa sort si no hagués fugit.

Sortint de la presentació de Notes un savi molletà em va recordar la làpida que hi havia a ll'església amb el nom dels innocents caiguts el 36 a mans dels revolucionaris. El sentit comú i el culte a la veritat que professem ens fa dir que aquests nou molletans mereixen ser recordats tal com ho són els que van morir als bombardejos aeris i que figuren a la placa homenatge de Can Mulà. Tampoc seria sobrer dedicar-los-hi un treball, que seria força útil per a aprofundir en els trets històrics d'allò que hom anomena repressió a la rereguarda.



28 de gener de 2019

Vicent Sanchís, TV3, a Mollet

Publicat a Som Mollet

El director de TV3 ha estat a Mollet a fer una conferència "colòqui". La pregunta que tenia preparada era una altra, però a l'anar repetint que la televisió catalana havia de "competir" per l'audiència, li vaig qüestionar si això havia de ser la prioritat d'una televisió pública.. Suposo que no li va fer molta gràcia. Se'n va sortir com va poder. Amb tota la bona fe li vaig preguntar si era cert lo d'un excés de plantilla. Va contestar que sí però no. Li vaig fer referència que tot i l'excés de plantilla, els programes més cars els fan empreses externes, ara certament amb retallades. La  federació de productores ja ha demanat es redueixi la plantilla sobrera de l'ens. Amb "molt d'enfàsi" va dir que el 90 % programat per les cadenes públiques catalanes era producció pròpia. Xifra tan exagerada que penso que no caldria ni rebatre. 

Al no tenir les dades al cap no vaig insistir i és per això que aprofitant l,amabilitat de Som Mollet , hi dono aquesta i altres dades, sobretot a part del públic, que va donar més credibilitat al senyor director que a un servidor. Públic sospito informat bàsicament per Tv3. Públic que ignorava que el l'espai de la molletana Ruth Jimenez estava fet per gent fora de casa,com el Cases d'algú i El Foraster i tants. O que el també al.liè Toni Soler els -ens- ha facturat en tres anys 6.000 milions de pts (sic), ni que TV3 té un 85% més de personal que Tele5. He trobat dades dels sous del 2008. El director de l'entitat -ectoplasmàtica diria- audiovisual catalana, anomenat CCMA cobrava 250.000 i el president 129.000 euros anuals. El director de la televisió catalana guanya més que el president de la Generalitat. La ràdio catalana no queda enrera en quant a pressupostos i sous gegantins, que els paguem tots. 

En Vicent Sanchís, com tots els directors, és esclau de l'audiència. Tenint en compte el  nivell d'exigència de la darrera, obviem retreure-li  l'absència de programes culturals, com La Clave,  o de teatre o cinema clàssic,etc. Innecessarri és també establir comparacions entre aquesta TV3 i la de la primeria.

(En Sanchís es va mostrar com a persona molt intolerant a les crítiques, tot i ser-ne especialista a fer-les)