27 de març de 2012

Larra, el seu crític i en Criteri. Trailers de properes amenitats critèriques

Només per a criteristes -o  larristes. O no.


Obro a l'atzar Larra i trobo que diu el crític J.L. Jhonson:

Nos asombra su profunda percepción de la realidad española...pero el prudente optimismo ha desaparecido por completo. Ya se nota el cansancio espiritual del hombre que ha dejado de luchar por su ideal. Encontramos ahora una profundidad sentimental apenas sospechada.

Habia adoptado conscientemente al escribir una actitud de una conciencia social...Veia claramente que tenia algo especial para ofrecer a la nación. Su sàtira mordaz servía para provocar una reacción al lector que le llevara a exigir cambios..


El crític cita Larra "...no sé que ángel malo me inspira esta maldita tentación de reformar, emprendida cual soldado va a tomar una batería..." Com ho explica Jonson? Larra entendió que estaba solo y que tendria que alcanzar su objetivo sin la ayuda de nadie. Si entendemos ésto, el fin de sus artículos es obvio. En el lector Fígaro buscaba un aliado, Sí, un aliado, ésto es, uno como él, que considerara indispensable un ambiente social revitalizado en que, como hombre de talento, pudiera satisfaces sus aspiraciones.


Conclusió

Publico aquesta transcripció  ni que sigui per curiosa coincidència,  si ho  lliguem al canvi de rumb del blog. Si més no hi ha unes coses fonamentals que m'acosten a Larra: l'escriure com a tasca reformadora, escepticisme total i entendre -com ell- que estic sol a la palestra. Si hi ha més paral.lelismes no sóc jo per dir-los.


Trailers

-Va una de megalomania critèrica -dues -(títol)
- Mena de joc on el lector ha de resoldre però també proposar. Aportarà dades inèdites a la sociopolítica -apartat hispànic-"barata"-, la més útil.
- Açores i els curiosos veïns portuguesos.

31 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure, Criteri, ni tu amb el Larra, ni amb el Balmes, tens res en comú; L'un periodista i l'altra capellà, polític i filòsof. Es pot saver que hi tens a veure tu amb ells? Bé està que et sembli que de tant en tant, creguis -com els boixos i sonats que campen arreu del món- que voles... em sembla prou bé, però tu, no voles, això és imposible, perque no tens ales. Tens una dèria o fal·lera digne de millors esforços, en creure que ets el doble -com jo ho soc del Robert Redford-, de aquests dos elements. El pensament profund i acurat el té, per exemple, el Gregorio Luri, per possar un blogger proper a nosaltres. Tu no, Criteri, tu escrius i, sobretot fas, facècies -com t'agrada dir- i aixó, encara que ben trobat i molt digerible, no és per comparar-ho seriosament amb els escrits acurats i profondament ben pensats i raonats dels dos personatges que gairebé sempre menciones, comparan-te amb ells. Aviam, Criteri, si fas memòria, recordaràs que al TBO o a les diverses historietes dels diaris, quan volíen fer sortir un paio "tocat del bolet", sempre creia que era Napoleon. Doncs tu -com el esmentats personatges- creus que ets tots els dos personatges a la vegada (doble ració de bogeria) >:-)

Anònim ha dit...

Tu Criteri, no tens l'entitat que tenia en Fígaro i lo Balmes. Ells eren uns escriptors prou coneguts arreu d'Espanya. Ells eren uns altaveus del seu temps. A tu et coneix, la Neus els teus dos fills, jo i uns quants il·luminats més. Mira sempre de publicar collita pròpia. Apart de quan es fa un assaig on es fa constar les fonts bibliogràfiques, no cal ser tant pedant de referirse a ninú per donarse "coba" a si mateix. Això no té cap mèrit Criteri. El que conta sempre és el pensament propi no les cites... això últim és pels pedants, que d'altra manera, no es faríen escoltar.

Sombrero de copa ha dit...

Per quan el darrer capítol del viatge a les Açores? Aprofita que ve la Setmana Santa i la gent fot lo camp i vol saver coses i indrets on anar. Deixa't d'hosties i escriu. Treu-te la mandra i no facis com d'altres.

Tin ha dit...

Diu el Pitoniso Pito que el Barça tornarà a guanyar la lliga. Que en penses de tot això? En Ricardo Pastor, fa pronòstics com tu... només que ell ho acostuma a endevinar. De 45 prediccion només la va "cagar" sis o set cops. Que et sembla, noi?

Anònim ha dit...

Hoy Criteri, y en honor a Catulo y en el tuyo mismo, me gustaría traer a colación un par de epigramas –sí, aquellos versos cortos, festivos o satíricos, en que descolló también Marcial- que escribe de forma impúdica y desvergonzada, a menudo hiriente para el destinatario de sus dardos, y que realmente divierten por lo desenfadado de su lenguaje y la procacidad de algunas situaciones que narra en sus poemas.

DOS POEMAS DE CATULO

No quieras admirarte de por qué razón debajo de ti mujer ninguna

Rufo, quiere su tierno muslo poner,
no si a ella la titubees con el regalo de un raro vestido o con las delicias de una perlucidilla piedra.

Te perjudica cierta mala hablilla en la que de ti se cuenta que bajo el valle de tus sobacos un bravo cabrío habita.

Él da miedo a todas, y no es admirable: pues mala de veras es una bestia, y no con que una bonita chica se acueste.

Por esta razón, o este cruel de las narices azote asesina, o de admirarte cesa de por qué huyen.
- - - - -
Tú, el mayor ladrón de los baños, Vibenio padre, y el bujarrón de tu hijo (pues, si el padre tiene la mano derecha más corrompida, el hijo el culo más voraz), ¿por qué no marcháis al exilio a alguna maldita costa, supuesto que los robos del padre son notorios para el pueblo y tú, su hijo, no puedes vender ni por un as tus peludas nalgas

Anònim ha dit...

Il.luminat o no, és ben interessant la cita d'en Criteri, i molt ben portada, carallot anònim envejós i panxacontent. No llencis la tovallola Criteri, el temps és qui posa o treu la raó.

Anònim ha dit...

"El éxito no da ni quita la razón a las cosas". Aunque esta frase, convenientemente manipulada, es la que ha dejado escrita el anónimo para halagarte, en realidad fue proferida por el político conservador malagueño, D. Antonio Cánovas del Castillo, adoptando un sentido completamente adversativo al pretendido por el susodicho anónimo.

Criteri ha dit...

Anònim... anònim, no tornem a fer el tontaina que tanco l'aixeta. A més de la fina mala educació fals i manipulador. On he dit que em comparo amb Balmes, llumanera de Catalunya? On he dit que em situo al nivell de Larra? Que aquest -en general- sóc millor. Encara que graciós i idealista, era un tipus presumit, d'un romanticisme tonto, enredat pels polítics, i ...suicida. Ara, això sí, Larra i jo coincidim en el ser escèptics, crítics i marginals, absolutament marginals. I encara, que potser ja has llegit el meu llibre "seriós"? Espera doncs. Llavors parla i critica. Hi estaré d'acord o no. Ara no, mentider, i que no obsta que t'agraeixi que em diguis com em veus, ja que és possible que molts lectors també, desconcertats, errin i facin teories sui generis sobre la meva heterodòxia. Ah, i el Luri és dels que diu que el roc català fou un invent. Ningú no és perfecte;)

Quedi clar: no sóc profeta, ni lumbrera, ni savi llegit. Sóc només un pagès que fa ús del menys comu dels sentits: el sentit incomú, el que preconitzà el marginat i menyspreat Balmes. El menyspreu a Balmes no pot portar aparellat res més que el menyspreu a la veritat i la lògica més elemental. I així va tot. Em sembla que la mandra de pensar fa i et fa identificar la unicitat amb la bogeria. Potser una mica és així:)

Estic intrigadíssim Tin. M'agradaria que em diguessis UNA sola predicció meva que hagi estat errada. El Pito és balmesià.

Criteri ha dit...

Anònim que m'encoratja, és inútil tota lluita. Ja ho has vist. Potser alguna vegada em posarè flamenc, però ja només seria per inèrcia i per desconcertar, per fer posar vermell a més d'un... i d'uns milions.

Fou Larra també que es preguntava com podia pretendre tenir l'apreci del públic o la societat, a qui criticava. "Triste sino". Podreu entendre que abans que la pompa del públic m'estimi la veritat, la meva, els meus principis.

Apañó ha dit...

Bueno, comprendo a Larra y deseo de corazón no acabar como él, descerrajándome un tiro en la cabeza.
En nuestras dolorosas Españas no se le pueden pedir peras a los olmos, menos aún darle miel a los asnos.

Saludos.

Anònim ha dit...

No tinc res a veure amb el Luri, no sé qui és, però si és que ho vadir això que dius, doncs tenia raó. No hi ha tal rock català. Hi va haver una "nova cançó" però rock, el que s'en diu rock no hi ha hagut res digne de menció com a "rock català".

Criteri ha dit...

No ens espantis Apañó. En tot cas, dispara't al dit petit del peu:)

Si dius que no hi ha hagut mai rock català no seré jo qui passi el temps explicant-ho, amic anònim, a Internet ho trobaràs tot, des del dels 70.

Anònim ha dit...

No hi ha tal rock, Criteri, ni pop català, si acàs, fet a Catalunya i gairebé sempre, sempre en castellà. Per tant, genèricament es rock o pop espanyol.

Aquests grups que et vaig a dir, jo els anava a veure'ls (la majoria), al salò Iris del carrer València a finals dels seixanta, principis dels setanta, i t'adverteixo que no té res a veure amb cap "Rock català" específic. Això sí, eren grups catalans, gent catalana però les lletres en castellà. Vinga, anem per feina:

Iceberg, Pegasus, Vertice, Tapiman, Fusioon Mahavisnhu Orchestra, Huapachá Combo, Los Rebeldes, Loquillo y Los Trogloditas. a partir d'aqui, e cert que van sorti grups de rock que cantaven en català però mai amb pro entitat com per a ser reconeguts com un moviment prou important com per a generar cap etiqueta. La dimensió dels grups i músics de les formacions que t'hi dit era coneguda inclús fora de les noostrades fronteres i eren infinatament superiors en cantitat i qualitat als quatre grups mal contats que desde els anys vuitanta campen pel panorama català. Jo que conec molt bé la quëstió mai donaría per fet (talment com el Sr. Luri), l'existència d'un "rock català". Una etiqueta, Criteri, ha d'escamparse molt i molt per que cali i és faci un nom amb propietat. Això ho va conseguir la "nova canço" perquè a més a més tenia uns arrels socials i uns vínculs lingüistics i polítics que no s'hi donen ara en aquest moviment al que tu dons nom. Els entesos no ho creiem així, en tot cas, serà un moviment vernacle com pot ser el rock, gallec o basc i l'andalús, també inexistents com el rock català. Aquest és el meu parer.

Sombrero de copa ha dit...

Quan et vingui de gust, amic Criteri, parlarem de sarsuela musical, no gastronòmica, si es que t'agrada. Aquesta, és junt amb els braus, una de les moltes asignatures pendents i que no ens agrada remenar massa en públic als catalans, com si ens fes vergonya de parlar-ne. Amb el teu permís, més endavant obriré el foc amb una consideració sobre aquesta meravellosa música costumista que va omplir tot una época de molt bona música, d'una qualitat mai prou apreciada per culpa d'aquest auto-odi tan nostrat que sempre ens acompanya als catalans.

Criteri ha dit...

Home, mirat així tens tota la raó. I es que aquí a part i la nova canço i la onda laietana -Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Barcelona Traction, Música Urbana- no podem dir que hagim creat cap etiqueta. Em pensava que quedava prou clar que quan criticava en Luri era perquè ell repetia lo de tants -no sé com qualificar-los-, que deien que Sau, Pets, etc no tenien cap qualitat i havien arrelat per què estaven promoc. per la Gene. Noi, penso que és clar que a la gent li agradaven. Gràcies per les reflexions.

Criteri ha dit...

Els progres valencians pancatalanistes dels seixanta-setanta són els culpables que els valencians rebutgin qualsevol cosa amb regust de pancatalanisme comú.Aitals progres s'enfotien de les falles, la barraqueta, la Geperudeta...de tot el que constitueix el fet valencia tradicional!! Els progres catalans són igual de dropos i -entre altres coses- rebutgen la sarsuela -i els toros- perquè els sembla que és espanyolitzar. Dropos i ignorants, ja que ignoren els autors catalans d'aquest gènere.
A mi m'agrada. I res de género chico.

Si et ve de gust comenta aquí, o fes post al teu blog. - blog?-.

Criteri ha dit...

Trailers. Un d'un concurs entretingut.

-Un altra cita de dos línees de Larra, escrita per un francès. Còmico-provocativa.Curt i que canviaré depresa per sotmetre al públic en general aquesta qüestió.

-Un concurs o joc, on hi haurà sociologia barata, que és la bona, aportació del lector i resolució.

- Darreres cròniques de les Açores. Amb amenes disquisicions sobre Portugal, del caracter portuguès sobre tot.

Ah i n'he trobat un altre que també em copia i llegeix. Un editor.;)

Sombrero de copa ha dit...

Com vulguis... pensava que ja no passaves a veure'm. No veig mai cap comentari teu, encara que jo tampoc escric massa. ;-)

Sombrero de copa ha dit...

Ah!, i tens tota la raó amb el que dius dels progres catalans i valencians pancatalanistes. Aquests paios han matat la tradició. ¡Que Déu els perdoni! no sabran mai el mal que s'han fet a si mateixos. Així s'els veu pel món, sense bruíxola, perduts res d'ética ni de moral, envoltats sempre pel fum dels porros i les levitacions de les drogues que es foten per tots el forats del cos.

Anònim ha dit...

De res, Criteri, de res. No obstant´, el plaer és mutu. M'havia oblidat ja dels grups que menciones. De l'Orquestra Mirasol, tinc un grapat de discs, tots ells molt bons i de la Salseta del Poble Sec. Per cert, el Huapachá Combo, em sembla que eren del Vallès. Benvinguda aquesta amable "plática".

Criteri ha dit...

Si no escric -principalment-és perquè no enllaces,tot i que hi passo quan m'enrecordo,a tongades.

Anònim, quina nostalgia fa només llegir el nom d'aquests grups, no? Per aquelles Casualitats critèriques has citat dos grups relacionats amb Mollet: Huapachà són de Sabadell i tenen una canço on esmenten Mollet i la seva boira -amb el canvi climàtic ha desaparegut. El cantant de la Salseta el veig a vegades a Mollet comprant el diari amb el gos.

Anònim ha dit...

Ahir es parlava aquí de la tonteria dels progres, el relativisme, etc en que està immers de fa temps Catalunya. Doncs aquí estâ l'evolució lògica del pensament progre i relativista català: sense valors, Barcelona ha esdevingut la capital del desordre i la degeneració.

Anònim ha dit...

Va ser Zeleste, un local emblemàtic de la Barcelona trinxeraire i musical dels anys setanta. Antic magatzem de roba reconvertit en sala d'actuacions en viu, des que fora inaugurat el 1973 i fins al seu tancament a l''any 2000, tingueren lloc al seu escenari, tota mena d'esdeveniments; des de presentacions de llibres auspiciades per importants editorial de la época, fins als més sonorosos recitals de música d'avantguarda; des de la Nova Cançó (allí vaig veure actuar a la malaguanyada Dolors Lafitte, traspassada fa un parell d’anys), passant per l'actuació d'orquestres de música ballable, i d’alguns i molt bons grups de jazz reconeguts arreu del món (Bill Evans, Tete Montolíu, Gerry Mulligan, etc.) També va ser en aquell lloc, on vaig conèixer, en sengles presentacions dels seus llibres, a Juan Marsé i Mario Vargas Llosa. Eren els anys bojos de l'expansió econòmica de la ciutat previs a la mort de Franco i a les olimpíades del 92. Això explica, en part, l'adopció de la sala com a icona de la progressia catalana -com abans ho havia sigut la sala Bocaccio del carrer Muntaner-.

La proximitat de la Via Laietana amb el carrer Argenteria (Platería), seu de la sala, va servir per batejar aquell experiment que tu comentes en el post de mes amunt, Criteri i que ha despertat el meu sobtat interès, fent brotar una incontenible onada d'imatges i records, que no tinc per més que intentar plasmar per escrit, en amistosa relació amb tu i els altres lectors. "Música Laietana", aquella va ser l'etiqueta escollida amb què es va conèixer a grups, a més dels que ja has apuntat, com l'Orquestra Plateria, fundada en aquell mateix local el desembre de 1974. "Camarera de mi amor" amb el ja desaparegut, Jordi Farràs “La Voss del Tròpico” com a vocalista, o l'estupenda versió de "Pedro Navaja" del músic panameny Rubén Blades, són les cançons que van projectar merescudament al èxit de la formació per tot el territori. Envoltant aquell indret -gairebé un tuguri-, planearían figures com Gato Pérez, també traspassat, Jaume Sisa o l'Albert Batiste; grups com Blai Tritono d'Eduard Altaba i d’altres
excel·lents músics que l'hi feien costat o l'inefable Companyia Elèctrica Dharma, dels germans Fortuny, del barri de Sants (que des d'un principi van interpretar les seves caçons en català, donada la militància en els moviments socials de l'època del seu fundador Esteve Fortuny, qui moriria prematurament als trenta-dos anys d'un atac de feridura). Pel que fa als estils musicals que va representar l'aparició d'aquesta nova etiqueta caldria situar-los en la fusió del rock amb el jazz, amanit ocasionalment, amb els ritmes mediterranis i fins i tot salseros com en la ja ressenyada "Pedro Navaja".

Altres grups despuntarían sense res a veure amb el "rock català" ni amb la música laietana com "El último de la fila" o la música del descastat i sovint estúpid "Loquillo y los trogloditas" qui va acabar emigrant no fa massa ¡Adeu, Andreu! al País Basc per no sé quines greuges causades a la seva persona... vaja, un ressentit com el Boadella i l'Espada.

Com a colofó, dir que va ser la sala Zeleste l'aglutinant d'aquell inoblidable moviment musical que tan bones estones ens va fer passar a tota una generació i del qual encara perviuen algunes formacions que tot esser irreconeixibles, pel que fa als components inicials, segueixen donant la “matraca” sempre que es presta l'ocasió.

PS. - Zeleste va tancar aclaparat pels deutes, l'any 2000, on era, no s'hi troba res que ho recordi -descansi en oau, doncs-. Els “Huapachá Combo” eren de Terrassa i no de Sabadell. Se'ls troba a faltar. Per a mi van ser dels millors. Com de vegades dius tu Criteri, grup ideal per a pagesos sense pretensions i només amb ganes de passar-ho bé.

Criteri ha dit...

T'agraeixo "l'exercici" de nostàlgia -i informació. Crec compartir la sensació de veure que no hi ha rastre del Zeleste. Així mateix recordo aquell esclat de vida i joventut, on hi passàrem tantes hores el jovent dels 1970 i 80, el Moustache de La Garriga i fa basarda veure convertits els seus espais i tants records de milers de vallesans en un puto parking.

Crec que Loquillo i el Último eren un altre món.Suposo que no volies ser exhaustiu i jo afegeixo però O. Tramvia -trencador però fluixet-, Riba, Fussion amb S. Arisa, Baleriola està ben actiu,però com a músics sobretot Toti Soler i Jordi Sabatés.
El ser de fora Barna era un handicap, però hi baixava de tant en tant. Per cert vaig tenir el privilegi de veure un dia La Banda trapera del rio en una mena de concert punk, on hi vaig veure gent amb l'esvàstica.

Anònim ha dit...

Efectivament, no he volgut ser exhaustiu. El Toti a qui conec personalment i el Jordi Sabatés són amdós, de més cap aqui dels anys mencionats, per això no els he tintgut en compte. Bé, doncs que passis un bon cap de setmana. Jo, fot-ho el camp. Fins dilluns.

Sombrero de copa ha dit...

¡Qué grandeza!, en un plis plas, uno que pasaba por aquí, nos describe un retazo de historia de la buena, tejida en el buen rollo -como gustan de decir ahora,las élites que nos gobiernan y dirigen nuestro unidireccional pensamiento. Imposible de encontrar en las hemerotecas esta pequeña joya que te ha dejado escrita el "Anónimo" diletante musical de los años locos de Zeleste y el panorama musical de la Barcelona pre-post democrática. Semejante esfuerzo bien merece un sueldo o un simbólico estipendio por lo cuidado de su exposición y la amenidad de los hechos que cuenta.

Lástima que su irrupción, como elefante en cacharrería, casi que hace inútil mi sana intención de intervenir con otro, creo que interesante post, sobre el mundo casi extinguido de la Zarzuela. Tú dirás si sigue siendo de tu interés, Criteri.

Criteri ha dit...

M'havia oblidat de l'anònim que intervenia sobre els desordres, tema sobre el que m'agradaria parlar però no acabaria i qui hauria de lleigr-ho no ho llegiria.
Només diré que lo més patètic, absurd de tot i del tot, és que el govern es queixi dels desordres!! Ells, que tenen l'obligació de prevenir-los, ells que van fracassar, per mor "del model policial que ens hem donat, més aviat preventiu que repressiu..." com digué orgulllosament el Puig en una ocasió.

Informació i meditaciócritèrica. c.

Criteri ha dit...

Si molt no m'equivoco Sabatés i Toti son de la quinta de la majoria dels altresi i coincidiren, però bé, no discutirem per uns anyets.


Pel Sombrero en particular:

Al pròxim post hi ha una vessant sarsuelera. Si vols tocar el tema sarsuela en concret espera uns dies , Sombrero, per si hi ha lectors que volen participar del tema en sí del post. Ja que és un post participatiu, si és que ja no he estat jo exhaustiu. Ja s'entendrà.

Com que estaré desconectat, el post que penjaré durarà fins el cap de setmana que ve.

Anònim ha dit...

M'he deixat, ara que ho recordo, els Màquina! amb el Rocky Muntanyola (Jordi Batiste) al capdavavant. Eren de la mateixa época dels Iceberg (Finals dels anys seixanta, principis dels setanta).

Anònim ha dit...

Tens raó Criteri, pel que fa a Jordi Sabatés i Toti Soler. Com a músics individuals amb carreras personalitzades, no els he fet constar, talment como no ho he fet amb el grandíssim Josep Mas "Kitflus", autor i intèrpret de la mai prou reconeguda banda sonora de la nostrada sèrie "Poble Nou", que precisament és nascut a Mollet i que va ser també el líder junt amb un altra icona, el Max Sunyer, dels meravellosos, Iceberg.

Hi han músics per damunt dels grups i, hi han grups pel damunt dels músics vistos individualment. Te'n diria cent de bons músics, si vols... com el Ricard Miralles, músic i compositor de temes d'en Serrat, l'extint Josep Mª. Bardají. La trapera del río era una banda, veritablemnt marginal, de la que salvat el que pugui quedar per omplir la Història, no va deixar musicalment res remarcable.

Anònim ha dit...

[url=http://louboutinmart.co.uk]christian louboutin uk[/url] Which is really great, because it lets them maximize profits, and generally ruin everything.. [url=http://dkgoose.com]canada goose[/url] Wujpdffji [url=http://www.louboutinoutletuks.co.uk]christian louboutin outlet uk[/url]
elqpgm 351070 [url=http://www.chilliwackbombersoutlet.com]canada goose expedition parka women[/url] 927676 http://www.beatsbydreaonsales.com