18 de maig de 2011

Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest  dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic  -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou-     Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho


No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

6 comentaris:

Indíbil ha dit...

Home Criteri! això dels polls es una mica fastigós... no trobes? Menjar "piojos" i no pollastres, jo crec, que encara no ho fem els catalans. Aquesta mala maror que hi ha, és fruit del malbaratament en que ens hem acostumat a viure, no només dels polítics... Comprar, comprar, sense pagar res... tot a crèdit, faria dir als castellans: "aquellos polvos, trajeron estos lodos".

Criteri ha dit...

Com a lingüista afeccionat t'agraeixo l'oportunitat de poder esbrinar lo de poll. Buscat, confirmo que criavem polls, els pollastres són els que ja estan criats:))

Sí, menys els de la Mare de Déu del Puny, tothom és culpable.

Indíbil ha dit...

Doncs, permet que et porti la contrària. A casa meva no es parlava altra cosa que el català i per dir el que vols dir tú, ens referíem als "pollets" mai deiem polls perqué això digui el que digui el diccionari volia dir "piojos". En llenguatge parlat polls vol dir "piojos", al marge del que digui el diccionari. Si es veritat que et llegeix tant de públic a veure que diuen d'això.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

M'encanten els debats lingüistics i et repeteixo l'agraïment per a poder aclarir això.
Jo també et confirmo que els criadors empren potser- no acadèmicament- un llenguatge diferent. No acostumen a dir "engreixo pollastres", sinó polls. Quan entra una tanda hom diu "pollada", no polletada ni pollastrada. I les gallines joves: polletes.

Parlant de semàntica, no em pots aclarir això de la república?:)

Eb el fons sento satisfacció per tants comentaris:))

Criteri ha dit...

Em refereixo a l'alegria per cada comentari que rebo del troll que m'insulta i em llegeix atentament. He esborrat 5 o 6 "comentaris" seus ara.