Entrades
Afegitó
Corre per la xarxa la pasterada de la "jubilació!!!!!",als 41 anyets, d'en Benach -uni di tanti. A Catalunya només falta que en retallin lo que ens penja i a Andalucia pagaran un sou ben bonic als nois que vulguin tornar a estudiar. Sobretot no ens indignéssim que fa xusma.
1 Economia fàcil (?)
Que implica -entre altres coses- que en nom de l'austeritat els governs redueixin caterings, actuacions, cotxes, propaganda, etccc? doncs més atur!! I doncs, com es justifica?
(aclareixo -veig que s'ha malinterpretat: el fet que l'austeritat porti més atur no vol dir que condemni l'austeritat. Molt ben al contrari. Reformulo: cal persistir en l'austeritat si ella porta més atur? tot i que caldria dir :per què cal persistir en l'austeritat...?)
Resolent aquest enigma-paradoxa REAL trobaríem la solució a la "crisi". Jo la tinc, però no serveix de res. Niñooo, Salaaa, ho sabeu? Pregunteu-los-hi. (com dos i dos són quatre)
2 Anti-indignats, LA pregunta.
He sentit que qualsevol capitost de les Caixes trinca un sou d'un milió d'euros l'any, legalmeeeent, això sí. Als anti-indignats pregunto. La pregunta és: ?
Ah, i la trepa de trincons legals arribaria d'aquí a Lima.
3 Larra-Balmes
"...forman la pareja de cerebros con más raza que España produjo en la primera mitad del siglo XIX. "
"...más que departir en sosegado diálogo con un grupo selecto de alumnos les acucia predicar y arengar en el ágora. Hay mucho de tribunos de la plebe en Balmes y en Larra. Su tiempo no se prestaba para los grupos selectos –para la aristocracia del espíritu–: eran días de democracia desgreñada y vociferante. Había que adoptar el aire de faquir –es lo que hizo Larra– o de apóstol que grita en la plaza la buena nueva –es lo que hizo Balmes" aaaqui està.
(Bartolomé Mostaza -bipremiat Nacional de Periodismo)
24 comentaris:
I molts encara diran que no tenim raó per a estar indignats. Ridícul.
M'agradaria saber com justificarien aquest exemple -els sous dels bancaixers- que poso com un dels mils paradigmes possibles.
Donc, res, el justificarien dient que han fet vot de pobressa, i si t'indignes és que ets un delinqüent amant de la violència, stalinista i etc.
Criteri,
Últimamente estás de un "tramposo" que da miedo.
Supongamos que un político cualquiera deseara remodelar su despacho, como han hecho muchos, y el coste ascendiera a más de 12.000eurillos (por poner una pecata minuta) ¿habría que permitírselo, según tú, por tal de que el carpintero o el ebanista encargado de la reforma pillara cacho también?
El problema es que casi TODOS los gastos de los políticos, además de superfluos, están inflados, es decir, se presupuesta mucho más del precio real por tal de favorecer amiguismos y clientelismos.
He ahí otro fraude REAL e INDIGNANTE.
Sobre la banca, todavía no entiendo cómo no han empezado a arder sucursales...
Evo,Més que vot de pobresa haurien de fer vot d?HONRADESA :)
Em sorprèn enormement Apañò que -coneixent-me una mica, la meva austeritat etc- hagis interpretat que estigui a favor "d'arreglar despatxos" i demés "suntuaris" per tal "d'activar" l'economia.
NOOO! el que pregunto és que faran tantes empreses subministradores de l'administració amb tan poca feina a causa de l'austeritat; com afectarà l'economia; com resoldre l'atzucac paradoxal. Austeritat= atur.
La mare dels ous!!!
No m'estranya que sigui tan difícil resoldre la cosa si un ens pensant com l'Apañó, no entén ja ni la pregunta:)) tot mal interpretant-la.
Y dale., Mira que me l'estimo l'Evo, de veritat, el trobo una de les persones més comprensives, curioses i diplomàtiques de la blogosfera, junt amb el Criteri que està encabritat en comprendre als indignatis. L'indignació si de cas, que sigui individual., individual, a casa, tot mirant el bosquet del davant. I no aquestes reunions assamblearies, aquests actes desoladors en les places, aquests cabells pegats que només s'indgnen per perdre el temps, aquestes clidices vestides de diputades....si la indignació és col.lectiva llavors es torna feixisme -cau en el slogan, en la propaganda, en la violència i d'altres bagateles- i ha de venir el soldat per restablir l'ordre. Em sembla que el meu posts "feixistes per tot arreu", el qual va tenir moltes visistes, però estranyament no va ser comentat pels habituals, ho deixa claríssim! un saludu
Em sembla Noctas que en aquest tema tothom, jo també però menys, parla i s'ho fa venir bé. Tinc la impressió que tu t'hi fixes més en els gossos i flautes, en els indignats en definitiva i jo en la indignació.
"L'indignació si de cas, que sigui individual., individual, a casa, tot mirant el bosquet del davant. " Només et faltava dir: I amb un cubata. Obre tag de teories peregrines:))No diré que no sigui suggerent.
En quant l'escrit,hehehe, sabia que era una provocació, que ens coneixem una mica, i la vaig trobar exagerada.
Per cert, a mi també m'agradaria saber com et queda el cos i que cal fer o dir davant els exemples de cobdícia i lladronici consentit que plantejo al post. No és literatura és realitat.
No és que no t'entenguin, gamarús, ets tu que no t'expliques, sembla mentida que no ho vegis.
Hi havien dos comentaris insultants pel Noctas que no publico. Sí el que va per a mi, que tot i que sigui insultant agraeixo,pel consell. Tot i que vull dir -entorn l'error d'interpretació que ens ocupa- que si dic que una mesura porta una cosa negativa no vol dir la no aplicació d'aquesta mesura no porti mals pitjors. Tampoc s'entén? I ja vaig avisar que la cosa era un enigma paradoxal -i punyetero-, i que si no s'entén no s'entén la "crisi" ni com solucionar-la.
Continuo esperant la resposta: Austeritat de l'administració i més atur o "dinamitzar" el món dels proveïdors de l'administració?
Ah, ara et dediques a protegir els amiguets? no ho feies pas abans, això... sempre seràs un fals i un interessat. Això, un interessat.
Tinc una nota màgica. Pels interessats. Aviat.
Compte en agafar-te massa a la valenta això de fer de fakir o apostol que pots acabar martir:)
O sant.
Veeenga, vaaamos. Austeritat o despesa pública?
Em considero una persona massa fàcilment indignable. I per altra banda he compartit el sentiment i la reflexió dels "anti-indignats". M'indignen alguns dels comentaris que llegeixo en aquest blog. I m'indigna veure com es dona peixet als qui fan apologia del franquisme.
Ens volen fer creure que no hi va haver misèria econòmica, moral i intelectual. Com no el van viure (ni patir)ens volen explicar una història falsejada per guanyar adeptes cap el feixisme.
He llegit avui per primer cop el teu blog. Ja rellegiré més, però de moment em fa un cert tuf de bonisme que em decep.
Vaaamos... Despesa pública austera. No, no és broma. El que vull dir és que hi ha d'haver austeritat en les despeses que beneficien empreses riques (i bancs i caixes....) però és idispensable que hi hagi despesa pública per a compensar "indignitats". AIxò molts no l'entendran. Ara bé, austeritat sempre en despeses superficials.
Evo, ben resposta la pregunta. Queda la segona part; les conseqüencies de l'aust. i la paradoxa: amb austeritat pública, sí, s'estalvien diners però a l'hora enviem atur a personal de caterings, publicitaris, etc. Per què tot i això cal promoure l'austeritat? Això és la part que penso que no se m'entén. Vull dir que no s'entén ni la pregunta.
Jordi, hi ha una cosa que em fa molta mandra que és parlar de la guerra i el franquisme. Dient que sóc de la tercera via suposo que queda aclarit.El mateix -o més- rebuig em mereixen els assasinats de monges del 36 com la violència franquista.
Crec que podríem coincidir: en la nostra capacitat d'indignació i
en el concepte que ens mereixen alguns elements del moviment. Per tant et considero prou reflexiu com per no confondre les raons de la indignació com la "sinrazón" d'alguns "indignats".
Et semblo bonista? el paradigma del bonisme és el "papers per a tothom". Per si serveix et diré que hi estic radicalment en contra. I t'agraeixo l'intenció de llegir-me millor. Ja visitaré el teu blog.
Criteri. He parlat de bonisme sense estar segur de que compartiriem el significat, però he intentat deixar clar que per a mi és "bonista" donar peixet o "papers per a tothom" (en el sentit de "libertat d'expressió") en els comentaris del teu blog de tipus "neofranquista". Ja tenen una gran majoria de presència a les "Tv" i només falta que els permetem penetrar-nos dissimuladament. Empren el castellà per fotre'ns, per diluir-nos fins a l'extinció amb el seu "nacionalisme banal", dons si entenen el català -bé el llegeixen- perquè no l'escriuen? Molts d'ells encara ho farien molt millor que alguns comentaris en català, ho sé del cert, sóc mestre i tinc experiència en saber com s'escriu millor: llegint. No em referia als emigrants, tot i que possiblement, el qui, uns comentaris més amunt, fa apologia del franquisme, ho sigui, o sigui descendent d'emigrants. No em fa mandra parlar de la guerra, la conec per referències familiars directes, però ni tant sols l'havia esmentat. He hagut de rellegir el que havia escrit i només vull reafirmar-me en lo de que el franquisme representà: un règim de misèria econòmica (molts dels anys que durà) i sobretetot, misèria moral i intelectual.
Ja et contestaré, que m'en vaig a Granollers a passar la tarda. Si l'Apañò està a l'aguait i vol fer-ho...:)
No pateixis que el Criteri no es posarà a favor teu i en contra l'Apañó. És tan franquista com ell, però sobretot el que vol és fer la puta i la ramoneta per rascar un comentarista vingui d'on vingui.
A la portada del blog hi figura: "eclèctic" i "desconcertant" i heterodox, tingues en compte això perquè si no et fotaràs un cacau -molt gran, insoluble- a l'hora d'entendre'm.
Em sembla que has parlat de decepció -per la meva tolerància a les opinions dels franquistes. Tard o d'hora qui em segueix es decepciona, per la qual cosa em sorprén el nivell de visitas acceptable que tinc. Mira: A un catòlic el decebo quan em faig indignat, a un contestatari quan em dic catòlic, a un espanyolista per ser independentista, a un indep. per ser crític amb el país o raonar amb franquistes -el teu cas. I decebo quasi tothom quan em poso "verd" i qualifico el drama ambiental, com el primer i cabdal problema.
Quan dic que em fa mandra parlar de la guerra afegeixi del franquisme. Tothom que ha llegit una mica sap lo que van fer uns i altres. A més és una discusió de saló que no aporta massa als greus problemes d'ara.
Mira Jordi, ara mateix he deixat un missatge a la Vaca Sorda, que són comunistes i anticatòlics. També els hauria d'esborrar de la llista, com a l'Apañó?
Tinc un(-s) assetjador -ha errat el nom, es caca de gos- que et diré que l'ha posat nerviós veure una cara nova aquí.
Compartim una lluita, Jordi. Jo, però,en tinc més d'obertes.
Jordi, I tu ets mestre...al final tot quadra. Així pugen els minyons!
No pensaba comentar, que "hacerlo pa ná siempre es tontería" , pero bueno, todo sea por darle vidilla a Can Criteri. :)
Jordi,
Escribo y hablo en mi vida profesional y familiar en español (castellano, como se le denomina ahora eufemísticamente) y lo hago por pura comodidad y facilidad a la hora de expresar los pensamientos que, para bien o para mal, discurren por mi mente en la lengua de Cervantes.
Si te pasas por mi blog comproborás que hay posteados mensajes en catalán. ¿Y?
Y encima admites que "conoces la Guerra Civil por referencias familiares". Pues eso, por "referencias" del abuelete cebolleta de turno conocen la GC la mayoría de los apañoles.
Por cierto, muy sagaz el Noctas en su observación sobre el hecho de que Jordi sea profesor, pues el susodicho Jordi es un claro y triste ejemplo de ese catetismo paleto propio de tontilocos (Unamuno) que, como advirtiera José Antonio, "habría de poner en el futuro a los niños de Cataluña contra lo español"
Si es que...
Apañó, sembla que el Jordi no està per palestres amb un apañolàs ni amb un català tan estrany com servidor. Si no és així ja em disculparà el Jordi. Una característica d'aquest blog és que és molt rar que s'estableixi debat, o respostes concretes, no sé com dir-ho. Tant pot ser per lo heterodox i desconcertant de moltes coses que escric,que poden provocar estupefacció,o per la inapel.labilitat de les meves apreciacions. La tercera opció no la contemplo:)
Publica un comentari a l'entrada