7 de gener de 2010

Les dues opcions electorals. Parlant de bajanades

Esperant recuperar profunditat, avui parlaré de bestieses: política i polítics. I ho faig també perquè ens trobem davant una cruïlla.

Sostres proposava com a dues úniques opcions electorals Más i Montilla. Jo crec que davant les coses que han passat -i el temps que fa que passen!-, davant el cansament de tanta incompetència, silenci i corrupció; davant la desafecció i emprenyament que percebo arreu, si hi hagués coherència crec que el plantejament seria: Nebrera, Anglada, Carretero, abstenció -en blanc mai!- o els que ara hi han al Parlament. El més probable però és que no hi hagi més sorpreses de les previsibles. (parlo des de la lógica, no de preferències personals, que no les tinc per cap en concret i amb tots una mica com tot eclèctic)

Afegitó. L'Albert B. m'ha recordat la paraula clau que inspira el post: regeneració -política, la sociomoral és més utòpica-. I la pregunta concloent i que serà la que planarà a la comptessa electoral és si és possible la regeneració si es queden els mateixos.


En aquesta entrada dono permís al Jose que s'esplaï -si li plau- tot el que vulgui. La política ja és això: paraules. Lo altre és gestió amb seny, eclèctica.

Nota.- (Amb l'aportació del Brian i el comentari següent crec que la paradoxa del lingot s'ha aclarit. Com a mínim s'ha aclarit lo suficient. Els comentaris hi són oberts però.) Borreu això anterior. Després de diversos missatges la cosa no ha ha acabat

22 comentaris:

jose ha dit...

Delicado y "mojante" tema Mister Criteri. A fe mía, que tal discusión puede generar tensiones en las partículas del tronco social según se doble el mismo hacia arriba o hacia abajo.

Polarizar a dos, puede ser, según algunos lo mejor, para dejar de estar en manos de minorías elitistas y de escasa representación parlamentaria.

Cada uno defenderá su postura en función de sus tendencia ideológica, y cada ujno puede vender la moto de su "triunfo" sea el resultado que sea, es decir, una gran carga emotivo-testicular.

jose ha dit...

Los vientos de la historia (bonita y manida frase), dejan en el polvo del camino cualquiera de las muchas verdades absolutas que los líderes del momewnto se creían como absolutas y ÚNICAS.

Evocacions ha dit...

A mi m'agrada com escriu el Sostres,i el fons del que escriur m'agrada perquè em fa riure sovint. Jo entenc que ell defensi dues opcions que el poden donar de menjar, per dir-ho així,però qualsevol taranbana posat on són ells no ho farien pitjor (o farien igual, és a dir, dient que ho fan bé i tira milles)

Albert B. i R. ha dit...

A les properes eleccions ens trobarem davant de dues opcions: regeneració democràtica i aire nou o el manteniment dels actuals partits vells, tancats opacs i que ens han portat a la situació de desafecció actual. La Nebrera no pot representar aquest canvi. Prové d'un dels pàrtits més tancats i la seva tasca parlamentària va ser extremadament pobre. L'Anglada aprofita l'actual context per estendre un missatge molt perillós. Crec que el Reagrupament és l'opció més vàlida. I posar-lo al costat d'aquests dos (sí, sé que ho feies com donant a entendre que eren les noves opcions, no es buscava cap comparació ideològica) en un primer moment m'ha espantat. I jo crec, realment, que sí hi haurà molts canvis. El mapa de partits estic convençut que variarà molt aquest 2010. A més, cal afegir-hi el factor Laporta. La seva entrada pot acabar de revolucionar-ho tot.

jose ha dit...

Albert, eres un optimista fecundo en ideas regeneracionistas. ¿Con que dinero cuentan los posibles candidatos "sanos" y "honrados"?. ¿Y las maniobras para hacer votar a los emigrantes con favores de residencia?, ¿y las maniobras identitarias para hacer ddisminuir el número de votantes que no están bajo la premisa partidista?. Las maquinarias son muy poderosas, te lo digo yo, que se de que va la cosa.

jose ha dit...

A mi agrada como escribis todos, y sobre todo si detrás de la estética leteratia existe un mensaje imbricado en la construcción esteta de la arquitectura idiomática.

jose ha dit...

Si cambia la Ley Electoral y el Sr. Bono por ahí vá. entonces sí, que se podrá discutir la forma de regenerar un algo la política enmerdada de esta parte de la península.

"Los portugueses están desde hace 300 años con el miedo en el cuerpo de que les invadamos"

Oido cocina¡¡.

Las ciudades estados de la Gracia Clásica desaparecierón en las miasmas de la história. Se recuerda a Sócrates por griego genérico, no por PERTENECER a una ciudad estado concreta, así como; Platón, Tucídides, Thales, Arquímedes, Fidias, etc. Dalí en USA era español, Oró, en USA es español, etc. Ni quito ni pongo rey, pero ayudo a señor (mi reino).

Una derecha renovada pero sin deslizamientos ultranacionalistas, ya que no la llevarán a buen fin.

Diferencia entre PP y CiU, (NINGUNA) EXCEPTO LA RÉMORA IDENTITARIA, momentaneista y fugaz.

Criteri ha dit...

L'Albert ha donat la paraula clau: regeneració, i la pregunta és si pot venir dels que hi han.

Jose i entre PP i PSOE las hay de diferencias?

Anònim ha dit...

Criteri, derechas por derechas, ambas lo son. Sólo que como decias en un item anterior, esta, por Ciu, es la nostra derecha.

Si le quitas los adornos y montajes artificiales que el pujolismo fabricó durante decenios, que queda, nada.

Pero es la nuestra.

CiU, desde que nació, fué un grupo de presión económico, un lobby, se fué transformando a través de mchísimo dinero inyectado por Pujol, para crear de la nada un partido identitarista, seamos serios.

Un poco de seny, un poco de historia idealizada sobre bases falsas, un reescribir libros de texto sobre fantasias y mitos al igual que Himmler hizo en los años 30, y luego los vendía como auténticos, etc.

Acaso CiU defiende al pobre y mísero proletario emigrante y xarnego?, para CiU son elementos productivos de recambio, cuyas levas se van continuamente renovando con más emigrantes y mas y mas. Ellos sirven para aumentar la cuenta corriente de los empresarios y burgueses y crear los bonitos edificios modernistas que sólo los señores "feudales" de la economía DISFRUTAN, HAN DISFRUTADO Y DISFRUTARAN.

Menos lobos caperucita, Sólo una hecatombe puede limpiar esta lacra que vivimos, Sólo las circunscripciones libres puede ser el único modo de barrer la hez de las cuadras. Lo demás cantos de sirena en el marz de los zargazos.

Nadie se dejará arrebatar de buena fe, su poder, su trocito de tarta, así que ya veremos.

Adrià ha dit...

La tercera alternativa és ser colònia espanyola o una Catalunya lliure. Carretero o els demés.

Albert B. i R. ha dit...

Sobre el tema de les dretes i les esquerres. Hi ha hagut algun canvi significatiu entre l'obra del tripartit i els governs convergents anteriors? Sense recursos econòmics i competencials no podem fer res. Aquest és el problema i per això necessitem l'Estat propi. I, per cert, no és de dretes la política que està seguint el govern ZP (ajudes a immobiliàries i bancs, treure publicitat de la TV pública per a salvar cadenes privades, proposar tancar webs reprimint així la llibertat d'expressió....). Amb governs socialistes tenim rècord d'atur a Catalunya i tb a tot l'Estat. Per cert, de treballadors ho som tots, els que per aquí un ha dit "xarnegos" (terme que no m'agrada gens) i els que no. I que jo vegi, aquest tripartit no està fent gaire res per al treballador. I, per acabar, ara aquest govern suposadament d'esquerres no està caient tb en el clientelisme? No estan endollant i regalant informes als amics? Què va passar a Sta Coloma? Cap dels partits actuals té credibilitat per a portar els canvis que el país necessita.

jose ha dit...

Si la solución fuese la INDEPENDENCIA ahora mismo firmaba in secula seculorum. Pero sería una salida en flaso, las contradicciones se agudizarían y no saldríamos del problema en decenios.

La Independencia es una entelequía que al Gran Capital se la trae floja, y no estará por esa labor. Es la clásica zanahoria-pastanaga para tener entretenido al personal. Para cubrir aquellos huecos que no cubre el futbol, la TVB (TVBasura), folklore, cultureta ensimismadora para hacernos creer diferentes e importantes delante de otros.

En fin, seamos Independientes para sumergirnos en la miseria de los paises pequeños que no tienen nada y que casi todo tienen que comprar.

Comprar:

- Trigo.
- Maiz.
- Agua.
- Energía.
- Petróleo.
- Carbón.
- Acero.
- ETC. ETC. ETC.

Pensemos que Catalunya es un país comerciante esencialmente, no es un productor de materias primas, es un manufacturador. Y si la manufactura al comprar las materias primas no sale rentable, se acabó el negocio.

Catalunya compra barato a otras partes de España y el mundo pero bajo la bandera Española, si no fuese así, ya veríamos.

Una terruña sin posibilidad de espansión ni espacio vital está condenada al fracaso. A quién vamos a invadir para adquirir nuevas tierras como necesidad vital de aumentar el COMERCIO y la actividad industrial?.

Sres. Estudien Geografía Humana y Física y enteresen de las sinergías necesarias para que un país deje de ser lo que durante siglos ha sido para ser otra cosa. En un mundo de globalización rampante es nula la posibilidad de sobresalir.

La independencia es un SEÑUELO que la Alta Burguesía y algunos políticos impresentables usan para TENER ENGAÑADOS A TODOS LOS QUE LE SIGUEN.

Y mientras no se habla, del paro, de la delincuencia, de la pésima sanidad, de la paupérrima educación, de ...........................................................................

de los exagerados impuestos, de los gastos suntuarios de la CASTA POLÍTICA.

Abramos los ojos Sres.

Criteri ha dit...

El tema independència s'haurà d'afrontar, i caurà tard o d'hora, "tan li fa dir com noi dir", agradi més o menys o indiferent. Però crec que lo IMPRESCINDIBlE per afrontar-la
és entrar-hi amb una clase política sanejada.

Per tant crec que el que diuen Jose i Albert és secundari, és la seva opinió respectable, però no és el debat que em plantejo i he plantejat.

Que em fotarem d'una independència amb Millets, 3 per cents i Pretorius?

jose ha dit...

A ver Dilecte Criteri, seguro que te has leido lo que hemos escrito?.

Una Independéncia viene como resultado de una Revolución Integral y que no será gratuita.

Tu planteamiento es altamente voyeurista, es decir, mirarlas venir, y así no tocará. Ojala me equivoque, pero creo que no pasará nada de nada durante nuestra actual generación y la siguiente.

Que hacemos con una independéncia si no tendremos durante varias levas generacionales nada de nada.

- ¿Quién saldrá ganando, a ver dímelo?.

- ¿Quién pagará el pato del desastre económico?.

- ¿Quién pagará las consecuencias del posible enfrentamiento a nivel de violencia que se dará?.

- ¿Quién pagará la inflación y pérdida de valor adquisitivo?.

- ¿Quién pagará la pérdida de las ilusiones de la mayoría de la gente qu verá mermadas sus expectativas personales y sociales?

Y podría seguir y seguir.

- ¿Quién pagará todo el COSTE?.

El pueblo llano, los capitales catalanes propiamente dichos, ya procurarán eliminar los riesgos y los habrán invertido en bienes raices, en especulaciónm etc, pero en ESPAÑA.

Criteri ha dit...

No parlo de gustos parlo de fets, que seran consumats, sino en deu anys en 100, caurà com fruita madura quan escaigui.
A més he repetit diverses vegades que jo parlava que ara toca regeneració.

jose ha dit...

Es verdad Criteri, en 100 años todos calvos. En la antigua Grecia, cada ciudad, ciudadela, villorio, aldea, pedania, era independiente. Luego esa independencia se movía cuando el tiranillo de turno quería ampliar su "imperio" comiendose al pueblo de al lado. Así pasaron los años y así fué engullida toda la zona del Helesponto, el Egeo, en otras maneras de hacer una Grecia mas grande, mas temida y mas "util".

Confundes los sentimientos patrios con los sentimiento de los Nobles Feudales que eran mas que su Señor el Rey.

En fin, es una discusión inutil por irrelevante en las premisas de la "mayor", ¿a quién beneficia una especie de seudoindependencia?, si yo como pueblo llano y contribuyente voy a salir beneficiado, adelante. Pero me temo, que hay bastante bibliografía histórica al uso para entender que no será así.

¿Quién defenderá las líneas de frontera en caso de ataque militar, y todo lo que ello conlleva?.

¿Cuanto aguantará un petitón ejercito catalan el embite de un conglomerado de fuerzas hostiles?.

Somos los catalanes un pueblo mercader, que para atacar y defenderse ha tenido que recurrir SIEMPRE a Mercenarios foráneos. Y muchas veces los mercenarios acaban apoderándose del gobierno que les paga.

¿O es que pagaremos una cuota anual al Ejercito Español para que nos defienda?.

¿O buscaremos una fórmula mágica para aparentar que somos, pero no somos, pero si seremos delante de los irredentos de sueños de Nobles y riquísimos Señores Feudales?.

En fin, en 1000 años no queda ni el subsuelo castalán, ni valenciano, ni las Illes, y el mediaterráneo se habrá elevado 10 metros por el nivel actual.

Brian ha dit...

L'altre dia no m'hi vaig fixar; ¿per què dius «en blanc mai!»?

Altrament hi estic d'acord: cal pensar primer en la regeneració que en la independència. El que passa es que es un peix que es mossega la cua: si tinc regeneració (i la regeneració implica, entre d'altres coses, una autonomia real de Catalunya) ja no em cal independència i, sensu contrari, si no tinc regeneració ¿per què carall vull al independència!?

Recordeu (això va sobre tot pel José, que ha encetat aquest tema al seu blog) que el regionalisme/catalanisme dels Prat de la Riba, Cambó, Almirall i tuti quanti va fermentar perquè amb aquella Espanya "degenerada" no hi havia res a fer.

jose ha dit...

""Recordeu (això va sobre tot pel José, que ha encetat aquest tema al seu blog) que el regionalisme/catalanisme dels Prat de la Riba, Cambó, Almirall i tuti quanti va fermentar perquè amb aquella Espanya "degenerada" no hi havia res a fer"".

Pero añado, no sólo es la España que "esta feta merda", sino la propia Catalunya, no andemos con coñas selectivas, aquí hay mucho mas merder que en la España, porqué hay mas poder y mas "pasta" a repartir.

- el 3%.
- ell 10%
- el 30%
- Banca Catalana.
- Santa Paloma de Gramenet.
- Palau.
- Prestamos Caixa sin devolver.
- eTC............

- Otro día pondré los 50 casos mas flagantes de Estafa al pueblo por medio de ALGUNOS de sus Gobernantes y límpios políticos (lÍmpioa por lo de limpiar LOS BOLSILLOS DEL CONTRIBUYENTE CATALAN).

Criteri ha dit...

José, el Brian parlava de l'Espanya d'aleshores,manipulín:)

Un altra dia debatrem sobre la independència. De fet tinc mig fet un post que va sobre: per què no era possible ser altra cosa que independentista -un servidor-.

Per cert celebro que negacionista del canvi climàtic afirmi que és inevitable que el mar pugi -si només fos això rai-. Torno a dir que ni atur, ni corrupcio, ni gallines en acètic, el problema és i serà la desfeta ecològica.

Brian, i tots plegats: Us equivoqueu en xifrar en l'economia i la política el desig indep. és una qüestió de sentiments, gens? telúric-esotèric, ànima, tradició? Això l'Apanó ho sap millor ue ningú.

Lo del blanc és claríssim -parlo des de la coherència, la del cabrejat-. El vot de càstig no és el blanc! A l'hora del recompte ho compten com vots participatius! i en parlen poquíiiisim, i cada vegada creix. Pel que t'he llegit ets un polític sensat però ortodox i confiat, i suposo que no t'agradarien massa canvis. Malgrat no dubto que estiguis per la reeneració.

Brian ha dit...

Gràcies per l'aclariment al José, ja començava a pensar que no em sé explicar.

Continuo sense entendre lo del vot en blanc. Dius: «si hi hagués coherència crec que el plantejament seria: Nebrera, Anglada, Carretero, abstenció -en blanc mai!- o els que ara hi han al Parlament». Home, només et deixes la Rosa Díez... ;-) M'agradaria que expliquessis què vols dir amb això de la «coherència» (be, potser es evident pels altres, però jo, donat que acabo d'arribar...) perquè si el vot de castig no es el vot en blanc, sinó l'abstenció (es això?) llavors tot el demés sobra. Explicat una mica mes si et plau.

Respecte de la ortodòxia: si el que vols dir es que qui accepta les regles del joc del estat de dret (i per mi l'Estat espanyol ho es) es un ortodox, d'acord, diguem que jo ho soc, però no treguis conclusions sobre el meu suposat immobilisme. I de la independència, d'acord, ja en parlarem un altre dia.

jose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

Ho has entès bastant bé, però el que potser cal matisar que el cot de càstig engloba totes les forces que he dit i l'abstenció. Si el vot en blanc fos majoritari doncs també.

On reconeixo que he escombrat cap a casa, hehehe, és no esmentant la Rosa Diez o els Ciutadans mateix, i és que no volia donar idees. Tot i que si no fos votant català l'opció de la Díez no la menystindria segurament.