Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.
I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.
Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.
Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)
Ideóleg del Mercadet dels diumenges i Ass. Col.leccionistes de Mollet. Cofundador Ass. 7 Plomes. Membre CEM. Refund. CANEM. Blog ascètic, acètic, escèptic, ideològicament assèptic. Eclèctic, proestètic i filohermètic. De tints profètics. Boca-i-plomamoll. Escriuredor planer, planià i balmesià. Tradició i avantguarda, heterodox.
6 de juny del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
A part que no vull perdre temps -és això el que pretens- contestant tantes inexactituds, et fumigo, fals Indibil, perquè l'Indibil de veritat no fa tantes faltes.
Estic esperant encara dos exemples de catalans arrauxats-assenyats.
Pla i D'Ors
Aprovat justet Indibil. tot i que d'Ors seria discutible, tan formal ell. Però és veritat que les fotia.
Em referia lògicament a catalans d'ara.
Un que "va de" seria l'Atur, però el seny es dilueix en un no sé què que em resulta poc creíble. Per rauxa la del Sostres a Tele Madrid parlant de les noietes joves.
Sí Evo,Artur en tindria una "mica" el perfil d'assenyat, però noi... Jo he pensat també amb el Sostres com a model de rauxa. No sé que deu entendre per seny.
A veure si en trobem un que respongui als dos distintius a l'hora! Mentre, jo m'en atorgo la representació (reliquial i testimonal a extingir?)
COMPTE: un altra tema és si és virtud ser arrauxat i assenyat -una mateixa persona.
Com que no vaig al blog inaugurat en el meu honor, Sic, algun troll m'en envia alguna cosa. Cap gràcia. No us canseu trollets que aneu directes a la brossa-correu
Publica un comentari a l'entrada