Entrades
Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:
El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.
Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució; mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.
Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!- de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.
Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.
I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.
El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.
Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució; mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.
Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!- de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.
Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.
I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.
Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers , i una revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys.
Comments past post aquí, si cal.
11 comentaris:
Uns quants milers de pollosos no són "el poble"
Vas d'analista i no en tens ni fava.
Lamento decirte Criteri, que no tienen razón quienes atribuyen los desórdenes a los policias infiltrados. Desde siempre y yo mismo los he "sufrido", la policía de paisano, adecuadamente camuflada, ha intervenido en todas las manifestaciones y desórdenes públicos en que previsiblemente se iba a hacer uso de la violencia, léase celebraciones del Barça en Canaletes, o intentos de perturbar el normal funcionamiento de la instituciones, como fue el caso anteayer, del Parlament. Te invito a que me muestres uno sólo, fíjate lo que te digo, uno sólo de esos policias que están "identificados", en actitud violenta o provocadora de los incidentes que comentamos. Por si no te queda claro, seré más explícito: esos pretendidos alborotadores que se ven en las imágenes no hacían otra cosa que "apuntar" desde "dentro" a sus compañeros, los policias de uniforme, a todos aquellos elementos significados en la "revuelta" por su talante radical y manifiestamente agresivo, para su identificación y detención. Como sea que los dichos infiltrados "cantaban" más que Pavarotti, fueron descubiertos y "acorralados" por la masa de "demócratas" que se estaban manifestando "pacíficamente" y tuvieron que ser rescatados por sus propios compañeros.
La ingenuidad que demuestran algunos es, precisamente, la base para que, insidias como esa que comentas, calen entre gentes de buena voluntad y se esparzan como mancha de aceite, haciendo el juego a los piojosos, perriflautas, okupas, antisistema y, ahora "indignados" de todos los "pelámenes", que nos brinda el zoo urbano catalán y, por añadidura, español.
Mira, Criteri, parlem clar: el Sostres no té ni idea del tema. Ni idea. Fa demagògia. A més a més, els seus arguments, no resisteixen l'anàlisi lògica: generalitza, i amb això ja n'hi ha prou. Parteix d'una idea preconcebuda, fal.làcia de l'argument ad hoc. Fins i tot, molt sovint no dic res per avorriment.
1. No és voler imposar a ningú res. Alguns voldran, altres no.
2. Alguns són violents, no tots, ni molt menys
3. Amb les urnes no s'esgota la democràcia. COnsiderar.ho així sí és feixisme.
No cal dir res més.
Com a indignat vull un canvi: més democràcia. Vull canvi democràtic i tinc dret a demanar-ho. Ja continuarem. Cansament.
Per cert, aquest matí parlava amb un "històric" de convergència (no conegut) i també estava indignat amb els "seus".
T'has explicat com un llibre obert Evo,i a més tens raó que a vegades val més no insistir. Tinc un article publicat on dic que no hi ha res més dificil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Hi ha una però de més difícil: fer dir a un que diu que la lluna és quadrada i sap que és rodona que és rodona. És tan obvi lo que diem que jo ja opto per fer només aportacions que em semblin originals i interessants.
Aquest de CiU deu ser un tipus molt valuós.
Pel que diu Indibil algú diria que jo he dit o insinuat que polis infiltrats fotessin rocs als polítics.
No ha lugar, però gràcies per les informacions i per si algú ho dubtava. Que hi ha hagut i haurà espies a totes les assemblees i manis és obvi.
Anònim, dubtava d'emprar "poble", si tens algún sinònim... Però sí, crec que ja es pot dir que el poble ha sortit al carrer, el poble amb ideals, el poble pobre. Per definició ni Botín ni el polític que cobra 30 o 60 mil euros l'any són poble. Que consti que l'última vegada que "vaig ser poble" va ser amb la mani del no a la guerra i em vaig trobar amb...no al PP. Ensarronada.
El que he sentit del policies infiltrats és que anaven repartin xecs per a pagar la hipoteca. El dit:la luna és quadrada
Els polis peguen, no paguen. (txistu,,dolent)
Alemnys un anònim amb sentit. Bon xgist el teu, criteri. En breu poso un video i una notícia de La Vanguardia que t'interessarà molt. I que mostra qui és qui.
Y por si hubiera alguna duda, ahora los indignados claman, en Madrid, ¡¡por la HUELGA GENERAL!!, madre mía, ¡que los encierren ya!... ellos que no han dado un palo al agua en su puñetera vida... ja ja ja ja ja.
Publica un comentari a l'entrada