25 de juliol de 2010

Meditacions a l'autopista i altres, cap a Cap Roig

Animalades animalesques

Vam adelantar un camió de porcs i un estava llepant el tub metal.lic de la barana, suposo per aliviar la sed, amb aquella cara com rient que fan a vegades. Vaig pensar: serà poca estona i després ja podran veure i caminar. Però després m'en vaig adonar que aquell era el seu últim viatge. Li digué a la dona. Pobrets, va dir ella. Jo li vaig dir que bé que es fotia el pernil, tot treient ferro. Però la realitat és que per uns moments em van fer pena. Pensem'hi quan mengem massa carn. Tot recordant els temps de la granja familiar i la ruïna del camp vaig pensar en aquell pastor del documental d'un canal vallesà que li deia amb la veu trabada a un pastor jove: Noi, si has de deixar els bens, no et sàpiga greu. Si fem nosa, pleguem. Jo sento que estic en un temps que no és el meu". El comprengué perfectament.

Al bosc del far de S. Sebastià teníem un esquirol a cinc metres, a nivell dels ulls, que varem observar una bona estona arreplegant branquetes amb la boca per fer niu. Una cosa més trista va ser veure una esplèndida guineu atropellada per una merda de cotxe. Per cert, no sé si amb tantes vies ràpides a l'Empordà es guanya massa temps -fa trenta anys  hi havia caravanes i n'hi ha ara- però és una destrossa de l'espai i l'esperit de l'Empordanet. Han reduït des de Madrid els pressupostos per algunes carreteres i jo ho celebro.

Seguim amb els animals per a dir que a Palafrugell vaig menjar granotes. El gust respon exactament a l'expressió "ni car ni peix", és una fina barreja dels dos.

George Benson a Cap Roig i altres

Tinc una dona una mica funkarra i en va treure entrades. Amb una tramontana una mica emprenyadora el Benson va fer a l'auditori del castell una demostració d'habilitats guitarreres i comunicació, res de nou. La part novedosa per mi era assistir a un esdeveniment a priori tan glamourós. No n'hi havia per a tant. La burgesia de Girona -si n'hi ha- no és tan sofisticada. Fins i tot hi havia públic de "batalla", que no sabia qui era el músic, eren treballadors d'empreses sponsors amb entrada gratis. Ara, d'ambient burgés; d'aquesta burgesia que difícilment podem tenir a l'abast n'hi havia. Ah, val la penar esmentar que Benson va felicitar a la selecció de futbol campiona. L'entusiasme del públic va ser tan descriptible que es va pensar que no se l'havia sentit, i hi va tornar...amb el mateix magre resultat.

Els hotels de Llafranc i rodalies són molt senzills -no massa barats-. Es paga l'entorn. Tot i que els cotxes, tampoc no masses, malmeten i empudeguen allà on anem.

Meditacions terrestres, ja ho sé, per sota la línea balmesiana, però d'una "utilitat" superior o al menys més reals que totes aquelles coses del sein i l'ontologia.

Per cert, com a recompensa per a llegir-me:)  us descobreixo per a veure si la podeu aconseguir, la biografia de Balmes de Sebastià Vila. Aquest obra qualifica al seu autor no tan sols com a biògraf, sino com a pensador de primeríssima línea. I demostra inapel.lablement  la valúa del mestre vigatà.

He escrit bastant a raig, no sé com haurà quedat.

16 comentaris:

Evocacions ha dit...

Fa temps que quan sento parlar de Catalunya a molta, moltíssima gent, penso en l'Empordà, una terra amb la que tinc una vinculació molt especial. I penso, atramuntanat una mica, que ens hem venut el país, nosaltres. Nosaltres ens hem venut el país i Catalunya-Espanya està servint a molta gent com excusa de la barbàrie ecològica que hem fet els catalans per la pasta. Independència per a un país venut? arruïnat?

Noctas ha dit...

Gran George Benson. Si no coneixes el Wes Montgomery escolta'l que ja veuràs que t'agradarà. En quant als animals, han perdut els paradís al igual que nosaltres. De fet, els animals els tractem com Descartes, que els considerava màquines o machines...en fi, quina llàstima el porc consduit al mataderu....abraç

Criteri ha dit...

Evo Aquesta reflexió és la gran paradoxa de molts catalans del morro fort. La nostra vessanty el We pessetera extrema -de molts- fa que temem una sobirania regida pel creixement sense mida habitual. No sé si Europa hi pot fer res.

Noctas N'he sentit ha parlar, em sembla que és més jazzy, el Wes. Grácies i no dubtis que el busquem.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joven ha dit...

beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

http://forlots.blogspot.com/

Mandonio ha dit...

Indibil, hermano, no pretendas engañar a Criteri. Me he informado, y resulta ser que eres... Margaritooooooooo.
bueeeeeno, ahora vas de buen chaval, modosito y docto en menesteres musicales. Pero mientras no aprendas un poco de gramática, mientras no aprendas a acentuar... se te detecta a la legua.
Oye, ¿una kedada en Can Paco?

Apañó ha dit...

¡Qué maravilloso es L´Empordà!
Yo identifico lo mejor de Catalunya con las tierras de Gerona: Olot, Banyoles, Roses, Blanes...
Cuando eran joven solía dejarme caer por Rosas o por Olot. El verano pasado tocó Blanes y este agosto, si Dios quiere, pasaré unos días en Tossa de Mar (como en tantas otras ocasiones)
También, si la pereza no me vence, volveré a visitar (una vez más, y ya no sé cuántas van) Figueres y el museo Dalí, para que los bambinos se deleiten con el genio del surrealisssssme. :)

Criteri ha dit...

Margarito o Camomilo la informació que ens porta és interessant, més -tot i que s'agraeix el comentari- que la del seu germà.
Apañó, no oblidis l'Empordanet del Pla i paisatge favorit de Maragall també. Si ara ens agrada, imaginem-nos en temps del Pla jove, amb tota la seva autenticitat.
El museu Dalí l'he visitat diverses vegades, però té un no sé que de camama, entre altres coses per la qualitat i quantitat de l'obra de Dalí exposada, i el Cadillac que va amb un euro...:)

Criteri ha dit...

M'en vaig uns dies a la casa de la sobra a St. Martí de Centelles. No sé si em podré conectar massa.

Indíbil ha dit...

Doncs que ho passi bè Sr. Criteri. Jo m'en vaig a passar uns quants dies amb un amic del seu fill que vostè tambè coneix, a un poblet de la marge esquerra del riu Tejo, enfront de Lisboa i tocant a Montijo. Quan torni ja en parlarem de tot plegat.¡Fins aleshores, que passi unes bones vacances!.

Anónimo ha dit...

"Molt bè Sr. Criteri. Jo soc el mateix anònim que, de vegades, escriu en castellà, sobretot quan parla amb minyones, i que m'ocupo personalment del afer de la lunarara. Això per a mi ja era una qüestiò personal. Li dirè d'entrada que vostè tè dos enemics, a saber el Borjas i la lunarara, en le seva vesant "Unalunarara" i "Anónimo's" diversos. Jo m'he proposat ajuda'l a vostè Criteri, perque es com un nen que no sap que fer i vostè em cau molt bè". Això és el que jo l'escribia fa gairebè dos mesos i mig. Avui ja m'han arribat els informes de la gent que vaig ficar a investigar i ¡per fi! ja he averiguat qui es unalunarara. Jo mai deixo de complir el que prometo. Al paio en qüestio es un tal Javier Trujillo Bencomo. Escriu llibres, en colaboració amb en Paul Naschy (comix) gotics i espantosos que li publiquen a Aleta ediciones i que es venen conjuntament amb llibres del Stephen King. Ell es un tio gran i porta gorres com gairebè tots els sudaques. S'asembla molt a n'en Pere Tàpies. ¡Vaja!, com em pensava...un rufià de la literatura. Viu a BCN, parla l'anglès a la perfecciò -al pais boliviarà l'anglès, es com una segona llengua- i així aprofita per donar pel sac també en aquest idioma. Doncs, això es tot per ara. Ni Ruiz Zafón, ni Espada, ni pollas en vinagre.

Anónimo ha dit...

"unalunarara ha dit...
Dije en una ocasión que no necesitaba ningún tipo de publicidad, ni caer en la cacofonía de un blog, porque bastante tengo con giras, lecturas y promociones, sin ir más lejos, la feria del libro de Madrid en breve, que es un no parar de lectores pidiendo una dedicatoria personal.

Pero, Esteve Maspons, si tanto te gustan los enigmas eres pasto de cualquier troll. Primero, Carlos Ruiz Zafón. Luego, Arcadi Espada. Y ahora, a falta de mayor cultura literaria, por arte de birlibirloque, un simple blogger.

En fin, me asombra la actual línea de investigación. Sin embargo, si es tan robusta como los anteriores palos de ciego, en manos tan inocentes como burdas, mi secreta fama no corre peligro alguno".

Eso decías pobre desgraciado, pedante, cobarde, sudaca de mierda hace un tiempo. ¿Y ahora que has quedado al descubierto como un pobre emigrante que apenas tiene para comer ni defenderse de los avatares de la vida, que nos cuentas? ¿Vas a enviarnos ruskys o te envío a tu propio domicilio una legión de mosquitos gitanos, para ver si así aprendes, no a escribir, sino a comportarte? La chulería, aquí en Catalunya la combatimos con más chulería pero inteligente. No como tú, imbécil. Sólo conseguiste aturdir al pobre Borjas, un desgraciado, que como tú, deambula por esos mundos de Dios, pero con peor fortuna. Ándate con cuidado, Trujillo y procura emigrar en sentido inverso. Pero sobre todo no toques los cojones porque por muy poco precio puedo acabar haciendo el resto de la faena.

Anónimo ha dit...

En cuanto al tema fiscal, vamos a cursar una denuncia al fisco español contra Javier Trujillo Bencomo sobre aquellas palabras que tan alegremente suscribió, amprado por el anonimato:

"unalunarara ha dit...
Como soy ciudadano suizo desde hace diez años, cuando el fisco español no me dio ninguna razonable opción para rebajar el brutal acoso fiscal, tal cual es el caso de otros insignes, no entro en cuestiones políticas ibéricas ni tampoco me interesan mucho, aunque la Luna esté en lo alto, llena y contenta en lo mejor de la primavera, víspera de la Walpurgisnacht. Y con todo, me voy a permitir responder a la pregunta, porque yo tengo nacionalidad suiza y soy un inmigrante de primera generación. Pero en este país no me obligan a darle las gracias a cualquiera por haberme amparado de la jauría fiscal española. Incluso me obligaron a votar sobre la conveniencia de altivos minaretes en el paisaje alpino, aunque mi apellido sea de origen español, simplemente porque tengo casa de propiedad y pago el diez por ciento de su valor cada año al fisco suizo".

dijous, 29 abril, 2010

Alguien tiene que pagar las pensiones ¿o no?

Anónimo ha dit...

Poquito a poco te haremos una gorra a cuadros... perla venezolana.

Anónimo ha dit...

Eh! ¿te hace una kedada en Can Paco? Un poco cara te saldrá, listillo, la kedada. Donde las dan, amigo Trujillo, las toman... recuerda.

Anónimo ha dit...

"Anónimo dijo...
Haremos una kedada en Cal Paco que se cagará la perra...
Margaritooooo, ¿cuantos nicks van ya, cielo? ¿Ahora vas de Indíbil te has vuelto bueno? Mandonio mola más, hombre...
Qué risa, lo tuyo. Volver a empezaaaar (pobre Noctas, la que le ha caído)"

26 de julio de 2010 21:55

Eso escribías anteayer... en "Cal Noctas", bueno te lo vas tragar con mayúsculas y te juro que de la kedada te vas a acordar muchos años, ¡sietemesino!