5 d’abril de 2010

Una Catalunya noruega

Publicat a Contrapunt

Puigcercós ha dit : "Catalunya ha de ser com Noruega". Cosa del tot plausible, jo mateix l'he escrita i he manifestat a vegades, potser és l'enyor del nord d'on venim, que just m'ha descobert ara el necessari Gaziel. Ara bé, no sé si som conscients que per això caldria que els catalans fossim com els noruegs -i les catalanes com les noruegues? més d'un afegiria-. Bé, tot i que potser és utòpic és bo tenir un bon model a imitar, com el norueg.

Visitant el país és fàcil percebre la igualdat, ordre i cohesió d'aquella societat. Ara bé, el dilema és: serem capaços mai, en aquest nord del sud que som, de ben administrar-nos, de respectar la natura, de viure sense massa exhibicionisme material, sense l'esclavitud del disseny, la façana i l'estètica, amb sentit pràctic de les coses, d'interessar-nos per la cultura, de ser cívics, dialogants, etc? Perquè en realitat, pel que toca la doctrina política, el secret no és tan difícil, i no se sap massa: només es tracta d'impedir que ningú no sigui massa ric: els escalats desmesurats dels impostos fan que no compensi guanyar massa diners. D'això, del civisme i una administració assenyada vé el famós benestar nòrdic. Vet aquí.

Acabo d'escriure això i ve la neu ocasionant el caos -trobo que la paraula que millor el defineix és inexpl icable, i per ara inexplicat-. Proclamar la voluntat de ser com els noruegs després del desgavell nival pot semblar un sarcasme.

Altre vegada el nord. M'havia manifestat anglòfil, però començo a posar-ho en qüestió, per raons que hauria d'ampliar. Després de tornar d'Estocolm crec poder afirmar que el Nord és l'excel.ència, amb poques genialitats, però l'excelència. Obro tag.

Veient la tosuderia del país -menys Puigcercós, però que ho demostri- en tanta reivindicació de mediterraneïtat  com a paradigma de civilització, penso que serà inútil tornar a insistir  que mirem el nord, però com que per tosuderia la meva, alguna cosa escriuré de la meva estada allà.

19 comentaris:

Criteri ha dit...

Sí, Brian, encert. Era un viatge que no desitjava fer-lo ara, i m'hi vaig trobar embarcat. Per les raons familiars que potser són innecessàries d'explicar, potser ara ho veig una mica diferent.
Evo, m'imposo passar d'Internets als viatges, només ho feu un dia, i de tota manera quan estàs por ahi vols desconectar i tampoc tenim massa ganes de navegar, sobretot pel què fa a saber de l'actualitat del país.

Evocacions ha dit...

No sé com és Noruega, Criteri, però jo he estat a Suïssa i en faré un petit post (sempre la mandra...)sobre la manera de viure i en sortim guanyant. I molt. Una altra cosa són els nostres polítics i els seguidistes, que hi ha, i n'hi ha molts. Jo he passart poc fred. De fet, anava en màniga curta tot el dia, excepte quan sortia al carrer: 3, 4 graus... I paguen una misèria....! Passem més fred aquí que allà. Esperarem el teu post...

Apañó ha dit...

No sé si t'he entès bé, Criteri, has estat a Suècia o a Noruega?, perquè em sembla que Estocolm és capital de Suècia, no?
Ja fa temps que jo sóc "filonórdic". Benvingut al club de l'excel·lència.
Salutacions

Borjas ha dit...

Que más da, son todas Rubias, de azules ojos, de lacio pelo rubio caido hasta los hombros. Amables, un tanto neuróticas, un poco frías en la cama que tienen que emigrar a parajes más cálidos para que les apreten los corvejones. Allí entre tanta nieve, tanto fiordo y tanto arenque salado deben de tener salado hasta el prensamiento.

jose-borjas-anónimo ha dit...

Yo creo realmente que soy un producto de alguien, un paranoide que necesita animar el cotarro blogueril, sacando un poco de allá, un poco de aca: Regurgitando penosamente en su propia diarrea mental hasta merendársela con la pastilla, para luego bramar de impotencia. El motivo, la cruenta y fraticida lid que mantengo con ese otro bloguero de cuyo nombre no puedo acordarme, si hombre, ese que tiene un bonete cual molde para quesos de oveja.

Ahora vendrán las ladillas cojoneras de una sola pluma a insultar, faltar y esas lindezas, pero no te preocupes sus IP están engordando el dossier que en su momento saldrá a la luz, las denuncias a la AUDIENCIA NACIONAL y que nadie será el primero en poder leer. Porque nadie me hará caso, más que la rabiza de mi hija quinceañera, que me pasa chocolatito del bueno para juntar letras.

Borjas ha dit...

No te preocupes sosias anónimo, no pasa nada. Sigue dándome ideas para engordar el guión de la putricia humana.

Por lo que se ve, no tienes ideas, no tienes cojones, ni tienes nada de nada. De que vives además de para comer y alimentar el trozo de carne con ojos que seguramente bien parió la buenaza de tu mama.

Tu sentido del humor raya en la miseria y además parece ser que eres en función de los que si son, ya que por tu propia iniciativa vas a engrosar la nómina de lord Brayroian y compañía, ellos te alimentarán cual bello jabatito.

A ver que día sales del armario y sueltas tus plumas rosas y veamos tu aceitado esfínter expuesto en las ramblas de las florea.

Tranqui, otro IP para la colección. Ya ves que la contestación es neutra, sin acritud, sin nada, es un fiel reflejo de tus sesos blanqueados por el milagroso polvo níveo que los inunda.

Cuando seas tú, entonces me lo dices. Al Criteri no creo que le haga gracia tener un animador cultural de tan poca categoría.

jose-borjas-hanonimó ha dit...

Sóc una ploma mullada en fel, un cálamo de punta trencada, un arenque nòrdic saturat de sal, apestoso de tant odi acumulao en els barrils de la meba castita neuroide. Solament entenq la vida des de l'amargor i des de l'odi de la meba pròpia impotència sexual. Solament se créixer entre els que considero més febles i segons la meu sordido parer, mes orfes de la fortuna.

Que va acemila impotent, com jove jabato irrompent a hozasos on les tendres flors creixen sense el seu pudor xopat d'odi permissiu. Em reafirmo que el meu estil assenyala a la meba filla quinceanyera, kamella meba, dona'm més chocolatito del bo, que empanat en el meu etern kozimiento, sempre estic avorrit, sempre sense sentit. Si no fora per aquests besllums de reencuentros en l'anonimat on estaria sinó en les capelles de les esglésies rondant a les pobres vídues que busquen consol, només encontrarian por, paüra, odi i destrucció.

L'anonimat en dóna aquest petit sabor de misèria, aquest llast sense el qual jo no podria viure. Sense que em llepin les verguenzas dels meus baixos instints jo no sabria viure. Com va dir Nerón, que gran poeta i escriptor del catanyol mor amb mi.

Brian ha dit...

Això de que si els catalans fórem com els noruecs Catalunya seria com Noruega, m'ha arribat a l'anima. Com diria aquell, "si mi abuela tuviera ruedas...". Catalunya es un país del sud de Europa; només cal creuar els Pirineus (i dur els ulls oberts) per adonar-s'en. I sensu contrari: només cal creuar l'Ebre o el Mediterrani per veure que tenim molt més amb comú amb espanyols i italians (per dir dos exemples) que amb qualsevol país europeu de més al nord, començant per França. No cal anar a la Península Escandinava.

Ballroom ha dit...

Ostras, José-Borjas, alguien te ha copiado un post demencial que tú mismo escribiste en tu ficha en U.Q.V, y que dedicaste a Margarito-Unalunarara y ha trastocado los pronominales y alguna que otra lindeza de las tuyas y ha quedado un escrito que te retrata a la perfección con tus propias palabras. ¡Qué curioso!... donde las dan, las toman. ¡Buen trabajo de campo, Anónimo!.

Borjas ha dit...

Sres que me buscan y me encuentran, parece ser que no tienen otra cosa que estar por mis entretelas en todo aquello que escribo. No creía merecer tan ilustres comentarios en función de mi inculta forma de expresarme.

Se ve que vuestras ocupaciones os dan para perder el tiempo rastreando el pasado y no crear elementos de futuro.

A mi personalmente me trae sin cuidado y si contesato es para que Vds, ilustres vividores de lo que hacen los demás, bien o mal y así Vds, se vean confortdos en sus propias miserias que a a razón parecen ser muchas.

Parásitos y nulos creadores, espurgadores del ajeno y nada del vivir propio, sigan así y vayanse inhumando en sus propios desechos.

Agur ilustres sosias, seguid dándome argumentos para la creación, me viene muy bien.

Criteri ha dit...

Ahir no vaig conectar-me i avui he anat a veure els amics de l'Apañó: l'Alexandre i el Joel. El casal estava ple com feia temps no veia.

Just m'he conectat per enviar un mail i per dir que demà espero contestar.

Reconquista ha dit...

La gent de Mollet foteu fàstic. Ho dic de tot cor. Mai hauria pensat que hi hagués tanta pùrria a Catalunya com en aquesta poblaciò. Ho dic no tant per tú Criteri sinó com qui ja saps. Amb el temps potser, si fas un esforç, tú tambè en faràs amic Criteri.

Criteri ha dit...

(Escric a un disket sense tenir els comentaris al davant)

Efectivament, el que passa és que abans de ser "abduït" a Estocolm per la dona i els bambins casualment publicava a Contrapunt això de Noruega, que sí que hi vaig està fa dos estius -sobrevivint als preus japonesos amb fuets,fast foods, i bocates del buffet lliure- però no sé perquè no en vaig fer reportatge amb les notes que vaig prendre.

Crec recordar que Borjas apunta un tema en el que hi he donat voltes, gens banal i que de per sí constitueix un grandíssim atractiu: les nòrdiques. No puc sentar amb claredat si estan millors les noruegues o les sueques. Crec poder dir que en promig la dona noruega és més homogèneament bonica, en un promig més alt que les sueques però realment és per llogar-hi cadires -en el sentit exacte del terme- tot prenent-te alguna cosa -amb una manta a les cames en ocasions- i mirar-les passar, escrutar-les per ser exacte.

El comentari de Brian i Apañó es complementen i és el quid: Podem portar un país a la manera nòrdica si som del sur, apañols? Estem condemnats que els nostres polítics estiguin més a prop de Berlusconi que del primer ministre suec? Lo més fotut és que NINGÚ està per aquesta tasca de canvi de xip, realment.

En quant les palestres, no sé si cal intervenir o no. D'una part -reconeixem-ho- ens fa gràcia aquest deplegament d'enginy, sàtires i de metàfores -"esfinteres aceitosos"- però a vegades la cosa surt d'olla i es fuig de la qüestió proposada.

(Escric amb els coments davant)
Sí Evo, Suissa no té massa bona fama, són estirats i tocats i posats. Esperem les impressions.
Reconquista, una mica críptic, jo no parlo de qui ja saps, però és cert, Mollet ha perdut molt. No tenim ni cinema ni teatre ni ball pel jovent ni exposicions els diumenges. Si dius el web ja hi passaré.

Ja tinc escrita la resenya, falta la censura ,i potser es dirà Viatge a la capital de les sueques.

Reconquista ha dit...

Criptic?, au, home!, que no ets un noiet...

Borjas ha dit...

Reconquista, dime donde venden la receta para la pureza de sangre y raza. Eso si debe de ser muy pura, sin antecedentes griegos, romanos, alanos, godos, celtas, francos, germanos, judios, tracios, arabes bereberes, moros, ingleses, alemanes, rusos, etc, si de esta mezcla eres capaz de sonsacar la pura receta de sangre, Himmler te dará un premio y las hordas sanguinolientas de toros bravios te podrán ensartar por donde tu sabes.

Criteri ha dit...

En tot cas Reco, era difícil saber si a qui et refereixes és singular o general (ah, i havia confós "en faràs" amb "em faràs") I mira, mal que em casquin els convilatans...doncs mira, una mica sí, per això m'agradaria fugir més sovint cap al nord, però no et creguis que som massa excepció el nostre municipi. Ah, i gràcies per salvar-me :)

Reconquista ha dit...

No es mereixen... ;)

Borjas ha dit...

¿Que quieres reconquistar Reconquista el favor de una novia que se fué con otro y que tanto te cabreó y te dedicas a buscarla en la sombra de la red?.

Seguro que serás un xarnego que quiere limpiarse a costa de su misma jauría.

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,