Entrades
El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.
En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.
Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:
Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:
"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante?
Que den diez mil duros de sueldo a aquel que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.
¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas? No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.
Que den diez mil duros de sueldo a aquel que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.
¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas? No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.
Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."
Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.
8 comentaris:
Em permeto copiar pel seu interès lo que ens ha escrit l'Eric al post: L'heroi del nostre superheroi
Eric ha dit...
Interessantíssim article, sobretot per tot el que faci referència a Pla i a Balmes. Jo també en sóc seguidor.
Et voldria comentar una cosa però. Crec que hi ha una figura molt important per Pla, i que fins i tot penso que seria el seu Balmes contemporani, és a dir, que el pot tocar i escoltar perquè és viu, que ni més ni menys que en Francesc Pujols. Pujols que també és balmesià, no només professa molts dels comportaments i les idees de Balmes -conservadorisme liberal, ordre...- sinó que té un valor afegit molt important; s'allibera i desemascara tot el llast que la religió catàolica representa per Balmes. Ell sí que fa un sistema filosòfic propi -partint de Llull i passant per Balmes, és clar- i millora en escreix les idees d'aquests dos pensadors fruit també de viure en una època on l'avanç humanístic i artístic ja no té res a veure amb l'època tan fosca i poc desenvolupada dels altres dos.
Llull, Balmes, Pla i Pujols, grans fihures del pensament i el caràcter català sí senyor!
Al meu bloc tinc alguns escrits sobre Pujols per si t'interessa.
Gran llacuna però no he llegit Pujols. Això de la Hiperarxiologia m'ha frenat unamica:() Ho faré ,començaré al teu blog ja que suposo que n'has fet alguna recensió il.lustrativa.
Sí senyor. Sobre Balmes la gran pregunta és la que planteges. Com hagués sigut un Balmes avui, sense el gran pes del catolicisme que es hi havia aleshores? Compte, també hi havien menjacapellans i tebis.
La meva resposta:
Balmes avui hagués sigut COM JO -donat que jo em veig com ell-
(contesta aquesta que farà les delícies dels meus enemics que m'idolatren:))))
He canviat el títul: EL SUPERHEROI DELS CATALANS I ALTRES HEROIS.
Hi ha uns comentaris més al post esmentat.
Una notícia que algú te l'havia de donar, i que et decebrà:
EL CAP DELS TROLLS ES EN DAMIEN L'ESPIA QUE FITXAVA, QUE ÉS EL MATEIX QUE BONNIE & CLYDE. És el que ha obert el blog que ja saps.
El NOCTAS també hi està fotut.
A MÉS SÉ QUI ÉS LA CARRONYA HUMANA QUE S'AMAGA DARRERA L'ALIAS.
No es mereixen
He rebut això (del Sostres?:)). Com que és copiat en poso un tros per satisfer al servicial lector.
"Arcadi Oliveres, un pobre animal
ARCADI OLIVERES ha estat sempre un pobre carcamal, un enemic de la llibertat que ha fet propganda de l’intervencionisme atroç i dels pitjors càncers que han assotat la humanitat: l’igualitarisme tan sanguinari, l’antiamericanisme tan estúpid i la judeofòbia tan criminal. Les seves teories econòmiques passen per criminalitzar els emprenedors..."Sostres
Sobre l'esmentat Oliveres. Un curt espai de temps em pensava que era un idealista de seny, representant del bonisme extrem. Després veus que era dels de "papers per tothom" i afectat de les típiques seqüeles del virus comunista i ja està.
Sobre les acusacions... deixaré que parlin els esmentats. Jo no em penso res, de moment
Publica un comentari a l'entrada