3 de febrer de 2012

Quan la publicitat és prostitució i els publicitadors prostituts

Una vegada li vaig  llegir a una madame que " hi ha diverses formes de prostitució, hi ha qui ven la vagina i hi ha qui ven el cervell". Cert que no és el mateix però situa la qüestió de la que parlaré.

A casa havíem comentat lo molt que grinyola veure persones de "prestigi", oferint-se, rebaixant-se a anunciar qualsevol cosa -òbviament tots ja amb una situació econòmica folgadíssima.


Escric després de veure l'anunci d'una model -de les aparentment serioses, tertuliana, etc- em sembla que una tal Martina Klein dient en un anunci: El meu pare està sa i valent perquè pren Eko!
Ens vol, ens volen vendre que una culleradeta diària de blat torrat fa miracles!  Quan li deuen haver pagat per dir aital animalada, tan infantil mentida?  Recordem també el "savi" Punset  defensant el pa industrial o el molt esquerranós Imanol Arias  uns  productes bancaris. O el Guardiola, i centenars més que venen el seu careto, prestigi i dignitat per a benefici d'un altre... i propi, naturalment. Diria que s'ha perdut el seny i fins i tot el sentit de la dignitat. La majoria de ciutadans ho accepta com una cosa normal.

8 comentaris:

Noctas ha dit...

mmm però fixa't criteri en el aiiiii del Punset al final de l'anunci. Hi ha un cert punt d'ironia en aquest aiiii, com si el Punset es mofés de l'anunci.

Anònim ha dit...

I la propaganda política què?

Criteri ha dit...

Vaig tenir una alegria que encara em dura -i ja fa temps- quan vam inventar la funció mute. Quan comencen a bramar els anuncis...click fora veu, fora les veus de gata maula dels perfums, les cridaneres db la majoria d'anuncis i els detergents i les ensarronades. No és per fer-me el xulo però no puc amb els anuncis i menys de fons musical familiar.

En la propaganda poítica els actorss dels spots són simpatitzants? perquè si no...

Noctas ha dit...

Eppp criteri, d'acord, i m'has fet riure molt amb el coment, cabroncete, però quan vegis l'anunci del Punset, puja el volum, please, i veuràs que al final, just al final, el Punsi fa Aiiiiii , però és un aiiii de deixadesa, com si volgués dir: el què un ha de fer per guanyar moltsss dinerssss:)

Evocacions ha dit...

El felicito, Criteri, per a adonar-te d'això i per a utilitzar la paruala dignitat. Tenen un munt de pasta, i pam, a fer el ridícul i a fer mal, ep!, fer mal, perquè molta gent posa les seves il.lusions en aquestes coses anunciades. I és enganyar gent. Aquest prendre distància que fas és essencial, no fotem. No el veig en gaires blogs.

Criteri ha dit...

Content Noctas d'haver-te fet somriure:)

Evo, a vegades penso si no hauria de repensar el caire dels temes i parlar més de cosas de la política , i en general de lo que surt a la primera plana dels diaris. Gràcies per ajudar-me a mantenir la meva línea heterodoxa en quant a la temàtica i per tant també en les reflexions.

(tinc un tema d'aquests que diu l'Evo, que només detecto jo i per tant i per desgràcia només m'emprenyen a mi, i que l'anoto aquí en plan agenda, encriptat:) flimusic) espero que una vegada l'hagi publicat empreny també a qui el llegeigi:)

Anònim ha dit...

Això del comandament a distància és un gran invent que no valora la jovenalla d'avui.Dona molts mals de caps als anunciants i programadors.

Tu treus el volum però n'hi ha molts que canviem directament de canal. També ens permet, comodament asseguts canviar de canal quan apareixen determinats personatges o programes.

Criteri ha dit...

També, també.
Veig que també ets dels q uees deuen enrecordar del temps on a alguns bars canviaven el canal " a distància" amb una canya! Jo ho he vist. I lo feixuc que era aixecar-se del sofà cada moment per a canviar volum, canal, etc