18 de març de 2012

No plegaré. Canvi de rumb

 Canvi de rumb al blog

Com a català, sóc home de paraula, pero he deixat de fer dues coses que vaig dir, pero  són coses que no perjudiquen ningú, ans el contrari.  La primera és que no parlaria més de medi ambient.  A partir d'ara sera així.. Si amb les evidències, si amb tot lo obvi que resulta el desgavell ecològic la gent no reacciona, ja m'aturo. Fins i tot  potser és que la humanitat s'ho mereix. Així mateix tampoc parlaré més de la necessitat i la inel.luctibilitat del decreixemnet, de tan obvi -i poc agraït- com és.

El segon incompliment  és que plegaria. No podria dir per què volia plegar però sé per què torno. Tinc tantes coses que explicar, de dir, d'ensenyar... -les de caire més seriós, de fons, no sé com dir-ho- les deixo per potser publicar en llibre. Tinc tantes coses per aprendre...

Sembla que tots naixem ensenyats; m'he adonat que el comú de la gent encara menys volem sentir-nos adoctrinats, ni que sigui per gent informada i sàvia. Així va el món. Ens agrada que ens distreguin, sorprenguin, ens facin riure, emocionin, etc.  Intentaré que hi hagi el punt just de cada cosa. Tot menys comentar la buida o falsa xerrameca dels polítics.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvingut aquest canvi de rumb. Per cert, em fa gràcia que hagis anat a veure les falles, vet aqui un bon pretext per escriure una crònica del viatge. Vaig ser fa un any a la "mascletà" i gairebé s'em van reventar els tímpans.

A propòsit dels teus raonamente en torn al què és o no obvi, et posso un exemple de com l'aprenentatge "manipula" el que és obvi i l'obliga a dir el que no és(obvi).


EL ESTUDIANTE QUE SACÓ 0 puntos EN UN EXAMEN (Jo n'hi haguès dona't 10).


P1. ¿En qué batalla murió Napoleón? * en la última


P2. ¿Dónde fue firmada la Declaración de la Independencia? * al final de la página


P3. ¿El río Ravi corre en qué estado? * líquido


P4. ¿Cuál es la primera causa de divorcio? * El matrimonio


P5. ¿Qué no se puede comer nunca al desayuno? * El almuerzo y la cena


P6. ¿A qué se parece la mitad de una manzana? * A la otra mitad


P7. Si tiramos una piedra roja en el mar azul, ¿qué le pasará? * Se mojará


P8. ¿Cómo puede permanecer un hombre 8 días sin dormir? Durmiendo de noche


p9. ¿Cómo podemos levantar un elefante con una sola mano? Nunca vamos a encontrar un elefante que tenga una sola mano.


P10. Si usted tuviera tres manzanas y cuatro naranjas en una mano, y cuatro manzanas y tres naranjas en la otra, ¿qué tendría? * Unas manos muy grandes


P11. Si se necesitaron ocho hombres para construir un muro en diez horas, ¿cuánto tiempo les tomaría a cuatro hombres construir el mismo muro? Ningún tiempo, el muro ya está construído.

Amb un comprensiu somriure i amb el desig de que no hagis patit cap mal a la "cremà", rep cordials salutacions.

Noctas ha dit...

Béeeeee crack., ja em semblava estranya la decisió presa. En qualsevol cas, ben tornat. Pel que fa als polítics, tens raó, però el llenguatge ecològic sol venir revestit de molta política, esquerranosa, per més inri -no dic que sigui el teu cas- i et serà difícil no caure en l'eslogan:)...saludus

Evocacions ha dit...

Bé, és que no seria ètic que TU pleguessis. Haurien de plegar tants i tants saberuts de la ignorància molt abans. En tu, com en altres blogs propers, reconeixo el sentit de la crítica: no pas perquè sempre encertis, sinó pel molt, i humilment, que t'apropes. Què és molt més que els SS de torn.

Criteri ha dit...

Això està ben portat i adient, anònim. A València vaig comprar -ganga- un llibre de problemes lògics, semblant als detectivescos, i en seleccionaré algun aquí.

Gràcies també, amics Noctas i Evo.

Sorpresa. Si teniu sana -o insana- curiositat per saber les meves andances Ebre enllà, podreu llegir la crònica valenciana. Crec poder assegurar que hi ha algunes facècies curioses i divertides.

Anònim ha dit...

No m'extranya lo de les faceries. A Velència pot passar de tot... i sempre, bó; sobretot, la paella o les dones que són les més maques de l'Espanya imperial, que passegen amunt i avall, exhibint la seva bellesa pel centre de la ciutat. Abans s'asseien a la cafeteria Barrachina per mirar i fer-se veure. Com gairebé tot lo bó, ja no hi és aquell emblemàtic establiment de la plaça del Pais Valencià. Ah, m'ho oblidaba... i també que et facin un o mil hotels en llocs sense qualificació per a contruïr. ;-))