10 de febrer del 2012

Noves paraules en ruta a Mollet. -II- DESCOBRIMENT etimològic. "El hombre que lo hace todo en España"

Continuo amb altres verbositats molletanes que vaig proposar a en Màrius Serra. Divendres TV3  -vegeu capítol 1.
 

Extracte del primer mail -a raig-a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:

"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.

Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.

Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.

El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.

ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)

No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:

Mal andandu, granuha...per pillastre

Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons


I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot

Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.

Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades,  Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"

segon mail afegitó:

"Més que he recordat:

Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-

també joc: Cuitamagar

De torna:

Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"

Nota a peu de set:


Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia?  El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.

He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.

DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, 
i uns particularismes critèrics

Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.


Particularismes


No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?

Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast. 

A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).

Justament ara també  he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré  el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.


Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.

8 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Maspons ha dit...

He rebut 22 comentaris sense filtrar que s'han esborrat no sé com, però obriré els fistros properament de nou. Gràcies per la participació.

Anònim ha dit...

Crec que a Mollet existia també Ca l'allumat, que era una casa pairal

Maspons ha dit...

Sensacional. Casualitat critèrica!Aquests Allumat eren pollaires , o són. Eren els dos de Mollet que ens compraven bestiar a la granja. No sé si són els Margarit. El Margarit pare fou a qui vaig sentir -un dia de compra- això de : Mollet, merda al jec.I em va quedar. S'està fent famós.Ha estat justament l'eix del titular del periodic local Contrapunt- el refrany aquest.

Maspons ha dit...

(Ah els fistros no els obriré. Si diguéssiu alguna cosa...-els trolls.
Per tant el troll dilecte de nou directe a la brossa, sempre que no vagis canviant d'ordinador.)

Maspons ha dit...

Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres del post. Però altre feina tinc. Disculpes.

Eduard ha dit...

Sumats tots els filòlegs i prefessors de català de Mollet no farien unes mínima part del que has fet tu amb les teves recerques. Bravo Esteve!!!

Maspons ha dit...

Gràcies Eduard. Bé, més que recerques,és interés, curiositat i retenir lo interessant.