9 de desembre de 2010

La seguretat en un mateix

Després d'escriure el post anterior vaig pensar: Se m'en va l'olla, com el Sostres, amb la seva prepotència? Cal opinar tan taxativament? Però "diligent la Providència" em va fer sentir en Pedro Ruiz i  l'Om: "Estàs molt segur de tu mateix, no? Pedro: Sí, perquè estic segur dels meus dubtes." Crec que és això. He passat mitja vida donant-me-les de menys, més que dubtant em sentia sempre abassegat per tanta gent com parlava, amb tanta seguretat i superioritat. La majoria errats. Permeteu-me que ara faci la pau. En quant que el criteri ajustat és qüestió de minories -o dels que saben d'allò que parlen- no faig res més que coincidir en Unamuno i tants. I tot i amb això hom s'equivoca! Però d'allò que vegi i comprobi clar i inapel.lable no tinc por de fer-ne bandera. Tampoc són massa coses, no us penseu.

M.C. Podem parlar de tot, sapigueu però que l'únic inaplaçable és la lluita per la supervivència del planeta.

8 comentaris:

Noctas ha dit...

Quan un escriu, és taxatiu. Hauria de tenir més en compte el matís, però moltes vegades has de defensar una cosa contra l'altra i potser aquesta última la trobes defensable també, però has escollit enfocar el text envers la defensa de la primera. A mi que soc un canvia camises sense renmei i avui soc espanyol demà català i avui soc i demà no soc, tinc clar que tot son paradoxes i la veritat és una, però no la trobes fins la mort....en fi

Efrem ha dit...

És qüestió del que estàs disposat a arriscar, com més taxatiu més gran és l'aposta, i pots perdre o guanyar.

U.Q.F. ha dit...

Escriure en un bloc ens fa més propera la il·lusió -en sentit d'il·lusorietat- de tenir raó.

;)

Criteri ha dit...

Molt bones reflexions. Confeso que en algún moment pensava en el Noctas també. És un boca i plomamoll, com jo. L'únic que jo -totalment contrari a ell- bàsicament penso el mateix "des de sempre" (Valors eterns:)
Cal apostar a la vida, tard però ho he descobert -apostar si tens probabilitats, és clar.
Sí, dec ser un il.lús, però això no vol dir que no tingui raó:))

Evocacions ha dit...

El problema no és, crec jo, tenir una opinió formada, sinó si mataries per defensar-la, si estas disposat a suspendre el judici després d'escoltar... Més que coherent, cal ser veraç (dir que un fa el que fa, i no dir que un hom fa una cosa i fer una altra.) Canviar la camisa és un bon senyal.

Anònim ha dit...

We sale online generic valium online. Order valium now! http://osdir.com/ml/scsi/2003-11/msg00063.html buy valium without prescription. The best quality.

Criteri ha dit...

Em vaig descuidar de dir Evo, que efectivament, cal canviar de camisa quan veus que cal -canviar de camisa no seria el terme exacte:) Jo estava errat p.e. quan he considerat fins fa no massa que no existia el mal gratuit -de manera tan extesa- i els seus codis. I efectivament a una persona coherent mai la condemnaré, sí les seves idees si no m'agraden.

Anònim ha dit...

Aquí trobeu una publicació d'una noia que tracte el tema....

https://antoniastrunk.wordpress.com/2015/03/13/puc-ser-jo-mateixa-o-no/