Entrades
Observacions molt personals a fets que m'han provocat indignació extrema i augment del meu escepticisme.
1- L'autoritat ha prohibit prohibir recollir ferralla.
2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.
Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.
3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit, de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.
4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament? Sembla però que en general no es veu així. Que voleu si la gent no coneix res més?
Altres indignitats
3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.
4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"
2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.
Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.
3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit, de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.
4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament? Sembla però que en general no es veu així. Que voleu si la gent no coneix res més?
Altres indignitats
3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.
4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"
5- Lo de l'enèssim intent d'anihil.lació del català es comenta sol. Lo que més m'aclapara és la desvergonya. No els mereixem cap respecte i potser és culpa nostra, i en particular la política d'abaixar cap i cova d'en Pujol.
6- Als negacionistes que diuen que no hi ha canvi climàtic els toca explicar la fosa del'Artic que ja permet atravessar-lo fins al Canadà. La fosa ha desfermat també el canibalisme entre els óssos polars. Ah, el inèdit ciclò tropical de N.Y.?
Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.
Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.
6 comentaris:
He esborrat un comentari perquè a la primera part de la crònica no diré el lloc. Com a mena d'enigma, desitjava que jugués a endevinar-ho-a qui agradi jugar.
Si algú ha llegit el lloc de destí que guardi silenci sisplau.A més potser no és allà on deia el comentarista aixafaguitarres.
Ah, el comentarista em demanava que expliqués com m'havia anat pels ....
Pròximament ja.
Ho sento. No volia aixafar cap guitarra ni tan sols cap bandùrria. >:-), és que tu, com sempre, fas les coses malament.
Criteri, siempre hemos dicho que tienes unos amigos (Apañó, Noctas y Evo) que hacen que no necesites enemigos. Procura hablar de viajes porque es lo que tú sabes; además, con tus fobias hacia la familia Pujol, y tu falta de norte político y social (hoy eres indignado, mañana ya no... hoy eres de Bilbao, mañana, sólo eres de un pueblo cercano...) no sólo no facilitas las cosas, sino que cada vez se ríen más de ti.
Hi ha un anònim que està molt interessat per mi, segons veig. Zapatrero a tus zapatos.
Sé que no ets el UQV, perquè ell té una gran retentiva. Em segueixes i per tant segur que vas llegir que vaig dir que intentaria fer la crònica sense dir d'on es tractava el lloc -per diverses raons.
Em absolut m'he enfadat que per x o y hagis dit el lloc, lo que em descoloca és la ultima frase fora de lloc.
Segon coment. Crec que tenim un problema de comunicació: D'on pebrots treus que ja no estic indignat!!! Ah, i que els Pujols són uns panxacontents sense cap èpica no ho dubtessis.
El fet que ningú comenti res del Poti-poti pot ser per moltes raons però em fa pensar que la gran majoria valora la importància i contingut de les coses de manera molt diferent de la meva. Penso que els temes que apunto al post són cabdals i definitòris com per a que algú hagués dit alguna cosa. Intueixo també que alguns dels apunts poden produir desconcert. Però esteu segurs que en tinc prou i de sobra que ho hagiu llegit.
Quan lletra per a res:(
Publica un comentari a l'entrada