15 de juny de 2011

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

Publicat al Contrapunt 

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació;  i full de ruta o alternatives al sistema consumista,  - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's  de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)


(El post no és el traileritzat)

13 comentaris:

Titellot ha dit...

mira com han acabat els teus indignats.
Colla de consentits.

Noctas ha dit...

Des de l'admiració que et tinc, dir-te que has perdut el criteri de totes totes intentant defensar el que es indefensable, intentant justificar la defensa bastant penosa, per cert, que vares fer en el seu dia dels golpistes...un saludu discrepant:)

Criteri ha dit...

Que difícil és fer-me entendre: Jo no defenso els indignats, sinó la indignació, justa i necessària. He manifestat el meu escepticisme en la massa...tan gran com en els polítics.
Escepticisme tenyit de negre pessimisme.

Em sembla que em coneixes prou bé Noctas per no atribuir-me passivitat davant la delinqüencia i per a intuir que faria amb el tipus de gent que vol prendre un gos a un cec. I si no, t'ho dic: cinc anys reformant-se picant pedra.
Saluts indignats:) amb els cafres també

Per cert en Benach va manifestar que ell també criticava moltes coses del sistema polític, en una tertúlia amb indignats. I no li van preguntar quan COBRAVA de "jubilació!!

Titellot ha dit...

No fotis demagògia barata. Si vols cobrar una jubilació d'ex-president de Parlament, fes-te President del Parlament. Un respecte per a la gent que sap arribar als seus objectius.

Anònim ha dit...

I qui vulgui un jet privat que es foti de narco. Un respecte pels objectius, cony!

Noctas ha dit...

Crack, tu vols entendre el fons de l'assumpte i com ets un curiós de mena, vols comprendre i comprendre les raons que els du a estar indignats i esclar que hi ha motius per indignar-se, però les formes no han estat les degudes des d'un bon principi...han estat formes golpistes des d'un principi i això és el que no vares voler veure i el que encara no vols veure...però en fi, tan amics criteri i en presencial la discussió amb tu sempre seria interessant i no pas dogmàtica...

Sostres ha dit...

Et sona això:

http://www.lavanguardia.com/politica/20110616/54171347984/puig-anuncia-que-estudia-denunciar-a-arcadi-oliveres-por-calumnias-a-la-policia-catalana.html

Outsider friar ha dit...

Ho dic tal com ho sento, encara que discrepi de l'actitud de molts del meu ram. Hi ha un punt d'utopia en aquesta qüestió que ens fa sentir una mena de nostàlgia de quan érem joves, utòpics, somniadors (temps de la transició), i aquesta nostàlgia genera, cal admetre-ho, una simpatia poc raonable. No dic que no hi hagi gent de bona fe entre els contestataris, però en la majoria d'ells hi ha com dues actituds que no em semblen plausibles:
a) L'actitud de qui espera que li solucionin la vida, de qui espera que l'Estat li resolgui tot: treball (no massa cansat), salut, vivenda (si no en Pequín en Pocón), vacances pagades, etc.
b) L'actitud de qui és incapaç (o es veu incapaç) d'assumir les pròpies decisions errònies (des de qui ha comprat una segona vivenda luxosa que ara no pot pagar fins a qui ha subscrit pagarés de Nueva Rumasa, per exemple). Es connecta amb l'actitud anterior quan pensa que això també és culpa de l'Estat i que l'Estat li hauria de solucionar.
Finalment, hi ha el grup que antisistemàticament no creu en l'imperi de la llei i no tenen altre objectiu que la provocació. Lamentablement, la seva acció destructiva, agressiva, s'encomana fàcilment (la massa indignada genera irresponsabilitat), i més quan surt gratis (una estoneta a comissaria i cap a casa; en el pitjor del casos una multa que topa amb la insolvència, i aquí no ha passat res).
Finalment, no sóc conspiracionista, però aquí em sembla que no cal descartar que hi hagi gent amb prou interès en que això continuï.
Pel que fa a les tres propostes, ja em diràs què signifiquen o com es concreten exactament, això suposant que,per exemple, les llistes obertes tinguin alguna utilitat pràctica.

Criteri ha dit...

Anònim, el titella parla per provocar, no s'ho creu ni ell i li emprenya tan com a tots la pasterada que s'emporten crua els polítics.

Noctas, et contestaré una cosa que ben bé podria ser un aforisme evoista: la revolució no està per formulismes. I això te aspectes revolucionaris -i ho dic com a persona d'ordre-. La gent n'està farta, i no gosso dir si és més per la incompetència, la corrupció -legal o no- dels de dalt. I entre indignats,flautagossos, violents i emprenyats es normal que hi hagi gresca. I la que hi haurà. Perquè NO EN FOTEN P CAS. Acabaran presentant-se a les elccions? S'apoltronaran? De moment -com deies bé al post d'avui- ja ha tocat que la ballin els de dalt. L'escepticisme és total...a no ser que algu reculli les meves Solucions a l "crisi":)
Em coneixes bé, punyetero, saps que quan em poso estupendogmàtic és per donar alegria als meus "seguidors", encara que perversos.

Criteri ha dit...

Salvador, m'acabo d'informar -tard-que avui el Oliveres és a Mollet. Ja li preguntaré al meu fill què.

Outsider: Recordes Arribas Castro? El Maig de l'11 és un millón de cooosas! Això que dius també. Nosaltres tenim el llum pagat però hi ha gent, molta, moltíssima que està molt fotuda per la incompetència i disbauxa dels politics i banquers.

Em preguntes com es concreten les propostes. Hi ha dues opcions, de Perogrull
1- es presenten al parlament i s'apliquen
2- es presenten i es tomben. I la indignació i disbauxa segueix.

Jo reitero d'altrabanda la meva pregunta. Molt bé, si el moviment es de consentits i folloneros, que algú ens faci un full de ruta alternatiu a aquest moviment, per posar fre a la justa indignació. Perquè una mica justa és, no?

Ordre, ètica, justícia, legalitat, ...hi ha feina a compaginar-ho tot.

Un milió de coses que es redueixen a una : seny balmesià:)

Evocacions ha dit...

No cal que li preguntis a l'Oliveres: la notícia va ser desmentida.

Apañó ha dit...

Estoy con Outsider.
Vamos a ver, está claro que el mamoneo, chanchulleo y clientelismo inmoral de la parasitaria partitocracia nos ha JODIDO a TODOS. A todos, a unos más y a otros menos, salvo quizás a políticos, banqueros y funcionarios (que ya tienen el pescao vendido y el pago de la hipoteca asegurado)

La cuestión es ¿por qué he de condescender yo, que me sacrifiqué, me hipotequé hasta las cejas para levantar una actividad profesional, obtuve dos titulaciones universitarias, etc, etc... con los perrosflautillas que nunca en su vida dieron palo al agua, que no se preocuparon de estudiar porque era más fácil encontrar trabajo y en unos meses tener un coche tuneado para follar a tuti pleni?

¿Por qué me he de solidarizar con quienes sólo miraron sus ombligos, sin obligarse a nada, salvo a "jugar" a ser rebeldes y eternos Peters Pan?

Es fácil ser un subversivo cuando en tu puñetera vida no has emprendido nada, ni creado nada, ni construido nada, ya sea una actividad profesional o un proyecto de vida familiar.
Es fácil, también, ser un "rebelde" como Cayo Lara (eso dice el muy bribón), a costa de mamar y venderse al gobierno a cambio de suculentas prebendas y privilegios para los miserables sindicatos.

Ya lo decían los antiguos, muy sabios ellos, "antes rota que roja".
Si se permite el rojerío, en cualquiera de sus inconscientes y subversivas vertientes, se permite la inmoralidad y la vileza, el caos y el acabose.

Saludos, bribón. :)

Criteri ha dit...

Evo, ahir estava a reventar el local de la xerrada de l'Oliveres. El tout Mollet polític i associacionista. M'hagués agradat poder-hi anar per treure'n l'aigua clara d'aquest home. En té de cal i de sorra.

Apañó, . jo comprenc que ho analitzeu des de l'angle que ho feu, però em sembla que us costa reconèixer la major. La major" no són el centenar de desgraciats violents ni els centenars de flautagossos. I continuo esperant alguna proposta de protesta alternativa al 15m per part de qui n'està fart i es té per persona d'ordre.
Per cert, el concepte que tens de Cayo Lara semblava que fos compartit pels pollosos:)
Gràcies per les reflexions a tothom.