24 de desembre de 2010

Bon i místic Nadal!

Com que estaré més o menys una setmana passant per la botiga només per rebre el encàrrecs -comentaris-, transcric aquest bonic treball una mica llarg, per a llegir per entregues si cal, també com a petit present per aquest Nadal i festes, desitjant-vos-les Santes i Bones, i un Bon Any, de tot cor, a tots els que habitual o esporàdicament em visiteu i llegiu aquestes coses meves i en especial és clar, a tots els que alguna vegada heu escrit algun comentari.

La mística del Nadal


Cada religió ha fet una aportació decisiva a la construcció de l'experiència mística. Es deu al budisme aproximar la mística a la il·luminació de la ment que succeïx especialment a l'hora de l'alba i en els dies de lluna, la influència dels quals es deixa sentir sobre les persones. De la meditació s'espera l'eliminació del desig, que obri la vida al nirvana. Es tracta d'un coneixement intuïtiu i una mirada interior que ens fa vore la inconsistència del món. Hi ha moltes formes d'aconseguir la il·luminació des de la intuïció, fins a l'aïllament, el mode d'asseure's o el domini de la respiració.


L'hinduisme per la seua banda va fer una contribució important a la mística com a unió amb l'absolut i va desenrotllar les tècniques conegudes com a ioga (meditació, autodisciplina...) que porten a la unificació del ser i inclou l'acció desinteressada (karma), la devoció i l'amor absoluts a Déu (bhakti) l'autoconeixement (jñana).

L'islam va convertir l'oració en un pilar bàsic de la mística. Cinc oracions repartides al llarg del dia, en direcció a la Meca i seguint un ritual precís permet situar-se en estat de puresa i comunió amb el gènere humà, amb la terra i sobretot en proximitat amb Déu.

El judaisme va vore en la meditació que es realitza tres vegades al dia un moment d'oració i de reflexió, en el que es fan benediccions i es reciten salms d'alabança, agraïment, petició i confessió. La Torá com a llibre sagrat, que es llig i es recita en la sinagoga i en família durant el sàbbat i les festes, és el principal vehicle per a l'experiència mística.

El cristianisme s'aproxima a totes les religions mundials, en el que respecta al sentit de la mística com a il·luminació, meditació, unió amb Déu, contemplació i oració. Fins ací, cap novetat. No obstant, l'Evangeli de la Infància està ple de referències que marquen l'altre camí de la mística cristiana. Nadal significa una inflexió en els camins de l'espiritualitat que li portarà a transitar per les senderes del món, a domiciliar-se en els pessebres, ...continua aquí

Article de Joaquim García Roca que recull el número de desembre de Cresol, la revista de la Unió Apostòlica del Clero



PDF Imprimir a/e



41 comentaris:

Brian ha dit...

Bon Nadal, bones festes i bona entrada d'any.

Juanito Maravillas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Apañó ha dit...

Feliz Navidad, Criteri, i Bon any!

El pastoret ha dit...

tersablOstres, Criteri... prometo no tornar a obrir la boca mai més. Collons!!, quin paràgraf interminable i més avorrit ens has endinyat. Recony!! si lo sé, no vengo. Tres tasses? jo diria que ens has fotut una "damajuana" sensera. ;-)).

Evocacions ha dit...

Bones festes, Criteri i endavant amb el nou curs de la botiga que vendras molt

pepino ha dit...

I l'Anette sense aparèixer, no et preocupis Criteri ja saps que la dona e móbile. Bones festes crack.

Nap ben dret ha dit...

A la Anette ja es veu que li picaba la dallonses i un cop se la va gratar... doncs, adèu picors.

Criteri ha dit...

Gràcies a tots.
Pastoret, llegeixo, que em sembla que et convé, de fet a tots. Evo, ben vist això de vendre, ara,em sembla que l'unic que fa alguna pesseta ets tu amb això dels anuncis:) i ben fet. Ja m'assabentaré.

Tema Anette: és trist:( però em sembla que ho superaré, amics. D'altra banda com voleu que una senyoreta fina i graduada se senti còmoda entre tants naps i pepinos i ectoplasmas i plastas? Si no hi ha una causa justificada i ens la diu, no em quedaria d'altra que dir, com deien abans per Madrid: Que la sargeixin!

Criteri ha dit...

Em faltaven unes cosetes en resposta a Milions i UQF. Gràcies també.

Una: el milionari te una gran memoria, parella al tamany del garbuix del què diu.

I el que diu UQF, sempre enfocant l'essencial, és més seriós, imereixeria una pregunta pèrfida: Com celebren el Nadal, La Nativitat del Senyor, els que transiten fora del camí de la veritat cristiana? Fan pessebre? Canten nadales, els molesta? Inculquen als seus fills la vida sense el nen Jesús del pessebre?

Malgrat tot, de ben segur que celebro que compartim l'essencial, essencial, del missatge i esperit nadalenc, encomanat per uns dies a aquesta societat materialista o descreguda.I detestem segur ambdós, quan les ganes d'obsequiar els estimats es converteix en forçar el consum desaforat. Tot i que ja sabeu, la gran pregunta irresolta i em te fresós en saber qui els ha foragitat de la "canço de Nadal" -cristià.

Ho diu la meva part preferida del poema de Nadal, que ingenu de mí vull creure que així és:

Fragment:

Quan ve Nadal, la cançó del miracle

fa que tremoli l'esquena dels llops.

Fins els qui cremen i roben i maten,

si de menuts l'han sentida algun cop,

la volen dir i se'ls encalla la llengua,

la volen dir i els escanya la por!

U.Q.F. ha dit...

Criteri,

Sempre dic que si sóc ateu, o laic, o a-religiós, o com se'n vulgui dir, no és ni per esnobisme, ni per arrogància, ni per frivolitat, sinó com a resultat d'un procés de reflexió posterior a la constatació, en cert moment, que hi havia coses en què ja no era capaç de creure.
I a partir d'això... quin Nadal?

El Nadal és per a mi un moment especial, per molts motius. El Nadal és un festa, i com en tota festa, l'objectiu és estar plagats celebrant justament això: que un cop més el món ha fet un tomb sencer i que els que hi som encara hi som; com un recordatori que és molt més difícil ser feliç si el del teu costat, ja sigui família, veí o desconegut, no ho és també.

Els humans som pols còsmica, i alguna cosa dels astres, per tant, ens afecta. Aquests dies, hi ha un racó de casa meva on la llum arriba d'una forma que en cap altre moment de l'any es repeteix. Una llum oblíqua, dèbil, però neta i sincera com el somriure d'un nen de set anys. Per això jo, cada any, hi planto una cadira, i durant l'horeta justa que dura, vaig alternant el passar els fulls del diari amb el badar amb un cel irrepetible. I dóno gràcies a la vida que un any més, una roda còsmica més, hagi pogut repetir el ritual.

La llum, de tant dèbil, decideix, per Nadal, enfortir-se progressivament, carregar-se a l'esquena tot un cicle solar que culminarà i esclatarà aquella nit en què, sota fanalets, al voltant de fogueres, ennuegats amb coca i cava, ballarem el vals i el rocanrol. Solstici d'estiu, en diuen els científics. Cicles de llum que sempre hem celebrat, els humans, des de molt abans del cristianisme, des de molt abans de la Lupercalia romana. Aquestes coses, llums, planetes, cicles tenen la força, són la força tel·lúrica des del fons de la qual emergim, petits humans, ninotets insignificants.

Criteri, aquests dies vaig a cases on hi ha pessebre, i a cases o no n'hi ha. Si n'hi ha, el miro. Jo també vaig fer el pessebre, i mira ara. Sempre penso en com serà el nen que ha fet el pessebre, d'aquí a deu, quinze vint anys....

Si en algun moment algú s'arrenca i apareixen les nadales... doncs depèn. Si m'agrada la nadala, si no estic massa somnolent després de l'àpat copiós... fins i tot pot ser que canti. No em molesta la nadala. De fet, hi ha dies en què m'agafa un atac de relativisme tan radical que no em molesta res, però res de res, perquè tot és per algun motiu, i prou feina hi ha per comprendre els motius com per permentre'ns l'arrogància de jutjar-los.

Fa uns quants anys que vaig anunciar a família i amics que no regalaria res a ningú. Els vaig demanar que igualment no em fessin cap regal. Que ja tenim de tot. Que ens sobra de tot. Que se'ns en va la castanya amb el tema dels regals. Que els més petits comencen a no valorar res... tot i així, sempre hi ha algú que prepara un paquetet, que si no te'l veu obrir li sembla que la festa no es prou festa...

En fi, Criteri, un pretext per escriure una estona a aquestes, hores, en què ja no és Nadal, en què ja no és avui sinó demà, tot i que sempre és ara. I si és demà, vol dir que avui és Sant Esteve, dia del gloriós Caneló de les grans cuineres, i dia del teu sant, per la qual cosa aprofito per felicitar-te i desitjar-te que passis el dia d'allò més bé.

Criteri ha dit...

Tot esperant els convidats i l'àpat del meu sant,del que t'agraeixo la felicitació. Et dic només que mai t'he situat en la vessant de la frivolitat atea, així com tampoc l'Evo o Brian, tot i que aquest és més del morro fort i massa segur en allò que diu...o nega (sobre la canalla, si no és indiscreció, el públic està delerósper saber si tens fills:)

Sobre això bastant exactament escriu l'Enric Vila, esmentant Kierkegard.

Sí, és bonic aplegar-se a les celebracions rituals de les estacions, aixó com això que dius que al estar constituïts físicament de pols còsmic, en seguim el ritme. Suposo que moltes persones ni això segueixen -des de la laïcitat- pretenent-se distingir de les "masses gregàries que celebren les coses que i quan els hi diuen".
Bons canelons igualment!

Jordi Marron ha dit...

A casa hi ha pessebre, tió, nadales, neules i torrons. Una cosa és la cultura i l'alre la mística, jo no renego de la primera, però la segona encara no l'he experimentat. Moltes felictats, molt bones festes i bon any, Criteri. P.S. et confesso que de totes les figures del pessebre, la del nen Jesús em sembla la més enranyable.. el pessebre té la candidesa que li manca a les Sagrades Escriptures..

Anònim ha dit...

L'Anette pot esser moltes coses, però no pas fina, per la feina que fa de naturalista ,recicladora de deixalles orgàniques, etc
Hi ha una foto a un dels blogs d'una amiga amb una pinta d"alternativa" que ho confirma segur.

Annette ha dit...

que et sargeixin a tu, criteri, i a tota la teva troupe. la història del laporta tenia a veure amb calerons negres (molts calerons) però no us l'explicaré perque em feu por i no penso deixar-la per escrit en segons quins llocs, i menys blocs que més aviat són un exercici d'escatologia avançada.

Ara em dedicaré a fer-li la ona a en Mas com està fent tot el país; ooh quin tio méees asenyaaat!!! ooh quina mesuuura!! o quin serviidor del país no el seu salvadooor!!!
(oh quin capullo radical penso jo, i em sembla tan mesurat com el bush).

Bé, desitjo que reflexioneu profundament sobre tot aixó. I si sóc fina a l'intimitat o no, no ho sabreu mai, de moment deixaré que us feu palles pensant a) en el Mas
o
b) les meves habilitats

que tingueu un cap d'any ben ensopit i uns reis avars!

Sigaleta de gos ha dit...

Ja ho vaig dir que s'et veia el llençol (de fantasma) Però nena, si ets la cosa més birriosa i pudenta que ha fotut els peus a Can Criteri. Només veure aquesta mena de tótem amb barret que gastes al teu avatar, ja n'hi ha prou per sospitar: ets un paio trasvestit amb una sigala que no la té ni el Nacho Vidal. T'he vist a una foto del teu blog amb pinta d'abertzale i un ridicul sarrell, fotuda en mig de dues òlives o mussols, (semblaves l'áliga de Sant Joan del benvolgut Apañó).Qué has de saber d'en Laporta? calerons negres? seríen els que va deixar al teu cul després d'una feina profitosa i bern retribuida? però noia si amb la pudor que fas, mai ell deixaria que te li acostesis a menys de cinquanta metres. Au, maca... rega, rega les plantes del teu jardí, mentre cantes i regues... cantes y regues. En quant a les suposades palles que ens hem de fer amb tú... que Dèu tingui pietat de tots nosaltres si ens pasés pel cap, ni tan sols que fos per fer pipí al teu jardí, ¡tan de fástic fots!. En quant al cap d'any i als reis... que et donguin ben donade, maca i a veure si amb una mica de sort et prenya d'una vegada un mascle com cal.

Annette ha dit...

hola sigala. les teves conyetes en general fan gràcia, però una de les coses que dius m'ha fet mal doncs va directe a una cosa personal i greu, i demostra que ets un fill de puta i una mala persona. Espero que mai no et passi el que he hagut de patir jo, i si et passa (dúe no vulgui) espero que cap fill de puta després ho faci servir de forma cruel.
adéu mala persona covarda de merda, mesquí

Anakin ha dit...

Feliz año interestelar, desde Tatooine-Singerlin.

Y ya que estoy... joder, Criteri, ¿el Lado Oscuro de la Red se ha adueñado nuevamente de tu humilde morada? A ver si con unas palabras tuyas de desagravio en favor de tu nueva huésped contrarestas este sórdido ataque de los Troles... Tú verás.

Anònim ha dit...

Pero.. Anakin si la "Sigaleta de gos" eres tú, cabrón. ¿Sigues pretendiendo manipular? Anda ya y calla, jodío. Vete qa tu solitario y onanístico blog, desgraciao.

Anònim ha dit...

Tú Anakin, sí que eres un verdadero y cancerígeno troll.

Anònim ha dit...

Criteri: L'Anakin ja forma part de les teves "amistades peligrosas".

Juanito Maravillas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juanito Maravillas ha dit...

Amos a vé, Anete: dinos la verdá. A ti ¿d'onde t'an soltao? Po que mu fina no te se ve. Y lo de aquí no semos mu gloriosos a l'ora de pensá. ¿Qué se t'ha perdío, niña?

Anakin ha dit...

Menudo recibimiento del trolerío en pleno, señores. Como en los viejos tiempos, vaya.
Me retiro a mis aposentos. Si total, pasaba por aqui, como dice la canción.
Lo dicho, Criteri, au revoir.

Anònim ha dit...

Qué cínico y sinvergüenza eres Truji-Anakin. Lo tuyo si que es galáctico. Vaya... de frenopático sideral. Pues, nada ¡que vaya bien!.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Quim ha dit...

M'havia oblidat de desitjar-te personalment un bon nadal i un bon any nou, estimadíssim Criteri.

Criteri ha dit...

He estat de vacances a fora. Bo i retornat continuo de "vacances a dins". Ho dic per si no contestés en uns dies. Vistos per sobre els signants dels comentaris temo "lo pitjor". Hi ha molta gent que necessita continuament estímuls foscos, situacions extranyes -"depravats"?- per a gaudir, en lloc de llegir una mica el post,que per això el vaig penjar. Veuré si es confirma una vegada hagi llegit els comentaris.

Bona entrada d'any a tothom us desitjo, esperant per aquest blog que en cas que hi hagi una mica de conya sigui com i quan toqui, i no
es perllongui amb pallassades -de pallaso dolent o boig.

Criteri ha dit...

He estat de vacances a fora. Bo i retornat continuo de "vacances a dins". Ho dic per si no contestés en uns dies. Vistos per sobre els signants dels comentaris temo "lo pitjor". Hi ha molta gent que necessita continuament estímuls foscos, situacions extranyes -"depravats"?- per a gaudir, en lloc de llegir una mica el post,que per això el vaig penjar. Veuré si es confirma una vegada hagi llegit els comentaris.

Bona entrada d'any a tothom us desitjo, esperant per aquest blog que en cas que hi hagi una mica de conya sigui com i quan toqui, i no
es perllongui amb pallassades -de pallaso dolent o boig.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Indíbil ha dit...

Jo també li desitjo a vostè Sr. Criteri i a tothom que ve per aquí, passin una bona nit de cap d'any i tinguin, si Deu ho vol, un millor i més feliç, si cap, any 2011.

Anònim ha dit...

Ai, Criteri, no hi han pallassos dolents o boixos. Tot es paga. Potser vostè va fer moltes visites, aquest estiu, on no debia i ara ho paga... M'entèn?

Jaume Sanz ha dit...

Bon Nadal i força per al nou any dos mil onze (Do'm sol i zen)

Indíbil ha dit...

Benvolgut Criteri: Moltes vegades, ni tú mateix saps el que dius. La Simone Weil si bé, a la fase final de la seva vida, es va omplir dels dubtes metafísics que a molts ens envolten quan ja li veim les orelles al llop, va ser un autèntic monument a l'Humanitat pensant. Però, oh, amic, també va tenir veleitats amb els comunistes que tant estimes tú i que et fà anar per arreu no vas, amb guants de goma per no infectar-te. Llàstima que només la mencionis de passada. Jo, en parlaria d'ella fulls i més fulls. Va omplir tota una època i ho va abarcar gairebè tot. Inclús el teu amic l'Evocacions -donat que ella va esser una educadora “contestaria” entre d'altres coses- l'hauria de coneixer. Ja que sempre et queixes dels trolls que venen a voltar pels teus dominis, si vols, fes una ampliació monogràfica d’aquesta meravillosa pensadora i en parlem tots plegats. Et fà?, doncs menys plorar i a fer feina.

Indíbil ha dit...

“El gran enigma de la vida humana no es el sufrimiento, es la desgracia", escribia Simone Weil... heus aqui un veritable començament de post.

Jaume Sanz ha dit...

Indíbil, no sabia que na Weil ho hagués dit en castellano del bo, carai quina crac

Indíbil ha dit...

Molt senzill, Jaume: jo de la Weil, tinc els seus llibres en castellà i, per tant, es en aquesta llengua en la que faig la transcripció. Content, crac?

Jaume Sanz ha dit...

Ironia poc fina, INdíbi, no estic en forma.
Sobre el tema: avui he sentit un mossèn en un funeral citant en Miterrand (?) que deia que davant del misteri o de l'absurd de la vida es quedava amb el misteri.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

S'agraeixen i tornen multiplicats els bons desitjos per l'any.

Especialment joiós al veure que la pregunta pèrfida -més o menys retòrica- ha estat resposta i joiós sobretot pel que diu en Jordi. Tinc parents del "seu sector d'ideològic" i he de dir que ho celebren igual. No està tot perdut. Dius que et quedes amb la cultura sense mística. Segur que en principi la mística no anava lligada a la religió, i és a partir de la mística precisament que podem entrar a les coses de l'esperit, cosa que estic segur que malgré toi segurament no n'ets alié. Per cert: Iniciativa renuncia al cotxe oficial. Chapeau! A continuació, aii, veig que volen que el monument als homosexuals (?) estigui al costat la Sagrada Família (sic).
Perquè són tan dropos? Deu donar vots.
Jaume, la frase que cites la tinc de referència, dubto que fos de Miterrand...No hi ha més: absurd o misteri.

Qui parla de Simone és l'autor que transcric, ara bé, si recordem Weil no és pas per les seves "veleitats" comunistes sinó per la resta, en especial la mística. Deia " ¿Por qué he de preocuparme? No es asunto mío pensar en mi. Asunto mio es pensar en Dios. Es cosa de Dios pensar en mi. "

És curiós Indibil: Weil va morir jove, malaguanyada, com Balmes, i per la mateixa causa.

Parlaré de la situació creada amb l'Anette, sí.
Bentrobats.

Criteri ha dit...

S'agraeixen i tornen multiplicats els bons desitjos per l'any.

Especialment joiós al veure que la pregunta pèrfida -més o menys retòrica- ha estat resposta i joiós sobretot pel que diu en Jordi. Tinc parents del "seu sector d'ideològic" i he de dir que ho celebren igual. No està tot perdut. Dius que et quedes amb la cultura sense mística. Segur que en principi la mística no anava lligada a la religió, i és a partir de la mística precisament que podem entrar a les coses de l'esperit, cosa que estic segur que malgré toi segurament no n'ets alié. Per cert: Iniciativa renuncia al cotxe oficial. Chapeau! A continuació, aii, veig que volen que el monument als homosexuals (?) estigui al costat la Sagrada Família (sic).
Perquè són tan dropos? Deu donar vots.
Jaume, la frase que cites la tinc de referència, dubto que fos de Miterrand...No hi ha més: absurd o misteri.

Qui parla de Simone és l'autor que transcric, ara bé, si recordem Weil no és pas per les seves "veleitats" comunistes sinó per la resta, en especial la mística. Deia " ¿Por qué he de preocuparme? No es asunto mío pensar en mi. Asunto mio es pensar en Dios. Es cosa de Dios pensar en mi. "

És curiós Indibil: Weil va morir jove, malaguanyada, com Balmes, i per la mateixa causa.

Parlaré de la situació creada amb l'Anette, sí.
Bentrobats.