15 de desembre del 2009

Montaigne i jo, dos tontos molt tontos

Després de l'agossarament en fer tesis potser és temps de modèstia i reconèixer la nostra beneiteria.

"No hi ha ànima per vulgar i mesquina en la que no llueixi alguna facultat particular..." Ho vaig llegir de Montaigne però jo ja ho pensava -qui no ha pensat "els clàssics em copien"?- A continuació -situació inversa- llistava "les coses vulgars que és vergonyos no conèixer". Abans de llegir-ho jo ja tenia feta una llista, que figura ampliada darrera la de Montaigne.


La llista d'incompetències d'en Montaigne -realment apabullany-


"Hame acontecido más de una vez no recordar la gestión que tres horas antes había yo dado o recibido, y olvidarme del sitio donde había escondido mi bolsa...mi espíritu es tardío y embotado; la nubecilla más ligera lo detiene...tampoco vana sutileza que no me embarace; en los juegos en que el espíritu toma parte: el ajedrez, las damas, la baraja y otros análogos, no se me alcanzan sino los rasgos más groseros. Mi comprensión es lenta y embrollada... pero lo que llega a penetrar lo dilucida bien y logra abrazar lo universal...gracias a los maestros. Ningun alma existe tan inepta e ignorante como la mía de muchas cosas vulgares que es vergonzoso desconocer. Enumeraré algunos ejemplos:

Yo nací y me crié en los campos; tengo entre manos los negocios...pues bien, no sé contar ni con fichas ni con la pluma; desconozco la mayor parte de nuestras monedas; ignoro la diferencia que existe entre las diversas semillas, así en la planta como en el granero; apenas distingo las coles de las lechugas de mi huerto; ni siquiera me son conocidos los nombres de los útiles más indispensables de la labranza...los más elementales principios de la agricultura, que hasta los niños saben; mayor todavía es la ignorancia en las artes mecánicas y en el tráfico, y en el conocimiento de las mercancías, diversidad y naturaleza de los frutos, vinos, carnes; no sé cuidar a un pájaro, ni medicinar a un caballo o a un perro...no hace todavía un mes que se me sorprendió ignorante de que la levadura sirviera para hacer el pan, y de qué cosa fuese fermentar el mosto.

En punto a música y canto, no pude dar un paso ni tampoco supe jamás tocar ningún instrumento. En la danza, en el juego de pelota, en la lucha, no he podido adquirir sino una muy ligera y común capacidad; en el nadar y en el esgrimir, en el voltear y en el saltar, mi habilidad es del todo nula. Mis manos son tan torpes que no aciertan a escribir como Dios manda, En la lectura no soy más aventajado: muy luego echo de ver la fatiga de los que me escuchan. En lo que a otros particulares toca, no sé cerrar a derechas una carta; ni supe nunca cortar la pluma, ni trinchar en la mesa, ni equipar un caballo, ni manejar un halcón, ni hablar a los perros, a los caballos y a las aves"


La llista d'incompetències d'un servidor

Si Montaigne -mig pagès, com Pla- desconeix tantes coses del camp, jo que "escric" manifesto avergonyit la meva ignorància -dilació- en tanta lectura de tants escriptors i filòsofs de renom. A peu em perdo per Barcelona, amb cotxe ni hi vaig; orientar-me per carretera i seguir els rètols m'és un repte. En retòrica i oratòrica limitació absoluta, envejo la gràcia i expressivitat de qualsevol netejadora o peixetera; quan explico acudits -serè- és més possible que hom rigui de mi que amb mi. La renda i les bases imponibles per a mi són imposibles, en general tota la paperassa. En qüestions de bricolatge la incapacitat supera la voluntat. Tinc memòria però oblido fàcilment noms i fesomies i sóc incapaç de recordar un vers d'una canço, musicòfil com sóc. Encara que ho intueixo no entenc un sofregit ni la picada. Fill de pagesos obtinc magríssims resultats amb les quatre hortalisses que planto a un racó del pati. Sé anglès però no els entenc quan parlen. L'autoservei de benzina em costa esforç, i tot i això és el màxim que puc aconseguir en un cotxe -no trobaria ni les bugies-; sóc incapaç de distingir-ne més de quatre models -tirant molt llarg- i el meu Megane el localitzo millor per l'antena esfilagarsada que pel "disseny", que confonc amb els altres monovolums. No sé fer anar un móbil i coses amb l'ordinador les justes. I altres limitacions que per descuit o vergonya no escric, algunes d'intel.lectuals coincidents amb les de Montaigne. Podria afegir que no faig escarafalls al landisme i recordo que a casa em van dir cursi, al retrobar-me amb aquestes cançons.

Pel què explica, Montaigne sembla més tonto que tots nosaltres, i publicava!. Sembla doncs que saber què és i on rau l'estupidesa pot ser tan esmunyadís com saber què és la saviesa -o la veritat-. Cadascú té les seves "especialitats" en el camp de la tonteria i també en el de les habilitats. "Només" es tracta de dilucidar el valor de cadascuna.

16 comentaris:

Borjas el 1 ha dit...

Bueno Criteri, me hace mucha gracia la similitud que hace del autor francés y tu. Pero al fin y a la postre. hay una serie de contradicciones muy realistas.

Tienes un trabajo, cumples muy bien y te pagan. Has criado unos vástagos muy bien y tiran adelante, Eres un marido ejemplar y un yerno modelo. Cuidas tu jardin y tus árboles.

Tienes unos amigos que te aprecian, y tus palabras son escuchadas con respeto por la calidad de tus análisis.
A nivel manual haces lo que puedes y casi siempre sales del apuro, claro que un profesional lo haría de otro modo.

Yó, me gustaría tener tu altura y no la tengo, soy pequeño y los pequeños comemos menos que los altos.

Montaigne se declara nulo en casi todo, pero va sobreviviendo.

Yo me se canciones pero tengo muy nulo el llevar la musicalidad de las mismas, y seguro que después de cantar llueve.

El autoanálisis de tu mentor literario es una obra maestra en plasmar y reconocer lo que es y lo que no es. Por ello, los que le rodearán ya acudían a sus problemas por el hecho de ser como era, y eso era mucho menos problema.

Reconocer las debilidades propias es una buena cosa para afronbtar situaciones difíciles o de fuera de control. Ayuda a no meter la pata ni hacer luego costosas reparaciones.

Nadie reconoce de entrada sus limitaciones, todos tenemos la mejor pilila del mundo y somos los mejores en usarla, (je je je), todos somos unos diestros amantes y luego a los 10 minutos estamos agotados, todos somos .............

Bueno, ya sabes dilecto colega, no pasa nada, seguiremos viviendo con nuestra carga existencial vitae in secula.

U.Q.F. ha dit...

Criteri, finalment fitxat.

Evocacions ha dit...

NO facis broma amb allò de “els clàssics em copien” que són molts els que ho pensen, no una vegada sinó cada moment del dia. Conec a gent que els has explicat una cosa que no sabíen i, passat el temps, te l’expliquen com si t’estiguessin perdonant la vida. Com ho sents.
Com sigui, ja veus que cada vegades fas més amics i la teva fictxa (mig llegida per sobre) és exemplar. EL que vigila, t'ha deixatr millor que a ningú. Més val ser tant toonto com Montaigne que tan llest com... (posa molts i molts. La teva humilitat és una gran virtut.

Evocacions ha dit...

Ara bé, les teves cançons et faran perdre un munt d'amics :))

Criteri ha dit...

Moltes gràcies Jose, per equilibrar
una mica la balança, tot i que matisaria que millor diríem: "mis palabras se leen" que "se escuchan", tot i que la claretat... no estic segur. Veurem que diu UQV, que per Evocacions confirmo que ha penjat la fitxa. No sé -pusil.lanim jo- si la llegiré ja de seguida, però ja diré alguna cosa. Ah si no m'engreixo menjant no és perquè sigui més alt, deu ser gèns i per ser "nirviós".

UQV, si no he comentat les fitxes últimes era per no influir, per bé o mal, ja que en la de Ballarín hi discrepo bastant, segur que és perquè no has llegit cap llibre d'ell, a part que deus ser un "agnosticot". Les comentaré.

Evo, agraeixo molt també el què dius, i saber que em deixa mig bé ja em fa encarar la lectura de la fitxa amb menys temor. Sobre lo dels savis a mí m'ha passat alguna vegada, però sobretot en assemblees on deia coses que s'havien de fer aixàs i no es feien i després em deia que ell ja ho deia!
A tu tampoc t'agraden els Sin recursos -són de Granollers-?!
O és per disimular?

Anònim ha dit...

A partir d'ara penso no deixar el meu senyal en aquells tiberios on es crían ous de serp verinosa. Fué un fenomen de núvol borrascosa atraida per la mezcolanza cuita en la bilis der diatribes passades i perdudes.

&& ha dit...

Estupidesa: quelcom molt (massa) dmocràtic.

Saviesa: no he tingut el plaer de conèixer-la.

Salut.

Borjas el 1 ha dit...

Criteri, en los comentarios de la fitxa 20 tienes un ejemplo de lo que nos espera, a los que no piensen igual y se atrevan a poner en tela de juicio a los de "casa nostra".

Noctas ha dit...

Que n'és de bo aquest post. Primer les paraules de Montaigne, que sempre ressonen actuals, novíssimes, com la majoria de paraules dels grans savis. També Pla-JA HO SABRÀS- a qui li agradava molt Montaigne és actualíssim. Però és que després, quan descrius la teva poca traça en aspectes tan quotidians com és anar a una benzinera d'auto-servei, hi ha una gràcia, una forma de pensar que abarca tot l'univers i QUE tu la tens. En fi, que en aquests temps de Holligans, és un goig llegir un tio...com ho dius, Eclèctic?....SALUDUS CAMPIÓ!!!

Maspons ha dit...

Jordi, una mica de la llum de saviesa la tenim tots, tu no et pots queixar massa.

Anava a dir, "Jose, ciñete al guión",i ara celebro lo que interpreto -no he seguit encara que passa- Espero que perseveris, i escriguis d'una vegada un post de collita pròpia!

Noctas, al coment A UQV em vaig descuidar d'afegir-te al costat d'Evo, com a persones que primer m'heu fet la confiança. No és tan fàcil posar gasolina: primer s'ha despenjar? marcar els euros? les comes? els ceros? Ara em sembla que és més facil.

Bonnie & Clyde ha dit...

Senyor Criteri, al blog del Sostres no es poden linkar articles en concret, però si vosté clica el dia 5 de Desembre trobarà l'article de la cabra. I té vosté raó, no estarem d'acord en que és un bon article. Com ja ha vist al meu post crec que hi han masses errades, que està fet en un moment i que els elogis i autoelogis estàn fora de lloc. Realisme màgic? es creu García Márquez?
Salut.

Maspons ha dit...

B&C, em referia als articles que fa mesos es van fotre pel cap.

L'article de la cabra -del Sostres- pot ser una mica allargassat. Sospito també que no ens fan riure les mateixes coses -em sembla que a UQV, segons la catalogació de la fitxa tampoc :)

Pero de totes maneres, cordons, amb una blogosfera minsa en humor s'agraeix que algú almenys ho intenti. Penjo el començament i cadascú jutgi:

"Ara fa uns anys que vaig conèixer una cabra. Va ser per telèfon. Tenia una veu perfectament humana. Havia telefonat per parlar amb una altra persona d’aquella casa, però s’hi va posar ella, i el que em digué era prou enraonat i la seva dicció era tan convencionalment humana que res no em va fer sospitar del que m’acabaria trobant. De fet, les primeres vegades que la vaig veure tenia també una aparença com la de qualsevol altre home, ni alt ni baix, ni lleig ni súpersexi, i anava vestit, tot i que no amb gaire gràcia, i amb roba més aviat barata, i tenia els artilugis habituals de les persones: un telèfon portàtil, per exmple, a través del qual ens telefonàvem i parlàvem i quedàvem. Va passar un temps fins que entre la camisa i els pèls del pit i alguns sopars va començar a emergir la cabra, i les actituds i les formes i fins i tot l’aparença van anar tornant-se les de l’animal. Una cabra." Continuuuua.

Mercès, bandits.

Borjas el 1 ha dit...

Mucho Kafka suelto, sin comprender lo grandioso del mensaje kafkaiano.

Anònim ha dit...

Tratado-Tesis de como "La cabra" puede ser un reflejo de un Alter Ego oculto en las marismas de la mente y del tiempo. Para los antiguos La cabra era un símbolo de sabiduría y encarnaba un futuro lleno de dicha y ubérrimo, (POR AQUELLO DE LA LECHA CAPRINA).

Efrem ha dit...

Jo també sóc un inútil, a més integral :)! Si no ets útil ningú et pot utilitzar, això és cert; però també ho és que si no ets útil ningú et paga.

No estaría de més dominar alguna tècnica, més que res perquè quan no en domines cap, toca treballar molt (en un mc donalds o en qualsevol magatzem) i cobrar poc. Als estudiants de filosofia ens preparen per a ser inútils però minimaent crítics. Gent que critica i no fa res, quin desastre de negoci!

Maspons ha dit...

Efrem, no podem fer com el Sostres, que posa als treballadors manuals molt per sota dels que pensen. Per cert, en realitat gent que pensi com cal n'hi ha quatre.