21 de desembre de 2010

El meu candidat

Publicat al Contrapunt

Va sortir amb el títol: estalvi i treball.
 
 Un directiu del barça a l’assemblea: “Aquesta junta serà rigurosa i austera, reduirem les despeses de protocol, fitxatges i comissions; viatjarem en classe turista i companyies low cost… i els llums s’apagaran al sortir de l’oficina”! Vaig tenir una alegria. Serà realitat? Que bo seria sentir-ho –i veure-ho– dels nostres gestors públics. El qui es preocupa d’apagar els llums per estalviar, més curós serà en despeses més importants. I és garantia de persona assenyada. Dissortadament molts trobaran que això dels llums no té importància, tal com ho comprobo al meu àmbit laboral. L’estalvi -i el treball- són, o eren, valors tradicionals del país i allò que el va fer pròsper. Res és perfecte però, ja que després algú digué a l’assemblea esmentada que pagarien sous de 400.000 euros.

En política, més que les declaracions ideològiques, prefereixo els fets i valoro els detalls. No dubtaria en qualificar com a millor gestor el polític que fes apagar els llums quan toca. Tindríem garantida una cosa tan cabdal com és la bona gestió dels diners públics. Qui em pot dir que avançar en aquestes petites mesures no seria més positiu que les grans proclames? Gonzàlez va dir: “Los catalanes tienen una incapacidad innata para el despilfarro”. Em sembla, però, que va passant a la història, i el menysteniment de la xocolata del lloro ha estat nefast.

8 comentaris:

L'home de les mil cares ha dit...

Aquesta és la meva décima de Nadal pensada amb molt de carinyo:
Us desitjo sort a tots i que us toqui la loteria que per molt que digui el Criteri no es va enlloc amb l'ecologia.

Teresa pon la mesa ha dit...

Criteri: hi ha una paia que parla de tú molt bé a "cal Apañó". Ves a veure-ho i serès feliç.

Evocacions ha dit...

Per a mi, el no malbaratar és un sinònim de ben educat. I entenc malbaratar com comprar sense plantejar-se la vera necessitat d'adquirir. No oblidem que l'estlavi és virtuós i que, polític que no té el detall, polític que no és virtuós; o, millor, perquè no són virtuosos, no estlavien.

El pastoret ha dit...

¿Qué, Criteri, no penses acomiadar-te de tots nosaltres tú tan religiòs com ets? Sembla que ets l'únic dels blogaires que encara no ens ha desitjat salut i felicitat a tots els que venim per aqui?.

Sigaleta de gos ha dit...

L'Annette que ens havia de explicar quelcom del pajarito del Laporta s'ha queda't més muda que l'harpo Marx. Se li veia el llençol (de fantasma).

Criteri ha dit...

Gràcies Teresa. S'ha de reconèixer que vaig estar bé:)
Savi Evo, que parles de la virtud sense por que et diguin carrincló. Cert el què dius la virtud abans que res. Buscar la virtud, per créixer.

Sigal. és possible que al saber que jo era misaire l'Annette-alouette va decidir volar i fugir d'aquests contorns perillosos-ja passa. I com diuen els castellans, si no torna al menys per a desitjar-nos els greetins for the season i acomiadar-se, reconec que em "sabrà grave".


A tots bon Nadal i festes, i al Pastiret que vol caldo n'hi penjaré -tard, ja ho sé- tres tasses.

U.Q.F. ha dit...

Criteri,

Abans del caldo, jo ja et felicito (que per això he vingut expressament)
Bon Nadal i bones festes. A tu que ets cristià no et costarà gaudir-ne. A mi, que no en soc i que tampoc sóc consumista, què em queda? Doncs això tan bonic i aprofitable, i important, que és reunir-te amb els teus i procurar que tothom en surti emocionalment enfortit.

Milios de catalans ha dit...

Oh, gran Criteri, com s'agraeixen els teus desitjos. Benvingut a casa teva.
Gracies, moltes gracies, mosèn, i visca en Jaume Balmes, el que "Balia" més de tots. Val-més... (també el que bal.laba més que cap ovella). Ep! caldo ¡¡no!!... brou... ecol,ogista dels collons. ;-))).