Entrades
Seguim amb l'apassionant -per a quatre, però molt- món de la terminologia local i dialectalismes, alguns del Vallès Oriental en general,suposo.
D' Osona en diem la plana i del Maresme la marina. Els de l'altra banda són els de St. Fost i Martorelles.
A Osona en diuen aixada i aqui magalla.
Parpelina és una barra de ferro llarga per fer alçaprem -no és ben bé localisme, però així la divulgo.
Xargais són corriols de la pluja -correctament xaragalls.
Estiracabells són libélules, papasastres tijeretas, rènec és una paparra i les llagostes saltamartins -fins a la normalització no havia sentit saltamartí.
(Crec que s'entén sense posar cursives)
Aquestes han estat doncs les meves aportacions al patrimoni.
4 comentaris:
Parpelina és una paraula ben bonica. La coneixia de quan vaig treballar en un taller mecànic.
És bonica, sí. I tan delicada que ningú diria que és una barra de ferro:)
No crec que "parpelina" sigui tan local ni comarcal (l'he sentit fer servir a Rubí). El mateix cal dir dels "xargais" (sembla que son "xaragalls" de pronunciació deformada). No sé, tampoc, sóc filòleg...
Sí, ja vaig veure que era al diccionari parpelina, però com que a mi em va sonar rara quan la digué el meu pare diríem que l'he inclòs unamica pel morro, igual que xaragall tot i que aquí sí que la diferència està en que en diem xargai.
La meva sogre va viure a Rubí -li he de portar, i jo no hi estat mai!- també Vallès, i de la xarranca en deien titllo com a Mollet , també igual el joc del flendit.
Publica un comentari a l'entrada