7 de març de 2012

Adeusiau -després d'uns quants posts que ja tinc fets- potser

Gràcies als que alguna vegada han comentat.

Recordeu i recorregueu a  El Criteri balmesià. Sé que haureu de recordar -i recordareu- lo que l'il.luminat  d'en Criteri us avisava i fins i tot us deia.

Se m'ocorre acabar deixant allò que tant repetia i  poc agradava -ara ja no m'importa:  el veritable problema,  perill planetari i social és el desgavell ecològic. I l'amenaça atòmica. El problema de l'home és la seva infinita, potser necessària estupidesa. Per tant siguem benevolents. Estimar és cabdal, o com a mínim tinguem paciència.

 No plou. Ni neva. Tot agostat al març, el temps de la verdor.


(els nous lectors poden començar pels posts enllaçats a la barra esquerra)


(publicaré encara unes quantes entrades que tinc guardades, p.e. el darrer capítol del Viatge a les Açores, centrat en el "fet portuguès" sobretot.)

Per si les mosques , passeu més endavant per aquí per si em pica la mosca i segueixo amb el blog.


 Tres Afegitons. Passat un any, han dit a la ràdio: Japó reconeix que Fukushima va ser molt més desastrós del que van dir. Els geigger marquen avui deu vegades més de lo tolerable. Van pensar seriosament evacuar els dotze milions de tokiencs, etc.


-  Resum fantàstic del què ha de ser el futur. Diumenge a LV.  A Japó hi ha un abans i després de  Fukushima. Ho sintetiza així un intel.lectual de referència japonès. "Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic, per a ser un país poderós, no és tan important. Ara només volem viure de forma segura i saludable".


- Canal 33. Peli v.o. francesa basada en Flaubert. Transcric d'un personatge: "L'amor, la musica, Déu, tot ve a anar allà mateix, l'expansió de l'ànima de les persones nobles".

33 comentaris:

Sombrero de copa ha dit...

¿Que vols dir, Criteri, que tanques? ¡Ostres! i ¿això per què?

Sombrero de copa ha dit...

No et deixis emportar per aquest mal moment que passes. Parlan't s'entèn la gent i potser ara toca aquesta línia intimista i un pèl descarnada que vas inaugurar amb aquest últim post en que parlaves d'el comiat del teu fill gran. Ara mateix, t'escric a punt de vessar una llàgrima.

Criteri ha dit...

ja respondré

Anònim ha dit...

Per què tornes a tancar l'aixeta? De què tens por?... no t'entenc, Criteri. No veus que la censura és la mort del blog? Deixa que l'anònim digui el que li roti... i què? Qué et fa por Criteri? "Ríase la gente mientras yo vaya caliente". Obreel blog i deixa de amoïnar-te. No passarà res. Jo ja no tornarè mai més a fer de troll i l'anònim "dolent" es morirà de fàstic.

Apañó ha dit...

Yo seguiré pasándome por aquí, "per si de cas" ;)
Suerte, Criteri, y que todo te vaya bien.

Noctas ha dit...

No m'agrada gens que deixis el bloc. Gens.Que ho sàpigues:) Avisa si de tan en tan dius quelcom:(

Criteri ha dit...

Sombrero, preguntes perquè. A mi m'ho preguntes? La veritat és que no ho sé, almenys exactament.

A tots, gràcies de cor.

No sé si m'he precipitat anunciant el tancament ja que tinc coses escrites per anar tirant algun temps. I són coses, que com sempre he pretès, intenten ser d'utilitat pública.

Anònim ha dit...

El silenci mata el teu blog. Criteri, fes-me cas obre l'aixeta. La gent vol veure publicat allò de que es tracta "ipso facto", no quan a tu et sembli. El Noctas també pateix el mateix problema. No tinguis por, el prestigi no t'el dona ni t'el treu el que diguin les visites. Jo mateix, t'escriuria més sovint i... seriosament.

Anònim ha dit...

Tot i que no comenti sóc dels que habitualment passo per aquest blog.
Sempre et trobes algo imprevissi ble ;) Aguanta!

Criteri ha dit...

Anònims, si per alguna cosa vull tancar el blog no és per no haber assolit els objectius de repercussió. Estic bastant ben situat al ranking -no sé si és bona senyal- i amb nota 4 al google rank.
En quant a més comentaris...sí, m'agradaria, però no és pas pels filtres Pensem, més aviat, que allò que pontifico és insultable per a molts, però difícilment rebatible:)))

Anònim ha dit...

La gent que passa pels blogs no crec que vulgui insultar de debò ni debatir seriosament allò que a diari ja és prou debatut... donhui o no pel sac al comù dels mortals; més aviat crec que volen un amica de "gresca" com a "divertimento". Això ho hem vist no fa tant en aquest mateix blog i també en el d'el espia. ¿Recordes?

Anònim ha dit...

He volgut dir "dongui o no pel sac".

Criteri ha dit...

d'acord amb tot menys amb una cosa CABDAL:dius que no cal debatre"allò que a diari ja és prou debatut..." Si alguna cosa caracteritza el Criteri és l'abundància de coses que no és que no es debatin, sinó que ni es plantegen i que certament poden provocar el desconcert dels lectors o que sembli que desbarri, però és el que penso i em preocupa.

Sóc el primer en la gresca, però també en creure en la transcendència del què es fa. És difícil de lligar en un blog.

Has fet un comentari aclaridor o si més no meditable.

Anònim ha dit...

Au Criteri, no siguis exagerat. Quan has fet alguna crònica de viatge encara se t'escolta; amb els altres temes, ni cas. Aquesta és la trista realitat, amic meu. Et prens massa seriosament la teva pròpia valua i, -ho assegur-ho- que no és per tant. Dius moletes però que moltes coses que de tan evidents que són que ni es comenten.

Criteri ha dit...

Si consideres que les meves preguntes pèrfides i inèdites i teories peregrines -veure tag- són previssibles no ens entendríem pas, a part que em destestes un 50%.
Dius que no em fan cas: Òbviament. Ja t'asseguro que tot aniria millor si es fes el que dic.

Sobre la vàlua -no sé d'on ho has tret-: una cosa és que encerti i l'altra que escrigui bé, i no hi entraré. Només et dic lo de Villarroel, que ho tinc de pròleg: "no he de tener miedo que tomen mis escritos por las hechuras de un loco, en viendo tanto necio cuanto escribe".

Anònim ha dit...

Mira Criteri, si jo vaig i dic: si tothom tinguès diners i feina, no hi auria crisi. Això és una obvietat. Tu això ho fas molt sovint icreus que nomès pel fet de dir-ho, ja ni ha prou i no és així, amic Criteri. Les ideies s'han de desenvolupar primer en un pla teòric, i desprès dur-les a terme, per això i han metges, enginyers, fisics, quimics, etc. etc. i no diletants com tu. No n'hia prou amb dir-ho. El profesor Franz de Copenhagen del TBO, en tenia moltes de ideas i sortides com les teves i això no vol dir que tingués que figurar als anals dels descobriments i les ments preclares del segle XX. Ho repeteix-ho Criteri: et dons massa importància malgrat ser un ens inquiet i preocupat pel món en que vius. Això últim ho som i ho pensem molts, encara que no ho pregonem en cap blog. Recorda Criteri que no ets l'unic que pobla la Terra... hi han més animals apart de tu. ;-))

Criteri ha dit...

Tornem a no coincidir, suposo que et desconcerta i no acabes -ni ningú-d'entendre les meves heterodòxies. A més em molesta que m'acusis amb aquest exemple. A més és que no és obvi!!. Si hi ha crisis és perquè hi havia massa diners i feina!!

Ans el contrari!! A mi em sembla obvi i m'he escarrassat fins a l'extenuació dient que l'ÚNICA solució es repartir la poca feina i recursos que hi ha.Triple contra senzill que si no és així "no anirem enlloc", -que és el titul del'article darrer meu del Contrapunt.

Anònim ha dit...

El que no m'entens es tu a mi. El que tu diguis, o pensis, ni treurà ni afegirà tan sols un gram de saviesa per a solucionar la crisi. Et possis com et possis, Criteri. El que tu dius i el que dic jo nomès és una opinió. El que val és tindre poder per transformar la societat, i ni tu ni jo en tenim, capisci?

Anònim ha dit...

Ah! i això que dius de que "l'ÚNICA solució es repartir la poca feina i recursos que hi ha." és una ximpleria com una casa de pagès. Ni als comunistes utòpics s'els ocorreria dir-ho. Baixa, Criteri una mica els fums. No tenim perquè somriure necesssariament dels acudits que et venen el cap i que vens com a "panacea" de tots els mals. Hi han més coses que fan riure... així és que no cal que t'escarrassis fins a la extenuació, perque fa riure igual que si no ho fessis.

Criteri ha dit...

Espero la pròdiga ment que ens expliqui com sense repartir la feina, les hores de feina, podran treballar els cinc milions d'aturats. Creant 5 milions de llocs de treball, és clar. Això ni en un segle, reietons. O repartu de la feina o una bona guerra. I em sap greu ser tan explícit.

Per cert, fes-ho si et ve de gust però potser no cal tanta alusió personal.

Per cert, com deies, hi ha bastants més animals per aquest món;)

Criteri ha dit...

No s'hi pot fer res dius,? Possible, però si ningú no fa res perquè pensem que no hi farem res,sí que no es farà res, res de res.

El fet d'escriure'm i que algú ens llegeixi ja estem fent alguna cosa positiva.

Anònim ha dit...

Criteri, això és un entreteniment, no un apagafocs, ni un ministeri. Jo penso i parlo i poca cosa més puc fer. Si tu pots, apa doncs, agafa la manguera i... a treballar.

Anònim ha dit...

Jo, Criteri, treballo en el que em pertoca. Des de aquest lloc meu de treball faig la feina que ser fer i per la que em paguen. De vegades, donc la meva opinió -que pot ser errada- sobre temes generals i... això es tot. I suposo que en el teu cas, igual. Així és que, no cal fer-se mala sang com et passa a tu molt sovint. Les coses son com son i només podem fer-hi quelcom al voltant d'el nostra àmbit. Oi que m'entens, o no?

Anònim ha dit...

No et capfiquis en contra meva, Criteri. Jo ja he dit que m'agraden les teves cròniques de viatge i alguns dels teus escrits més "intimistes". O quan fas endevinalles. No em fas el pes quan et posses en plan Nostradammus i pontifiques i et fartes de dir disbarats. No t'ho prenguis malament.

Anònim ha dit...

Al.lusion personals dius?... però si no hi ve ni Deu per aqui, carinyo. De qui vols que parli, si no és de tu i les teves prediccions "preguntes pèrfides i inèdites, heterdòxies, en dius tu". Que vols que faci? Quan jo no parlava doncs, per què no parlava? ara, que parlo, per què em fico amb tu? Diguem què vols que faci? m'entono a fer de troll un altra vegada?... au digues.

Anònim ha dit...

Benvolgut Criteri, abans d'anar a dormir i com que sé que m'estimes de debò, et deixo un pensament de l'Albert Einstein: "Tots som molt ignorats. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses". Si ho penses comprendràs les diferències entre tu i el món.

A. S. ha dit...

Sou dos elements durs de pelar! però crec que el Criteri és més concret i l'anònim divaga i no concreta.

Anònim ha dit...

Diguem A.S. que és el que s'ha de concretar? No hi ha res a concretar. Són divagacions, diàlegs, paraules, opinions però, no exposicions sobre temes en concret y amb una finalitat concreta, Oi que m'eentens? No estem fen't una tesis on sí que s'auria de ser concret i exposar els pensaments adients per demostrar el què es tractés. OK?

Criteri ha dit...

AS: no, si a mi ja m'està bé conèixer el que la gent pensa de mi i el blog. Entre altres coses l'anónim em fa plantejar de nou si no és millor viure com un miserable mesell sense capacitat d'indignació i de lluita; si la vida no és més dolça tenint orxata en lloc de sang a les venes. D'escriure només cantant els ocellets i l'amor. Però sí, de contraargumentar temes que toco res. És lliure.

Criteri ha dit...

Anònim tossut: et feia més memòria. Trobes gust a repetir que per aqui no passa gent. Ja em vas obligar a parlar de les meves bones estadistíques. Ara m'obligues a dir que sóc l'onzè blog del Vallès i... a banda, el Vila i tants! sovint tenen només un o tres coment. Insisteix. A mi ni fu ni fa. A mi em llegeix els que m'han de llegir! M'entens? I si fossin menys, millor. M'entens?

Criteri ha dit...

Obviament no t'agrada quan predic; que encerti les meves negres prediccions. És vell això de l'odi a la veritat També ho he repetit, lo de Larra: "He nacido para decir lo que nadie quiere escuchar. És terrible" Encara com em llegeix algú! Això també m'ho has fet veure: encara tindria més lectors si no digués algunes coses.
Sobre la cita d'Einstein remeto de nou a l'entrada confessió Montaigne i jo, dos tontos molt tontos.

Criteri ha dit...

La veritat és que m'he passat la vida contemporitzant, dient amén, quasi no parlant per no ofendre, com xai insegur. Deixeu-me predicar ara, deixeu-me fer la pau nois, que ja em toca. Cap i la fi és el món que està equivocat, no pas jo.

Ah, parlant de generalitzacions. De la mateixa manera que empres el temps per desqualificar els meus pensaments sociopolítics, m'agradaria que dediquessis dues línies algun dia a rebatre algun-s dels disbarats que dius que dic. Seriosament ho estudiaria. T'agraeixo l'interès que manifestes per mes cròniques viatgeres i íntimes.

Criteri ha dit...

Em pregunto qui deu llegir aquestes palestres. Espiar seria la paraula:)