24 de novembre de 2010

La más curiosísima -o mayor- muestra de nacionalismo que vieron los siglos

És cosa digno de estudio.

És aceptable, desde la lògica, cuidado, que un funcionario relativamente bien situado, empresario o persona de condición econòmica boyante de ciudadanía catalana sea refractario a la independencia y sea favorable a esa gravosa dependència del Estado Español. A esos profesionales privilegiados no les "viene de un palmo" hacer un sobreesfuerzo fiscal para atender a comunidades subdesarrolladas -obviando a los sectores necesitados de Cataluña-. Bien -bien mal-. Pero que un trabajador en Cataluña, o parado, o con problemas econòmicos,  o asistido por Caritas, esté dispuesto a dar -o a que le quiten- lo que casi no tiene para él,"solidariamente", obstinadamente y "ad aeternum", movido por el patriotismo y en aras a una España más que unida pegada, és una cosa incomprensible y quizás la mayor muestra de nacionalismo que vieron los siglos. "Contribuyamos, paguemos! para que por muchos años podamos  unidos contribuir y pagar para poder contribuir..." 

De fet això seria curiós si no tinguessim en compte la desinformació i manipulació a que està sotmesa la població. La pobre "inocencia de la gente". I les poques ganes de pensar.

Odioses,absurdes, pèrfides reflexions? Doncs que algú ho expliqui perquè segur que ens perdem alguna cosa.

El post va en castellà per si algú vol pastejar-lo, tot i que també va pels catalanoparlants botiflers  o porucs catalanoparlants.

  
Trailer: Darrer post electoral. Per què toca votar sobiranisme i per què ho faig absolutament desinflat.

11 comentaris:

U.Q.F. ha dit...

Criteri, ja hi som amb la terminologia.
"Sobiranisme" és la versió eufemístico-convergent del terme "independentisme", no? O potser és que una independència financera, per dir-ho d'alguna forma (el concert famós) ja exclouria la necessitat de ser independents?
Opinió: si l'independentisme no té avui per avui massa perspectiva d'èxit és perquè una gran part de la població detecta que darrera l'independentisme hi viu el... nacionalisme.
Si no fos així, encara m'hi apuntaria.

Criteri ha dit...

Bé, cert. És per no espantar massa:) i de totes maneres, el sobiranisme podria ser una etapa intermedia.

Amb això coincideixes amb el Noctas i us equivoqueo els dos...milions. Buf, quina por us fan les banderes i les pàtries, com si Espanya no tinguessin sentiment identitari.
Si no votes per això no t'espantis, de catalanistes de campanar n'hi ha 4.

Doncs mira, posats a triar trio els calers a la sobirania. Ara no tenim res.

Ara està passant pel carrer una mani de ninis...de 30 cap amunt. AQUÍ NO ES PAGUEN PEONÁS. Estic segur que aquests també possen davant però la identitat als diners. Identitat espanyola, és clar. Que m'ho expliquin.

Criteri ha dit...

A part de comentar-te el gran post del Barça -volia repasar el comentari- t'anava dir que amb la que està caient i tothom obviant parlar de política i tu amb el Barça.I en parlo jo, que les ideologies polítiques em resulten tragicòmiques!

retiro en part el retret, i a més t'agraeixo que n'hagis parlat i comentat aquí.

Són unes eleccions que marcaran el futur de Catalunya, previsiblement.

U.Q.F. ha dit...

Criteri, m'enganxaria a la conversa, però és que he quedat... per veure el Barça :))

No et pensis, m'estan interessant molt aquestes eleccions. I aniré a votar com un clau, com faig sempre des que hi tinc dret.
Ja seguirem.

Enric I. Canela ha dit...

Ho trobo absolutament normal. És senzillament u problema de cultura. La informació és bàsica per prendre decisions. Per això cal educar.

Milions de catalans ha dit...

Ondia Criteri que plasta es tot això.

Brian ha dit...

Jo estic bastant d'acord amb en Damien sobre que l'independentisme està capitalitzat pel nacionalisme.

Estaria d'acord amb en Mas quan diu que ara no toca, perquè dividiria el país i a més a més es perdria. Diré més: hi sortiríem perdent tots, fos quin fos el resultat, perquè seria sempre per un marge petit i les conseqüències socials serien desastroses en qualsevol cas.

Però es que la hipocresia d'en Mas frega el cinisme, perquè, per dir exactament el mateix que diu ell ara, els federalistes han estat tatxats de botiflers. Fins fa quatre dies el Mas ha estat atiant el soberanisme/independentisme per esgarrapar vots per aquesta banda, i ara, quan les eleccions han estat a la vista, ha anat posant sordina al discurs independentista (ja te prous beneits engrescats) i ha anat virant cap a posicions més "centristes", no fos cas que s'espantés l'altre sector de la clientela i votés PP.

U.Q.F. ha dit...

Criteri,
Tinc la sensació que aquestes eleccions no alteraran el futur de Catalunya d'una manera substancial, i menys si, com tot apunta, suposen la tornada al poder de CiU. Tot seguirà bastant igual: decisions preses en funció de la lògica dels mercats, les corporacions i els bancs,solucions a la crisi des de paràmetres neo-liberals o des de nyaps immediatistes.
Cap trencament amb Espanya, ni cap avenç important en matèria de finançament, que no passin per reflotar l'Estatut, o per una empantanada a l'entorn del concert, amb estira-i-arronses de mai acabar, però suficients per anar fent bullir l'olla de l'agenda política i periodística.
Molta excitació verbal a l'entorn del concepte d'independència, amb la consegüent destrempada final, com sempre, com en les èpoques del PSAN, Nacionalistes d'Esquerra, el PI, o l'ERC aquella que va tenir aquella foguerada d'èxit a principis dels 2000.

Consti que no tinc cap bola de vidre, i que potser m'enduc una sorpresa majúscula quan diumenge entrin al parlament cinc o sis diputats d'en Laporta i d'en Carretero, però ho veig improvable.

Tornant al tema del nacionalisme, quan alguns ens mostrem reacis al tema de les banderes i les essències, se'ns replica que "Espanya això també ho fa", com si criticar el nacionalisme català impliqués defensar el nacionalisme espanyol. Nacionalisme és nacionalisme a tot arreu, amb els mateixos riscos.
Jo sóc més de país i societat que no de Pàtria i Nació.

Ara, confesso que si hi haguéssin canvis espectaculars a la vista jo n'estaria encantat, si més no per tenir en l'horitzó alguna cosa distreta i d'importància, més enllà dels banals entreteniments que ens tenen mig anestesiats.

Criteri ha dit...

Gràcies pels anàlisis i diré que estic bastant d'acord en lo que dius Brian de Más. A més he constatat que realment és una mica soberbi. Lo de la "divisió": no seria res més que la plasmació d'una divisió que ja existeix. Ara, em sembla que si sou dependentistes no és per por de la divisió:)

Penso que només que un dels "petits" nous en treiés un, ja canviaria bastant tot. Certament hi ha molt de fogarada indep., però ara la cosa és més madura que en el temps dels Psans, etc. I nego una vegada més la major: aquí -i allà- de nacionalistes, entès com a gent que vibri amb els cants patriótics p.e. n'hi han 4.
Distrets segur que ho estarem, de "plasta" res, company Milions. I Oblidem l'Anglada. Jo crec que malgrat la campanya de silenciament donarà una sorpresa: el vot del cabreig una mica exaltat. El joc d'aliances serà també apassionant...per forçosament pèrfid.



Si Xirinacs hagués encapçalat Nacionalistes seríem bastant més lluny. PREGUNTO SI HO SABEU: Algú sap qui el va boicotejar?

Anglada al Parlament ha dit...

Tot el silenci dels mitjans, saben que Anglada sortirá i tots estan molt nerviosos.

A casa el votarem tots.

Criteri ha dit...

Com deia algú, hi han partits que fan soroll, però segur d'entrar... tot i que en aquest cas juga el vot ocult tot i que sembla que hagi estat un : tots contra l'Anglada.