29 d’agost de 2011

Per què tanco el blog Maig de l'11 (15-M)

ndÉs una tragèdia l'evolució-involució i fantasies dels 15-M, així com la manca de pes o presència de persones madures, realistes i assenyades. El summun ha estat la seva posició davant la visita de Benet XVI, que suposo és la cara real dels assembleïstes, per la qual cosa, tot i compartint indignacions polítiques tanco el blog Maig de l'11 ja que no vull que ningú m'identifiqui amb aquella patuleia; xusma -il.lustrada o no- i joves manipulats. Tanco perquè la gent no sap distingir entre estar indignat i estar amb els "indignats" i no vull que s'em confongui.

I no és l'anticatolicitat estúpida o malèvola -previssible- d'aquella massa el que m'ha indignat sinó que s'ens hagi insultat la intel.ligència criticant les despeses del viatge papal, quan -al contrari- el milió i mig de joves de la JMJ ha representat una borratxera de milions per allà on han passat, sense comptar la promoció del país. Dels beneficis morals i espirituals  ja no en parlo, ja que la degradació actual de l'esperit de les masses fa que aquesta sigui impermeable a la saviesa de les paraules papals.

Només pel canguelis dels de la menjadora, és apreciable aquesta mena de rebel·lió. Però passo a ser-ne observador. No mouré un dit fins veure-hi algú en qui pugui confiar, o sigui, em sembla que mai. Les masses no estan per excel·lències.

Ja ho veieu, en Criteri sempre a la seva bola: indignat amb els governants i indignat amb els indignats.

Visca en Benet XVI! Visca l'ordre just!

13 comentaris:

Apañó ha dit...

¡Aysssss, Criteri!, deberías leer, o releer si ya lo has leído, "El manifiesto comunista"
No hay lugar a la duda: el fantasma del comunismo sigue recorriendo Europa: el mismo afán "anti" de antaño, ya fuere afán antiideológico o anticlerical, sigue arremetiendo contra los cimientos de las razón de ser de Occidente.

Por eso Ortega, que también criticó el oscurantismo pseudomístico del clericalismo de las masas españolas, se cuidó mucho, al tiempo, de distanciarse de los "anti" de turno que tan sólo deseaban subvertir valores y transformar la realidad mediante peregrinas revoluciones.

No entiendo, pero, cómo muchos buenos españoles, o buenos catalanes si lo prefieres, no vieron la farsa evidente que representaban con total descaro los indignados.

Anónimo ha dit...

Ah, però tenies un altra blog?... recony! si gairebé no escrius en aquest, ja em diràs que cony feies amb aquell que segons dius ara, acabes de tancar. Ostres, no entenc res!

Criteri ha dit...

Oscurantismo? ya sabes, la masa lo subvierte todo, del misticismo hace oscurantismo.

El marxisme més que fantasma és un virus latent, recurrent i que ha deixat grans seqüeles. Bé, els indignats són xusma (?), i doncs? i ara què? "La revolució pendent"? Quina política ens defensarà dels polítics?

Gràcies per llegir-me, Anònim, però millor si atenguessis: ara no escric, ni llegeixo massa perquè encara són vacances!

Anónimo ha dit...

Ah, doncs, deixa que m'excusi, sisplau.

Evocacions ha dit...

Això és exactament: no és el mateix estar indignat que estar amb els indignats. Tot moviment tendeix a fagocitar-se a sí mateix fins a esdevenir el contrari del que s'esperava.

Criteri ha dit...

Sobretot, Evo, desde la laïcitat en la que parles,el comentari t'honora.

Anónimo ha dit...

Criteri, ves a Can Apañó a veure la "canya" que li estan foten al teu "amic" "El Criteri o aixà" reconvertit -cambia el nick a cada curs-, en De Melk: ex-Anakin, Eufemio, Unalunarara, Anónimo, etc., etc.

Anónimo ha dit...

Criteri, la cosa, s'ha instalat a cal Apañó. Ja no patiràs mai més. Allà on ha trobat el ruc més gran, allà ha deixat la cagarada. ¡Felicitats!

La cosa es diu ara "De Melk". Ja no és, com ell mateix escriu, l'Eufemio, l'anònim, Anakin, Unalunarara, etc.

Evocacions ha dit...

Criteri, el greu de l'assumpte és que el meu comentari m'hagi d'honorar. Com si fos quelcom d'excepcional....

Anónimo ha dit...

Evidentment, Evo, no t'honora però com que sou ambdòs igual de carallots i "pilotes", doncs... suma y sigue.

Criteri ha dit...

OK a ambdós.
Ara vindrà un poti poti de coses de l'estiu avans de la croniqueta viatgera habitual.

Anónimo ha dit...

Criteri, l'Ápañó cau bé, però és el que és: un traïdor. Així que ja ho saps i ho has pogut contemplar amb els teus propis ulls. Són gent -ell i la púrria que l´hi fa companyia al seu blog- amb uns prejudicis molt arrelats i no hi ha res a fer. Escupen a la mà de qui els acull. No volen entendre què ens mou... per ells el cómode es parlar castellano... i el demès que s'en vagi a orris.

Criteri ha dit...

Aquest aspcte de l'Apañó entorn la llengua no l'entenc , em descoloca totalment en un tipus aparentment crític i amb prou intel`.ligència i sentit del'humor.
Serà algún trauma o psicosi:) eh Apañó?