16 d’agost de 2011

Així poden dividir-se els éssers humans

Deixo aquesta reflexió, llegida a casa un amic de ca l'Apañó i que mereix esculpir-se en pedra picada.


L'home que no arrisca per les seves idees,  val poc com a home o valen poc les seves idees. 

Va ser dit per Plató. Fa quatre dies.





9 comentaris:

Noctas ha dit...

Crtieri, t'has aturat a pensar en la ideologia de la no-ideologia:) saludus company!

Anónimo ha dit...

Criteri, pren bona nota de que el teu "amic", en Santiago Niño Becerra ha tret un llibre que es diu "EL crash del 2010" de la col.lecció "Best Seller". El trobo molt recomanable, sobretot per a "hooligans" d'aquest senyor, com tu i com jo, tot sigui dit.

Blai ha dit...

El dia 14 el Sostres en el seu article va esmentar la paraula cabretes, no sé si t'has donat per aludit i com que no és molt benèvol no n'has dit res?

Anónimo ha dit...

Ay, Criteri que el Sostres ja t'ha clixat. Ja sap que ets un depravat i que t'agrada "tirar-te" les cabres. Ull! que "cabretes", no "cabres", podria ser pedofilia animal. A veure si ve la teva amigueta ecol.logista i et fot "bronca" per depravat. No penses tornar de les vacances?. ¡Collons, que bé que vius! Indignat tu?... jejeje.

Criteri ha dit...

No sé com esteu tan actius ni jo tan aturat i desconectat!

Per això Blai no he llegit ni el Sostres. T'he de dir però que encara que en el poti-poti ambigu que va escriure el SS es pugui entendre al.lusió, la cosa sembla que anava pel Vila. Sostres és conscient que malgrat tot són moltes les coses que ens separen. Sap que no puc admirar un tipus que troba gust fent caure els biciclistes, p e. Li convindria netejar una bona temporada"establies" o collir patates, i potser li cauria aquest vel "tul ilusión" que li transforma la realitat que és la natura.

Gràcies també A., però això de llegir coses que em refermen en les meves raons heterodoxes i que tothom rebutja, pot ser Niño o informes de desastres ecològics, em crea fustració i santa ira.

Noctas, no només no m'hi he aturat sinó que és una dèria meva: avantpossar les idees -i ideals- als corpus ideològics, per sort periclitant.

Anónimo ha dit...

Ho entenc això de la frustració... és un patiment que per un catòlic de soca-rel com tu l'ha de fer anar molt sovint a confessar.

Criteri ha dit...

El que mou a la confessió són les faltes o pecats propis, no dels altres, i en general tinc la conciència molt tranquila.

I tu que ets A.? un home sense Déu? res, curiositat.

Anónimo ha dit...

Tranquil, Criteri, jo en tinc de Deu. Tots els ben nascuts en tenim de Deu. No t'amoïnis.

Criteri ha dit...

M'en alegro, també per tu.