2 de juny de 2011

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel  aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i  adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat  seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)


Pregunta autopèrfida: 

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

9 comentaris:

eufemio ha dit...

ets un covard amb un ego monstruós.

Evocacions ha dit...

Ara sortirà un tonto a dir-me pilota. Molt bo el joc de paraules entre lucha i ducha diària i lo que segueix de l'ànima; segur que algun sense escrúpols i sense pél(res contra els sense péls) s'ho apunta per copiar-lo. Posa'l com aforisme.

Anònim ha dit...

Jo, jo i només jo. No sé si estas més assenyat o més arrauxat però que el teu tema favorit (per sobre de Balmes) ets tu mateix és indubtable.
Salut i criteri

Apañó ha dit...

Genial, Criteri, has estado genial, sí señor. :)
Preguntas si tu escrito ha sido més assenyat o arrauxat.
Sincero, sin duda ha sido sincero, lo cual ya es muuuuucho en estas dolorosas Españas.

Y sí, lo característico del hombre-masa, como bien señalas, es reirse de todo, que es lo mismo que relativizar y pasar de todo, el consabido "ándeme yo caliente y ríase la gente" al que tantas veces he aludido.
No hay auténtica ciudadanía si no hay auténtico espíritu emprendedor y luchador, responsable y comprometido, para salvaguardar el destino de la polis, el bien común, la libertad y la justicia.

Criteri ha dit...

Gràcies Evo. Tot i que el joc estava ja quasi fet:)

Entorn el parlar massa de mi: m'he limitat a respondre unes interpel.lacions. De manera una mica barroca (?) això sí. Ara, si en aquest escrit algú no hi troba elements de reflexió comuna...que el torni a llegir:)

Gràcies Apañó, el pessimisme compartit és menys pessimisme:)

Per cert, als blogs, això de parlar de les coses d'un mateix ja és lo que tocaria no? Jo ho faig poc i mai banalment.

Evocacions ha dit...

Home, no em sembla que calgui demanar permís per a parlar d'un mateix en el seu blog. Faltaria més.

Criteri ha dit...

Ok Evo. I menys quan t'interpel.len

Indibil, no t'el passo perquè el Luri no va dir res.

Et contetso però la segona part on crítiques de manera bastorra quan jo dic -mig irònicament, tontaina tu:)- que potser sóc el darrer català que tinc la dualitat seny-rauxa. Et contesto amb una pregunta: Digue-m'en dos més.

Indíbil ha dit...

El Luri et va dir que no el prenguessis per tonto: Al seu blog,
Gregorio Luri dijo... "No me minusvalore, don Criteri".

Vols dir que el troll que ha obert un blog dedica't a tú en exclusiva no té raò? Veig que censures i contestes el que vols sense que el demés lector pugin saber de debò que és el que idem. DE tota manera deixe'm que et digui que aquest troll es un fill de puta i que jo mai l'hi farè el joc per fer-te el més minim mal.... que quedi clar, Criteri.

Criteri ha dit...

Així està millor Indibil.
Contràriament, penso que he sigut jo que l'he agafat en un "renuncio". (s'enfotia dels bufànuvols que lluiten per un món...més senzill, li vaig dir jo.
Algun voluntari per dir-nos dos catalans d'avui de seny i rauxa?No ho sé, tipus Dalí Gaudi Verdaguer...Criteri:)