31 de maig del 2010

Això sí que fa gràcia, veieu?

Només ho entendran bé els seguidors del blog

Igual que un habitual que diu que plega i no plega a mi també em costa. Si escric ara és per exemplificar quelcom, en referència a la cosa.

Mentre cantava el representant de TVE a Eurovisió es va  colar un grup de coristes disfressats que em van fer un fart de riure. Quan va entrar el corista oficial, el de la barretina, només va poder fer alguns sentits passos de dança, amb els braços i el rostre, aconseguidíssims, però no hi cabia i va haver de marxar. Aquests espontanis, si fessin igual que els anònims que han continuat la  broma de la cosa -esdevinguda aberració- ,  o sia si es repetissin, així mateix esdevindrien patètics. 

Un anònim afirma en comentari que tinc dos enemics...ooohh, només dos. Jo que m'havia fet il.lusions:(

Per cert, és obvi que si Elkenarra té quelcom a desmentir o confirmar del que han dit d'ell que ho faci.

"Digo hijo, digo hijo digo", si als espontanis aquests d'Eurovision els van multar, el Chikiliquatre mereixia multa i presó. El Buenafuente amb grillons.


He deixat un comentari d'ara a l'anterior post.

28 de maig del 2010

TANCO EL BLOG. AMUNT EL CRITERI!

Al respondre i matisar la fitxa d'UQV ho digué: ... Per cert, encerta ... no tinc cap inconvenient a.... A més, a molts fa morbo -odiosa expressió- topar amb un creient, un catòlic, a vegades gallito. I ho dic sabent que a partir d'ara passo a ser per a molts l'encarnació d'infinites tares i limitacions (i persecució)  Més endavant les circumstàncies van fer revifar el meu catalanisme militant, tot proclamant-lo. Catòlic i catalanista -i militant per la natura. A més crec que manifestat sense estridències i amb ànim de raonar-ho tot.  Això és més del que molts -a un cantó o l'altre- poden suportar; llampegada de la veritat que no és la seva, que els enlluerna i transtorna. Aquestes són -i ara veig clares- les raons del sabotatge d'aquest blog. Tots els que m'heu declarat ingenu....ho havíeu vist això?

Vist que és impossible mantenir aquesta situació no em queda altre opció que tancar el blog -i mira que tenia unes coses de collons per a publicar. No seré jo qui més hi perdré. En tot cas no el tancaré en aquest moment, tal vegada...mañiana...por la mañiana.

Com que l'esperit lúdic malgrat tot no m'abandona i perquè crec que una mica de gimnàstica mental va bé, us deixo això (Ocon-LV):

Jeroglífic: ¿Qué has preparado?

Nota aton
 
har her hir   hur

Observ.- S'assembla a la tècnica resolutiva del jeroglífic d'uns posts més aball (har...); aton és una nota musical al revés. Jo hi tinc pràctica i no l'he trobat massa difícil i quan el veieu ho veureu. No he llegit la solució però crec que no n'hi ha una altra. Pista: és un plat que sembla gallec.

27 de maig del 2010

I després Game Over

És obvi que la cosa ja ha passat a ser-nos aliena. A mi particularment vull dir que a ser-me més aliena encara. Si algú s'hi ha fixat, em limitava principalment a escoltar -i treure conclusions privades-, no tan identitàries sinó "situacionals".  Sí, ingenu, però quedi clar que el dubte si era o no era famós el que narrava de marres feia temps que el tenia superat, com la majoria de la colla cluster.

Bé, dispareu els darrers dards; darrer partit. Ara per federats.


Si resta una mica de senderi, ara toca i us demano  que en el primer torn de paraules exposeu les conclusions i valoracions, tant si heu intervingut o no en la cosa.

26 de maig del 2010

Hiuntertast artgen blupf!

Blogger "Efrem ha dit...
Ostres, hi ha gent que es pren més temps lliure que jo, que ja és dir! Verge santa, Criteri, algú t'estima molt i s'està deixant la pell aquí... Mai havia vist tants comentaris, quina matada.



Blogger Efrem ha dit...
Per cert, hi ha una opció que normalment ve per defecte i que molts l'hem treta, que és la d'obligar a escriure unes lletres "clau" per a poder postejar, això serveix per evitar el flood de programes, i als trolls els fa la vida més complicada havent de teclejar cada cop la clau. (Malgrat que fa un pel més incòmode el posar comentaris, pensa-t'ho, potser li aniria bé al blog)"  
Criteri diu: 
Bona pista la kanarra, la seguirem. Suposo que ningú es pensava que aquestes altures encara pensava en cap signador de llibres del Corte Inglés. Una cosa és la desbarramenta i l'altra -ignota i fruit d'estranyes motivacions, que ara són l'autèntic enigma, així com l'autor-s- és aquesta manera tan estrafolària d'actuar, amb tant paste-pega. No dongueu la culpa a l'Efrem -gràcies, aahh, el dilluns vaig estar al teu poble després de moolts lustres- si "hom" no pot tocar més la pera, òbviament tocava fer lo de les paraulotes filtre, però no pas avui...MAÑIANA!!

23 de maig del 2010

M'estan atacant!! Save our soul! SOS!

Deixava màniga ampla per a que tothom "s'esplaiés" i treiés els dimonis i alguns no ho van entendre, ara he posat ordre i tampoc. Algun robot diabòlic VOL DESTRUIR EL MEU BLOGUET i està atacant-lo a l'anterior post.

18 de maig del 2010

Segona pregunta inèdita entorn la sobirania

No cal dir que això que ve és una metàfora de la situació lingüistica a Catalunya. Imaginem-nos: Suissa, cantó francoparlant. Va i que s'hi desplacessin a viure-hi un milió i mig d'italians. O bé Galícia, ocupada per milió i mig de catalans. Algú pot establir quin dret moral -o eximent- tindrien aquest gran gruix de nous residents foranis per a exigir igualtat de drets lingüistics? Fins a quin punt?   Com l'anterior pregunta -i continuant el tema- és abans que tot una interpel.lació  a nosaltres mateixos a que pensem sincerament que faríem i demanaríem un milió i mig de catalans a Galícia.

També ens situa en disposició de comprendre algunes postures repatànies a la llengua pròpia del país d'acollida. No sempre hi juga l'imperialisme o incomprensió lingüistica, sovint és inèrcia de tribu, comoditat, quan no impossibilitat d'aprendre l'idioma...o qui fa el paper de Met -l'orni.

No crec que aquest plantejament pugui qualificar-se de tabú i si cas és igual, que són temps moderns, on trencar tabús és un esport general. Com a l'anterior pregunta esmentada, afirmo que aquestes són també qüestions que haurien de formar part d'un debat públic ample -ara absent o banal- imprescindible per encarar i decidir el futur del país, ara que sembla que estem a la cruïlla definitiva.

16 de maig del 2010

Durat l'impass resolc enigmes

 Mentre acabo de refer el post -va sobre una pregunta  entre agossarada i tabú-  i també la situació, deixo aquest jeroglífic - LV, Ocon de Oro- perquè ja el donava per irresoluble i vaig tenir la petita satisfacció de resoldre'l. És bonic i quan ho tens veus que és senzill, que aquesta és la gràcia dels jeroglífics.


Jeroglífic

Vas a llevar mucho equipaje?

0500
ta  te ti pu tu

No vull donar-me-les de pinxo, tan sols és que hi tinc una mica de pràctica i afició. No sé si cal dir que els nombres es tradueixin a lletres-xifres de la numeració romana. A l'anterior  que vaig proposar -on per cert els comentaris començaven a desmadrar-se- UQV va ser el que el va resoldre, però ara és a Madeira i...ah, és veritat, internet és a tot arreu.

13 de maig del 2010

Sobre la nostra necedat i avanç editorial

Vale que de "bojos, músics i poetes tots una miqueta" -i de necis, o nicis segons hem après de l'Evo. Però hi ha mesures, per tant deixeu-me transcriure una cosa que vaig llegir a Torres y Villaroel, el més bissarro dels escriptors castellans, i que tinc per a situar, entre moltes  altres coses molt més espectaculars, als prolegòmens de la meva obra inèdita -poc a veure amb el blog:


"¿He de temer que tomen mis escritos por las hechuras de un loco, en viendo tanto necio cuanto escribe?

Confesso que aquest sidral de comentaristes té una cosa que m'engresca: N'hi ha que estan pitjor que jo :)  El surrealisme, si porta maldat, no val res. I no diguem si no té una mica de gràcia.

10 de maig del 2010

Deus meus! que he hecho yo para merecer ello?

Nota als nous lectors:  Aquests 4 últims posts formen part d'un esperpent en el que m'he vist involucrat, això els hi sera de lenta comprensió i fins i tot impossible si son persones sensates. (Esperant tornar a la normalitat)


Ho vaig dir; a partir d'ara acabaria amb  la història aquesta esperpèntica -aquesta és la paraula?-  i les digressions al blog, educades o no; vaig dir que si s'em demanava esborraria els comentaris; a més jo no he insultat a ningú, quan aquí n'hi han bastants que han repartit estopa. L'únic que s'em pot atribuir és la meva més que cristiana segur estúpida paciència i no haver suposat que no tothom relativitza els insults com faig jo mateix i no haver posat mesures d'accés, però ja ho sabeu, ho trobava i ho trobo pesat.. Que voleu més? que me saque lo jojo?!

Sigui qui  sigui el pirata: tu tens paciència robòtica però jo en tinc més, però sí,  esborraré els post i els seus comentaris inconvenients o no -tot i que així privo que s'en fagi un estudi seriós-  intueixo que això és el que cal malgrat ningú m'ho hagi demanat, però avui no...Mañaana!

Si se suposa que per omisió també cal demanar perdó, ho faig.

Suposo que més que popular i famós amb això com a màxim em podria fer tristemente célebre :( 

7 de maig del 2010

"Una comèdia de l'absurd" "Així serà el que així us hagi semblat" Comiat.

"Habrà que hacernos a la idea, que sube la marea, y ésto no da más de sí" Aquesta cosa ha acabat tan absurdament com va començar i amb un mutis estrany i inqualificable -com de costum- per part dels factors. Absurdament, coincidint i recomfortat amb l'últim comentari -Quim- que li "saltaven les llàgrimes", de risa suposo. I és per ell que no sé si esborraré el post anterior i els 80 i escaig comentaris: dependrà de la demanda.

Després del merder un repòs i escriure el proper post que serà una pregunta heterodoxa, per alguns pèrfida, valenta segur, que té  relació amb l'última -no sé perquè penso que podria haver desencadenat el tifó-, i que cap d'aquests intel.lectuals nostrats, a sou del règim o sense, no s'han plantejat ni analitzat. De fet només plantegen les obvietats de sempre; de fet, i a diferència de França per exemple els debats importants aquí son inexistents o de vol gallinaci.

Ai, a veure si ho acabo d'adobar...

5 de maig del 2010

"Les tortugues i "el bloguero loquero"

He optat per anar finiquitant ja l'assumpte, i en aquest post només intervindrè si hi ha alguna "informació" rellevant. Borjas, en tot cas no llegeixis els comentaris i menys contestis! i així evitaríem la palinòdia.

Si els intervinents  no aporten res de nou seria el moment d'apuntar conclusions. Uns dies al balneari i tornem-hi.


(No sé si sou bloggers o no els nicks aquests, però si sou bloggers, caram com s'han manifestat les animadversions! -tan callades fins aquí)

Si encara penjo aquest és per la curiositat de veure si hi ha algun The end espectacular -i feliç, vull dir-

2 de maig del 2010

El blog de les tortugues calentes

Nota pel lector nou: aquest post indaga sobre la identitat d'un escriptor reconegut que ronda uns quants blogs, entre ells aquest, sota el nom de Una luna rara. I  molts altres inefables misteris, amanits amb els condiments més exòtics.

El tema i comentaris del passat post ja ha quedat prou aigualit i dispers  en el marasme del guirigai del "cluster", així que de moment faig aquest impass i obro post, d'nterès metablogaire, com a continuació dels comentaris extratemàtics.