20 de gener de 2010

M'han contestat a La Vanguardia

El Sr. Robert Navarro -matemàtic- ens contesta a la Vanguàrdia donant la seva solució.

Diu:

En "L'enigma del lingot" del 18/ I/ 2010 es planteja la qüestió de dividir un lingot que fa 15 centímetres i pesa 1000 grams en tres parts iguals. S'afirma que surten tres parts de 5 cm cadascuna, però que no es pot dividir el pes, ja que "mil dividit entre tres no dóna un número exacte". Vull fer les següents observacions:

1. No és cert que 1000/ 3 no sigui "un nombre exacte": és un element del cos dels racionals, com un altre qualsevol. Que no tingui una expressió decimal amb un nombre finit de xifres, i sigui igual a 333,333..., amb infinits tresos, és del tot accidental.

2. Que la humanitat hagi decidit numerar en base 10 és un fet purament anecdòtic, independent de l'aritmètica en si. Imaginem, per un moment, que existeixin uns éssers intel·ligents que numeren en base 9. Per a ells, el lingot té una mida de 16 centímetres i pesa 1331 grams (prescindint del fet que el centímetre procedeix d'una divisió decimal). Cada tercera part del lingot tindria 5 centímetres i pesaria 410,3 grams, ara ja amb un sol fraccional (no goso anomenar-lo decimal). En efecte, 16 en base 9 és igual a 15 en base 10, 1331 en base 9 és igual a 1000 en base 10, i 410,3 en base 9 és igual a 333,333... en base 10.

Al senyor Iu Forn

Del mateix Robert Navarro he trobat això. Matemàtic i teòleg d'alçada. Balmes era capellà i matemàtic. Mmm, curiós.

Cada dia llegeixo la seva columna a l'AVUI. Les opinions que hi expressa les contemplo en general amb coincidència, o almenys amb simpatia. Però el 6 de novembre em vaig trobar amb una que em va causar un total rebuig. Diu vostè textualment que l'home va crear Déu a la seva imatge i semblança, i que el va crear com una espècie de panacea contra l'adversitat, la injustícia, la desgràcia i la maldat. És possible que el déu d'un munt de persones sigui aquest. I que aquestes persones es trobin decebudes, perquè aquest déu no satisfà les seves aspiracions.

Però jo prefereixo arribar a la idea de Déu per un camí semblant al d'Aristòtil. Déu és el principi. Ell és el mateix ésser, el mateix coneixement i el mateix amor. No hi ha res, ni concret ni abstracte, per damunt d'Ell. La seva existència ve donada per la seva mateixa essència, cosa que no es pot afirmar de ningú més. Aquestes qualitats no les podem atribuir ni a mi ni a vostè, ni a cap altre ésser diferent d'Ell.

Quan s'afirma que l'home s'assembla a Déu, es diu en uns termes relatius, perquè la infinita distància entre Ell i nosaltres és insalvable.Certament, Déu no s'assembla a mi. I si jo m'assemblo a Ell és només fins a un cert punt: jo sóc finit i contingent, mentre que Ell és infinit i necessari.

Robert Navarro i González

Sant Cugat del Vallès

Gràcies Senyor Robert.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

El que més em frapa és que en base 9..." Que la humanitat hagi decidit numerar en base 10 és un fet purament anecdòtic, independent de l'aritmètica en si. Imaginem, per un moment, que existeixin uns éssers intel·ligents que numeren en base 9. Per a ells, el lingot té una mida de 16 centímetres i pesa 1331 grams". Manda huevos. ELs marcians, numeren en base 9 i ja d'entrada allarguen el lingot un centímetre. Li podries passa el meu sou en base 10 i que m'el tornin en base 9?

Evocacions

jose ha dit...

Que opinas Criteri, te han contestado, pero ¿que opinas?, quién podría ser el que mas cerca estuvo de "ESTA" sokución, porque amigo mío, hay otras soluciones también.

La disquisición real ahora es, que haces, me equivoqué, se equivoco Demian. acerto el Docto Brian.

Yo no digo nada, pero debes decidir, aún sigue la alzada al tema en Paris la Nuit.

RDC ha dit...

Curiós lo del problema matemàtic.

Sobre la qüestió de Déu... bé, quèhaig de dir que no s'hagi dit durant mil·lennis.

Deú és quelcom arbitrari (a gust de cadascú), sinó no hi haurien discusions ni diferències al respecte.

Salut criteri.

Brian ha dit...

"Que no tingui una expressió decimal amb un nombre finit de xifres, i sigui igual a 333,333..., amb infinits tresos, és del tot accidental".

Doncs això, que 1/3 es perfectament exacte. c.s.q.d.

Però cal felicitar-te per la resposta del matemàtic :))

Anònim ha dit...

Decididamente cuando las vacas no tienen que hacer, matan moscas con el rabo.

Noctas ha dit...

Aristòtil i allò del motor immòbil. Ahhh, però jo a Deu el veig tan hum!. Però sí, tens tota la raó...saludus crack:)

Noctas ha dit...

humà volia dir, que em menjo una lletra.

Criteri ha dit...

No hi debem arribar Evo :), manda huevos.
El Jose te raó, és UNA solució,

Tot i que la solució pot ser plausible, matemàticament -com ja deiem- he trobat la vía que consider-ho crucial. El dictamen sobre qui s'acosta més a la solució de LV l'hauria de donar el matemàtic Navarro, tot i que sembla que ara ja és clar. Però que parlin altres.

Amb RDC no compartim els mateixos valors -si és que en considera cap -de standard- a part el relativisme :)- però el considero un gran pensador i per això estic cofoi que hagi trobat curiosa la paradoxa aquesta.

Noctas està sobre una línea raonablement bona.

Pot ser que hi hagin més aportacions a LV, jo afegiré la meva a veure si surt i penjaré el que surti.

Criteri ha dit...

Que diríem a l'anónim...? Doncs que en el temps de fer el seu escrit una vaca hagués matat un número de mosques considerable.

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,