Entrades
Aquesta manca d'unitat ha estat un dels desastres més grans de la història del nacionalisme català, que és com dir la història de Catalunya, per això qualsevol cosa que hi aporti llum ha de ser benvinguda.
El perquè
A E-noticies deia Laporta: Quan vàrem contactar amb els de Reagrupament, ens en vam adonar de seguida que allà no hi havia un duro. Cal que expliqui res més? sembla que sí, ja que sembla que ningú no ho ha sapigut interpretar. Que vol dir que no tenien un duro? que el Laporta o els seus en tenien molts. S'ha vist mai que qui no té un duro imposi massa condicions? És suposable que qui posa els calers li toqui anar darrera? Bé, ja està explicat; el gran enigma, tantes vegades plantejat. Tan senzill com això.
Modestament he de reconèixer que això no deixa de ser una teoria. Però convençudament us dic que és la que em sembla si no la més plausible, l'aspecte més determinant. Encara que cap tertuliá bec d'or o plata no ho hagi dit -generalment lo que diran ja ho sabem abans que parlin.
Trailer: Cap vot a l'independentisme català! Ho vaig escriure abans de les eleccions sorprès i molest al veure la incapacitat de posar-se d'acord. No ho vaig penjar i ho faré ara. Crec que l'argumentació encara és vàlida. Tanta flamarada catalanista i al final 4 mísers parlamentaris. Per culpa seva. O per culpa nostre, de ser com sóm? Recordo: Barrera, Broggi i tutiquanti que en saben també estaven per no votar-ne cap.
Nota afegida: Em debia semblar balder publicar-ho -no sé si deprés de sentir Valdero :) i Tena- i vaig esborrar-lo, amb lo que la història ha perdut un treball de fina anàlisi política:) d'aquest fet dramàtic. Asseguraria també que aquest escrit era l'únic que hagués estat publicat denunciant la desunió, de manera tan irada com em sembla que aclaridora.
M.C. Que si naps que si cols, que si tomba que si gira...l'important l'ecologia. Recordem-ho.
Nota afegida: Em debia semblar balder publicar-ho -no sé si deprés de sentir Valdero :) i Tena- i vaig esborrar-lo, amb lo que la història ha perdut un treball de fina anàlisi política:) d'aquest fet dramàtic. Asseguraria també que aquest escrit era l'únic que hagués estat publicat denunciant la desunió, de manera tan irada com em sembla que aclaridora.
M.C. Que si naps que si cols, que si tomba que si gira...l'important l'ecologia. Recordem-ho.
21 comentaris:
Potser sí que tens raó, també pot influir-hi que dos galls són massa per un sol galliner.
Els calers són importantíssims. Un indici essencial. Qui els sap captar és que té fusta.
Aquests, el Carretero, el Puigcercós i segurament també el Laporta són Pijoans (sense l'alçada intel.lectual, clar)
Benvolgut Sr. Maspons i col•laboradors varis, donat el meu caràcter amistós i irònicament festiu, no voldria que passés tan sols un dia més, sense fer-los partícips dels meus millors desitjos per a les presents pasqües per a tots vostès, sense excepció. Inútil dir, el molt que he gaudit al llarg del corrent any col•laborant i atiant les picabaralles entre els col•laboradors més febles i absurds amb aquells més pagats de si mateixos; ha valgut la pena, doncs he après molt d'aquesta experiència. Així és que, torno a insistir en desitjar-los de tot cor, passin vostès un feliç Nadal i gaudeixin d'un millor i més just any 2011.
El personatge Laporta, malgrat cal reconèixer el seu coratge i el seu carisma (per alguns), fa una mica de por, doncs recorda perillosament a un berlusconi a la catalana: faldiller, llest però no culte, triomfador, actor de tèrbols moviments financers...
La pregunta és: qui el vota o s'apunta a la seva llista electoral, persegueix la independència a tota costa?
o hi ha altres valors que també són importants?
A tu Anette, vols dir que no et pica una mica la dallonses y per aixó penses aquestes coses d'en Laporta? Au maca, que t'has equivocat de blog. Tú has d'anar al Tomate o a fer-li companyia a la Belén.
je je je je je je.........
quin tio més patètic aquest nap i sigaleta. A més, covard, doncs diu les seves bestieses amagat en l'anonimat . Apa, sigues valent i digues-les a cara descoberta!
i en tot cas, crec que és el moderador del blog qui ha de decidir si m'he equivocat o no de lloc. Potser ets tu el que hauries d'anar a un programa d'aquests que esmentes, crec que hi escaus força amb la teva grolleria i banalitat.
Comparació exacte Efrem. Havia tornat a errar pensant en els polítics com a homes: són galls. En lloc de diàleg, han lluitat. El fort -el ric- no ha volgut transigir i el pobre ha sortit més gallito d'allò que tocava...i ha acabat fora del galliner parlamentari.Ah, les gallines som els ciutadans.
Jaume, sí, en sap de fer calers, però no té massa cura en gastar-los.
Evo, això que dius ho faria extensible a tots els polítics,i en això estem d'acord amb el nostre amic filo de Girona que ho ha dit vegades, diu que no llegeixen.
D'acord Annette, per això el meu candidat era Carretero. Ara però la diferència és massa gran i em sembla que tocarà S.I., que no és Laporta.
Si tornes per aquí, m'agradaria que ens valoressis la presència dels ecologistes de tota la vida Alternativa verda i algun altre, a S.I. A més el Psan. Jo no entenc res d'aquest país. No nego que m'agradi aquest potipoti d'unió per la causa.
Em descuidava la pregunta, fàcil: Primer construïm el marc: una Catalunya lliure, després ja decidirem democràticament com fem el quadre. Ara, ja veurem quan s'hagin de "mullar" en alguna qüestió que faran.
Nap, a sobre de maleducat, t'equivoques per complert: si hi ha un blog en que l'Annete pugui conectar en allò fonamental -i en altres coses segur-: el respecte i cura i harmonia amb les lleis naturals, és aquest, o un d'ells. Passar pel seu blog de consells naturals pot ser més útil que moltes llampants teories sobre sostenibilitat.
Carotes, s'et tornen els bons desitjos per les pasques, esperant les teves aportacions inteligents l'any que entra.
TRAILER: El meu article del Contrapunt, a partir d'una de les més fantàstiques frases -d'un directiu del Barça- que m'han fet més feliç en força temps.
Annete, he escrit abans de llegir el teu segon comentari. T'aconsello que no entris al drap. A vegades volta algún element perturbat,no sé si amb estones que hi toca. Fa uns mesos van arreplegar-se en aquest blog una munió de gent estranya que van protagonitzar l'incident més estrany de la blogosfera mundial,només ho vaig poder qualificar com "la cosa".Més de 400 comentaris. No sé si estaven sonats, no els agradava lo que deia, com sóc, o tot plegat.
La meva escriptura fa concessions, -ho intenta- a l'humor, hi ha capsigranys que ho consideren frivolitat i fan aquest tipus de comentaris "divertits".
escolta maca, tú Anette, estás sen't molt tiquis miquis ¡quin poc sentit de l'humor! jo soc com si fos soci fundador d'aquest blog y ja n'he apanyat uns quants com tu. Au que et moqui la iaia!!!!!!!!!!
Jo, Annette no t'he insultat, només he rigut la gràcia -que en té molta- d'en Nap. En canvi tú m'has clavat quatre o cinc insults. Pregunto, com pots anar pel món donan't lliçons de nena fina i ben educada si al mig del teu propi avatar tens ficada una sigala que porta sombrero? On s'ha vist mai aixó?.
Mare meva! Quin surrealisme!... aquest paràgraf final "si al mig del teu propi avatar tens ficada una sigala que porta sombrero". Escrutant el dibuix es veritat que es veu, en mig de la foscor, una forma fálica coronada amb un barret. Jo, per si les mosques, m'he posat d'avatar, un portavions atòmic per combatre tots els atacs de les sigales hostils que m'envii l'enemic.
Estamos preparados para repeler cualquier agresión al territorio catalán provenga de dónde provenga especialmente si se trata de los conocidos misiles de fabricación autóctona conocidos como sigalas o sigaletas de gos de amplio poder destructivo. Nuestra flota sigue atenta, de acuerdo con nuestro servicio de espionaje. Tranquilos, todos.
perdona sigala pensava que tu i en nap ereu els mateixos, tot i que pel teu comentari veig que vas igual de sortit que ell.
Ah, de senyoreta fina res, ja us agradaria a vosaltres.
Criteri, quan tingui una estona ja miraré de donar-te l'opinió que em demanes, necessito pensar-ho bé.
per cert... bé, millor em callo.
Hola Annette, ¡quina coincidència!, volia dir-te que jo vaig viure molt de temps a Perugia. Mira si en fa de temps que gairebé no recordo l'any. Hi havia aleshores un equip molt potent de futbol en el que sobresortia un jugador que es va veure embolicat en un afer de travesses trucades, el "tottonero", i que es deia Paolo Rossi i el vaig arribar a coneixer a traves d'una amiga comuna. Jo era allá invitat per unes amigues que previament havian vingut a BCN, i viscut a casa meva, per fer unes tesines a la Biblioteca Central. Uns amics es eren relacionats amb l'ambient universitari mentre que d'altres eren, diguem-ne empresaris i treballadors molt qualificats de l'àmbit financer. Poques ciutats del món tenen la bellessa amable i fascinant de Perugia. Recordo la ciutat medieval -perfectament conservada-, sota la ciutat nova i les seves places lluminosas i plenes de vida i rebombori.¡Quina delícia!. Vaig pasar molt de temps fent estudis i treballs de camp relacionats amb la civilizació etrusca. Els diumenges, anavem al Lago Trasimeno, a Castiglione del Lago i també feiem excursiona a Asissi, on un terratrèmol havia damnificat l'esglèsia de Sant Francesc, o a veure el "Palio" a Siena i a altres indrets meravillosos, com Arezzo i Cortona. Si acabem fen-se amics i vols, t'explicaré moltes més coses veritablament interesants de Perugia i de tot Italia.
i si ens fem tan amics que te l'acabo endinyant per l'ullera ¡millor que millor!
vols demostrar que has remenat sobre mi, espero que hagi estat una experiència enriquidora.
felicitats, has averiguat que vaig estudiar a Perugia per que jo sí vaig a cara descoberta, i no m'amago darrera l'anonimat.
A partir d'ara no perdré el temps contestant-vos, penso que només parlaré amb el Criteri o els usuaris amb identitat. I si em toqueu molt la pera, potser deixaré d'escriure comentaris en aquest blog.
M'agrada saber amb qui parlo; no m'agrada fer-ho amb pixamandurries anònims que van de graciosos. Així que adéu, i que gaudeixis endinyant-se-la a qui et deixi!
PD Criteri, ja t'explicaré en privat algunes coses sucoses sobre en Laporta
¿Tienes pera? Así es que no eres una mujer sino un hombre. ¿Lo ves como tú también disimulas y vas de "tapada"?. En cualquier caso si quieres dejar de escribir se te agradecerá el detalle. Eres plasta y rídicula en todo lo que dices y haces. Vamos una "fornera" malcriada. ¿Qué nos quieres explicar de Laporta? ¿que te sugirió pegarte un polvo quizás? Eso no interesa. ¿Te pidió un dibujo para su campaña electoral? Bah... tonterías. En cuanto al falo tocado con sombrero de tu avatar... nada has explicado. Desde Tattoine, besitos de tu tutor.
Anette ja t'he dit que tinc algun enemic. perillós i insistent. No sé quants són. Crec que ells -per altres raons- em consideren perillós a mi.
Si no et ve de gust comentar alguna cosa, si algun dia vols, al blog, no ho facis, però sisplau, no ho deixis de fer per aquests éssers, ectoplasmàtics com dius, fora de la comprensió humana.
Aquest blog és bastant prototípic: sóc nacionalment del morro fort,ecologista -o com es digui- i creient -t'ho dic per evitar-te sorpreses:)- ja veus, heterodòxia pura, i al cas és que el cercle d'amics blogaires -ens en podem dir- que ens visitem no destaquen per cap d'aquestes premises, per a mí banderes de vida. Però en compartim d'altres, i amb respecte sempre, aprenem un de l'altre. Volia dir amb això que ara que em visita algú que comparteix una lluita, em sabria greu que no romangués al menys una temporada per aquí canviant opinions i coneixements, emocions...
No em crec que, apart de saber tant de coses de "sostenibilitat" ì ocells sàpigues coses també del pàjaro del Laporta...o potser del seu pajarito:) Ja informaràs.
Vinguis o vagis, quan em vagui et faré un enllaç, el teu també és un blog B.U.P.
Publica un comentari a l'entrada