15 de febrer de 2012

Una anècdota pròpia corrobora un descobriment revolucionari

Luca Bonatti, neurolingüista de la Pompeu Fabra diu a LV en tituars: Un nen d'un any raona millor que un adult. Diu que tenen el raonament pur, que defineix com el no esbiaixat per l'experiència. Critica la filosofia tradicional que confon racionalitat amb verbalització, etc. Interessantíssim.

En una reunió d'unes 15 persones -de cultura mitjana- es demanaven signatures per a protestar sobre no importa què. Tothom, reivindicatiu, va signar a la primera. Jo vaig dir: m'ho he de pensar. Això em va portar a una recriminació general. Poc després va assistir a la reunió una senyora de la neteja, de poc o cap estudi, que tampoc va voler firmar. Això em va alleujar una mica, cosa anguniosa perquè diuen que hi ha llibertat de discrepar, diuen. Però bé, per desgràcia, tota la vida, fins no fa massa, he viscut acostumat a confiar i recolzar la majoria, allò que altres suposadament més informats deien. Encara em costa discrepar en segons què. Però ara vaig amb peus de plom. En definitiva, diria que la senyora illetrada i jo, l'infantiloide Criteri, estàvem en lo cert. I ara, després d'haver llegit l'esmentat llumenera de neuròleg hi pujaria de peus.

Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que  només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot  sembla que concordi.

Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.


Afegitó
 
 Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.

6 comentaris:

Ricard Cerni Estrada ha dit...

La lògica de la innocència i, a l'inrevés, la comoditat de no pensar. Estem tan acostumats al fast food que ho hem aplicat al fast thinking.

Noctas ha dit...

A mida que creixem ens anem tornant més imbècils tb. Gran post, Criteri i un dia em posare a llegir Balmes. Em tens intrigat ja, punyeteru! Pur ciertu, que deu pensar kant al respecte? Al cel deuen estar discutint de valent:)

Criteri ha dit...

Intueixes bé Ricard -segons Balmes, de nou- que deia que les coses que s'entenen millor són les que s'intueixen o quasi, a través del fast thinking.

Gràcies Noctas. Ja trigues a llegir-lo. Si cal ves-ho fent a miques i començar per El Criteri. Hi ha els Escrits polítics, que alguns són per sucar-hi pa. A mi em falta molt per llegir.

Anònim ha dit...

Si busques a l'entrada ARCO a can Luri tindrás una sorpresa;)

Criteri ha dit...

Buuf, "no sé si debes", anònim , presentar coses peregrines meves a casa tan sèriosa com a can Luri. Però veig alleugerit que no li ha desagradat. I vet aquí el comentari del Sr Gregori i del que valoro molt el consell:

Gregorio LuriFeb 17, 2012 07:58 AM

Moltes gràcies, Anònim. Coneixia aquests estudis i a no em van agafar per sorpresa les seves conclusions, perquè la meva pulsió piagetiana ja fa temps que està molt marcida.
Un consell: No importa que diguis que no quan tothom diu que si; el que realment importa és la convicció amb que ho dius. Si ho dius amb seguretat, et respectaran, mentre que si ho dius amb inseguretat et prendran per una persona covard. Per altra part solament prenent posicions clares davant nosaltres mateixos estem en disposició de corregir-les si resulta que descobrim que estaven equivocats cosa que -al menys en el meu cas- no ha estat precisament l'excepció.

Criteri ha dit...

Entorn el consell Lurià:"...No importa que diguis que no quan tothom diu que si;)..."

Doncs en el moment que tothom ha dit que sí als sindicats i ha sortit al carrer,aquest clamor -ho acabo de veure a la tele-, jo esmentaré el fet, per qui no ho sàpiga, que corre una foto del cap de CCOO on se li veu el rellotge, S'amplia i ...pam! és un Rolex d'uns 10.000 euros o més.