31 de juliol del 2018

La presó

Publicat a Som Mollet

Veure la dona de Bàrcenas plorant a l'entrar el seu marit a la presó, condemnat a 49 anys -ella uns quants menys- em va ser com una epifania. Una família polveritzada -el seu fill vivia amb ells -té vint-i-nou anys però en podria tenir nou. Vaig veure i sentir de manera diàfana el terrible drama que representa la presó. Pels tancats i els seus propers a fora. Vides i famílies arruinades. 

Un cas del que no se'n parla és el de Sandro Rosell. Tancat,sense judici fa més d'un any.. Diuen que està enfonsat i lluny de casa, com els presos -hostatges- pel procés. Trobo gent molt sensible al patiment d'aquests presos, incapaços d'empatitzar però amb els altres i reclamant que es podreixin a la presó.fins i tot per delictes  econòmics.Ells -i tots- ens hem de preguntar: segur que som tots millors que ells? 

Estem al segle XXI. No hi ha alternatives més humanes, com treballs socials, reintegrament dels diners estafats, o pèrdua del patrimoni del delinqüent? Si tinguéssim l'oportunitat de fotre la mà a l'erari públic, amb poc o cap risc, cobrar comissions de constructores, etc, quants tindríem la força moral i valors ètics suficients per a deixar escapar l'oportunitat d'ingressar una bona picossada? -que cadascú es respongui. Pel que sembla, en aquest país -i al veï- no masses. Tinc la impressió que vivim en un país on la corrupció i l'engany és el que preval. Des del governant al lampista o mecànic -tot i que en aquests últims a vegades és per pura supervivència i necessitat davant la voracitat recaptatòria de les administracions. La pregunta, lògicament és: cal reorientar el tema penitenciari? La resposta admet mil matisos, la necessitat del debat crec que no. 

He vist els ajuntaments no independentistes de Centelles, Granollers i Barcelona amb un llaç groc a la façana. Ni que fos només com a acte de solidaritat amb el patiment dels presos catalans i les seves famílies l'Ajuntament de Mollet també ho hauria de fer.