8 de novembre de 2010

El Papa és un provocador i tres cosetes potser originals. I la clau de volta de tot.

Sembla que com si pluja fina hagués passat i netejat una mica aquesta ciutat desquiciada i que l'esdeveniment hagi donat llum i enteniment a la desorientada i manipulada plebs i als opinadors . Passarem ja del fanatisme anticlerical  al diàleg ? Jo també he apaivagat la  meva  -santa- ira. Barcelona no m'ha decebut. No ha passat res d'allò que molts temíem  i pels gais disfressats de la catedral, amb tota sinceritat us ho dic, sento una llàstima immensa, com no sentia fa temps.

Apunts de la visita 

Els veïns han sobreviscut a les penoses, gairebe insuportables condicions imposades.  Estic segur que la mateixa massa massificada de gent indignada haurà gaudit i vibrat amb l'esdeveniment, que així és el vulgo. I segur que els qui coneguin la vergonya s'avergonyiran de les animalades que van dir i creure.  Excepte aquesta cosa del Bolaño tothom estava molt manso a les tertúlies, em poques ganes de tornar a fer el ridícul.

Quan veia el magnificient monument -com vaig gaudir amb la cerimònia- pensava: quins spots, un darrera l'altre! de les decenes de milions que ho veuen una majoria dirà: hi he de ser-hi algun dia! (ja hi cabreu a Barcelona :)? No salto d'alegria, no us cregueu.

Com es debia sentir aquella colla de menjacapellans a primera fila, escoltant la paraula d'Aquell i d'allò que rebutgen? -alguns ho rebutgen abans que res. Quina papereta, renoi! La cara de Benach en un moment que l'enfocaren era d'autèntic fàstic -o ho semblava i perdoni: mueca i mirada a terra de trascantó.

Un moment emotiu: Una senyora madura que explicava, amb llàgrimes els ulls, l'emoció d'estar prop del Papa a S. Joan del Nen Déu. La seva filla amb síndrome de Down l'abraçava consolant-la. Aquestes coses són les que la bèstia sacrílega -encarnació del mal?-  vol fer desaparèixer.

En fi, que el catolicisme és ben viu, per a sorpresa de molts, i s'ha palès la necessitat del diàleg. Algú el rebutja? Ara que ha fet la crida a la reevangelització,  només em resta doncs que convidar-vos a retrobar-vos, a retrobar-nos en allò que us van ensenyar els vostres pares de petits. I a qui la seva mare no li hagués ensenyat el Parenostre, que l'aprengui. Borges: si mi madre me enseñó a rezar el Padrenuestro, seguro que és bueno.

Apunt Gonzalez Norio i la clau de tot.

Parlant d'avortament, UQF. És un tema que em ve gros, ho reconec. Només relato l'anècdota. A la Noria van parlar si una paridora de 10 anys ha d'avortar. Surt una que havia estat mare als 14 anys i li pregunten:

Period.Tu hubieses abortado? 
Mare. Sí.
Altra period.Però ahora, pensándolo ahora.
Mare. Ahora n..
Jordi Gonzalez, amb vehemència. Publicidad, publicidad, publicidad! (amb tot el morro)

El tema clau en sociologia és la manipulació de masses. Jo la detecto però  en sóc ignorant. Que algú en faci cinc cèntims!!

La cita no és exacta. El secretari del Papa: en aquesta societat hedonista, consumista...les paraules de Sa Santedat són una autèntica provocació. 

Ce ça voilà.

9 comentaris:

Evocacions ha dit...

Avui una persona que respeto absolutament estava copsada per la litúrgia del PApa. Plena de simbolisme, formalisme, i destacava la capacitat educativa.. M'ha deixat molt pensatiu perquè no és creient, almenys no és practicant. M'ha fet recordar, des del meu ateisme, de la importància de la espiritualitat, cristiana o no, i, parlo ara mateix afectat per l'experiència, de la necessitat de saber adherir-se (vés a saber si aquesta és la paraula adequada) a quelcom que et depassi. Vaja, deixar de ser "la mesura de totes les coses". NO hi ha res més important que deixar que et.... una experiència amb la que, en principi, no estàs d'acord. Sobraven, però, les monges netegen l'oli.
Admiro lespersones que tenen fe, la veritat. Del tipus que sigui, excepte els hipòcrites i mentiders de la política.

Criteri ha dit...

Tot i que em dol que estiguis apartat de la fe, estic content i et felicito per totes les coses tan intel.ligents que dius. Especialment per allò del'espiritualitat i allò tan ben explicat "de la necessitat de saber adherir-se (vés a saber si aquesta és la paraula adequada) a quelcom que et depassi." Sempre tinc present lo que vaig llegir a Andrée Gide i ara ho dic: "Benaurats els pares que intenten elevar els seus fills a través de la religió, del'art..." i estic segur que per aquest camí vas i aquí ens trobem.

Certament que xocava la imatge de les monges arreglant l'altar, però ai com canvien les coses si sabem com són: Van demanar-ho elles! d'arrreglar i netejar l'altar. Més contentes que un gínjol.Són del monestir de s Pere de les Puel.les, 1000 anys, i fan coses tan "simplones" com restaurar antigüitats i documents. Però aclareixo, a manca de pastors bones serien pastores.

Anònim ha dit...

Estimat Criteri: aprofitan que el menciones, diguem... perquè no diu ni mú el Borges?. Es viu encara?. Sou amics? Li ha passat quelcom? Això sí que es un veritable misteri.

Criteri ha dit...

Blogger Criteri ha dit...

Deus meus! no era pas aquest Borjas, era el Borges, l'argentí, l'ídol dels lletraferits de primera fins i tot dels progres el que va dir que resava un Parenostra abans de dormir.

El Borjas nostrat es va cremar o el vàreu o vam cremar i em va dir que escrivia en algun altre canal, momentàneament. Ja li demanaré fins on puc llegir.

Anònim ha dit...

Gràcies, doncs per l'amabilitat.

Noctas ha dit...

Benach hauria d'estar regant les plantes de qualsevol jardí públic. Ja pot anar donant gràcies a Deu pel seu càrrec, sent com és un analfabet...si mira amb cara de fàstic, que s'ho faci mirar. Cony de xupatribunapalco del camp nou!

Anònim ha dit...

Es va cremar tot solet sense intervenció aliena. Va ser memorable.Val més que no li diguis res. Ara tot va bé.

Outsider friar ha dit...

Ai, Criteri, que l'entusiasme et fa cometre errades... No és S. Joan del Nen Déu, sinó Obra del Nen Déu.
Per la resta, totalment d'acord. Pel que fa als de la primera fila, i especialment al Benach...quina cara cal fer quan un no és dalt a la trona sinó a baix? I és que això de la vessant pública de la religió i de que l'Església parli de la vida a la terra i no només de la Santíssima Trinitat (com ells voldríen i com, malgrat la treva anunciada, intentaran legislar) els fot molt. S'aguantin, que "et incarnatus est" i no podem callar-ho.

Criteri ha dit...

Més tranquil al veure que n'Outsider "sanciona" les meves paraules. i en Noctas.

Amb lo facil que era S. Joan de Déu -no deu ser la mateixa organització-. Grans obres socials de l'Església, com Càritas, però al contrari del que pensa tothom, adhuc catòlics, lo prioritari de l'Església no és pagar lloguers ni estufes sinó e-re-vangelitzar.