23 de juny de 2011

SOSTRES-CRITERI: connexió místèrica, sincronia demostrada.

Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan i que potser "gaudiran" només plenament els iniciats.

Tinc un admirador a qui irrito -o és enemic que em valora?- que fins i tot ha obert blog al meu honor. Sovint, algun anònim em diu què diu. Es veu que el posa mooolt nerviós i excitat que el Sostres em llegeixi i comenti:) Aquí tres píndoles més per a la seva masoquitis. I gràcies, sense ell, aquest post  no s'hauria publicat.

1.- Opinava jo a un blog -roll- dels  problemes que genera estar governats per urbanites. Doncs bé, al Salvador Sostres (SS) li va mancar temps per escometre contra el rerepaís rural : "... la intel·ligència sempre és de ciutat...La tomaquera, el vell a la fresca i el porró de cava. Què es podia esperar de nosaltres?

Resposta: Val més el Ketchup, el vell a l'asilo i enlloc del porró, porros o Gin-tònics a la matinada, com el burgès gandul?  Ni taujans, ni rates de ville! això hauria de ser en tot cas.

2.- Vaig encarir-li llegir un llibre de Gaziel. Poc temps ha trigat a manifestar l'encomanement de l'escepticisme patriòtic de Gaziel: " ...ens hem adonat que -Catalunya- era una camperola amb berrugues, grassa i bruta, sempre un poc puta" "No hi ha esperança, no hi ha camins." "...la única veritat que importa, és que ningú no pot citar cap moment, en tota la nostra història, que Catalunya hagi guanyat res important o... mostrat alguna capacitat de sacrifici i d’estar disposats a lluitar fins el final..."

Resposta: La "única veritat" que esmenta SS és la mateixa que Gaziel va establir com a pensament central del seu llibre!!
Sobre les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero.

3- Deia jo dilluns: també podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res no val tenir raó si no serveix de res. Dos dies després, SS titula "Les vegades que tenim raó"
     
Un s’ha de protegir, sobretot del victimisme, de les vegades que té raó i aquesta raó...no li és reconeguda. Un s’ha de protegir, sobretot, de l’impuls de queixar-se...La vida no es detura i hem de competir quan se li infligeix una injustícia


Resposta:  intueixo que defensa  la proactivitat. Ok. Ara bé, la indignació pot ser també l'avantcambra de l'acció. De la fundició del pensament critèric i sostriá proposo: INDIGNACCIÓ!

Sí, és poc probable que SS llegís el meu comentari a ca l'A. Per tant, és possible  que a banda que em llegeixi o no, sembla que hi hagi entre ell i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia. Tot i així, SS és prou intel.ligent per llegir-me. Altra cosa és que ho sigui prou per a fer-me massa cas.

(Pel programa del Gaspar Hernández sé que sincronia és el nom que cal donar al que jo en dic Casualitats -tag)


Conyes (?) apart, el que ningú podrà negar és que a ambdós ens preocupen i considerem essèncials les mateixes coses, tot i que ell sigui pro-fums i ciment i jo pro-fems i terrossos.

Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés. "
Genial! ningú més tindria els pebrots de dir això a la gran bestia de la blogosfera :)))))))))))))
(se suposa que vols dir que és ell que s'ha d'inflar perquè el llegeixes, no?)

Criteri ha dit...

Més o menys. No dic però que per més "diable" sinó per més edat.

Criteri ha dit...

Evo, cada vegada ho tinc més clar i com tu ja em comença avorrir la cosa, perquè en definitiva és això: HI HA TANTA MESQUINESA QUE A QUI LI VA BÉ O REGULAR NO S'INDIGNA I A QUI LI VA MALAMENT S'INDIGNA. Després hi ha la TERCERA VIA, MINORITARIA, que som nosaltres, que ens va acceptablement regular i també ens indignem.